L'après littérature

by Alain Finkielkraut

« Nous sommes entrés dans l’âge de l’après-littérature. Le temps où la vision littéraire du monde avait une place dans le monde semble bel et bien révolu. Non que l’inspiration se soit subitement et définitivement tarie. De vrais livres continuent d’être écrits et imprimés, mais ils n’impriment pas. Ils n’ont plus de vertu formatrice. L’éducation des âmes n’est plus de leur ressort. Ils s’adressent à des lecteurs qui, avant même d’entrer dans la vie, refusent de s’en laisser conter et regardent l’Histoire et les histoires avec la souveraine intelligence que la victoire totale sur les préjugés leur confère. Rançon de cette outrecuidance, le faux prend possession de la vie.Non seulement le présent règne sans partage mais il s’imagine autre qu’il n’est.  À  force de se raconter des histoires, il se perd complètement de vue. Les scénarios fantasmatiques qu’il produit en cascade lui tiennent lieu de littérature. Néoféminisme simplificateur, antiracisme délirant, oubli de la beauté par la technique triomphante comme par l’écologie officielle, déni de la contingence tout au long de la pandémie qui nous frappe : le mensonge s’installe, la laideur se répand, l’art est en train de perdre la bataille.C’est un crève-cœur. »Alain Finkielkraut

240 pages, Kindle Edition

Published September 8, 2021

About the author

Alain Finkielkraut, né le 30 juin 1949 à Paris, est un philosophe, écrivain, essayiste et producteur de radio français.

Reviews

[Vicent Flor Moreno · Rating 2 out of 5]

La deriva conservadora de Finkielkraut no sols continua en aquest llibre sinó que diria que s'accentua, amb un to polemista, irritat i nostàlgic de temps (per a ell) millors. Certament, és una persona culta i no és estúpid i assenyala i ataca alguns excessos culturals i polítics de l'esquerra hegemònica actual, però pràcticament negar la desigualtat de gènere i el racisme estructural que encara perduren hui, de manera innegable, és anar massa lluny. Però els exemples que aporta li duen a un panaroma quasi apocalíptic: desaparició de França, desaparició d'Europa, desaparició (tot i que no fa servir el mot) d'Occident...

Finkielkraut fa trampa: denúncia alguns excessos d'algunes feministes per a desacreditar el feminisme (potser caldria parlar de femenismes, en plural) en el seu conjunt; marca alguns excessos d'alguns antirracistes per a carregar contra l'antirracisme general... i fa el mateix amb l'ecologisme, l'animalisme, etc.

Sempre defense que és interessant llegir a persones amb les què un discrepa. Però m'ha costat superar el to arrogant i quasi apocalíptic, pessimista, que implícitament demana un govern i uns polítics més forts. Les idees del pensador francés arriben a ser inquietants...

#elsmeusllibres

[Marie-Philippe Raymond · Rating 3 out of 5]

Just what the world needs, un boomer qui s'insurge contre la culture woke pendant 300 pages. Servi avec des références Proustiennes et une qualité de français digne de l'Académie. Je m'attendais à mieux.

[Juliette Bouteau · Rating 1 out of 5]

ok boomer

[Mehdi · Rating 2 out of 5]

Beaucoup de choses vraies, mais c’est un vrai fatras sans rigueur aucune

[Manuel Taboada · Rating 4 out of 5]

En este ensayo, el filósofo Alain Finkielkraut defiende la necesidad de una literatura crítica, capaz de mover al hombre y de luchar contra la mentira, en una sociedad bajo el yugo del pensamiento único. El título puede resultar engañoso, en el sentido de que no es un libro de crítica literaria a obras o autores actuales. A lo largo de breves capítulos, nos muestra con casos reales como la sociedad occidental se descompone ante nuestros ojos: el maniqueísmo de movimientos como el #MeToo y el #BlackLivesMatter, que convierte a todos los hombres en machistas, a todos los blancos en racistas, y a todo aquel que no esté del lado progresista en un lastre para la civilización ("las terribles simplificaciones); la "justicia popular" que se desprende de estos movimientos y que es por tanto incapaz de ver los matices, los atenuantes y los condicionantes que sí tiene en cuenta la justicia real; el revisionismo del arte, el cual, al más puro estilo soviético, pretende por ejemplo reescribir la literatura del pasado para eliminar de ella todo lo que no es admisible por la cultura "woke"; la destrucción de la belleza; la pérdida del sentido trágico de la vida; la incapacidad de pensar fuera de la masa; la dictadura de lo políticamente correcto; el cientifismo ecologista; el ataque a las raíces cristianas; la desaparición del pudor; el fanatismo del especismo... Finkielkraut acompaña sus reflexiones con textos y referencias a sus autores favoritos, principalmente Philip Roth y Milan Kundera. Un alegato frente a la destrucción del arte en una Europa que pierde a pasos agigantados su identidad.

[Nacho G. · Rating 3 out of 5]

Con su estilo erudito habitual Alain Finkielkraut hace un relato de la literatura actual (a partir de ejemplos clásicos) marcado por la corrección política y el "pensamiento positivo" y de como este buenísmo está acabando con la idea de la literatura como mecanismo de pensamiento.

[Pau G.V. · Rating 3 out of 5]

El títol és equívoc i confón. En realitat és un pamflet vers la nova esquerra progressista, la de la cultura de la cancelació i la mala consciència, el revisionisme cultural, feminisme, etc…per part d’un senyor incomodat, que ha perdut veu i protagonisme (pel que es veu li van tancar un programa per declaracions sexistes, iròniques i fora de to). És dels de “por lo que me queda en el convento”. I per molt irades i ressentides que siguin les crítiques, en algunes val la pena aturar-s’hi, no li falten raons. Però quan surt de l’àmbit més personal i encès i vol posar en solfa el conjunt de la cultura progre, desbarra, cometent el mateix excés de generalització que pretén denunciar: afina en certes crítiques als excessos del feminisme i del racisme però amb l’ecologisme pixa fora de test.

[Laetitia Hoste · Rating 3 out of 5]

Je me suis ennuyée !