What do you think?
Rate this book
Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou
Què significa incorporar la perspectiva de gènere en la manera d'expressar-nos? Sovint la perspectiva de gènere només emmascara una realitat que continua sent sexista i discriminatòria. I cada vegada més, és una imposició política que ningú no gosa discutir. Forçar la llengua per canviar la realitat només ens distreu de l'objectiu real: canviar el món perquè la llengua canviï. Carme Junyent i una setantena de dones lingüistes analitzen l'ús i l'abús del llenguatge suposadament no sexista i proposen alternatives, maneres de dir i maneres de fer, que responguin als canvis socials i reflecteixin la presència de tots en tots els àmbits de la vida.
- GenresNonfictionLinguistics
262 pages, Paperback
First published September 1, 2021
28 people are currently reading
154 people want to read
About the author
Carme Junyent
37 books9 followersMaria Carme Junyent i Figueras (Masquefa, 4 de febrer de 1955 - 3 de setembre de 2023), coneguda simplement com a Carme Junyent, fou una lingüista catalana. Fou professora de lingüística a la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona, on va dur a terme la recerca en l'àmbit de les llengües amenaçades, l'antropologia lingüística i les llengües de la immigració a Catalunya.
Fou la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
Fou la directora del Grup d'Estudi de Llengües Amenaçades (GELA) i autora d'una àmplia obra sobre la situació de les llengües del món i la diversitat lingüística.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 25 of 25 reviews
February 14, 2022
Les llengües són vives, no ha de fer por que canvien. En aquest llibre s’intenta evitar el canvi necessari parlant d’imposició, reduint el llenguatge inclusiu només a un parell d’estratègies i, fins i tot, defensant arguments com que el català, com a llengua minoritzada, no es pot permetre el luxe d’introduir aquesta mena de canvis. Un llibre allunyadíssim de la realitat, en la que moltíssimes professionals de la llengua treballen per eliminar el masclisme al llenguatge, i no diuen prou.
August 16, 2024
imagina't reunir nosequantes escriptores cis blanques benestants per dir que et sembla malament fer servir "alumnat".
una edició bastant pèssima, idees repetides infinites vegades, no per cridar-ho més fort serà més clar.
pel que fa la qüestió en si, és veritat que el suposat llenguatge inclusiu, o en concret els desdoblaments potencien el binarisme, creen textos incoherents perquè és molt pesat desdoblar tota l'estona i això alhora fa textos menys llegibles. tanmateix, hi ha una realitat que no podem obviar perquè allò que no s'anomena és com si no existís. encara que el masculí genèric sigui la forma no marcada en català, les persones enabé han de poder expressar la seva identitat a través del llenguatge. fer befa del neomorfema -i és un flac favor, jo personalment crec que és una opció que funciona bé, i més val que ens ho creiem com una opció genuïna del català perquè si no correm el perill que es faci servir el castellà.
està clar que no canviarem la societat només canviant certs aspectes de la llengua, però hem de trobar una manera que permeti expressar-se còmodament a tothom.
els articles més sensats els de Renée Pera Ros i Míriam Martín Lloret.
una edició bastant pèssima, idees repetides infinites vegades, no per cridar-ho més fort serà més clar.
pel que fa la qüestió en si, és veritat que el suposat llenguatge inclusiu, o en concret els desdoblaments potencien el binarisme, creen textos incoherents perquè és molt pesat desdoblar tota l'estona i això alhora fa textos menys llegibles. tanmateix, hi ha una realitat que no podem obviar perquè allò que no s'anomena és com si no existís. encara que el masculí genèric sigui la forma no marcada en català, les persones enabé han de poder expressar la seva identitat a través del llenguatge. fer befa del neomorfema -i és un flac favor, jo personalment crec que és una opció que funciona bé, i més val que ens ho creiem com una opció genuïna del català perquè si no correm el perill que es faci servir el castellà.
està clar que no canviarem la societat només canviant certs aspectes de la llengua, però hem de trobar una manera que permeti expressar-se còmodament a tothom.
els articles més sensats els de Renée Pera Ros i Míriam Martín Lloret.
February 3, 2022
Li dono 4 estrelles perquè m’ha obert els ulls respecte a aquest tema, i sento que he après coses gràcies a aquest llibre. Tot i això, és cert que es fa repetitiu ad nauseam, i malgrat que entenc la idea de voler presentar el màxim de veus diferents donant suport a una idea per a donar-li poder, crec que no és la millor manera d’abordar la qüestió. Crec que hagués sigut més interessant tenir menor quantitat de textos, però de longitud suficient per a desenvolupar més idees que les dues o tres que es repeteixen constantment.
Per cert, @eloio, haver llegit aquest llibre m’autoritza a confirmar-te que el principi d’economia lingüística no val per a res <3
Per cert, @eloio, haver llegit aquest llibre m’autoritza a confirmar-te que el principi d’economia lingüística no val per a res <3
July 1, 2022
És increïble com es poden recollir setanta opinions sobre el llenguatge inclusiu i menys de cinc siguin a favor o proposin alguna cosa, enlloc de la queixa constant que es pot llegir en pràcticament tots els articles. Això és molt català: queixar-se i no proposar res, perquè les accions importen en una societat masclista, però la llengua també ho és. I qui digui que no, que miri el dia a dia.
Un llibre repetitiu i que no aporta cap proposta nova, tret dels laments ja esmentats.
Recomanables els articles de Ana María Bejarano, on parla de l'hebreu; Marta Vinardell-Maristany, com a dona sorda, i els de Wendy Elvira-García i Eva J. Daussà.
Un llibre repetitiu i que no aporta cap proposta nova, tret dels laments ja esmentats.
Recomanables els articles de Ana María Bejarano, on parla de l'hebreu; Marta Vinardell-Maristany, com a dona sorda, i els de Wendy Elvira-García i Eva J. Daussà.
January 5, 2022
Un aprovat justet, per repetitiu. A un terç del llibre ja havien aparegut totes les idees que llavors es repeteixen a tots els escrits (excepte els del final que tracten la vessant morfològica).
