París-Bis

by Joaquim Soler i Ferret

París-Bis és una novel·la sense precedents en l’àmbit de la literatura catalana. Inèdita fins ara, és una proposta textual que beu de la novel·lística més experimental. En ella conflueixen diverses deus: de Laurence Sterne i Diderot a Joyce, del Nouveau Roman francès a les escriptures lúdiques que combinen reflexió i humor, paròdia i un domini impressionant del llenguatge. Es tracta d’una novel·la-riu que inunda els territoris eixuts de la literatura, que els alimenta i, alhora, provoca una set incommensurable en tots aquells que s’hi aproximen. Novel·la pantagruèlica, París-Bis inventa una llengua endimoniada i una ciutat plural i, a la manera del fill de Gargantua, el narrador dibuixa un espai del qual ningú no pot sortir-ne indemne. El lector, assedegat, va descobrint al fil de les històries que es desgranen l’immens plaer d’una escriptura fascinant. És, sens dubte, un viatge cap al centre del text, una novel·la imprescindible que crea els meandres més bells —aquells que són laberints on la intel·ligència es conjumina amb la passió— perquè el lector frueixi de l’aventura d’una escriptura. Una autèntica joia!

776 pages, Paperback

First published January 1, 2013

Reviews

[Marc Aura · Rating 5 out of 5]

Un obra caiguda en l'oblit i crucial per a les nostres lletres, no pel seu valor com a objecte històric, sinó com a recordatori de tot allò que es pot fer i que encara es pot fer amb la nostra llengua, tot allò que un escriptor (un boig) va idear i va dur fins el final.

[Josep Mitjavila · Rating 5 out of 5]

Gran llibre surrealista-oníric on ningú és qui és, o tots són un, on no saps qui parla/narra i qui és qui. Res no és el que sembla, tot és ver i tot és fals, de plàstic.
París, l'amor, el matrimoni, les banyes, els fills, l'arquitectura, dubtes existencials, dubtes de vida, ... de tot se n'opina, se'n parla ... conclusions ... no pas!
Molt divertit, ben escrit, tot i que no passa res, qué sí qué passa, passa molt bé, de lectura molt àgil que tot i què no passa res, que sí, t'enganxa des de la primera plana. Paròdia, crítica i humor.

Cremar el Louvre.
La verda és porta.

Una mica de Ventura Ametller, de Paolo Volponi, d'Antonio Moresco, de Miquel de Palol, amb tocs de de Giorgio Manganelli, d'Italo Calvino, de Mircea Cartarescu, de Michele Mari, ...

llegiu-lo.