What do you think?
Un final
Una científica està tancada en un laboratori obsessionada per trobar la fórmula definitiva del producte que ha sotmès a la societat: unes pastilles que contenen experiències humanes per sentir emocions i vivències alienes. La societat de consum, incapaç de crear o produir, ha trencat el mecanisme que la feia funcionar. L’home ha substituït la seva capacitat d’imaginar, cooperar i compartir per una set egoista i insaciable a la recerca d’una experiència superior. El culte del jo es reflecteix també en el cos, en la possibilitat de canviar qualsevol part d’un mateix, i deixar de ser per aparentar ser. L’obstinació de viure les vides dels altres provoca l’efecte contrari; l’altre ja no existeix, ja no importa.
El lector serà propulsat cap al buit d’una existència que gira al voltant de l’individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d’uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l’home no necessita d’amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.
El lector serà propulsat cap al buit d’una existència que gira al voltant de l’individu i de les aparences, on trobarà les hipocresies i contradiccions del seu temps. Un món on veurem les conseqüències de les notícies falses i d’uns mitjans de comunicació servils amb el poder, on l’home no necessita d’amenaces externes perquè és el seu propi pitjor enemic.
- GenresScience Fiction
176 pages, Paperback
Published October 11, 2021
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
April 7, 2023
Em sap molt de greu dir que ha estat una decepció... 💔
Tot i que entenc el que ens vol dir l'autor i hi ha moments en que fregues un discurs brillant, em sembla que aquests són massa pocs i dispersos, donant lloc a una lectura massa fragmentada i inconnexa. A més, per molt que volguem remarcar la deshumanització, trobo a faltar profunditat en els personatges. En algun almeny. O en el context. O en alguna cosa. Però ens quedem a mig gas en tot. Una pena... 💔
Tot i que entenc el que ens vol dir l'autor i hi ha moments en que fregues un discurs brillant, em sembla que aquests són massa pocs i dispersos, donant lloc a una lectura massa fragmentada i inconnexa. A més, per molt que volguem remarcar la deshumanització, trobo a faltar profunditat en els personatges. En algun almeny. O en el context. O en alguna cosa. Però ens quedem a mig gas en tot. Una pena... 💔
Read
February 18, 2022Digne debut del meorquí J. P. Sansaloni en el món de la ficció apocalíptica.
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de l’Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/02/...
Podeu valorar el llibre i llegir completa la ressenya de l’Edgar Cotes a: https://elbiblionauta.com/ca/2022/02/...
April 6, 2026
3.5*
Novel·la curta de ciència-ficció amb molta càrrega crítica i filosòfica. Planteja una distopia centrada en l'individu i en el consum d'experiències —té ecos de cyberpunk, però va molt més per la reflexió que per l'acció.
La novel·la explora la identitat, les aparences i el buit emocional, i alhora llança una mirada molt crítica cap al present: fake news, consum constant i aquella deriva cap a l'egoisme col·lectiu que tant ens sona.
És una lectura més d'idees que d'acció. Reflexiva, que convida a pensar, però que també pot fer-se una mica lenta en alguns trams. En aquest sentit, el fet que, els personatges —gairebé sempre— en comptes de noms tinguin identificadors com "la dona d'ulls Y" o "l'home d'ulls X" personalment m'ha resultat feixuc. Entenc que vol reforçar la deshumanització, però la veritat és que dificulta la connexió i fa que el ritme se'n ressenti una mica.
Tot i això, és una proposta que deixa pòsit i incomoda en el bon sentit, encara que li falta algun punt perquè acabi de rodar del tot.
Novel·la curta de ciència-ficció amb molta càrrega crítica i filosòfica. Planteja una distopia centrada en l'individu i en el consum d'experiències —té ecos de cyberpunk, però va molt més per la reflexió que per l'acció.
La novel·la explora la identitat, les aparences i el buit emocional, i alhora llança una mirada molt crítica cap al present: fake news, consum constant i aquella deriva cap a l'egoisme col·lectiu que tant ens sona.
És una lectura més d'idees que d'acció. Reflexiva, que convida a pensar, però que també pot fer-se una mica lenta en alguns trams. En aquest sentit, el fet que, els personatges —gairebé sempre— en comptes de noms tinguin identificadors com "la dona d'ulls Y" o "l'home d'ulls X" personalment m'ha resultat feixuc. Entenc que vol reforçar la deshumanització, però la veritat és que dificulta la connexió i fa que el ritme se'n ressenti una mica.