Un llibre necessari, però amb textos molt redundants.
Un llibre necessari, però amb textos molt redundants.
August 12, 2023
La veritat és que amb el tema del llenguatge inclusiu i els desdoblaments/flexions no marcades tenia els meus dubtes i poca opinió formada. El llibre m'ha ajudat a reflexionar-hi, tot i que en certa manera m'hagués agradat que hagués estat estructurat amb un fil conductor més gran, ja que amb tants articles breus semblava que quan arrencava un tema tot just s'acabava. Tot i així, molt interessant.
September 25, 2022
Sincerament aprovo aquest llibre perquè tot i ser repetitiu i cansat en alguns moments, m’ha fet veure algunes coses que no veia… la veritat és que donava massa importància a l’ús del llenguatge inclusiu i hi ha altres formes bones i vàlides per aconseguir un llenguatge més igualitari.
Tot i això, em sembla que es cau molt en l’argument de “el català s’ha de mantenir, no ens podem permetre modificar la llengua per tal de no fer que aquesta desaparegui”; i tot i que és un argument bastant lògic, s’aporten poques alternatives per solucionar-ho.
Tot i això, em sembla que es cau molt en l’argument de “el català s’ha de mantenir, no ens podem permetre modificar la llengua per tal de no fer que aquesta desaparegui”; i tot i que és un argument bastant lògic, s’aporten poques alternatives per solucionar-ho.
June 27, 2025
1 estrella perquè no en puc posar 0, colla de terfas
April 11, 2022
Aquest llibre fa una crítica bastant acertada cap al llenguatge inclusiu que té com a finalitat la visibilització de la dona, però gairbé no comenta el seu ús per a referir-nos a persones de génere no-binari. Tot i així, crec que el llibre és força interessant, tot i que pot arribar a ser repetitiu, i dona un punt de vista molt diferent al de la majoria.
Frases del llibre que m'han agradat:
> El llenguatge pot ser discriminatori o inclusiu però no a través del gènere gramatical, sinó de l’ús i del context.
>Canviar la realitat pot modificar el discurs, però canviar el discurs només pot camuflar la realitat.
Resum dels arguments més sòlids per capítols (o dels capítols que més m'han agradat):
### 1. QUAN ES CAPGIREN ELS OBJECTIUS - Montserrat Sendra i Rovira
El llenguatge inlcusiu pretén trencar amb la norma per aconseguir un canvi en la consciència. El fet d’institucionalitzar el llenguatge fa que el trencament esdevingui norma. La llengua acostuma a ser un reflex de la societat i no a l’inrevés. És per això que complicar els textos té poc impacte real en la societat.
### 2. QUAN EL LLENGUATGE NO ÉS SEXISTA I QUAN SÍ QUE HO ÉS - Neus Nogué Serrano
- Les societats sense masculí genèric no són més igualitaries.
- No hi ha correlació directa entre el gènere gramatical i el sexe
### 4. EL PRINCIPI DE FERMAT - Mireia Farrús
Tres revolucions del llenguatge inlcusiu:
1. El llenguatge inclusiu va en contra de l’estalvi energètic de la llengua degut als desdoblaments.
2. Algunes formes genèriques són conceptes abstractes que manquen l’afectivitat de les formes en masculí genèric (Vaig a sopar amb els veïns ≠ vaig a sopar amb el veïnat , estimo als meus alumnes ≠ estimo a l’alumnat)
3. El femení genèric no visibilitza a la dona, si més no totalment al contrari: es transforma una categoria marcada (que representa exclusivament a les dones) en una genèrica (que inclou també als homes)
### 6. LA CONFUSIÓ ORIGINAL - Montserrat Cortès-Colomé
El fet que les marques de gènere es diguin masculí i femení és arbitrari, es podrien dir blau i vermell. El problema recau en el fet que el terme gènere (com a experiència subjectiva de sentir-se home o dona) s’anomena igual, i porta a confondre’l amb el gènere gramatical.
La diferència entre sexe i gènere explicada en un manual de psicologia de Colom i Jayme “*La psicología de las diferencias de sexo*”
### 7. EL LLENGUATGE INCLUSIU I EL CANVI LINGÜÍSTIC - Raquel Casesnoves Ferrer
Existeixen dos tipus de canvis:
1. Els canvis des de dalt ➭ Es fan sent conscients del canvi i passa per damunt de la consciència lingüística. El promouen les elits i les classes benestants. (p. ex. llenguatge inlcusiu)
2. Canvi des de baix ➭ Es canvia la llengua sense ser-ne inconscients. El promou la classe treballadora.
El català és una llengua de gènere que assigna masculí i femení de forma arbitrària a objectes animats mancats de sexe. El problema surgeix quan parlem d’objectes animats, ja que la distinció no es tan senzilla: la paraula *home* és un nom de gènere gramatical masculí i el seu referent en la vida real és una persona de sexe masculí; la paraula dona és un nom de gènere gramatical femení i el seu referent en la vida real és una persona de sexe femení.
Per aconseguir la feminització de les professions, càrrecs i títols només s’ha de seguir les normes gramaticals de la llengua per a formar femenins: utilitzem ministra i ferrera però no fiscala o gerenta perquè els mots masculins acabats en -l i -nt són invariables.
El fet que es cometin tants errors en l’intent de feminització de la llengua es deu a que el canvi és des de dalt i no des de baix, i per tant es fa de forma antinatural.
### 8. UNA MIRADA POLIÈDRICA SOBRE UNA SITUACIÓ SENSE RESOLDRE - Marina Casadellà
El llenguatge inclusiu es representat de 3 maneres diferents.
