Un cant a l'esperança, a la companyonia i a la força que ens donen els ideals en el marc repressiu de la postguerra espanyola.
Quan Jeroni es deplaça fins a la Vila Joiosa per acomiadar per sempre el besavi Tomàs, el retrobament familiar l'empeny a estirar el fil del seu avantpassat. La història ens trasllada aleshores al present del Tomàs, un republicà que va conèixer Capa al camp de batalla i que, després de la desfeta republicana, va ser empresonat a la presó d'Alacant, on va coincidir amb el poeta Miguel Hernández. La narració acaba d'encaixar, com un caleidoscopi, gràcies a la veu de la Roser, filla del Tomàs, que parla d'aquella situació de repressió des de la infantesa i ens anuncia el desenllaç.
Feia molt de temps que no gaudia tant de la lectura com ho he fet amb aquest llibre. Un carmelet que m'ha acompanyat aquests dies de descans. El recomano moltíssim!
Totes les novel·les sobre la guerra civil són importants perquè aprenem alguna cosa nova d’aquest època tan brutal. Ara tinc ganes de llegir els poemes de Hernández.