Dos parejas, cuatro amigos y una pérdida que lo cambiará todo.
En la estela de sus novelas más célebres, El verano que empieza, Un año y medio y Los viejos amigos, Nosotros, después habla sobre el paso del tiempo, del amor y los altibajos que la vida conlleva.
Es la historia de cuatro personajes, dos hombres y dos mujeres, que conoceremos en su juventud, cuando la vida todavía está prácticamente por estrenar. Soler ha escrito con su estilo característico, detallista y cinematográfico, una historia que no se puede dejar de leer y que atrapará a sus lectores más fieles.
Los personajes que habitan las páginas de esta novela tienen anhelos, expectativas y esperanzas que los mueven y experimentan, como todos y cada uno de nosotros, frustraciones, alegrías y deseos y, sobre todo, amor. Y amistad, que es una de sus principales formas.
Sóc fan de Sílvia Soler. D'ella em va enamorar "Petons de diumenge" primer, i després les seves novel·les per excel·lència: "L'estiu que comença" i "Un any i mig". "Els vells amics" i "El Fibló" les vaig trobar més fluixes, no sé si també us va passar.
"Nosaltres, després" és una meravella. Si -com jo- sou fans de l'escriptora, us encantarà. Torna a ser una novel·la costumista que posa les relacions i l'amistat al centre, però aquest cop ho va amb una originalitat plena de sotracs. La Rita, la Marta, en Jim i en Guillem són quatre amics que viuen l'amor en totes les seves formes. Fins que un sotrac en majúscules sacseja les seves vides. Aquesta novel·la és plena de girs vitals, propers i reals.
Sílvia Soler escriu amb una senzillesa contundent, atrapa des de la primera pàgina i t'impregna amb les seves històries.
Quin llibre més lleuger, senzill i maco. Molt fresc però a l'hora parla d sentiments molt durs, èpoques fosques, moments dificils. Em fa ràbia que uns ho passin tant malament mentre d'altres viuen feliços pero ves així es la vida i es el q t'intenta explicar aquest llibre. Em quedo sobretot amb la Marta... quina tia, la millor!!
Un plaer haver tornat a llegir a la Sílvia Soler, quasi em sap greu haver tardat tant. Una novel·la que parla de sentiments i emocions despullats de tot artifici, descrivint les contradiccions humanes amb tanta senzillesa però també amb tanta veritat... En fi, la vida mateixa. --------------- Un placer haber leído otra novela de Sílvia Soler, casi diría que me da pena haber tardado tanto. Una novela que habla de sentimientos y emociones desnudos de maquillajes, describiendo los claroscuros de las personas con tanta sencillez y al mismo tiempo con tanta verdad... En fin, la vida misma.
M'encanta l'estil de la Sílvia Soler. Les seves històries sempre m'atreuen per la senzillesa com escriu, per com t'explica situacions que podrien ser de la teva vida (espero que les d'aquesta novel·la en concret, no). En soc fan absoluta. I m'ha agradat molt l'estructura de la novel·la, anar alternant escenes d'una nit del present amb la narració dels fets de les històries viscudes. Una lectura de 10!
La Sílvia Soler i Guasch és una escriptora i periodista catalana nascuda a Figueres. La seva trajectòria laboral l’ha portat a treballar com a redactora de programes de ràdio i televisió, a més de col·laborar en diferents medis de comunicació. La seva obra literària ha estat traduïda a múltiples idiomes com l’anglès, el castellà, el japonès, etc. entre d’altres. M’agradaria explicar-vos com va arribar aquesta novel·la a les meves mans… Em vaig comprar un llibre que acabava de sortir a la venda, però després de tenir-ho vaig sentir que aquell llibre no era per a mí, i vaig tornar a la llibreria per fer un canvi. No sabia quin escollir, i finalment vaig decidir deixar-me emportar per la meva intuïció… I una vegada més s’ha demostrat que aquest mètode no falla. #nosaltresdesprés ens presenta la història de quatre personatges, els quals veuen els seus destins entrecreuats. Tots quatre tan diferents i a l’hora tan iguals. Tot comença en el casament de la Joana, la filla de dos dels personatges d’aquesta història. Dues parelles que tornen a trobar-se després de quinze anys, durant els quals han passat moltíssimes coses… esdeveniments que no faran gens fàcils aquest retrobament. I què puc dir? Encara estic enfadada amb mí mateixa per no haver descobert abans a aquesta escriptora, que sense cap dubte tornaré a llegir. M’ha semblat una meravella la forma de narrar la història, la facilitat del ball de paraules, el fort sentiment que transmet mitjançant cada personatge… Tot m’ha agradat, tot. Sense dubte em quedo amb el personatge de la Marta, el qual ha hagut de passar els pitjors tràngols d’aquest relat, però a la vegada trobo que ha estat el més evolucionat.