1. Amb el femení plural com a genèric (ex. *Totes* nosaltres)
2. Amb el canvi de gènere gramatical en persones que així ho demanen (persones transgènere, que no transexuals)
3. Amb la creació de gèneres lingüístics per a persones no binàries (ex. *Totis* , *elle*)
### 10. SEXISTA, EL CATALÀ O LA SOCIETAT - Elisabet Vila Borrellas
El llenguatge inclusiu, en un intent nul d’acabar amb el patriarcat i donar visibilització a la dona, ha carregat el català d’aritficialitat i ha disminuït la claredat i la fluïdesa.
### 12. BALÈRIA I ELS TERRATINENTS I LES TERRATINENTS - Maria del Mar Vanrell
Biaix inconscient (o implícit) de gènere ➭ associació com a mecanisme per a simplificar la complexitat de la realitat (associar el gènere masculí al masculí no marcat).
### 14. PROFESSORS, VISIBILITZEM EL MASCULÍ PLURAL - Alba Granell Roisch
Intentar buscar alternatives al masculí genèric ens allunya de tractar temes que realment creen desigualtats en la nostra societat. La llengua no invisibilitza, la societat sí: utilitzar les paraules gai i nena de forma despectiva no s’arregla eliminant o substituint aquestes paraules, sinó educant a la gent.
### 15. ELS ARBRES NO ENS DEIXEN VEURE EL BOSC- Carla González Collantes
El llenguatge inclusiu titlla de sexista el masculí genèric com ara “els alumnes”, i intenta solucinar-ho amb “ l’alumnat” per a no ser sexista. El problema està en que LA CATEGORIA GRAMATICAL D’ALUMNAT SEGUEIX SENT MASCULÍ.
La igualtat de gènere s’ha de treballar cada dia, no ve pas d’inventar un llenguatge inviable per a substituir-ne un que no tenia cap problema, ja que el gènere gramatical no té cap relació amb el sexe o el constructe social anomenat gènere.
> *Si de debó volem feminitzar el llenguatge* - Bel Zaballa
> *Llengua, gènere o sexe* - Gabriel Bibiloni
### 16. EL PROBLEMA DE L’ESCRIPTOR I EL LECTOR - Laura Gomara
El biaix incoscient de gènere ve dels estereotips i i clixés. A través de la llengua es podria canviar solucionar aquests biaix incoscient, però el llenguatge inclusiu no és el mètode per a fer-ho. Un gran exemple d’un ús del llenguatge per a moure consciències sobre el biaix incoscient és l’emprat per Ursula K. Le Guin en una de les seves narracions, en les que comença amb un “the writter...” (segur que la primera imatge que t’ha vingut al cap és la d’un home vell amb barba) i més tard escriu “ she said...”. D’aquesta manera aconsegueix sobtar al lector i fer-lo reflexionar sobre el prejudici o estereotip que l’ha portat a donar per fet que l’escriptor era un home.
### 17. ELS CIENTÍFICS I LES CIENTÍFIQUES O SIMPLEMENT ELS CIENTÍFICS? TOT DEPÈN DEL CONTEXT! - Rosa Estopà
El desdoblament només s’ha d’utilitzar quan sigui estrictament necessari, com a recurs lingüístic per a emfatitzar un fet (p. ex. *Va assistir-hi tothom! Homes i dones, petits i grans, vells i joves*) o en àmbits com l’ensenyament a primària quan les alumnes encara no tenen coneixements sobre el gènere no marcat (o masculí genèric) i no es senten incloses.
### 23. CAL DESPERTAR CONSCIÈNCIES, LA LLENGUA JA ENS OFEREIX LA SOLUCIÓ - Mariona Sabaté-Carrové
En comptes de modificar la llengua, hauríem d’utilitzar els recursos no marcats que ja existeixen en la nostra llengua (p. ex. *tothom*, *gent*)
### 25. UNA QÜESTIÓ DE FE - Carla Ferrerós Pagès
S’ha trobat un problema on no hi havia cap i s’ha atemptat contra la integritat del català i dels professionals de la llengua.
### 26. SEGUIR LES GUIES D’ESTIL O REGIR-SE PER LA GRAMATICALITAT? - Elga Cremades Cortiella
La gent confon les dues acepcions de la paraula gènere:
1. Gènere com a constructe social (corresponent al sexe segons els rols).
2. Gènere com a categoria gramatical per a classificar morfològicament els substantius.
El problema es troba en la correspondència entre les dues definicions de gènere en ésser animats.
El masculí és el gènere marcat de la mateixa manera que el present és el no marcat respecte als temps verbals i el singular és el no marcat respecte al nombre.
### 40. LA PILOTA QUE VOLIA SER MÚSICA - Raquel Santiago Batista
L’ús de formes genèriques alternatives al masculí poden portar a grans embolics:
“Per tal d’aprovar l’assignatura, l’alumnat haurà de superar la qualificació de 6 sobre 10” Si no heu entés que si un alumne treu un 5, suspenen tots, és perquè ja esteu infectats pel virus de la llengua pressumptament inclusiva.
### 41. UN FRONT QUE ENS DESGASTA - Maria Rodríguez Mariné
El llenguatge és masclista per la perspectiva androcentrista i no pas pel génere gramatical.
### 44. SEMBLAR SER FEMINISTES PER NO HAVER DE CANVIAR RES - Anna Alfonso Casals
El femení genèric és com la samarreta lila que tothom es posa el 8M: No soluciona res, ens manté ocupats i ens distreu de la lluita cap a la igualtat i es difícil qüestionar-ho perquè les intencions sobre les què es recolzen són genuïnes.
### 53. EL TERCER GÈNERE GRAMATICAL - Wendy Elvira-García
El naixament d’un tercer gènere gramatical ha estat culpa del desdoblament, que amb la premissa que el masculí com a gènere marcat no incloïa a les dones, van aconseguir excloure a les persones no-binàries (ex. dir “tots” emprant el gènere no marcat inclou a tothom, però dir “tots i totes” només inclou a homes i dones).
### 59. SENYORS I SENYOROS: EL GÈNERE COM A PROCÉS DERIVATIU
El gènere gramatical és un mecanisme morfològic proper a la derivació amb una capacitat expressiva més enllà del gènere com a constructe social.
