Mètode presenta una obra de teatre sobre l'ambició, l'ètica i la curiositat científica. La col·lecció «Monografies Mètode» publica Oxigen, de Carl Djerassi i Roald Hoffmann, amb motiu de l'Any Internacional de la Química. Partint de la qüestió sobre qui va descobrir l'oxigen, l'obra ens planteja dues situacions en moments històrics ben diferents: 1777, amb la hipotètica reunió dels tres científics descobridors de l'oxigen, Lavoisier, Priestley i Scheele; i 2001, quan la Fundació Nobel acorda concedir un premi retrospectiu i ha de decidir qui dels tres el mereix. Segons el mateix Carl Djerassi, «l'obra tracta d'afrontar dues preguntes fonamentals: què significa descobrir per a la ciència i per què és tan important per al científic ser el primer». Alternant entre les dues èpoques, veurem com els científics del segle XVIII i els membres del Comitè Nobel del segle XXI tractaran de demostrar qui va ser el primer a descobrir l'oxigen i, per tant, va iniciar el camí de la revolució química. Tot això sense oblidar el paper tan important que representen les dones dels científics en aquesta intriga.
It's probably (surprise surprise) so much better as a play one watches rather than reads. But a lot of concepts to think over about science and scientists: who gets credit, does it matter, the role of women in science, and the relationship of science and scientists with other subjects like history and language.
free book from the lobby of PSB. look. I’ll always read a play. I liked that it was about chemistry and I thought it was interesting but if i had to actually watch a performance of this play id be bored out of my skull
Lido para uma cadeira de Ciência e Cultura na faculdade.
Sou capaz de revisitar as minhas opiniões depois das discussões em aula mas, por enquanto, achei que é uma peça ok. Alguns momentos são muito bons (como a discussão no "presente" sobre a ciência, ou as conversas privadas entre os Lavoisier), outros algo secantes. Honestamente, acho que é demasiado longa para o que está a tentar fazer, repetindo-se sem necessidade e criando a sensação de andarmos às voltas. Pelo meio disso, o fim é bastante ambíguo o que tematicamente faz sentido, mas narrativamente é insatisfatório.
Gostei de ficar a conhecer melhor os personagens históricos e das discussões entre todos eles, tanto pessoais como científicas. Passam pelo que é uma descoberta, se é preciso compreender o que se descobre, se importa ser o primeiro, qual o papel das mulheres passadas e presentes na ciência. A peça não chega propriamente a respostas mas esse também não é bem o objetivo numa história. A dupla timeline e os paralelos entre personagens de ambos os tempos por serem retratadas pelos mesmos atores cria uma ótima camada adicional.
Não sei se recomendo mas também não digo para evitar.
esta peça teatro abre um ótimo debate acerca dos problemas éticos da comunidade científica, da nossa definição do que é realmente considerado uma descoberta, mas também acerca do papel da mulher da ciência, muita vezes esquecido pela história. com um fim ambíguo, a peça podia claramente estar mais desenvolvida e aprofundada, uma vez que para os eu fim parece haver uma certa pressa em chegar ao fim. no entanto, mesmo do ponto de vista da História da Ciência, é um ótimo ponto de partida para uma discussão acerca de todos estes temas mencionados anteriormente e também desempenha um bom papel enquanto divulgador da Ciência e do trabalho de um cientista nos dias de hoje e antigamente.
Bela peça pondo em cena os envolvidos na escolha de um Retro-Nobel e os seus escolhidos. Priestley, Lavoisier e Scheele: qual deles descobriu o oxigénio? Bela construção, humanizando o júri e os cientistas, mantendo o nível teatral muito alto. Talvez um pouco longo para representar. Mas o texto oferece linhas muito boas de encenação.
Obra de teatre de fàcil lectura i amena. Paral·lelisme entre científics del passat i actuals, i com competeixen pel reconeixement de les seues troballes.
Interesting in a scientific and historical context. Not what I usually read, but I enjoyed it fairly because it was simple and the message was conveyed perfectly. What is being "first", are there moral responsabilities in the science and what are the roles of the women portrayed in the play? It was intriguing, and the parallels between 1777 and 2001 were very well done, as well as the subjects talked about. It was especially careful not to give you any closure or answer related to the discovery of oxygen, because even today, we can´t be sure, and there is still a lot of space for ambiguity regarding the question, "Who discovered it first?"
This play is part of the slim "literature of science." Copenhagen is far better literature but light on the science part. This actually does manage to raise some good scientific-philosophical issues but it is BAD literature, maybe too awful for people on this site. It's an exciting genre but nobody seems able to do it right. I'd be happy if someone would correct me on this, however.
one of the ruffest plays ever written, which i humbly starred in when i was 19 years old. i also met the playwright who at one point wanted me on a trapezee. don't ask.