What do you think?
Rate this book
Una dona
L’activista trans Judith Juanhuix trenca el tabú del gènere.
«Les dones més amagades de la història hem existit sempre. Segur que fa poc que ens coneixes, potser som totalment noves en el teu món, però hem vingut per quedar-nos. Som aquí. I t’he escrit un llibre»
Hi ha moments en la vida en què ens observem per fi en plenitud. És aleshores que deixem de qüestionar-nos, ens entenem i decidim, senzillament, ser. Instants d’una capacitat transformadora imponent, que ens marquen perquè ens defineixen i ens fan lliures per sempre.
En la vida de la nostra protagonista, aquesta fotografia clarificadora i màgica es va produir, després d’anys de dubtes íntims sobre la identitat de gènere i la sexualitat, en obrir l’armari de Pandora i emprovar-se el picardies blau cel de la seva parella: «Al mirall de l’habitació em veig per fi amb una forma pròpia. He quallat. El Tabú s’esberla. La vida que girava com una baldufa, ara pren sentit».
Judith Juanhuix és investigadora, doctora en física i activista trans. En aquest llibre, d’una honestedat i una bellesa literària extraordinàries, reconeix haver passat per la misèria de la violència, la culpa, la por i el menyspreu de qui es creu superior «per ser més igual a tothom». Però també per totes les formes possibles de felicitat. El seu trajecte vital és ple d’entrebancs i de reptes per mostrar-se al món tal com és: una dona que lluita contra una muntanya d’estigmes còmodament instal·lats en la nostra societat. Una dona amb ganes de vida. Una dona trans. Una dona.
«Les dones més amagades de la història hem existit sempre. Segur que fa poc que ens coneixes, potser som totalment noves en el teu món, però hem vingut per quedar-nos. Som aquí. I t’he escrit un llibre»
Hi ha moments en la vida en què ens observem per fi en plenitud. És aleshores que deixem de qüestionar-nos, ens entenem i decidim, senzillament, ser. Instants d’una capacitat transformadora imponent, que ens marquen perquè ens defineixen i ens fan lliures per sempre.
En la vida de la nostra protagonista, aquesta fotografia clarificadora i màgica es va produir, després d’anys de dubtes íntims sobre la identitat de gènere i la sexualitat, en obrir l’armari de Pandora i emprovar-se el picardies blau cel de la seva parella: «Al mirall de l’habitació em veig per fi amb una forma pròpia. He quallat. El Tabú s’esberla. La vida que girava com una baldufa, ara pren sentit».
Judith Juanhuix és investigadora, doctora en física i activista trans. En aquest llibre, d’una honestedat i una bellesa literària extraordinàries, reconeix haver passat per la misèria de la violència, la culpa, la por i el menyspreu de qui es creu superior «per ser més igual a tothom». Però també per totes les formes possibles de felicitat. El seu trajecte vital és ple d’entrebancs i de reptes per mostrar-se al món tal com és: una dona que lluita contra una muntanya d’estigmes còmodament instal·lats en la nostra societat. Una dona amb ganes de vida. Una dona trans. Una dona.
- GenresTransgender
256 pages, Paperback
Published October 11, 2021
5 people are currently reading
90 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 7 of 7 reviews
July 2, 2023
El valor testimonial del libro es incalculable y las reflexiones sobre habitar el género son tan interesantes –aunque en el cuestionamiento del género se den algunas afirmaciones que me han chirriado bastantes–. En ese sentido, me parece un libro maravilloso.
Literariamente hay aspectos que no me acaban de cuadrar. El uso reiterado de algunas figuras no me apela ni me parece que aporte al desarrollo del relato, la ruptura del orden lineal que había adoptado la narración hasta el capítulo 7 me ha descolocado... El inicio del libro me costó, sobre todo por lo que he mencionado de las figuras y por el tono de los primeros capítulos que se asemeja al de los discursos políticos. Todo esto no es más que mi opinión.
Literariamente hay aspectos que no me acaban de cuadrar. El uso reiterado de algunas figuras no me apela ni me parece que aporte al desarrollo del relato, la ruptura del orden lineal que había adoptado la narración hasta el capítulo 7 me ha descolocado... El inicio del libro me costó, sobre todo por lo que he mencionado de las figuras y por el tono de los primeros capítulos que se asemeja al de los discursos políticos. Todo esto no es más que mi opinión.
December 13, 2021
Aquest és un gran llibre. I ho és perquè és veritat. Amb un estil culte però àgil, la Judith explica la seva vida, les seves raons, les seva coherència i les seves incoherències en el seu trànsit pel món de la identitat de gènere. Més que convèncer i justificar-se es presenta tal com és. I certament aconsegueix que el lector es senti partícep dels seus sentiments.