El gènere gramatical ens permet derivar o i crear nous significats (la clau≠el clau, flor≠flora, sol≠solo) i no està lligat al gènere com a constructe social.
### 65. EL LLENGUATGE POLÍTICAMENT CORRECTE ÉS SEXISTA: LA FAL·LÀCIA REFERENCIALISTA - Joana Roselló
Reflexió profunda sobre l’origen del debat de gènere en la llengua anglesa i els diferents recursos que utilitza per a solucionar-ho.
### 66. GÈNERE, COGNICIÓ, I ALTRES PERILLS - Clàudia Pons-Moll
«A father and his daughter get in a car crash and are rushed to the hospital. The father dies. The girl is taken to the operating room and the surgeon says: "I can't operate on this girl, because she's my daughter". How is this possible?»
L’anglès només té gènere gramatical en els noms i pronoms, i per tant no hi ha perill lingüístic de discriminació. No obstant, se’ns fa difícil resoldre aquest endevinalla i descobrir que és la mare la que opera a la filla.
La conclusió que podem treure és que el gènere lingüístic (en aquest cas inexistent) no condiciona pas la percepció que tenim sobre la realitat. Si els estereotips que tenim grabats al cervell ens fan creuen que els cirugians són, per norma general, homes, caurem inevitablement en el biaix inconscient de gènere. Per a resoldre aquest biaix no s’ha de canviar pas la llengua, sinó la realitat.
### 68. MORT I VIDA ESTAN EN MANS DE LA LLENGUA (PROVERBIS 18,21) - Ana María Bejarano
Les conseqüències de confondre el masculí genèric amb el masculí (biaxi inconscient de gènere) poden ser desastroses. Utilitzar el llenguatge inclusiu (desdoblaments) o un femení genèric canvia la perspectiva i en ocasions el missatge que s’intenta transmetre, ja que no es dona per fet que el receptor és un home.
Frases del llibre que m'han agradat:
> El llenguatge pot ser discriminatori o inclusiu però no a través del gènere gramatical, sinó de l’ús i del context.
>Canviar la realitat pot modificar el discurs, però canviar el discurs només pot camuflar la realitat.
Resum dels arguments més sòlids per capítols (o dels capítols que més m'han agradat):
### 1. QUAN ES CAPGIREN ELS OBJECTIUS - Montserrat Sendra i Rovira
El llenguatge inlcusiu pretén trencar amb la norma per aconseguir un canvi en la consciència. El fet d’institucionalitzar el llenguatge fa que el trencament esdevingui norma. La llengua acostuma a ser un reflex de la societat i no a l’inrevés. És per això que complicar els textos té poc impacte real en la societat.
### 2. QUAN EL LLENGUATGE NO ÉS SEXISTA I QUAN SÍ QUE HO ÉS - Neus Nogué Serrano
- Les societats sense masculí genèric no són més igualitaries.
- No hi ha correlació directa entre el gènere gramatical i el sexe
### 4. EL PRINCIPI DE FERMAT - Mireia Farrús
Tres revolucions del llenguatge inlcusiu:
1. El llenguatge inclusiu va en contra de l’estalvi energètic de la llengua degut als desdoblaments.
2. Algunes formes genèriques són conceptes abstractes que manquen l’afectivitat de les formes en masculí genèric (Vaig a sopar amb els veïns ≠ vaig a sopar amb el veïnat , estimo als meus alumnes ≠ estimo a l’alumnat)
3. El femení genèric no visibilitza a la dona, si més no totalment al contrari: es transforma una categoria marcada (que representa exclusivament a les dones) en una genèrica (que inclou també als homes)
### 6. LA CONFUSIÓ ORIGINAL - Montserrat Cortès-Colomé
El fet que les marques de gènere es diguin masculí i femení és arbitrari, es podrien dir blau i vermell. El problema recau en el fet que el terme gènere (com a experiència subjectiva de sentir-se home o dona) s’anomena igual, i porta a confondre’l amb el gènere gramatical.
La diferència entre sexe i gènere explicada en un manual de psicologia de Colom i Jayme “*La psicología de las diferencias de sexo*”
### 7. EL LLENGUATGE INCLUSIU I EL CANVI LINGÜÍSTIC - Raquel Casesnoves Ferrer
Existeixen dos tipus de canvis:
1. Els canvis des de dalt ➭ Es fan sent conscients del canvi i passa per damunt de la consciència lingüística. El promouen les elits i les classes benestants. (p. ex. llenguatge inlcusiu)
2. Canvi des de baix ➭ Es canvia la llengua sense ser-ne inconscients. El promou la classe treballadora.
El català és una llengua de gènere que assigna masculí i femení de forma arbitrària a objectes animats mancats de sexe. El problema surgeix quan parlem d’objectes animats, ja que la distinció no es tan senzilla: la paraula *home* és un nom de gènere gramatical masculí i el seu referent en la vida real és una persona de sexe masculí; la paraula dona és un nom de gènere gramatical femení i el seu referent en la vida real és una persona de sexe femení.
Per aconseguir la feminització de les professions, càrrecs i títols només s’ha de seguir les normes gramaticals de la llengua per a formar femenins: utilitzem ministra i ferrera però no fiscala o gerenta perquè els mots masculins acabats en -l i -nt són invariables.
El fet que es cometin tants errors en l’intent de feminització de la llengua es deu a que el canvi és des de dalt i no des de baix, i per tant es fa de forma antinatural.
### 8. UNA MIRADA POLIÈDRICA SOBRE UNA SITUACIÓ SENSE RESOLDRE - Marina Casadellà
El llenguatge inclusiu es representat de 3 maneres diferents.
1. Amb el femení plural com a genèric (ex. *Totes* nosaltres)
2. Amb el canvi de gènere gramatical en persones que així ho demanen (persones transgènere, que no transexuals)
3. Amb la creació de gèneres lingüístics per a persones no binàries (ex. *Totis* , *elle*)
### 10. SEXISTA, EL CATALÀ O LA SOCIETAT - Elisabet Vila Borrellas
El llenguatge inclusiu, en un intent nul d’acabar amb el patriarcat i donar visibilització a la dona, ha carregat el català d’aritficialitat i ha disminuït la claredat i la fluïdesa.