Tot i això, és una proposta que deixa pòsit i incomoda en el bon sentit, encara que li falta algun punt perquè acabi de rodar del tot.
November 29, 2021
Una entretinguda distòpia, un relat sobre el final de la humanitat que, en realitat, ja ha succeït tot i ningú adonar-se'n.
January 29, 2022
Un viatge a l’apocalipsi, que planteja un marc teòric i filosòfic interessant i una ambientació ben aconseguides, però que tenen tanta potència que devoren els personatges i la trama.
March 23, 2026
5,5/10 Novel·la curta que s’endinsa en el gènere postapocalíptic amb voluntat de crear una atmosfera opressiva i reflexiva. Tot i que la premissa promet, l’estil no m’ha acabat de seduir.
L'audiolibre no m’ha acabat de convèncer. El principal entrebanc ha estat la narració: la veu de la narradora no aconsegueix posar-hi entonació ni matisos, i això fa que la història es percebi plana, sense l’atmosfera ni la tensió que el gènere demana.
L'audiolibre no m’ha acabat de convèncer. El principal entrebanc ha estat la narració: la veu de la narradora no aconsegueix posar-hi entonació ni matisos, i això fa que la història es percebi plana, sense l’atmosfera ni la tensió que el gènere demana.
September 8, 2025
Les dotze de la mitjanit del Rellotge de l'Apocalipsi han tocat ja en aquesta novel•la distòpica. No sabem què ha passat, però de la nostra civilització global només queden runes, desesperança i nihilisme. En aquest escenari esfereïdor, un grapat de supervivents malviuen, enfeinats en la cerca de drogues que els portin una mica de l'experiència de segona mà d'altres persones o l'oblit.
No soc gaire amic de les distopies, però passant per alt aquest punt, aquest llibre no m'ha acabat de fer el pes. Potser l'autor cerca comunicar la indiferència d'una societat desfeta on només resta l'individualisme i fins i tot podem interpretar el llibre com una clara crítica de la nostra pròpia deriva cultural, però no he arribat a connectar amb la història.
'Un final' presenta una ambientació atractiva, però alhora poc definida, amb algunes escenes força potents. Tot i això, el ritme és molt desigual i els personatges, només esbossats, no ens inspiren cap mena d'empatia. És, en definitiva, una lectura d'un aspre pessimisme existencial, però també el seu missatge és un avís per navegants que hauríem de tenir en compte.
No soc gaire amic de les distopies, però passant per alt aquest punt, aquest llibre no m'ha acabat de fer el pes. Potser l'autor cerca comunicar la indiferència d'una societat desfeta on només resta l'individualisme i fins i tot podem interpretar el llibre com una clara crítica de la nostra pròpia deriva cultural, però no he arribat a connectar amb la història.
'Un final' presenta una ambientació atractiva, però alhora poc definida, amb algunes escenes força potents. Tot i això, el ritme és molt desigual i els personatges, només esbossats, no ens inspiren cap mena d'empatia. És, en definitiva, una lectura d'un aspre pessimisme existencial, però també el seu missatge és un avís per navegants que hauríem de tenir en compte.
April 29, 2024
Escrit amb la mateixa gràcia que una transcripció del testimoni d'un notari octogenari sense amics. I si venen els intel·lectuals a dir-me que és perquè no he entès que el llibre està escrit així a propòsit per mostrar la fredor del món postapocalíptic jo els hi diré que en el que sí que sóc experta és en saber quan m'estic avorrint més que una puta en un convent.
November 26, 2024
Un llibre curiós, una novel·la post apocalíptica. Costa entendre que està passant. Desmotiva no emfatitzar amb cap dels personatges i que al final es una mica igual el que passi…
September 4, 2022
Puntuació: 2'5-3/5 ⭐
"Un final", publicat per @raig_verd és el primer llibre del menorquí @jpsansaloni
La novel·la es tracta d'una distopia. En ella hi trobem una societat perduda, decadent, el fi de la humanitat. D'una banda, tenim la dona d'ulls Y, una científica que està experimentat amb diverses persones i que crea pastilles de l'experiència. De l'altra, tenim l'home d'ulls X que vaga pels carrers devastats per culpa de la pluja àcida.