M’agradaria acabar amb unes frases del llibre: “Les fotografies fixen instants, però no poden atrapar les olors ni les rialles, ni l’amor ni l’harmonia perfecta d’un moment”. “...és la part bona d’encetar amistats- o amors- que tot és desconegut i tot t’interessa, que hi ha mil coses per descobrir. No vols que s’acabi”.
Hi ha llibres que quan els obres tens clar que hi trobaràs, hi ha autors que tenen un estil propi de narrativa i per això tenen una bona colla de seguidors. Això passa, i molt, amb els llibres de la Silvia Soler. Fa uns dies vaig acabar-me la seva darrera novel·la.
"Nosaltres, després" de la Silvia Soler editat per univers llibres. Una història que comença pel final, o com diu l'autora "una història circular", ja que comença justament com acaba la novel·la. Tot comença (i acaba) al final de la festa d'un casament, un casament on es retroben 4 amics que poc a poc anirem coneixem. Primer coneixerem cada personatge per separat, perquè cadascú té un petit "drama" que marca la seva vida. Coneixen les històries del Jim, la Marta, la Rita i en Guillem tots ells amb un moment complicat a la seva vida que els ha condicionat: un pare "perla" , una mort tràgica, una mare que fuig i un germà despota. Malgrat tot, ells es segueixen endanvant la seva vida, es troben, s'enamoren, creen les seves pròpies famílies, i es fan amics tots quatre, però també pateixen i trenquen l'amistat (o no).
Es una bona història, com ho són totes les de la Sílvia Soler, una novel·la que ens parla del pas del temps, de les relacions amb la familia, de l'amor que et transforma, i dels amics que es converteixen en família. Amb una narrativa tan cinematogràfica i detallista que fa que sigui una lectura àgil i que enganxa fins al final.
Personalment, "Petons de diiumenge" i "L'estiu que comença" són les meves dues novel·les preferides d'aquesta autora, tot i això, llegir la Soler sempre és una bona proposta
Este libro cumple lo que promete: la historia de las vidas de cuatro personas, antes y después, y además “propone conjugar el verbo reconciliarse”.
Sin embargo, a pesar de que hay un “antes y después” en la historia, me ha faltado más atrevimiento, más giros de historia y algo que sorprendiera aún más, eso que te hace estar pegado a un libro todo el rato.
Aunque han habido partes que se me han hecho más aburridas de leer, ha estado muy interesante leer un libro que se centra en explicar con total realismo y cotidianidad cómo pueden cambiar el curso y la vida de las personas de la noche a la mañana y ver sus reacciones, sentimientos y la manera de afrontarlo.
Sobre todo, me quedo con el personaje de Marta y sus palabras al final del libro. Me quedo con la última página que, después de estar prácticamente todo el libro sin sentir nada, me ha hecho erizar la piel y reflexionar sobre una verdad tan dura como necesaria.
"Recordo que allà mig assegut, mig a les fosques, pensava en el conte de La mar salada i el mariner, i en la il·lustració de la coberta, i jo era aquell marineret amb cara d'espantat que s'agafava al pal del vaixell enmig d'unes onades altes i plenes d'escuma. Com podria descriure-ho? Totes les metàfores estan fetes. Una roca caient del cel, una navalla que esquitxa la carn, un terratrèmol, un aiguat que ho arrossega tot...// Va fer esclatar la bombolla i el que hi havia dins es va vessar i va omplir-ho tot."
Te’l llegeixes sense adonar-te’n. M’ha fet passar una molt bona estona. M’hi hauria quedat unes quantes pàgines més coneixent els personatges de més a prop! És el primer llibre que llegeixo de la Sílvia Soler i crec que no serà l’últim!
Aquest llibre el vaig triar clarament perque la portada em va entrar pels ulls i el títol amb aquesta coma el mig em va matar, en el sentit positiu!
La Sílvia Soler segur té un estil molt seu, molt propi! A mi que m'agrada escriure m'ha donat idees! Llegir aquest llibre ha sigut com esta mirant una pel.licula en directa, de lo ben detallat i estructurat que esta tot!