### 12. BALÈRIA I ELS TERRATINENTS I LES TERRATINENTS - Maria del Mar Vanrell
Biaix inconscient (o implícit) de gènere ➭ associació com a mecanisme per a simplificar la complexitat de la realitat (associar el gènere masculí al masculí no marcat).
### 14. PROFESSORS, VISIBILITZEM EL MASCULÍ PLURAL - Alba Granell Roisch
Intentar buscar alternatives al masculí genèric ens allunya de tractar temes que realment creen desigualtats en la nostra societat. La llengua no invisibilitza, la societat sí: utilitzar les paraules gai i nena de forma despectiva no s’arregla eliminant o substituint aquestes paraules, sinó educant a la gent.
### 15. ELS ARBRES NO ENS DEIXEN VEURE EL BOSC- Carla González Collantes
El llenguatge inclusiu titlla de sexista el masculí genèric com ara “els alumnes”, i intenta solucinar-ho amb “ l’alumnat” per a no ser sexista. El problema està en que LA CATEGORIA GRAMATICAL D’ALUMNAT SEGUEIX SENT MASCULÍ.
La igualtat de gènere s’ha de treballar cada dia, no ve pas d’inventar un llenguatge inviable per a substituir-ne un que no tenia cap problema, ja que el gènere gramatical no té cap relació amb el sexe o el constructe social anomenat gènere.
> *Si de debó volem feminitzar el llenguatge* - Bel Zaballa
> *Llengua, gènere o sexe* - Gabriel Bibiloni
### 16. EL PROBLEMA DE L’ESCRIPTOR I EL LECTOR - Laura Gomara
El biaix incoscient de gènere ve dels estereotips i i clixés. A través de la llengua es podria canviar solucionar aquests biaix incoscient, però el llenguatge inclusiu no és el mètode per a fer-ho. Un gran exemple d’un ús del llenguatge per a moure consciències sobre el biaix incoscient és l’emprat per Ursula K. Le Guin en una de les seves narracions, en les que comença amb un “the writter...” (segur que la primera imatge que t’ha vingut al cap és la d’un home vell amb barba) i més tard escriu “ she said...”. D’aquesta manera aconsegueix sobtar al lector i fer-lo reflexionar sobre el prejudici o estereotip que l’ha portat a donar per fet que l’escriptor era un home.
### 17. ELS CIENTÍFICS I LES CIENTÍFIQUES O SIMPLEMENT ELS CIENTÍFICS? TOT DEPÈN DEL CONTEXT! - Rosa Estopà
El desdoblament només s’ha d’utilitzar quan sigui estrictament necessari, com a recurs lingüístic per a emfatitzar un fet (p. ex. *Va assistir-hi tothom! Homes i dones, petits i grans, vells i joves*) o en àmbits com l’ensenyament a primària quan les alumnes encara no tenen coneixements sobre el gènere no marcat (o masculí genèric) i no es senten incloses.
### 23. CAL DESPERTAR CONSCIÈNCIES, LA LLENGUA JA ENS OFEREIX LA SOLUCIÓ - Mariona Sabaté-Carrové
En comptes de modificar la llengua, hauríem d’utilitzar els recursos no marcats que ja existeixen en la nostra llengua (p. ex. *tothom*, *gent*)
### 25. UNA QÜESTIÓ DE FE - Carla Ferrerós Pagès
S’ha trobat un problema on no hi havia cap i s’ha atemptat contra la integritat del català i dels professionals de la llengua.
### 26. SEGUIR LES GUIES D’ESTIL O REGIR-SE PER LA GRAMATICALITAT? - Elga Cremades Cortiella
La gent confon les dues acepcions de la paraula gènere:
1. Gènere com a constructe social (corresponent al sexe segons els rols).
2. Gènere com a categoria gramatical per a classificar morfològicament els substantius.
El problema es troba en la correspondència entre les dues definicions de gènere en ésser animats.
El masculí és el gènere marcat de la mateixa manera que el present és el no marcat respecte als temps verbals i el singular és el no marcat respecte al nombre.
### 40. LA PILOTA QUE VOLIA SER MÚSICA - Raquel Santiago Batista
L’ús de formes genèriques alternatives al masculí poden portar a grans embolics:
“Per tal d’aprovar l’assignatura, l’alumnat haurà de superar la qualificació de 6 sobre 10” Si no heu entés que si un alumne treu un 5, suspenen tots, és perquè ja esteu infectats pel virus de la llengua pressumptament inclusiva.
### 41. UN FRONT QUE ENS DESGASTA - Maria Rodríguez Mariné
El llenguatge és masclista per la perspectiva androcentrista i no pas pel génere gramatical.
### 44. SEMBLAR SER FEMINISTES PER NO HAVER DE CANVIAR RES - Anna Alfonso Casals
El femení genèric és com la samarreta lila que tothom es posa el 8M: No soluciona res, ens manté ocupats i ens distreu de la lluita cap a la igualtat i es difícil qüestionar-ho perquè les intencions sobre les què es recolzen són genuïnes.
### 53. EL TERCER GÈNERE GRAMATICAL - Wendy Elvira-García
El naixament d’un tercer gènere gramatical ha estat culpa del desdoblament, que amb la premissa que el masculí com a gènere marcat no incloïa a les dones, van aconseguir excloure a les persones no-binàries (ex. dir “tots” emprant el gènere no marcat inclou a tothom, però dir “tots i totes” només inclou a homes i dones).
### 59. SENYORS I SENYOROS: EL GÈNERE COM A PROCÉS DERIVATIU
El gènere gramatical és un mecanisme morfològic proper a la derivació amb una capacitat expressiva més enllà del gènere com a constructe social.
