Volíem viatjar al futur i observar com serà la nostra societat, per fer-ho vàrem reunir una tripulació experimentada i talentosa. En aquest llibre trobareu els nou relats de ciència-ficció que han escrit. Els textos comparteixen espais, trames i personatges. Entrellaçats els uns amb els altres, ofereixen diversos punts de vista que pertanyen a una única història. La d’una ciutat posthumana que neix enfront de la Barcelona de 2059.
Barcelona: L’estiu de 1859, mitjançant una reial ordre, s’aprovà el pla de l’eixample dissenyat per Ildefons Cerdà. Amb la caiguda de les muralles, aquest és un dels fets més determinants per l’ordenació i el creixement de la ciutat comtal durant el segle xix i bona part del xx. Ara, passats dos-cents anys, Barcelona viu el que sembla ser un estancament indefinit. Els seus habitants intenten sobreviure malgrat l’oposició d’una economia malmesa per les inclemències del canvi climàtic i la inestabilitat econòmica, política i sanitària. Veure créixer l’enlluernant Neo Icària davant mateix dels seus nassos ho fa tot encara més feixuc.
Neo Icària: Simeona Stumph, científica descobridora de la interfície entre l’home i la màquina, ha fundat Neo Icària. Un nou barri flotant davant la costa de l’envellida Barcelona, amb les seves pròpies lleis i estructures sociopolítiques, on estendre els seus ideals i establir-hi una utopia. Una alternativa posthumana per als habitants de la ciutat i de la resta del món. Tot aquell qui vulgui viure a la futurista illa haurà de respectar unes normes fixades per contracte. Aquest document estableix cinc beneficis i cinc obligacions, entre les quals, la prohibició de tota forma de violència, un monitoratge continu de les seves vides i una intervenció total sobre el seu cos.
Qué tot el que publica Mai Més és un encert i es podria dir què és de lectura obligada no és cap secret. I Barcelona 2059 - Ciutat de Posthumans no és cap excepció.
En una aposta novedosa, el present recull de relats, ambientats en una Barcelona posthumana l'any 2059, reuneix 9 veus diferents de la literatura de gènere en català.
Al llarg d'aquestes 9 històries, independents les unes de les altres però connnectades entre elles per esdeveniments, localitzacions i personatges, descobrirem com ha canviat Barcelona i coneixerem de primera mà Neo Icària, un barri flotant a la costa de la ciutat on hi habiten els que han decidit convertir-se en posthumans i renunciar a certs privilegis (com la privacitat) per adquirir-ne uns altres (una renda vital i vivenda).
He gaudit molt de submergir-me en aquesta Barcelona del futur, i anar descobrint mica en mica el món creat conjuntament per les autores i autors de l'obra. No vull extendrem més perquè val la pena que ho descobriu vosaltres.
9 veus, 9 estils, 9 punts de vista, que donen lloc a 9 històries úniques i a un escenari compartit què tant de bo se segueixi expandint en el futur.
Ara només queda decidir, serieu habitants de Barcelona o donarieu el pas a convertir-vos en posthumans i viure a Neo Icària?
9/10. Dubtava entre quatre i cinc estrelletes, però que carai... el projecte és xulíssim i els hi ha quedat perfecte. Els relats tenen tons diferents, però quallen molt bé en el conjunt i no en destacaria cap damunt dels altres. Sembla que hagin escrit el llibre expressament per mi. https://dreamsofelvex.blogspot.com/20...
La idea d’una antologia de relats en voltant d’un mateix worldbuilding ha resultat un encert. Els relats es coordinen i en certa manera es complementen per formar un mosaic quaranta anys al futur, per descomptat gràcies al talent dels autors i dels antòlegs/editors. Un detall, Barcelona no és la protagonista del llibre, ni ho són els seus barris i carrers, la ciutat només el substrat d’una cosa més que no esmento però que podeu veure a la sinopsi del llibre.
Per acabar, no desmerèixer l’excel·lent portada de Maria Picassó. Editores de Mai Més, que vinguin més iniciatives com aquesta : )
Els relats, en general tenen un bon nivell narratiu, però m'ha decepcionat una mica el nivell d'idees i especulació. Moltes les trobo poc imaginatives, més centrades en fer un relat "maco" que "interessant", i d'altres repetitives, amb idees ja massa vistes. Hi ha tres relats que m'han agradat molt, això si.
A veure si a la próxima fan un Catalunya 2059, que no tot és Barcelona :)
El worldbuilding que han fet la gent de Mai Més ens situa en una Barcelona mig en ruïnes, empobrida i deixada, on les condicions de vida són cada cop més extremes a causa del canvi climàtic. Una ciutat incapaç d'evolucionar, limitada pel Besòs, el Llobregat, Collserola i el Mediterrani. Però un d'aquests horitzons deixa de ser inabastable quan es construeix l'illa de Nova Icària: un oasi permanent, a poc més de quatre quilòmetres de la costa, on tot està per fer i tot és possible. Entrar-hi, però, té un preu que no tothom pot o està disposat a pagar.
La màxima que comparteixen tots els relats d'aquest recull és la dicotomia entre els bioconservadors, els que volen preservar la humanitat tal i com és ara, i els posthumanistes, partidaris de millorar l'espècie mitjançant la tecnologia. Haurem d'anar modificant els nostres cossos, a mesura que el planeta esdevingui més inhabitable? Quin és el límit, dels implants i millores que podem arribar a tenir? No sembla estrany pensar, per exemple, que tindrem implants a les mans per controlar la tecnologia, les cases domòtiques i a saber quantes coses més. Un dels aspectes que més m'ha agradat és com s'ha aprofitat aquest escenari per caminar per la corda fluixa de la bioètica, o per plantejar si la tecnologia serà capaç de trencar barreres que tenim actualment, com la del binarisme de gènere.
