Estructures profundes

by Jair Domínguez

En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament es tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquiŀlament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d’esperanca de canviar la seva sort? És lícit tenir el somni d’una vida digna?

Amb un talent narratiu indiscutible, Jair Dominguez crea una noveŀ la única que submergeix el lector en un univers apocalíptic, on tot és diferent però tot ens sona. I la sensació de reconeixement arriba amb la de pànic, ja que la crítica social que s’amaga en aquestes pàgines és tan profunda com devastadora.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

Genres: Science Fiction

224 pages, Paperback

Published September 1, 2021

About the author

Jair Domínguez i Torregrosa és un periodista, guionista i escriptor català.

Reviews

[Edgar Cotes Argelich · Rating 2 out of 5]

Després de les bones sensacions que vaig tenir amb “Perímetre”, m’he aventurat a la nova novel·la de Domínguez amb ganes. I ha estat una autèntica decepció. Una novel·la sense trama, ni fil conductor ni worldbuilding ni personatges interessants on agafar-se. Fins i tot moltes de les bromes d’humor negre són de molt mal gust.

[Xavi · Rating 2 out of 5]

Primer audiollibre que escolto en català. L'he acabat perquè és curt. No m'ha convençut ni el format ni l'història que presenta l'autor, i això que he llegit coses seves interessants. Tinc dubtes que si no fos l'autor que és aquest llibre s'hagués publicat.

[David · Rating 3 out of 5]

Potser no és una novel·la per a tots els públics, però si us agrada l'humor irreverent, provocador, àcid. Si us va la crítica social punyent, gens correcte socialment. I les distopies estan entre el gènere literari que llegiu... No deixeu escapar la novel·la d'en Jair Dominguez, té tots els elements per què la gaudiu de principi a final.
Ara, si el que busqueu és correcció política, no ofendre a ningú... llegiu-la també. Rascar on pica sempre dona plaer.

[Erlin · Rating 3 out of 5]

5/10 Novel·la amb una cínica denúncia social que retrata amb ironia les contradiccions de la societat contemporània, però que s’atura en la superfície, sense aprofundir en causes o conseqüències. La prosa, àgil i incisiva, s’ajusta al to satíric —encara que a vegades cau en repeticions o fórmules massa previsibles—, i els personatges funcionen més com a arquetips que com a figures amb profunditat. Entretinguda i enginyosa, la obra, però, com allò que critica, es queda en l’aparença.

[Marc · Rating 4 out of 5]

Una història sobre la decadència humana explicada de forma irreverent i, fins i tot, còmica.
Tot i que és un distopia futurista en una ciutat post-apocalíptica, és inevitable veure-hi un reflex (una mica macabre, això sí) de cap a on ens està portant aquesta societat capitalista i consumista que està segrestant Barcelona a la gent que n'és de tota la vida.
Si vens a buscar un relat introspectiu amb un personatge saciat emocionalment, no és el teu llibre, però és molt recomanable per fer una lectura ràpida, fàcil i agraïda.

[El Biblionauta]

Altes dosis de nihilisme en l’última novel·la de Jair Domínguez, una distopia potser massa passada de voltes…

Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de l'Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2021/09/...

[Mario Robres · Rating 4 out of 5]

Un llibre amb un humor molt negre, carregat de crítica social, econòmica i política sobre el món en el que vivim.

En cada capítol (tots són curts, de 6 pàgines màx.) el protagonista ens parla/debat sobre algun tema de la seva vida o simplement, sobre el món i la societat.

Alguns són millors que d'altres, però tots et fan reflexionar. Un quants, de fet, són tant crus i bèsties que et deixen tocat.

Entenc que no és el llibre més fàcil del món de llegir, degut als salts temporals i que el protagonista no segueix cap linea temporal.
Però té les seves coses bones. Et fa pensar sobre la vida que portem (cosa difícil avui dia) i com al dia l cap capítol va "seguit", és còmode asseure's i llegir només per plaer.

[Ruben · Rating 2 out of 5]

Tot plegat molt inconnex. A dins del meu cap era com llegir Metro 2032 però desordenat. El final és molt fluix.