El gènere gramatical ens permet derivar o i crear nous significats (la clau≠el clau, flor≠flora, sol≠solo) i no està lligat al gènere com a constructe social.
### 65. EL LLENGUATGE POLÍTICAMENT CORRECTE ÉS SEXISTA: LA FAL·LÀCIA REFERENCIALISTA - Joana Roselló
Reflexió profunda sobre l’origen del debat de gènere en la llengua anglesa i els diferents recursos que utilitza per a solucionar-ho.
### 66. GÈNERE, COGNICIÓ, I ALTRES PERILLS - Clàudia Pons-Moll
«A father and his daughter get in a car crash and are rushed to the hospital. The father dies. The girl is taken to the operating room and the surgeon says: "I can't operate on this girl, because she's my daughter". How is this possible?»
L’anglès només té gènere gramatical en els noms i pronoms, i per tant no hi ha perill lingüístic de discriminació. No obstant, se’ns fa difícil resoldre aquest endevinalla i descobrir que és la mare la que opera a la filla.
La conclusió que podem treure és que el gènere lingüístic (en aquest cas inexistent) no condiciona pas la percepció que tenim sobre la realitat. Si els estereotips que tenim grabats al cervell ens fan creuen que els cirugians són, per norma general, homes, caurem inevitablement en el biaix inconscient de gènere. Per a resoldre aquest biaix no s’ha de canviar pas la llengua, sinó la realitat.
### 68. MORT I VIDA ESTAN EN MANS DE LA LLENGUA (PROVERBIS 18,21) - Ana María Bejarano
Les conseqüències de confondre el masculí genèric amb el masculí (biaxi inconscient de gènere) poden ser desastroses. Utilitzar el llenguatge inclusiu (desdoblaments) o un femení genèric canvia la perspectiva i en ocasions el missatge que s’intenta transmetre, ja que no es dona per fet que el receptor és un home.
This entire review has been hidden because of spoilers.
December 27, 2022
Tot i que molts articles giren al voltant del mateix argument, l'he trobat molt interessant. Planteja moltes preguntes i obre interrogants i debats que van a contracorrent de l'opinió popular i que no són tan obvis per gent que no treballa en el món acadèmic o lingüístic.
December 15, 2022
Aquest llibre m’ha sorprès i m’ha fet reflexionar bastant. Conèixer les postures de diverses professionals (professores, traductores, periodistes…) respecte al fet del llenguatge inclusiu m’ha permès tenir presents els seus arguments lingüístics i gramaticals i alhora refermar els meus arguments, que també coincideixen amb algunes d’elles, sobre la necessitat d’adaptar la llengua a una nova realitat social.
La llengua no només reflecteix la realitat sinó que també la crea. Sabem també que el llenguatge vehicula el pensament i segons la neurociència els pensaments predisposen a les emocions i aquestes a l’acció. Essent així, tot i que el procés no sigui d’avui per demà, crec que el llenguatge inclusiu pot facilitar canvis. Evidentment, s’han de sumar a aquesta feina moltes altres actuacions, perquè aïlladament i per sí mateixa aquesta acció no acabarà amb el masclisme, està clar que faran falta molts altres fets concrets que acompanyin el llenguatge i el discurs a favor de la igualtat, de moment però la llengua pot ser un element important de conscienciació, visibilització i inclusió.
La majoria de les participants en aquest recull d’opinions s’oposen als desdoblaments i a usar paraules neutres o bé perquè consideren que per tal adoptar un llenguatge “políticament correcte” aquest estil fa que es perdi la naturalitat de la llengua. Com aquest, molts altres arguments gramaticals defensen l’ús del masculí genèric en català i l’assumeixen com a inclusiu pel fet de ser el gènere no marcat i de no identificar-se gènere gramatical amb sexe masculí.
Entenc allò que expliquen, però per jo no n’hi ha prou per a convèncer-me. Tot i que els usos proposats del llenguatge no masclista no siguin ideals des del punt de vista lingüístic, són una via i una de les formes de sensibilització de la desigualtat flagrant que hi ha en la nostra vida social, cultural, política… L’afectació de la lingüística personalment, em sembla per ara un “mal menor”necessari, perquè no veig clar que primer es canviï el món i després ho faci la llengua i aquesta és una eina potent de transformació.
Vull deixar per escrit en aquesta ressenya l’estranya sensació que m’ha produït el títol del llibre, contrastat amb un dels propis arguments de Carme Junyent: la idea és que s’està imposant “des de dalt” (política) el canvi de llenguatge i que els canvis realment consistents i duradors són els que venen “de baix”. En el títol del llibre (subratllats inclosos) hi perceb un to impositiu: “nosaltres, les que en sabem, diem prou”. Crec que seria més positiu que les lingüistes i els lingüistes, com a persones expertes ajudessin a fer propostes el més assenyades possibles i a orientar a la resta de la població per tal que la llengua, que és viva i canvia, ho pogués fer de la seva mà i no malgrat seu.
Finalment vull dir que m’ha alegrat alguna aportació diferent i atrevida en el context d’aquest projecte, que diu la seva i que s’assembla més a “la meva”.
La llengua no només reflecteix la realitat sinó que també la crea. Sabem també que el llenguatge vehicula el pensament i segons la neurociència els pensaments predisposen a les emocions i aquestes a l’acció. Essent així, tot i que el procés no sigui d’avui per demà, crec que el llenguatge inclusiu pot facilitar canvis. Evidentment, s’han de sumar a aquesta feina moltes altres actuacions, perquè aïlladament i per sí mateixa aquesta acció no acabarà amb el masclisme, està clar que faran falta molts altres fets concrets que acompanyin el llenguatge i el discurs a favor de la igualtat, de moment però la llengua pot ser un element important de conscienciació, visibilització i inclusió.