I la història esta bé! Es una història d'amor, amb tots els matisos de l'amor a l'antiga, el de sempre el d'estimar-se per tota la vida, combinat amb les noves tendencies de les parelles d'avui en dia!
El recomano molt per les persones que com jo que ens agrada la novel.la del migdia de TV3! Son histories entretingudes! No es un best seller, ni un llibre de dir ostra et canviarà la vida! Però si que fa pensar en com a vegades es pot estimar a les persones de maneres tant diferents, i que realment ens passa a tots!
Es un llibre molt ame, 200 paginetes rapides, amb girs inesperats a cada "x" pagines! Costa de deixar quiet gaires dies a la tauleta de nit!
M'ha agradat molt, tot i que no tant com d' altres que llegit de la Sílvia. Algunes escenes se'm han fet llargues. Però l'estil de l'autora em té enganxada. Dins de cada personatge, un món.
Interessant, un bon plantejament , una trama que em sembla pot ser real i una reflexió sobre el que tenim i que deixem i un final per donar valor a la vida. Algun fragment n’ha semblat repetitiu ja que explica uns fets al lector i després els mateixos fets se’ls expliquen entre els protagonistes. (I es clar, el lector torna a llegir-ho)
A vegades, com es cine, no fa falta que sigui excepcional ni amb una gran reflexió o discurs, simplement entretingut, lectura senzilla per començar a sortir de sa crisi lectora
4.5 ⭐ una novel·la molt maca i fàcil de llegir, me l'he acabat en dos dies. M'ha agradat molt com l'autora va desvetllant poc a poc la informació dels 4 protagonistes i la senzillesa del final.
Mi primer acercamiento a Silvia Soler ha sido todo un éxito! ME ha encantado leer este libro. Es una historia coral. 4 personajes, todos diferentes pero con alguna cosa en común (no cuento para no destripar y daros ganas de leer) se encuentran en un presente. A partir de este presente, por capítulos se van haciendo flashbacks, de tal manera que poco a poco vamos conociendo su historia. En diferentes momentos se vuelve al presente y al pasado. Leído es más fácil de lo que parece. No sabría decir si es una novela de amor, de amistad, o de la vida. Una novela de errores aciertos, perdones y reconciliaciones. Una novela sobre el paso del tiempo. Y sobretodo una novela actual, con unos personajes muy bien dibujados. Con todos ellos me he podido identificar en algún momento. Recomiendo su lectura. Y me apunto a la autora para seguir descubriéndola. Me ha encantado el torrente narrativo y sobretodo la capacidad que tiene de retratar a los personajes.
Sabeu el plaer que suposa tornar al teu llit després d’un llarg viatge? O sopar al teu restaurant favorit després de la pandèmia? Doncs llegir el darrer llibre de la Sílvia Soler ha estat així. O millor.
M’he retrobat amb una autora que m’agrada de sempre però que ara escriu millor que mai. Ella fa que llegir sigui tan fàcil... construeix personatges reals i autèntics i això fa que els tinguis perfectament dibuixats al teu cap. Tot el que passa t’ho creus, en el llibre hi ha molta veritat i això costa de trobar.
M’ha agradat molt la història de la Marta i el personatge del Fèlix. Si el llegiu ja em direu quin personatge us agrada més.
Setembre sempre és molt bonic. Aquest any, gràcies a aquest llibre, encara ho ha estat més. El recomanaré sense parar, és un llibràs. Una edició preciosa @univers_llibres i una autora imprescindible.
De Sílvia Soler n’havia llegit “L’estiu que comença”. Em va agradar molt. “Nosaltres, després” m’ha agradat, però potser me n’esperava més. M’ha semblat força previsible, en algun moment una mica lent. Tot i així, m’ha encantat que la infidelitat sigui el punt clau de la novel·la. Soler escriu amb un estil meravellós, he marcat més d’un fragment com aquest: “El primer amor és, o sol ser, com una onada que no has vist venir. T’encalça per sorpresa, t’omple de frescor i d’energia i en ocasions pot arrossegar-te, rebolcar-te i finalment deixar-te caure, amb els ulls i els cabells plens de sorra.”