I també és un llibre que fa pensar, i força, sobre la nostra societat.
En resum, és un llibre que parla del respecte i de la llibertat.
Llegiu-lo.
I també és un llibre que fa pensar, i força, sobre la nostra societat.
En resum, és un llibre que parla del respecte i de la llibertat.
Llegiu-lo.
July 7, 2022
Gràcies Judit(h) per obrir-nos els ulls i desdibuixar les cotilles que ens estrenyen la ment! Lectura imprescindible!!
December 27, 2025
Una dona, de Judith Juanhuix
“Una dona no és només el cos que habita, sinó també la història que ha hagut de construir per poder mirar-se al mirall sense por.”
Hi ha llibres que no només expliquen una vida, sinó que també exploren el llenguatge amb què aquesta vida pot ser dita. Una dona, de Judith Juanhuix, és un d’aquests textos valents i complexos, escrits des d’un lloc de recerca interior i de precisió quasi científica.
La prosa de Juanhuix és densa, reflexiva, plena de capes. No busca la immediatesa, sinó la veritat exacta d’allò que costa de posar en paraules. Té una estructura que alterna la introspecció amb la reflexió teòrica, i aquesta combinació fa que la lectura sigui exigent però profundament gratificant. És una escriptura que vol pensar la vida, no només narrar-la.
La protagonista —la pròpia Judith— s’hi mostra amb una lucidesa que a vegades punxa: és una veu que es despulla sense sentimentalisme, que busca coherència i reconeixement. La seva manera de mirar el món té alguna cosa d’inflexible i, alhora, d’enyoradissa. Darrere la fortalesa intel·lectual hi ha una vulnerabilitat que s’intueix més que no pas s’explica, i això li dóna una bellesa continguda, una mena de tensió emocional molt literària.
Llegir Una dona és entrar en un espai on la identitat no és una etiqueta, sinó una construcció poètica i vital. És una lectura que demana temps i silenci, però que deixa empremta: la d’una dona que ha après a dir-se amb totes les seves veus.
“Una dona” és, al capdavall, una obra sobre la veritat i el llenguatge — sobre com ens expliquem per existir.
Llibre proposat pel Club de Lectura Feminista de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, a qui vull agrair aquesra proposta publica per @arallibres i m’ha permés descobrir… una dona: La @judithjuanhuix 💜
“Una dona no és només el cos que habita, sinó també la història que ha hagut de construir per poder mirar-se al mirall sense por.”
Hi ha llibres que no només expliquen una vida, sinó que també exploren el llenguatge amb què aquesta vida pot ser dita. Una dona, de Judith Juanhuix, és un d’aquests textos valents i complexos, escrits des d’un lloc de recerca interior i de precisió quasi científica.
La prosa de Juanhuix és densa, reflexiva, plena de capes. No busca la immediatesa, sinó la veritat exacta d’allò que costa de posar en paraules. Té una estructura que alterna la introspecció amb la reflexió teòrica, i aquesta combinació fa que la lectura sigui exigent però profundament gratificant. És una escriptura que vol pensar la vida, no només narrar-la.
La protagonista —la pròpia Judith— s’hi mostra amb una lucidesa que a vegades punxa: és una veu que es despulla sense sentimentalisme, que busca coherència i reconeixement. La seva manera de mirar el món té alguna cosa d’inflexible i, alhora, d’enyoradissa. Darrere la fortalesa intel·lectual hi ha una vulnerabilitat que s’intueix més que no pas s’explica, i això li dóna una bellesa continguda, una mena de tensió emocional molt literària.
Llegir Una dona és entrar en un espai on la identitat no és una etiqueta, sinó una construcció poètica i vital. És una lectura que demana temps i silenci, però que deixa empremta: la d’una dona que ha après a dir-se amb totes les seves veus.
“Una dona” és, al capdavall, una obra sobre la veritat i el llenguatge — sobre com ens expliquem per existir.
Llibre proposat pel Club de Lectura Feminista de la Biblioteca Xavier Amorós de Reus, a qui vull agrair aquesra proposta publica per @arallibres i m’ha permés descobrir… una dona: La @judithjuanhuix 💜
April 26, 2024
Me hacía mucha ilusión leer este libro y mi experiencia lectora no fue del todo buena. Intentaré ser honesta sin fijarme en correcciones políticas, pero sí respetando lo que es de respetar.