La majoria de les participants en aquest recull d’opinions s’oposen als desdoblaments i a usar paraules neutres o bé perquè consideren que per tal adoptar un llenguatge “políticament correcte” aquest estil fa que es perdi la naturalitat de la llengua. Com aquest, molts altres arguments gramaticals defensen l’ús del masculí genèric en català i l’assumeixen com a inclusiu pel fet de ser el gènere no marcat i de no identificar-se gènere gramatical amb sexe masculí.
Entenc allò que expliquen, però per jo no n’hi ha prou per a convèncer-me. Tot i que els usos proposats del llenguatge no masclista no siguin ideals des del punt de vista lingüístic, són una via i una de les formes de sensibilització de la desigualtat flagrant que hi ha en la nostra vida social, cultural, política… L’afectació de la lingüística personalment, em sembla per ara un “mal menor”necessari, perquè no veig clar que primer es canviï el món i després ho faci la llengua i aquesta és una eina potent de transformació.
Vull deixar per escrit en aquesta ressenya l’estranya sensació que m’ha produït el títol del llibre, contrastat amb un dels propis arguments de Carme Junyent: la idea és que s’està imposant “des de dalt” (política) el canvi de llenguatge i que els canvis realment consistents i duradors són els que venen “de baix”. En el títol del llibre (subratllats inclosos) hi perceb un to impositiu: “nosaltres, les que en sabem, diem prou”. Crec que seria més positiu que les lingüistes i els lingüistes, com a persones expertes ajudessin a fer propostes el més assenyades possibles i a orientar a la resta de la població per tal que la llengua, que és viva i canvia, ho pogués fer de la seva mà i no malgrat seu.
Finalment vull dir que m’ha alegrat alguna aportació diferent i atrevida en el context d’aquest projecte, que diu la seva i que s’assembla més a “la meva”.
June 1, 2022
Fragments:
«Evidentment que és necessari donar a la dona la importància que es mereix en la societat però, per a això, calen més polítiques socials i que les dones apareguin en els llibres de text i en els projectes educatius. El català no és la causa del model de societat actual.»
«Les llengües no són sexistes. Els missatges que els parlants emetem i els usos que fem del llenguatge sí que poden ser-ho, per més que les disfressem —o no— amb marques supèrflues.»
«[...] la discriminació cap a les dones és social i cultural, no és lingüística, i aquesta discriminació no es modificarà amb l'argument que l'ús del gènere (gramatical) masculí invisibilitza les dones.»
Opinió:
Es tracta d'un llibre construït a partir de 70 articles breus –d'unes tres pàgines– escrits per 70 dones. Aquests articles obren la porta a debatre i reflexionar entorn el tema del llenguatge inclusiu i el gènere.
Algunes idees clau:
- Les llengües no són sexistes. Els missatges que els parlants emetem i els usos que fem del llenguatge sí que poden ser-ho.
- En català, el gènere gramatical femení és específic, no inclusiu i, a més, formalment visible i marcat.
- Els desdoblaments generen problemes de coherència, violen el principi d'economia lingüística i en dificulten la comprensió.
És un llibre molt fàcil de llegir i perfecte per combinar amb una altra lectura. Ara bé, s'arriba a fer una mica repetitiu, ja que moltes de les participants tenen opinions semblants i quan arribes a la meitat del llibre tens la sensació de ja haver llegit aquelles idees i/o opinions.
Sembla que en temes lingüístics tothom en sap molt i n'és especialistes. Sabem que la qüestió lingüística fereix sensibilitats i que el català està travessant una gran emergència lingüística i està molt bé que es despertin consciències lingüístiques. Ara bé, jo, com a persona que està a punt d'acabar la seva formació en matèria lingüística, no puc comprendre perquè es qüestiona tant l'opinió dels professionals en la matèria.
«Evidentment que és necessari donar a la dona la importància que es mereix en la societat però, per a això, calen més polítiques socials i que les dones apareguin en els llibres de text i en els projectes educatius. El català no és la causa del model de societat actual.»
«Les llengües no són sexistes. Els missatges que els parlants emetem i els usos que fem del llenguatge sí que poden ser-ho, per més que les disfressem —o no— amb marques supèrflues.»
«[...] la discriminació cap a les dones és social i cultural, no és lingüística, i aquesta discriminació no es modificarà amb l'argument que l'ús del gènere (gramatical) masculí invisibilitza les dones.»
Opinió:
Es tracta d'un llibre construït a partir de 70 articles breus –d'unes tres pàgines– escrits per 70 dones. Aquests articles obren la porta a debatre i reflexionar entorn el tema del llenguatge inclusiu i el gènere.
Algunes idees clau:
- Les llengües no són sexistes. Els missatges que els parlants emetem i els usos que fem del llenguatge sí que poden ser-ho.
- En català, el gènere gramatical femení és específic, no inclusiu i, a més, formalment visible i marcat.
- Els desdoblaments generen problemes de coherència, violen el principi d'economia lingüística i en dificulten la comprensió.
És un llibre molt fàcil de llegir i perfecte per combinar amb una altra lectura. Ara bé, s'arriba a fer una mica repetitiu, ja que moltes de les participants tenen opinions semblants i quan arribes a la meitat del llibre tens la sensació de ja haver llegit aquelles idees i/o opinions.
Sembla que en temes lingüístics tothom en sap molt i n'és especialistes. Sabem que la qüestió lingüística fereix sensibilitats i que el català està travessant una gran emergència lingüística i està molt bé que es despertin consciències lingüístiques. Ara bé, jo, com a persona que està a punt d'acabar la seva formació en matèria lingüística, no puc comprendre perquè es qüestiona tant l'opinió dels professionals en la matèria.
January 22, 2022
Que m’incloguin dins l’etiqueta dels “traductors” no em molesta gens; en canvi, sí em molesta que és qüestioni si soc prou feminista perquè faig servir el masculí genèric.
