Quan el protagonista visita encuriosit la seva antiga mansió, enceta la història del seu passat, una història que potser mai no s’hauria d’haver posat en marxa. Tornen els moments de joia i alegria, però també els episodis més foscos, les pèrdues més doloroses i tot el procés de decadència de la família. L’estratègia de la gallina és una novel·la en què present, passat i futur s’entrelliguen magistralment per oferir-nos una festa dels sentits i les emocions, els amors i les intrigues. L’inquietant joc entre ficció i realitat força el lector a viure una perpètua endevinalla: s’han comès realment aquests crims? Van existir de veres aquells documents de l’avi? Com era de debò aquella peculiar família? Amb l’ús d’uns prismàtics emocionals, Miquel Martín converteix cada capítol en una font de sensibilitat, en una rialla lúcida, en un gir inesperat que obliga el lector a continuar endavant. Els seus personatges, sorprenents i plens de matisos, palpiten al llarg de la novel·la i ens confirmen que la vida, probablement, és una petita o gran enganyifa.
Miquel Martín i Serra (Begur, 1969) és escriptor i llicenciat en filosofia. Ha publicat, entre altres obres, La drecera (Periscopi, 2020), Premi M. Àngels Anglada de narrativa, Premi El Setè Cel i finalista del Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any; Quan els pobles no tenien nom (Sidillà, 2021); Llegendes de mar de la Costa Brava (Sidillà, 2012); i L’estratègia de la gallina (Columna, 2001), finalista del Premi Ramon Llull. És autor de diversos articles i assajos sobre Joan Vinyoli, entre els quals destaquen: Vinyoli trasbalsa la bellesa com el vi (Vibop, 2021), «Joan Vinyoli, el gall salvatge» (Premi Recvll de retrat literari 2019, publicat a El Punt Avui), «Les influències filosòfiques en la poesia de Vinyoli», dins el volum Joan Vinyoli i la poètica postsimbolista (L'Avenç, 2019), i l'estudi preliminar de Vent d'aram (Edicions 62, 2015). La seva darrera obra, amb la col·laboració de Montserrat Verdaguer, és Fragments d’inexistència: Una biografia de Tom Sharpe (Navona, en català, i Anagrama, en castellà, 2023).
Un llibre molt ben escrit, que pot ser de culte per l'anàlisi esmolat i nihilista d'una classe social adinerada i sense escrúpols, però culta i intel.ligent. Però un llibre trampós, que critica cruelment i amb superioritat certs aspectes (i és una anàlisi interessant)!i justifica amb pretesa irònia d'altres, els que a ell li va bé Jo em quedo amb la delicadesa i la tendresa de "La drecera" , no amb aquesta sèrie de personatges egocèntrics i egoistes, sense valors i sense cap valor social.