És un dia d’estiu i, mentre sura lluny de la platja, del Marc i d’aquest invent que en diuen la vida adulta, la Júlia és feliç. O tan feliç com es pot ser quan encara no s’és conscient que la porta del passat no està ben tancada.
Un sobre blau a la bústia, que en general només rep factures i publicitat, farà que la Júlia torni a Montpeller,a rememorar el seu any d’intercanvi, a visitar els vells amics, i a retrobar-se amb la història del John, una ferida que inevitablement amenaçarà el fràgil equilibri que ha aconseguit mantenir fins llavors en la seva vida.
Maria Sellas Palat (Barcelona, 1995) és graduada en Odontologia. Una nit d’estiu del 2017, després d’haver escrit centenars de relats durant els trajectes en metro cap a la universitat, va decidir crear el compte d’Instagram @segon.tercera, en el qual comparteix tastets del que escriu. Després de guanyar el I concurs literari Lletres de Maig de la Universitat de Barcelona, i de resultar finalista al X premi Helena Jubany amb un recull de contes, va decidir formar-se com a escriptora a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Actualment, continua creant contingut a Instagram i recentment ha iniciat una newsletter en la qual comparteix relats curts i contingut literari.
Totes les estrelles del món. Ha sigut un regal llegir aquesta novel•la. El passat i el present, aquella fina línia que separa dos estats de la vida que la Maria ha sapigut lligar d'una manera meravellosa amb una narrativa sorprenentment intel•ligent per ser la primera novel•la que escriu. Braaaaaava!!!
Maria Sellas debuta amb aquest llibre esdevenint la nova novel·lista de l’amor. Un llibre que parla d’amors i desamors i que acosta el lector a la vida mateixa. Amb to proper, sincer i precís, vius la vida de la protagonista com si fos teva. Maria Sellas crea un univers propi, delicat, on el desig i els records és sempre present. Amb un nou talent que li serà propi, Maria Sellas ens narra amb destresa la importància del present. No em sorprèn que aquesta novel·la sigui una aposta estiuenca de l’editorial. És una lectura ideal per aquest estiu que comença.
En realitat potser li posaria un 7, però com no puc em faig l'optimista. És un llibre sobre els amors que ens agradaria, però no poden ser, sobre els que no ens convencen del tot, però són, sobre els que curen, els que fan mal i els que no sabem ben bé què fan.
“Fa mal morir-se de ganes de fer-ho bé i no sortir-se’n. I en qualsevol cas, rendir-se no vol dir que no hagis lluitat” la pàgina 81 et trenca el cor i al mateix temps té un sentit inexplicable.
Encara no sé com va arribar a les meves mans aquest llibre, però quines casualitats més maques.
Lo he pospuesto todo lo humanamente posible, porque no quería terminarlo, pero al final he tenido que hacerlo. He sufrido con Júlia como si fuera mi amiga del alma y la he abrazado tan fuerte al final, que pensé que iba a saltar de la página para devolverme ese abrazo. Su historia es tan real y tan cercana que se sufre y disfruta a partes iguales. Ojalá Maria no deje de escribir y que vengan muchos más libros, porque yo los compraré absolutamente todos. La Júlia es queda amb mi per sempre 🫶
«Viure per inèrcia és tan fàcil…Fa mandra desmuntar alló que no et fa infeliç però tampoc et fa feliç, suposo. L’anar fent és traïdor. L’acceptes per un temps i, al final, sense ni adonar-te’n, no t’és tan fàcil fer-lo fora…»
'Drames per a principiants' és el debut literari de la Maria Sellas i, sincerament, no sé per què encara no vos n'havia xerrat, ja que és una de les lectures que més he gaudit aquest estiu. És probable que pel temps que ha passat d'ençà que vaig llegir-lo no sigui capaç de plasmar les sensacions que em va deixar just acabar-lo, però he de dir que és un llibràs, d'aquests que dius 'tant de bo jo fos capaç d'escriure quelcom així'.
La Júlia, d'una vintena d'anys, viu a Barcelona amb la Carla, la seva amiga i companya de pis, és odontòloga i té una relació amb en Marc. Sembla que té la vida força encaminada, però un dia rep un sobre blau que la retornarà al passat, a l'Erasmus que va fer a Montpeller, a un amor que la va marcar i que li va deixar una ferida que mai va tancar-se del tot. Aquest fet inesperat fa trontollar el món de la Júlia i farà que es replantegi moltíssimes coses, ja que la inundaran records, incerteses i 'i si...?'.
És probable que per una qüestió d'edat me sigui molt més fàcil empatitzar amb na Júlia, però qui no ha viscut alguna cosa semblant o ha pensat 'que hagués passat si...?', qui no ha dubtat de si mateix, dels seus sentiments o de la vida mateixa? Doncs això és el que ha plasmat l'autora en aquesta novel·la, la complexitat de les relacions i, sobretot, dels sentiments.
"Hi ha dies que directament un no sap quina música posar a la seva vida"
"la vida és perversa i imprevisible"
"S’enyoraven a la seva manera; cadascú feia la seva vida, sabien que la seva història no tenia cap sentit, però alhora es resistien a deixar- la anar del tot."
"de vegades no hi ha res més perillós que no tenir respostes. La imaginació es posa a córrer i, si ningú l’atura, pot arribar a fer maratons que acaben fent un dany força major que el que hauria provocat una veritat a temps."