No va ser fins que vaig començar la carrera de Traducció i Interpretació que em vaig adonar de la dèria que hi ha pel llenguatge “inclusiu”. Dit d’una altra manera, fins que em vaig adonar de la gravetat de l’assumpte. Tots els textos ofenien algú i la majoria de les classes acabaven en discussions que ben poca cosa tenien a veure amb la llengua i la traducció. La visibilitat de les dones, el patriarcat, i altres expressions fixades apareixien en un debat que hauria de centrar-se en les especificitats gramaticals de les llengües i en com afecten el procés de traducció. És per això que quan va sortir aquest llibre em va fer tanta il·lusió llegir-lo.
El recomano moltíssim. No només perquè és un llibre fàcil de llegir, sinó també perquè que un grup de dones, professionals de la llengua, creguin que cal fer un llibre per fer-se sentir davant d’aquesta realitat és, si més no, significatiu.
No va ser fins que vaig començar la carrera de Traducció i Interpretació que em vaig adonar de la dèria que hi ha pel llenguatge “inclusiu”. Dit d’una altra manera, fins que em vaig adonar de la gravetat de l’assumpte. Tots els textos ofenien algú i la majoria de les classes acabaven en discussions que ben poca cosa tenien a veure amb la llengua i la traducció. La visibilitat de les dones, el patriarcat, i altres expressions fixades apareixien en un debat que hauria de centrar-se en les especificitats gramaticals de les llengües i en com afecten el procés de traducció. És per això que quan va sortir aquest llibre em va fer tanta il·lusió llegir-lo.
El recomano moltíssim. No només perquè és un llibre fàcil de llegir, sinó també perquè que un grup de dones, professionals de la llengua, creguin que cal fer un llibre per fer-se sentir davant d’aquesta realitat és, si més no, significatiu.
April 30, 2022
Resulta reconfortant veure una quantitat tan gran de dones lingüistes (professores, traductores, periodistes, correctores) que critiquen amb encert les bestieses que es fan en nom de la correcció lingüística i del llenguatge suposadament inclusiu. La tesi és ben clara: enlloc de perdre el temps creant textos il·legibles o discursos absurds que trenquen totes les costures de la llengua, caldria esmerçar esforços en que les dones siguin presents en la vida pública de veritat, no a través de quatre repeticions maldestres. Amb tot, em sembla que l'editora ha fet trampa. Certament el seu llibre aporta idees al debat, però com només ha recollit les d'un determinat grup (dones fartes del llenguatge inclusiu que amaga el veritable masclisme de la societat), la conversa queda coixa perquè no sentim els arguments d'aquells que defensen la postura contrària.
December 21, 2021
3,5 en realidad 👐🏼 El libro es una especie de debate sobre el género en la lengua. En él participan varias mujeres que opinan sobre el tema, pero se me ha hecho bastante repetitivo. Muchas de ellas tienen opiniones similares, de forma que a mitad del libro parece que no haya nada nuevo a aportar. Aun así, es un libro interesante para reflexionar sobre las formas de expresar el género en la lengua y del sexismo en general.
August 25, 2025
És veritat que es fa repetitiu i que molts arguments es repeteixen entre autores, però és fascinant veure el despropòsit que han acabat sent les recomanacions per un ús del llenguatge no sexista. Cal tenir en compte que cada autora ha fet el seu article per separat i, així i tot, molts cops relaten les mateixes dificultats i problemes en corregir textos. Si tanta gent ensopega amb els mateixos problemes, potser cal pensar que és un problema real.
April 14, 2022
Al principi l'he trobat prou interessant i he de dir que m'ha canviat la perspectiva que tenia sobre el llenguatge inclusiu. Però és molt repetitiu, entenc la idea que les autores tinguessin total llibertat i no sabessin el que escrivien les altres, però a l'hora d'editar-lo s'hauria d'haver tingut en compte perquè es fa molt difícil de continuar quan totes les idees es repeteixen contínuament.
January 13, 2023
Un llibre polèmic, pel que he pogut veure. Mentre que alguns creuen que és excessiu, i que les autores es queden amb el dret a la veritat absoluta, la realitat és que els articles son complets, molt ben escrits, amb sensibilitats diferents i plens d'idees complexes i ben presentades. Val la pena llegir-lo i rellegir-lo
April 1, 2022
3,5
Si bé m'ha semblat una lectura interessant, també trobo que es fa una mica repetitiu i tendeix més al plantejament de problemes que a la proposta de solucions. Per aquest motiu, el títol no em sembla adequat.
Si bé m'ha semblat una lectura interessant, també trobo que es fa una mica repetitiu i tendeix més al plantejament de problemes que a la proposta de solucions. Per aquest motiu, el títol no em sembla adequat.
June 12, 2022
Als polítics sempre els hi ha agradat dir-nos com hem de parlar. Així pretenen fer-nos creure que ja no som masclistes. Et pots passar el dia desdoblant tots i totes i seguir sent un Neanderthal. Gràcies @CarmeJunyent per recollir aquesta setantena d'opinions. Fan pensar.
January 16, 2022
Increïblement repetitiu
December 13, 2022
Interessant, però molt repetitiu :(
February 5, 2023
Necessari però mooolt repetitiu
July 29, 2023
Textos mediocres, idees retrògrades
July 6, 2024
És un llibre interessant on trobes moltes opinions, però la majoria d’elles son molt semblants i fa que sigui super repetitiu. Això va provocar que l’apartes i no l’acabes fins més tard perque es fa molt feixuc.
Hi ha reflexions molt i molt encertades, per a mi, però crec que es podria haver donat una extensió més llarga a les autores i no haver recopilat tantes perque en moltes ocasions he pensat que tant de bo fossin més llargs alguns dels textos.
En la meva humil opinió, has de combinar aquesta lectura amb una altra o simplement llegir-lo de tant en quant.
Hi ha reflexions molt i molt encertades, per a mi, però crec que es podria haver donat una extensió més llarga a les autores i no haver recopilat tantes perque en moltes ocasions he pensat que tant de bo fossin més llargs alguns dels textos.
En la meva humil opinió, has de combinar aquesta lectura amb una altra o simplement llegir-lo de tant en quant.
Displaying 1 - 25 of 25 reviews