Portava un temps en què em costava molt llegir, no trobava el llibre que m'enganxés... De casualitat vaig decidir començar "Nosaltres, després", sense tenir cap referència prèvia de la Sílvia Soler, i ha resultat ser el llibre perfecte! Els quatre protagonistes són molt entranyables, m'ha encantat conèixer-los a fons, i al acabar el llibre vaig tenir aquella sensació de buit, de trobar-los a faltar, que feia tant que no sentia. El llibre està super ben escrit, és molt fresc i es debora en uns dies. El recomano moltíssim.
Merci a la meva amiga Judit per deixar-me aquest llibre i introduir-me una mica més a la lectura en català. Un llibre molt bonic i agradable de llegir.🫶🏻
De la Sílvia Soler no t'esperes girs de trama inesperats. No t'esperes sorpreses, assassinats ni cliffhangers. T'esperes intimitat, quotidianitat i una mirada punxant que aprofundeixi una mica més endins, a mig camí entre la pell i les entranyes. Aquesta literatura té riscos: de vegades hi connectes i t'encén els ulls de llàgrimes; d'altres, et deixa impassible. Segurament el lector hi té tanta culpa com l'autora.
Personalment, "Nosaltres, després" m'ha semblat irregular: la primera meitat l'he trobat massa superficial i plena de llocs comuns. Els quatres personatges semblen arquetips trets d'un catàleg. Però arran del 'crack', del gir de la trama (que tampoc és cap sorpresa), el llibre canvia radicalment. S'acaba (per fi) l'exploració de personatges i comença el ball de debò: el dolor, els dubtes, la ràbia, la vergonya i el penediment brollen a la superfície. I si bé és cert que el llibre tanca bé i és equilibrat, m'hagués agradat gaudir-los més, al Jim, la Marta, la Rita i el Guillem, en aquesta segona fase.
Nosaltres, després és una novel·la sobre el pas del temps, l'amor i els daltabaixos que cada vida comporta.
Hi trobem quatre personatges principals, dos homes i dues dones, que coneixem quan són joves, quan la vida està pràcticament per estrenar -però tothom ja arrossega una infantesa singular.
Ambientada a la Barcelona contemporània, Soler ha escrit amb el seu estil característic, detallista i cinematogràfic, una novel·la que no es pot deixar i que atraparà els seus lectors fidels.
Els personatges que hi viuen tenen anhels, expectatives i esperances que els mouen. I experimenten, com nosaltres, frustracions, alegries i desitjos i, sobretot, l'amor. I l'amistat, que n'és una de les seves principals formes.
El llibre m'ha agradat i la narrativa de Sílvia Soler també. El plantejament de la trama i l'estructura dels capítols que et van revelant detalls a poc a poc em va enganxar moltíssim, però, ai, quina pena que hagi faltat atreviment! M'hagués agradat que el gir del llibre fos diferent, menys convencional, i no pas la història de sempre. Per què no s'emboliquen la Marta i la Rita? O en Guillem i en Jim? O per què no s'explora el poliamor del què es parla al final? Si bé és cert que el relat enfoca l'embolic amorós allunyant-se força de l'amor romàntic i posant en valor tant un vincle sa amb la parella, com els vincles de l'amistat i l'estima un cop l'amor s'ha acabat, a mi m'ha faltat un punt més per a ser un llibre rodó.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Quina novel·la tan fresca i reflexiva a l’hora de llegir-la. Una història amb una gran barreja de sentiments: amor, tristesa, gelosia, il·lusió…, tot volent transmetre que la vida no és sempre senzilla ni maca, i que a vegades ens hem d’enfrontar a situacions del tot inesperades, però que al final acabaran sent una gran lliçó.
Tot es resumeix en la idea de saber perdonar per poder deixar el passat enrere i continuar el nostre camí.
Cal mencionar que s’ha sabut empatitzar amb els sentiments de tots els personatges, i penso que tots han actuat de manera espontània conforme les situacions es donaven; per això no es pot criticar cap d’ells. Tot i així, m’ha agradat molt el caràcter de la Marta.❤️🩹✨
Un libro que habla de las relaciones y problemas de pareja, por lo que si no os acaban de gustar las historias que traten de esto absteneros, en cambio, si os gustan este tipo de historias es muy ameno y se devora rápido. Narración fluida y amena que te atrapa desde el primer momento. Me recordó a otro libro de la misma autora 'l'estiu que comença', pero en este libro no hay tantos giros inesperados, ya que muchas cosas las vas intuyendo o puedes preveer por donde irán y lo segundo es que los protagonistas no son tan completos ni complejos, aunque tiene sucesos que recuerdan a la otra novela citada anteriormente.