Dolors Monserdà (Barcelona, 1845-1919) escriptora i feminista, té una notable participació en la societat catalana del segle XIX i començaments del XX. El 1875 escriu les seves primeres obres en català; teatre i, sobretot, poesia. Amb aquests primers poemes, molt influïts per la seva adscripció religiosa i patriòtica, guanya els Jocs Florals en diverses ocasions. Més tard veuen la llum en llibre, Poesies catalanes (1888) i Poesies (1911). Ha estat la novel·la el gènere que més ha contribuït a la seva memòria. La crítica contemporània ha escrit sobre les limitacions auto-imposades per les seves idees sobre la societat de l'època. Monserdà es proposa sempre l'escriptura amb una intenció moral i les seves obres reflecteixen una perspectiva femenina no gaire habitual a les lletres de les darreries del XIX. La seva obra es construeix des d'una barreja de costumisme, realisme i romanticisme que expressa també les postures enfrontades de l'estètica literària de l'època. El seu llibre més destacat és la novel·la La fabricanta (1904), reeditada en nombroses ocasions.
M'he divertit llegint els primers capítols en què es satiritza una família de burgesos obsessionats amb els diners i la bona posició social. Quan entra en escena la Montserrat, una noia piadosa i 'immaculada', que sens dubte incorpora l'ideal femení de l'autora, la novel·la esdevé massa moralista. Com a punt positiu, té descripcions de la vida de diferents classes socials a la Catalunya dels finals del segle 19 que semblen autèntiques.