D'entrada, val a dir que no seré objectiu, car he tingut el plaer de llegir-lo d'Itàlia estant. És un bon llibre, però alhora també és estrany i irregular. Va ser escrit quan Pla tenia entre 81 i 82 anys, amb una memòria molt bona, però que a vegades cau en la repetició. No totes les parts tenen el mateix interès: la primera, dedicada a un seguit d'italians il·lustres, a vegades resulta tediosa; l'última, dedicada als països mahometans, tampoc no m'ha fet el pes. Per contra, la part dedicada a Itàlia —i, en menor mesura, a Grècia— és bellíssima. Hi ha l'experiència personal de Pla quan hi va anar per primer cop a la vintena, quan hi va tornar de més gran, així com l'experiència d'altres intel·lectuals, els paisatges, l'art, la història... Sempre amb el fil conductor de l'obra de Francesco de Sanctis i la de Victor Bérard. En definitiva, amb tot el que ens ha llegat l'Odissea d'Homer.