Judith es una mujer trans que comenzó su descubrimiento como varón crossdresser. Cuando estuvo con Carolina, solía salir (con el consentimiento de su esposa) de noche con otras mujeres trans para descubrirse en un espacio inhabilitado por ella hasta ese momento. Su relato explora más de 12 años en busca de su propia felicidad. Y he allí el asunto: Judith se lee como a alguien a quien “le deben algo”. En episodios complejos, apunta con el dedo el hecho de que su mujer le pida que no suba fotos travestidas en sus redes sociales, porque aún no han tenido siquiera una conversación concluyente entre elles. Y así otros momentos en los que Carolina es pintada como intolerante, ruda, manipuladora. Por mi propia historia de vida empatizo con la noción de lo abrumador que puede ser descubrir que te casaste con alguien que se desdibuja frente a tus ojos. Pese a que Judith no tiene por qué omitir sus pulsiones, lo hace de una manera torpe y egoísta.
Más allá de lo que me hace sentir la narradora (sus decisiones, momentos incómodos para sus hijos, etc.) defenderé a muerte las decisiones en temas de género y fluidez. Lo que pasa con Judith, es que nos manifiesta que ser mujer es “una herramienta” (p. 270) y ese nivel de altanería es lo que crispa los ánimos y convierte los discursos en transfóbicos. Judith es una mujer trans que decide, a ratos, expresar su género como varón y otras como mujer. Su experiencia está anclada en el privilegio blanco. Sus exploraciones han sido en Nueva York e Ibiza. Habla de la opresión cuando esta ha existido antes de su aparición. Ella misma acepta que no ha sido discriminada ni abusada. En resumen, se lee como una mujer mimada que ha llegado a una fiesta a cambiar la música.
Leer es una experiencia personal. Los libros son interpelados por nosotros de acuerdo a nuestra cosmovisión. Libros trans hay en cantidades (nunca serán suficientes), pero la estructura de este es particularmente débil: intenta saltos temporales, intercala anécdotas científicas, incurre en un tono de paper y sobre todo funciona como diario de vida. No termina de gustarme ni la forma ni el fondo. A ratos estuve hastiada y quería terminar.
Volveré a este libro cuando yo misma tenga más información sobre la autora. Del tema trans nunca dejaré de aprender.
Judith es una mujer trans que comenzó su descubrimiento como varón crossdresser. Cuando estuvo con Carolina, solía salir (con el consentimiento de su esposa) de noche con otras mujeres trans para descubrirse en un espacio inhabilitado por ella hasta ese momento. Su relato explora más de 12 años en busca de su propia felicidad. Y he allí el asunto: Judith se lee como a alguien a quien “le deben algo”. En episodios complejos, apunta con el dedo el hecho de que su mujer le pida que no suba fotos travestidas en sus redes sociales, porque aún no han tenido siquiera una conversación concluyente entre elles. Y así otros momentos en los que Carolina es pintada como intolerante, ruda, manipuladora. Por mi propia historia de vida empatizo con la noción de lo abrumador que puede ser descubrir que te casaste con alguien que se desdibuja frente a tus ojos. Pese a que Judith no tiene por qué omitir sus pulsiones, lo hace de una manera torpe y egoísta.
Más allá de lo que me hace sentir la narradora (sus decisiones, momentos incómodos para sus hijos, etc.) defenderé a muerte las decisiones en temas de género y fluidez. Lo que pasa con Judith, es que nos manifiesta que ser mujer es “una herramienta” (p. 270) y ese nivel de altanería es lo que crispa los ánimos y convierte los discursos en transfóbicos. Judith es una mujer trans que decide, a ratos, expresar su género como varón y otras como mujer. Su experiencia está anclada en el privilegio blanco. Sus exploraciones han sido en Nueva York e Ibiza. Habla de la opresión cuando esta ha existido antes de su aparición. Ella misma acepta que no ha sido discriminada ni abusada. En resumen, se lee como una mujer mimada que ha llegado a una fiesta a cambiar la música.
Leer es una experiencia personal. Los libros son interpelados por nosotros de acuerdo a nuestra cosmovisión. Libros trans hay en cantidades (nunca serán suficientes), pero la estructura de este es particularmente débil: intenta saltos temporales, intercala anécdotas científicas, incurre en un tono de paper y sobre todo funciona como diario de vida. No termina de gustarme ni la forma ni el fondo. A ratos estuve hastiada y quería terminar.
Volveré a este libro cuando yo misma tenga más información sobre la autora. Del tema trans nunca dejaré de aprender.
May 13, 2022
Una lectura apassionant i una escriptura apassionada. D’aquest llibre m’ha agradat el què i el com s’explica; la transexualitat des de l’experiència vital de la pròpia autora.
August 1, 2022
Testimonis com els de la Judit són d'agraïr. Relat sincer i ben escrit, totalment recomanable!
Displaying 1 - 7 of 7 reviews