[Ester · Rating 4 out of 5]

L'he llegit amb menys de 24h!! Enganxa moltíssim i m'ha endinsat totalment al món que presenta. Crítica social molt crua. M'ha agradat molt el to i la manera com està escrit.

[Montse Santiago · Rating 1 out of 5]

Una mica decebuda. Una distopia molt difícil d'entendre i de seguir les metàfores.

[Marta Clua · Rating 3 out of 5]

Després de la pandèmia era d’esperar que la literatura també es veiés impactada, i aquest llibre n’és un exemple. “Estructures profundes” de Jair Domínguez i editat per Columna.

En un futur sense concretar, on el canvi climàtic i les desigualtats socials han arrassat amb les ciutats, trobarem a en Jordi, un jove que malviu fent de fumigador. No sap ben bé què està fumigant, o si el producte que fa servir és o no tòxic, no s’ho qüestiona, ell només mirar de tirar endavant, dia a dia, sense cap més somni ni il·lusió. Poc a poc, anirem assistint, a la decadència del seu voltant, al ventall de personatges estravagants que es creuen en el seu camí, als pocs il·lusos que sommien un futur millor, i també als desesperats que només volen acabar en tot.

“Estructures profundes” neix des d’un bon plantejament però no m’ha acabat de convèncer. M’ha faltat trama (encara no tinc clar de que va el llibre), he trobat moltes reflexions inconnexes, molts personatges un xic superficials (i massa estereotipats) i el punt d’humor negre no m’ha semblat gens encertat(ratllaria el mal gust al meu parer)

Tot i això, el format de capítols breus m’ha agradat i per això he anat avançat en la lectura a veure si m’enganxava o , està ben escrita, amb un llenguatge àgil, fluid i que no es fa gens carregós.
Una llàstima perquè el plantejament tenia molt bona pinta.

[Miguel González · Rating 4 out of 5]

Estructures profundes nos traslada al escenario de una gran ciudad catalana post-apocalíptica, que sin mencionarse se deduce que es Barcelona, o por lo menos está claramente inspirada en la misma. En esta novela, el protagonista es Jordi, quien trabaja en una cuadrilla de fumigadores -bastante variopinta, por cierto- que van tirando en la vida como pueden y comparten sus sueños, esperanzas y frustraciones.

La primera parte de la novela podría considerarse una especie de obra costumbrista, en la que los capítulos se centran en diferentes personajillos que circulan por el entorno del protagonista, así como los peculiares entornos y situaciones en las que se encuentran. Debemos destacar aquí los geniales paralelismos que el autor nos presenta con respecto al presente, ya que los problemas y angustias que afectan a esta sociedad son muy similares a los de cualquier persona que pasa de la treintena hoy en día. Aquí se vislumbra una crítica social ácida, muy interesante, muy bien adornada con el humor negro y el estilo ácido del autor. Finalmente, cuando creemos que este libro no nos va a deparar más allá de un interesante paisaje urbano y social post-apocalíptico, Jair nos sorprende con el arranque de lo que sería la trama real del libro, y con él, su parte más descarnada.

[Elias Serhed · Rating 3 out of 5]

DISTOPIA NO APTE PER GENT AMB LA PELL FINA
Com en altres llibres de Jair Domínguez, l'humor negre de la novel·la no agradarà a ofendiditos que ho trobaran políticament incorrecte. I això és genial.
El to apocalíptic de la novel·la és interessant, però la situació que ens descriu el protagonista ens fa plantejar moltes qüestions que no s'acaben resolent totes al llarg de la història. El final l'he trobat un pèl excessiu, tot i que resolt d'una manera prou satisfactòria.
Fa por pensar que un escenari així pugui estar més a prop del que pensem.

[Robert Roy · Rating 3 out of 5]

Una distopia que mostra una societat decadent, on el capitalisme ha causat una societat segregada plena de misèria. Llibre ple de crítica social que et vol fer reflexionar, barrejat amb cert cinisme que en alguns moments t'arrenca la riallada.
He trobat la història dels personatges inconexa, a vegades semblen historietes independents de cada personatge, crec que la trama dels personatges podria estar més desenvolupada.
A tot això, com a seguidor o fan del Jair, no descarto llegir alguna altra novel·la seua a veure amb què em sorprèn!

