Jade i Àlex no s’han vist mai, però mantenen una relació epistolar que va començar amb un «hola» innocent deixat al pupitre que comparteixen, en hores diferents, a l’institut. En les cartes que s’intercanvien, en secret, hi ha confidències, anhels, dubtes, pors, desitjos, promeses… també referències a poemes, cançons, relats, mites i pel·lícules. A través de les paraules, creixerà una amistat —o potser és amor?— que els permetrà explicar-se, desfogar-se i, sobretot, entendre’s. En una societat moltes vegades intolerant i plena de prejudicis no els serà fàcil, però en cada carta descobriran l’alliberament de ser qui realment volen ser.
A 'No hi havia a València…', Mercè Climent ens ofereix, amb l’empatia i la força que la caracteritzen, una poderosa novel·la que ens convida a explorar les identitats i els gèneres amb la ment i el cor ben oberts. Una història escrita en paper que ajuda a entendre que hi ha vida més enllà de la immediatesa de les xarxes i les pantalles. Un llibre que naix d’un dels poemes més bells de la nostra literatura per estirar el fil de totes les maneres d’estimar que conviuen als carrers de la València actual.
No hi havia a València, de Mercè Climent, ha sigut tota una sorpresa. Vaig llegir la sinopsi i em va cridar molt l'atenció, però no esperava que fora a agradar-me TANT.
Jade ha començat segon de batxillerat i està un poc perduda amb la seua vida. No sap què vol estudiar, les seues amigues són molt diferents a ella, no ha tingut moltes experiències amoroses... i, a banda, hi ha un altre problema: el de la seua cicatriu, que li dona molta inseguretat.
Mentres Jade intenta trobar el seu lloc, un dia se'n adona de que al seu pupitre n'hi ha una dent de lleó dibuixada. Aquest dibuix crida la seua atenció i Jade, sense saber com, acaba parlant amb la persona que s'amaga darrere del dibuix, Àlex.
Àlex i Jade acaben escrivint-se cartes, i poc a poc aquestes passaran a ser més sinceres i profundes. Jade començarà a sentir coses per Àlex, i això farà que Jade descobrisca una part nova de ella que mai s'havia atrevit a explorar.
Pensava que anava a trobar-me amb una història d'amor, però m'he trobat AMB MOLTÍSSIM MÉS. M'he trobat amb una història que parla de gènere, d'identitat, d'orientació sexual, de trobar-se a un mateix, de dubtes i ansietat... En No hi havia a València es parla de molts temes actuals i de moltes coses que encara hui es consideren tabú, i això m'ha sorprés molt.
Una altra cosa que m'ha encantat: la importància de la poesia dins d'aquesta novela. Àlex i Jade fan moltes referències a autors i autores molt importants dins de la literatura catalana, i fins i tot trobem trossos d'alguns del seus poemes, que són preciosos. Ja he afegit alguns d'aquestos autors a la meua llista de pendents, i tinc moltes ganes de llegir-los.
Els capítols són molt curtets. Amb aquest llibre és molt difícil fer això de "un capítol més i me'n vaig a dormir", perquè no pots parar. A més, la història està narrada des de diferents perspectives. Encara que comença amb la veu de Jade, prompte canvia a una altra que ens contarà coses molt interessants. Això sí: he de dir que açó m'ha encantat. Que estiga narrat en primera persona li ha donat molta més emoció a les experiències de les protagonistes i a les vivències tan traumàtiques que conten.
A més, l'evolució de Jade i Àlex durant tot el llibre... brutal.
A No hi havia a València... li done 4'5 estreles, i no només perquè m'haja enamorat del personatge d'Àlex. Se les mereix de principi a fi <3.
M'ha agradat molt. No té un argument trencador ni res d'això però té uns personatges molt ben construïts, tracta temes molt importants que no els solen veure en aquestes novel·les, especialment amb el personatge de Álex. Molt recomanable també per a gent jove.
Una història d'un amor de paper: dues persones es comuniquen i es coneixen a través de les notes deixades als pupitres d'una aula compartida. La relació avança fins que ho capgira tot. Les paraules són, doncs, també protagonistes del llibre; la poesia en concret, les cartes i la literatura en general hi són sempre presents. Una novel·la que ens apropa a la diferència per entendre-la i per trencar els estereotips que teníem preestablerts.
Recomanada a tots els adults i a joves a partir de 3r d'ESO
És un llibre molt tendre, perfecte per a adolescents (i per a tothom que en tingui ganes), ràpid de llegir i amb una història d'amor que no et canvia la vida però que tracta temes interessants. Hi combina la poesia i l'amor per l'escriptura, fet que l'afavoreix, i acabes estimant els personatges.
Jade i Àlex es coneixen perquè comparteixen taula -en horaris diferents- en el mateix institut. A partir d’aquesta casualitat comencen una relació epistolar especial, on compartiran problemes, inquietuds, desitjos…
Una història molt ben escrita, amb molt bon ritme i una estructura molt ben triada i executada. A més a més, ens trobem uns personatges molt ben definits, molt interessants, en que el lector jove, adolescent, es pot sentir plenament identificat, per les temàtiques que toque: la família, les amistats, les relacions, l’amor, el sexe, la identitat i l’orientació sexual… Em sembla un llibre fantàstic per a aquesta franja d’edat, encara que he de confessar que jo també l’he gaudit molt.