"El veritable mèrit és suportar i, sobretot, saber gestionar, el buit infinit, el cop de porta irreversible, el petó últim i definitiu, la presència de l’absència per sempre."
"«Rendir- se també requereix valentia»." "a diferència d’ell, ella no havia tingut prou valentia per rendir- se. Perquè l’esperança no abandonava el vaixell, tot i conèixer l’estat terminal de la situació. Perquè l’esperança no desapareixia, tot i haver- se quedat sola en un indret inhòspit i deshabitat."
"el dolor desgasta. I acaba calant. I arriba inevitablement un dia que un pensa que sí, que tristament tot això potser sí. I toca deixar- ho córrer. Desfer l’encanteri per molta mandra llastimosa que faci deixar orfes tots els somnis, il·lusions i plans de futur junts. Toca separar- se. O divorciar- se, qui sap. I, en qualsevol cas, rendir- se no vol dir que no hagis lluitat."
"«Què passa?», em preguntes mig adormit. Jo et miro i somric. «Em passa que m’agrada fer- te casa»."
"la vida està plena d’últimes vegades inconscients."
"No són només els llums; és tot, ets tu, pensava. Tu, que no vas parar prou atenció quan, il·lusionada, et proposava el pla. Tu, que no em vas saber entendre. Tu, que has arribat tard. Tu, que has espatllat un moment important. Tu, que m’has decebut."
"Viure per inèrcia és tan fàcil... Fa mandra desmuntar allò que no et fa infeliç però tampoc et fa feliç, suposo. L’« anar fent» és traïdor. L’acceptes per un temps i, al final, sense ni adonar- te’n, no t’és tan fàcil fer- lo fora..."
"qui t’estima no et pot voler petita, qui t’estima t’ha de voler en tota la teva esplendor."
(3.5/4) Som principiants en l’amor, abans i després. És recomenable tancar els temes amorosos històrics, per poder gaudir del present i continuar i poder dir que estàs on vols estar en el moment que estàs. Està molt bé com a primera novela. Algun cop m’ha costat seguir els salts temporals.
Una novel.la meravellosa sobre amors, desamors i la vida en definitiva. Amb una manera de descriure magnífica que fa estimar la vida, hi ha certs fragments increïblement bonics. Un 10! Amb ganes de llegir la propera novel·la d'aquesta autora recent estrenada!!!
Una novel•la perfecte per començar les lectures d’estiu. La Júlia i els seus drames per a principiants et fan sentir com a casa, perquè, qui no ha tingut un John a la seva vida? Brillant estrena de l’autora, espero que en vinguin moltes més!!
Una novel·la que et transporta a la joventut on l'amor és el protagonista. On s'aprèn a estimar i a entendre que totes les relacions són diferents i que hi ha persones que queden gravades a la nostra ment tot i que després canvi tot.
Un llibre tendre, on en alguns moments et pots sentir identificada amb la Júlia, la protagonista, i entendre que els primers amors són massa complicats per a tothom. Ningú neix amb un manual sota el braç per fer front als sentiments.
Un llibre fresc, sense masses pretensions i rapidíssim de llegir. Es centra en la història d'una noia que es troba en els seus vintillargs i a punt de passar a l'edat adulta. Parla de la incertesa d'aquest moment i de les relacions de parella (tant de les actuals com aquelles espinetes que et fan preguntar-te "i si"). Una novel·la molt completa per ser el debut literari de Maria Sellas
Lectura ràpida i fàcil d'aquests drames que son un reflex de la nostra generació i les múltiples personalitats que hem tingut en moments de la nostra vida. El que necessites per passar un diumenge tranquil, com mirar 6 capítols de Emily in Paris, però es diu Júlia i va a Montpeller.
La Júlia podria ser jo… quina història tan propera i tan real que narra, i que bé que escriu l’autora. Tracta amb una facilitat envejable les relacions amoroses, un regal llegir certes afirmacions que et fan obrir els ulls i replantejar-te moltes coses de la teva pròpia experiència!!
“estimar algú no el fa forçosament mereixedor d’un lloc a la teva vida.”. Gràcies, Júlia❤️🩹
Amb un estil fresc, senzill, realista i a la vegada amb un puntet de romantització de la vida diària, recomanadíssim per a l'estiu (i per a la gent "evitadora de conflictes" ups)!
La història de la Júlia podria ser la de qualsevol de nosaltres: amb els seus amors, els seus drames… Realista i quotidiana, qui no té una història d’amor passada que no està ben tancada?
m'ha agradat molt🤗 molt el meu estil d'escriptura, intensita i costumbrista, de protagonista, caòtica i dramàtica. tot i que a vegades m'ha fet una mica de ràbia la tia enplan GIRL tens nosequants tios al teu darrere decídete tot i que bona decisió final proud of you girl
Un d’aquests llibres que no saps si l’has gaudit o no. En certs moments sentia que sí, d’altres que la prosa em semblava una mica massa afectada (sobretot en les escenes romàntiques). Volia connectar amb la història però suposo que només m’ha recordat a experiències explicades per amigues i m’he sentit fora de la narració. Tot i així, els personatges i la història són sòlids i l’autora plasma molt bé la intensitat de la joventut, cosa que sí que m’ha fet connectar. lrregular però amb centellejos que m’han agradat.