Josep Pla i Casadevall (known as José Pla in Spanish) (March 8, 1897, Palafrugell, Girona - April 23, 1981, Llofriu, Girona) was a Catalan journalist and a popular author. As a journalist he worked in France, Italy, England, Germany and Russia, from where he wrote political and cultural chronicles in Catalan.
The most important characteristics of the “planian” style are simplicity, irony, and clarity. His works show a subjective and colloquial view, “anti-literary”, in which he stresses, nevertheless, an enormous stylistic effort by calling things by their names and “coming up with the precise adjective”, one of his most persistent literary obsessions.
Pla lived completely dedicated to writing. The extent of his Obres Completes - Complete Works (46 volumes and nearly 40,000 pages), which is a collection of all his journals, reports, articles, essays, biographies and both long and short novels.
His liberal-conservative thought, skeptic and uncompromising, filled with irony and common sense, keeps sounding contemporary, completely current, even though it seems to contradict the current cultural establishment same as it did with its completely opposed antecessor. His books remain in print and both Spanish and Catalan critics have unanimously recognized him as one of the greatest writers of the 20th century.
Fent cas de l'altre comentari que té aquest llibre en aquesta pàgina, he llegit (des de la bonica ciutat de Roma estant) tan sols la part titulada "Notes sobre Itàlia", que correspon aproximadament a 1/4 d'aquest volum extens de l'O.C (com tots) que Pla pretén farcir de coneixences i impressions sobre el país italià, que ell considera com els inventors de tot, fent seva la frase de Manolo Hugué: "Què seria Europa sense Itàlia". Pla, a 81 anys d'edat, i amb la memòria minvant i flaquejant - com admet diverses vegades - escrivia fent-se valer de la seva cultura vastíssima adquirida a partir de tantes i tantes lectures (amb els seus tòtems sempre presents: Maquiavel, Stendhal, De Sanctis, Dant, Pirandello...), com també dels seus viatges de joventut a Itàlia com a corresponsal. No hi busqueu una guia turística ni un llibre de viatges, aquest volum no presenta aquesta derivada, com si que tenen altres textos planians. Pla va voler escrirue sobre com havia conegut Itàlia a través dels seus amics i de les seves vivències personals, i anècdotes amunt i avall va parir un molt bon llibre ple de reflexions antropològiques de molta lucidesa i vigència.
D'entrada, val a dir que no seré objectiu, car he tingut el plaer de llegir-lo d'Itàlia estant. És un bon llibre, però alhora també és estrany i irregular. Va ser escrit quan Pla tenia entre 81 i 82 anys, amb una memòria molt bona, però que a vegades cau en la repetició. No totes les parts tenen el mateix interès: la primera, dedicada a un seguit d'italians il·lustres, a vegades resulta tediosa; l'última, dedicada als països mahometans, tampoc no m'ha fet el pes. Per contra, la part dedicada a Itàlia —i, en menor mesura, a Grècia— és bellíssima. Hi ha l'experiència personal de Pla quan hi va anar per primer cop a la vintena, quan hi va tornar de més gran, així com l'experiència d'altres intel·lectuals, els paisatges, l'art, la història... Sempre amb el fil conductor de l'obra de Francesco de Sanctis i la de Victor Bérard. En definitiva, amb tot el que ens ha llegat l'Odissea d'Homer.
Aquí el Pla diu que hi ha tres coses elementals, bàsiques, que constitueixen la nostra civilització: el monoteisme de Moises, l'art grec i el dret romà.