Obsequi de la Xarxa Vives d’Universitats per participar en el club de lectura “Lletres Compartides”
"T'espere en les paraules".
"-... Vols que et done un consell? - I tant. - Estima com vulgues".
Un llibre que cuida els detalls, que inclou més històries de les que imagines en un principi i que crea un entramat molt interessant. Es nota la feina de recerca que hi ha darrere la història per part de l'autora, trobo que els diversos temes estan treballats de manera sensible i encertada. En destaco la gran diferència d'estil entre les parts narrades per una protagonista i l'altra (cosa que no sempre és fàcil d'aconseguir) que fa que entris completament en el relat, i en la manera de fer i pensar de cada una.
Quina meravella de novel·la! M'ha agradat molt el format dels capítols perquè evita que el ritme no siga monòton.
Això, sí, el que més m'ha encisat és l'art en què una història LGTB+ mostra eixa resiliència a pesar de les adversitats; sense caure en un optimisme irreal, però amb un final esperançador i versemblant.
Les referències audiovisuals i literàries acaben d'adobar l'obra de manera sublim.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Història d’amor LGTBI molt ben resolta. Amb uns personatges força carismàtics i a dues veus, cosa que fa la lectura molt àgil i dinàmica. Amb el text just, potser el que li caldria és desenvolupar una mica més les localitzacions i els personatges per arribar al cinc.
Tot i això, una obra molt rodona i perfecta per a qualsevol biblioteca juvenil.
Ai, doncs al principi he pensat que em faria mandreta (i una mica de cringe), però que va, la lectura va de pujadaa! He gaudit bastant més les parts narrades per l'Àlex, això sí. El text una mica atapeït (en plan, la lletra està molt junta pel meu gust) però al final he estat tan enganxada que ho he acabat passant per alt. Ai, no sé, m'ha atrapat molt que guai
La prosa es GENIAL, preciosísima y maravillosa. Me ha encantado todas las referencias y aunque al igual ha habido mucho drama para lo que esperaba de una novela juvenil, me ha gustado muchísimo y sin duda voy a repetir con la autora. Representación intersexual gente!! Genial
No he tingut una bona lectura i per motius de temps no l'he pogut disfrutar. Però una cosa a favor es que he aprés prou de literatura amb aquest llibre.
M'ha agradat moltíssim. Tracta temes com la intersexualitat que normalment no es parlen ni a la literatura ni al cine, i es molt important donar-li veu a qui no la te. Es molt divertit i les referències poètiques que inclou li sumen molta qualitat. El recomane 100%
És una història genial, que mostra la realitat de la gestió dels problemes en l'adolescència, més enllà de la seua magnitud. Jade i Àlex són tan diferents però tan iguals que no poden evitar enamorar i enamorar-se. Un imprescindible!
📝 No hi havia a València... ✉️ 🖋️ Mercè Climent 📘 Sembra 📖 246 pàgines 🏠 Biblioteca García Márquez
⚠️ Avís ⚠️ Aquesta novel•la va directa al meu top 3 de l'any, m'ha encantat!
Classificada com a novel•la juvenil, crec que és una lectura adient a partir de 3r d'ESO o abans depenent del nivell maduratiu dels teenagers que tingueu a casa o al vostre entorn.
Emmarcada en una relació epistolar súper bonica, va tractant temes súper importants com:
- racisme - homofòbia - masclisme - pressió estètica - pressió de grup - s3x3 biològic i gènere - orientació s3xu∆l - pressió per mantenir relacions - salut mental - dol
Què us sembla la llista que he fet? I ja us dic que tot súper ben tractat, sense recrear-se en situacions complicades, exposant-ho tal com ho viu el jovent i, com us comentava abans, emmarcant-ho en una relació epistolar que dona per molt i comença amb innocent dibuix d'un dent de lleó a la taula de l'institut.
La Jade, l'Àlex i la seva colla d'amistats m'han guanyat el cor.
Molt, però molt recomanable.
✅ Passa el test de Bechdel ♀️ Feminisme en estat pur
4,5 ⭐️ Aquesta lectura és meravellosa per qualsevol persona. És imprescindible que els/les adolescents la llegeixin. Climent ha sabut perfilar molt bé els personatges, escriure d’amor i amb amor i eixamplar l’art d’escriure i de llegir. “Els pensaments són com esteles fugaces, no saps per on et vindran.”
Un llibre en el qual apareix Pere Quart, Estellés, Salvat Papasseit, Martí i Pol, Dickinson, Montllor, entre d’altres, no pot fallar. I així ha sigut. Molt recomanable!
4.35 ⭐ Per què hi han errades poques. M'agradat molt dues històries i com el llibre me'l han obligat llegir per a l'institut és un bon llibre per a gent que no sap respetar i també per a gent que encara no sap que és o a qui se sent atret.
This entire review has been hidden because of spoilers.
Para ser mi primer libro en valenciano: chulísimo. Me sorprende que un libro juvenil trate temas tan importantes. Es blanquísimo y el final fatal construido pero por lo demás lo disfruté un montonazo