matar la mare

by Laura Gonzàlez Ortensi

matar la mare és una sortida de l’armari. Aixopluga el crit d’una emancipació col· la dels cossos a qui han dit que no encaixen en la norma perquè són lletjos, improductius o fan nosa. Són versos que rebenten els límits i els timpans. Poden ser llegits com un cop de puny sobre la taula, com un xiscle desesperat o com un orgasme que defuig l’amor romàntic i reclama, impúdic, un plaer sense restriccions morals ni estètiques. «matar la mare és un conjunt de poemes plens de contundència, com un gran cop de puny. D’aquesta obra n’hem valorat la tensió lingüística, d’un nivell altíssim, i la proximitat a l’oralitat. Es tracta d’un text que juga amb les paraules, amb el so de les paraules i amb una semàntica heretada i una nova semàntica, assalvatjada i rebel. Destil·la frescor i poua en mites antics i mites contemporanis, amb altes dosis d’ironia i mala bava.» Així ens expliquen el llibre els membres del jurat del 22è Premi de Poesia Joan Duch per a joves escriptors format per Anna Gas, Meritxell Cucurella-Jorba, Francesc Gelonch, Jordi Quer, Anna Pantinat i Maica Rafecas.

192 pages, Paperback

Published August 24, 2021

Reviews

[Jordi Sellarès]

Poesia valenta, directa. Sense pèls a la llengua ni complexes.

Molt interessant tocar el tema de la sexualitat des dels cossos no normatius.

Molt recomanable.

[Elena]

Que bonic, que dur i que calent! Tot plegat barrejat amb les paraules que la Laura ha escollit per delectar-nos!

[Maria Jose]

El desig, la llibertat, les ganes de dir-li al món que ets humana, que ets dona, que estimes i ets estimada.

[Cinta Paloma Vila]

No és el meu estil, però li poso un 3,5 per l'originalitat de la forma (visca la mètrica!) i el tema (2021). Els poemes que m'han agradat més: nínxol, ribot i fuckin' wheelchair.