L'ambientació en què ens situa l'autor és una ciutat postapocalíptica, probablement l'última ciutat existent. A més, trobem que els personatges han estat modificats al seu gust, fet que servia per diferenciar els rics dels pobres. També trobem l'existència d'unes pastilles que et fan viure qualsevol mena d'experiència, fins i tot experiències properes a la mort.
Personalment, més que la història en si (hi ha un capítol on llegeixen fragments de notícies que se m'ha fet pesadíssim) m'ha agradat l'escriptura i to de l'autor. A diferència d'altres distopies, aquí no hi trobem un missatge esperançador, sinó tot el contrari. Sansaloni a través de la història ens va transportant cap a aquest final inevitable. Això guanya pes gràcies als personatges deshumanitzats que ha creat, el lector no empatitza amb ells, t'és indiferent si moren o no. En definitiva, pens que el lector experimenta allò que l'autor ha volgut transmetre.
Finalment, cal mencionar que també hi ha una crítica a la societat actual, una crítica al consumisme, a l'egoisme i al canvi climàtic.
"Un final", publicat per @raig_verd és el primer llibre del menorquí @jpsansaloni
La novel·la es tracta d'una distopia. En ella hi trobem una societat perduda, decadent, el fi de la humanitat. D'una banda, tenim la dona d'ulls Y, una científica que està experimentat amb diverses persones i que crea pastilles de l'experiència. De l'altra, tenim l'home d'ulls X que vaga pels carrers devastats per culpa de la pluja àcida.
L'ambientació en què ens situa l'autor és una ciutat postapocalíptica, probablement l'última ciutat existent. A més, trobem que els personatges han estat modificats al seu gust, fet que servia per diferenciar els rics dels pobres. També trobem l'existència d'unes pastilles que et fan viure qualsevol mena d'experiència, fins i tot experiències properes a la mort.
Personalment, més que la història en si (hi ha un capítol on llegeixen fragments de notícies que se m'ha fet pesadíssim) m'ha agradat l'escriptura i to de l'autor. A diferència d'altres distopies, aquí no hi trobem un missatge esperançador, sinó tot el contrari. Sansaloni a través de la història ens va transportant cap a aquest final inevitable. Això guanya pes gràcies als personatges deshumanitzats que ha creat, el lector no empatitza amb ells, t'és indiferent si moren o no. En definitiva, pens que el lector experimenta allò que l'autor ha volgut transmetre.
Finalment, cal mencionar que també hi ha una crítica a la societat actual, una crítica al consumisme, a l'egoisme i al canvi climàtic.
February 18, 2022
Novel·la distòpica dura, decadent i pessimista escrita en un estil fosc i obscur. Personalment, he de reconéixer que no ha estat una lectura fàcil, agradable i amb la qual hagi connectat i gaudit. En certa manera, m’atreviria a dir que és el que l’autor busca transmetre amb consonància amb el futur distòpic que ens narra.
Rere l’excusa de la distopia hi ha una volguda crítica-reflexió a la societat actual: consumisme desaforat; canvi climàtic; una existència adicta a les experiències, cada cop més intenses i extremes, més que a l’ésser; les notícies falses; l’egocentrisme per davant i damunt del col·lectiu... .
Rere l’excusa de la distopia hi ha una volguda crítica-reflexió a la societat actual: consumisme desaforat; canvi climàtic; una existència adicta a les experiències, cada cop més intenses i extremes, més que a l’ésser; les notícies falses; l’egocentrisme per davant i damunt del col·lectiu... .
March 28, 2022
L’exercici de personatges, l’exercici amb els personatges! Personatges despersonalitzats amb qui no empatitzes, tant és si mor un o altre, o tots.
May 17, 2022
Gran debut, tinc ganes de llegir més ficció apocalíptica d'aquest estil.
January 20, 2024
Correcte, ben lligat, però manté baix l'interès del que passa en general. Per reflexionar sobre el nostre present i futur.
December 2, 2021
Ressenya en català:
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/F-esp/R-...
https://www.elkraken.com/Ressenyes_Ca...
Reseña en castellano:
https://www.elkraken.com/Esp/F-esp/R-...
January 10, 2022
Tal com ens diu l'autor, "la realitat és molt més complexa."
Un llibre intrigant, en un futur no tan improbable...
Un llibre intrigant, en un futur no tan improbable...
Displaying 1 - 16 of 16 reviews