Com qualsevol llibre escrit a moltes mans, hi ha maneres d'escriure amb les quals he connectat més que amb d'altres. Estic contenta, però, d'haver descobert autores a les quals no havia llegit encara, i que m'han sorprès gratament!
Un molt bon conjunt de relats sobre una distopia molt interessant i de quilòmetre zero. Considero que tots els relats estan molt ben filats, molt vinculats els uns als altres, fent que el món de Neo Icària vagi prenent forma cada cop amb més força. Tots els relats tenen un nivell molt alt i només n'hi ha un que m'ha agradat menys que la resta.
3,7/5 Aquesta antologia és una porta al futur més proper de Barcelona, un túnel directe al posthumanisme i a Neo Icària (la revolució última de l'ésser humà), un pont fins l'horitzó més prometedor i esgarrifós alhora. Cada relat enfoca un punt divers d'una mateixa realitat especulativa, i entre tots formen un trencaclosques fantàstic. Algunes históries m'han semblat més fluixes, menys arriscades que d'altres. Però el conjunt és com un cor biónic que batega amb un compàs regular, sòlid, constant.
Un meravellós exercici de narrativa col·lectiva portat a terme brillantment per una colla d'autoris que ens transporten a un futur proper i ens presenten una utòpica Neo Icària. Una utopia que, però, no és perfecte per a tothom...
Fantàstica i brillant antologia! Com he gaudit llegint-la! Aquí no hi ha relats mediocres, o són bons o molt molt bons! Pot semblar una obvietat quan veus les firmes, però és que a més hi ha una bona feina per coordinar totes les autores, la història, l'argument. En algun moment he sentit que llegia capítols d'una novel·la. Bona tria de l'ordre dels relats, encara que amb petites variacions el resultat final seria molt semblant. He pogut gaudir de bona especulació narrativa i de ciència-ficció d'alt nivell. Visc i conec molt bé Barcelona, veient com evoluciona la ciutat, cap a on ens porta la tecnologia, com han vingut per quedar-se les IA's, i com tot plegat s'escapa del filtre social i ètic desitjable, el paradigma que plantegen els relats d'aquesta antologia és encara més atractiu. M'encanta com les diferents autores han enfocat el transhumanisme i el posthumanisme, diferents estils narratius i diferents visions que et fan gaudir i reflexionar alhora durant la lectura (i després). Les diferents històries mostren finals potents, originals o emotius, ampliant el ventall de bones sensacions lectores. Llegiu-la, gaudiu-la! Llarga vida al fantàstic català!
#Llegit “Barcelona 2059: ciutat de posthumans” llibre coral editat i dirigit per @maimesllibres.
“Barcelona 2059: ciutat de posthumans” és un recull de relats breus independents escrits per escriptors -escriptoris que escriuria la @bel_olid - de ciència-ficció a partir d’un fil argumental comú: ens trobem a l’any 2059 a Neo Icària, ciutat-illa posthumana, ubicada enfront de la façana marítima de la ciutat de Barcelona.
Els relats coincideixen a dibuixar un futur força esfereïdor de la ciutat de Barcelona: una ciutat decadent, amb bosses importants de pobresa, bruta i molt calorosa, a causa del canvi climàtic. Malauradament, un futur prou plausible si no actuem per revertir-ho.
Com el títol ens indica, ciutat de posthumans, ens situa en un futur distòpic ple de cíborgs, humans tunejats amb implants de tota mena, humans convivint amb robots i diferents tipus d’intel·ligència artificial... . Situació que serveix d’excusa als autors per reflexionar sobre els dubtes ètics, existencials i els límits d’una futura societat posthumana.
Com tot llibre de relats hi ha històries en les quals hom hi connecta més i d’altres en les quals hom les llegeix sense més.
Dit això, voldria aprofitar l’ocasió per felicitar a @maimesllibres, una editorial jove en català i de gènere per la seva aposta i donar veu a diferents autors en català.
Exercici complex però amb bon resultat. Lligar 9 relats independents però tots amb una mateixa base, la relació d’unes històries sobre una Barcelona d’humans i una Neo Icària de Post-humans. Veiem canvis en la societat i en les persones que les habiten sempre tenint com a referència l’altra. Parla de la vida, de com viure-la i del final del viatge.
Una lectura diferent on es descriu una Barcelona del futur. M'he divertit imaginant-la i reconeixent llocs. Està escrit per fragments de diversos autors, històries en principi paral•leles que donen què pensar.
6,5/10 Una antologia que desborda originalitat escrita a moltes mans i que ens fa pensar on va l'ésser humà del futur en una Barcelona post humana. Un reguitzell de fantàstic autors que combinen el seu geni per desenvolupar aquesta trama.
Una passada - unes histories connectades entre si que sembla mentida q no s'hagin escrit en una veu - de tant nitida que es la visio d'aquesta Barcelona. Sumament interessant i tambe, com no, esgarrifant. M'hi passaria dies en aquest mon qur han creat pero no em podries pagar per viure-hi.
Relats molt ben encaixats tot i tenir tons molt diferents i tractar temes diversos . El món que han plantejat dóna joc a molts tipus d'històries i espero que es compleixi la idea de donar-li més recorregut.
En concret "L'horitzó era dins un forat de la ciutat" em sembla especialment genial per com combina l'exposició inicial de l'univers i la funció de marc per a la resta de relats amb una història colpidora que realment se t'enduu.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Relats de ciència-ficció ambientats a la Barcelona de 2059. Hi ha observacions i prediccions bastant astutes i encara que són independents entre si mantenen fils conductors. Com tot relat que imagina un futur distòpic, em fascina i alhora em terroritza. Entretingut i de tant en tant bastant impactant.