Fragments escollits de la Crònica de Bernat Desclot (1285) en què es relaten els enfrontaments militars entre França (Felip l’Ardit) i Catalunya (Pere el Gran) conseqüència de les disputes entre ambdós regnes pel control de Sicília. La guerra, sancionada com a croada pel papa francès Martí IV, significa la invasió de Catalunya pels exèrcits dels Anjou i la desfeta d’aquests. Del text, a més del seu valor històric per ser relatat per un testimoni directe, cal destacar-ne l’intrínsec valor literari, la vivesa i mestria en el relat de les accions que en fa una lectura dinàmica i amena.
La col·lecció Tast de Clàssics, vol apropar textos clàssics catalans al lector actual amb la seva adaptació al català actual feta per autors de relleu. En aquest cas l’adaptador és Miquel Desclot, poeta, prosista i assagista, a més de traductor de grans noms clàssics de la literatura internacional.
Bernat Desclot (Castellnou dels Aspres?, Rosselló, 1240? – 1288) fou un historiador conegut per haver escrit la segona de Les quatre grans Cròniques, el Llibre del rei En Pere, coneguda també com a Crònica de Bernat Desclot. La documentació en què apareix Bernat Desclot és pràcticament inexistent, un fet que portà Miquel Coll i Alentorn a considerar que Bernat Desclot seria Bernat Escrivà, un funcionari reial de la cort de Pere el Gran, del qual se'n tenen diverses proves documentals. Actualment, aquesta és la hipòtesi majoritàriament acceptada per la historiografia
Una de les cròniques més famoses de Bernat Desclot sobre la guerra contra França del rei Pere el Gran a les acaballes del segle XIII. Malgrat ser un relat poc objectiu, doncs Desclot era cronista oficial del monarca, no deixa de ser una narració d’uns fets històrics molt rellevants, de quan Catalunya era una gran nació de la Mediterrània , i podia tractar de tu a potències com França o Castella. El seu estil és peculiar i capaç de mantenir l’atenció del lector. Recomanable tornar a revisar cròniques de la Catalunya d’aquella època