[Ferran Noguera Vall · Rating 3 out of 5]

Llibre curt però intens. Fàcil de llegir i no decepciona.

Segueixo molt al seu autor, més enllà del àmbit literari, i és fàcil trobar-lo representat en els diàlegs i la manera de fer dels seus personatges.

El món distòpic que narra és bastant cautivador i els personatges atrapen, malauradament el final és una mica abrupte i no em va acabar de convèncer.

El recomanaria especialment si sou seguidors de l'autor.

[ℂ ✧ · Rating 2 out of 5]

Un disc ratllat dels tòpics que pensaria un boomer català sobre un futur proper, però mig distòpic i apocalíptic. L'he escoltat com a audiollibre mentre passejava i m'ha semblat que ha volgut fer una mena de capítol de Black Mirror a la catalana, però amb prou feines arriba a monòleg suat amb ínfules 🤷🏻‍♀

[Roc Pagès · Rating 3 out of 5]

No té cap tipus de trama. Entretingut i lleuger, però estrany a més no poder, a un final inexplicable sense cap ni peus. Bo per posar una bona estona, però sense aspirar a res més, des del meu punt de vista.

[Martí Llaurador · Rating 3 out of 5]

La narrativa sembla que es perd en algun moment, i hi ha parts més ben escrites i rellevants que d'altres. Molt humor negre; tant que crec que és massa ofensiu en algun moment. La crítica social hi és i impacta, però penso que tampoc va gaire més enllà. Fàcil de llegir i entretingut.

[Al verte entre líneas · Rating 2 out of 5]

Sorprenentment, no he connectat amb “Estructures profundes” ni acabo d’entendre massa bé el que acabo de llegir. Manca trama principal i res acaba d’encaixar, una mica com Jair quan s’encamina cap a l’humor més negre i extrem. Descol•locat em quedo.

[Aran Solé Castillo · Rating 2 out of 5]

No he llegit mai res tan negatiu, pessimista, tan negre i poc esperançador, ni tan sols el final. Llegit en una tarda, això sí, breu i ràpid. M'esperava alguna cosa més, suposo. Massa humor negre fàcil i políticament massa incorrecte.

[Marc Badàs · Rating 3 out of 5]

M'ha semblat un llibre curiós, recordant-me a Palahniuk en algunes coses. A mi personalment m'ha agradat tot i que potser no és per a tothom per la seva estructura o continuïtat. Tanmateix, el seu rerefons i les reflexions que en pots extreure són força interessants.

[Andreu · Rating 3 out of 5]

He trobat a faltar el "toc" dels anteriors llibres :-(

[Mariona · Rating 2 out of 5]

No m'ha agradat. El trobo dispers i identifico la manera d'escriure de l'autor amb la seva manera de parlar, dificultant-me més entrar en aquest món apocalíptic ja complicat i parcel·lat de per si.

[Alan Soto · Rating 4 out of 5]

Bon desenvolupament y bastant aconseguit el reflecte de la cara més crua de la nostra societat.

[Miquel S · Rating 4 out of 5]

Lectura fàcil. Pinzellades d'un món decadent que cau a trossos amb un final poc habitual ple de coherència amb el món.

[Cristina Gich · Rating 4 out of 5]

Molt ben escrit, amb les paraules precises i adequades. Final fosc i sorprenent.

[Francesc · Rating 1 out of 5]

Molt dolent

[Ylenia · Rating 3 out of 5]

2.5

[Eric · Rating 3 out of 5]

Història molt fosca, fins a un punt còmic. Es llegeix molt ràpid i descriu moments prou interessants. El final, per variar, és més agre que dolç.

[Anna · Rating 3 out of 5]

Post-apocalíptic i dissident. És entretingut. M'ha caigut bé el protagonista que no s'entera de res.