What do you think?
Rate this book
24 contes
Després d’Eugeni Oneguin, Arnau Barios ha dedicat dos anys a llegir i triar contes de Txékhov. N’ha traduït vint-i-quatre. No són els relats més coneguts del mestre rus, sinó un gran viatge per tota la seva obra. És la primera antologia fornida que es publica de Txékhov en català i serà un dels llibres importants de l’any: Barios torna a fer una màgia cristal·lina.
Tothom té dret a l’existència en aquests 24 contes: els pastors de l’estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l’hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.
Txékhov va deixar escrit en una carta: “El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l’amor i la més absoluta de les llibertats: la d’haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d’engany.”
Tothom té dret a l’existència en aquests 24 contes: els pastors de l’estepa, els mariners a alta mar, els pedants, la canalla que rep, les noies que pressenten la felicitat, els amants que comencen o acaben, el metge i la seva passió de salvar… I la llum, i l’hivern, i un dia que passa, i la vida sencera que ja ha passat.
Txékhov va deixar escrit en una carta: “El meu credo són el cos humà, la salut, la intel·ligència, el talent, la inspiració, l’amor i la més absoluta de les llibertats: la d’haver-se alliberat de qualsevol manifestació de força i d’engany.”
- GenresClassics
480 pages, Paperback
First published January 1, 2021
25 people are currently reading
61 people want to read
About the author
Anton Chekhov
5,893 books9,762 followers
Antón Chéjov
(Spanish)
Dramas, such as The Seagull (1896, revised 1898), and including "A Dreary Story" (1889) of Russian writer Anton Pavlovich Chekhov, also Chekov, concern the inability of humans to communicate.
Born ( Антон Павлович Чехов ) in the small southern seaport of Taganrog, the son of a grocer. His grandfather, a serf, bought his own freedom and that of his three sons in 1841. He also taught to read. A cloth merchant fathered Yevgenia Morozova, his mother.
"When I think back on my childhood," Chekhov recalled, "it all seems quite gloomy to me." Tyranny of his father, religious fanaticism, and long nights in the store, open from five in the morning till midnight, shadowed his early years. He attended a school for Greek boys in Taganrog from 1867 to 1868 and then Taganrog grammar school. Bankruptcy of his father compelled the family to move to Moscow. At the age of 16 years in 1876, independent Chekhov for some time alone in his native town supported through private tutoring.
In 1879, Chekhov left grammar school and entered the university medical school at Moscow. In the school, he began to publish hundreds of short comics to support his mother, sisters and brothers. Nicholas Leikin published him at this period and owned Oskolki (splinters), the journal of Saint Petersburg. His subjected silly social situations, marital problems, and farcical encounters among husbands, wives, mistresses, and lust; even after his marriage, Chekhov, the shy author, knew not much of whims of young women.
Nenunzhaya pobeda , first novel of Chekhov, set in 1882 in Hungary, parodied the novels of the popular Mór Jókai. People also mocked ideological optimism of Jókai as a politician.
Chekhov graduated in 1884 and practiced medicine. He worked from 1885 in Peterburskaia gazeta.
In 1886, Chekhov met H.S. Suvorin, who invited him, a regular contributor, to work for Novoe vremya, the daily paper of Saint Petersburg. He gained a wide fame before 1886. He authored The Shooting Party , his second full-length novel, later translated into English. Agatha Christie used its characters and atmosphere in later her mystery novel The Murder of Roger Ackroyd . First book of Chekhov in 1886 succeeded, and he gradually committed full time. The refusal of the author to join the ranks of social critics arose the wrath of liberal and radical intelligentsia, who criticized him for dealing with serious social and moral questions but avoiding giving answers. Such leaders as Leo Tolstoy and Nikolai Leskov, however, defended him. "I'm not a liberal, or a conservative, or a gradualist, or a monk, or an indifferentist. I should like to be a free artist and that's all..." Chekhov said in 1888.
The failure of The Wood Demon , play in 1889, and problems with novel made Chekhov to withdraw from literature for a period. In 1890, he traveled across Siberia to Sakhalin, remote prison island. He conducted a detailed census of ten thousand convicts and settlers, condemned to live on that harsh island. Chekhov expected to use the results of his research for his doctoral dissertation. Hard conditions on the island probably also weakened his own physical condition. From this journey came his famous travel book.
Chekhov practiced medicine until 1892. During these years, Chechov developed his concept of the dispassionate, non-judgmental author. He outlined his program in a letter to his brother Aleksandr: "1. Absence of lengthy verbiage of political-social-economic nature; 2. total objectivity; 3. truthful descriptions of persons and objects; 4. extreme brevity; 5. audacity and originality; flee the stereotype; 6. compassion." Because he objected that the paper conducted against [a:Alfred Dreyfu
Dramas, such as The Seagull (1896, revised 1898), and including "A Dreary Story" (1889) of Russian writer Anton Pavlovich Chekhov, also Chekov, concern the inability of humans to communicate.
Born ( Антон Павлович Чехов ) in the small southern seaport of Taganrog, the son of a grocer. His grandfather, a serf, bought his own freedom and that of his three sons in 1841. He also taught to read. A cloth merchant fathered Yevgenia Morozova, his mother.
"When I think back on my childhood," Chekhov recalled, "it all seems quite gloomy to me." Tyranny of his father, religious fanaticism, and long nights in the store, open from five in the morning till midnight, shadowed his early years. He attended a school for Greek boys in Taganrog from 1867 to 1868 and then Taganrog grammar school. Bankruptcy of his father compelled the family to move to Moscow. At the age of 16 years in 1876, independent Chekhov for some time alone in his native town supported through private tutoring.
In 1879, Chekhov left grammar school and entered the university medical school at Moscow. In the school, he began to publish hundreds of short comics to support his mother, sisters and brothers. Nicholas Leikin published him at this period and owned Oskolki (splinters), the journal of Saint Petersburg. His subjected silly social situations, marital problems, and farcical encounters among husbands, wives, mistresses, and lust; even after his marriage, Chekhov, the shy author, knew not much of whims of young women.
Nenunzhaya pobeda , first novel of Chekhov, set in 1882 in Hungary, parodied the novels of the popular Mór Jókai. People also mocked ideological optimism of Jókai as a politician.
Chekhov graduated in 1884 and practiced medicine. He worked from 1885 in Peterburskaia gazeta.
In 1886, Chekhov met H.S. Suvorin, who invited him, a regular contributor, to work for Novoe vremya, the daily paper of Saint Petersburg. He gained a wide fame before 1886. He authored The Shooting Party , his second full-length novel, later translated into English. Agatha Christie used its characters and atmosphere in later her mystery novel The Murder of Roger Ackroyd . First book of Chekhov in 1886 succeeded, and he gradually committed full time. The refusal of the author to join the ranks of social critics arose the wrath of liberal and radical intelligentsia, who criticized him for dealing with serious social and moral questions but avoiding giving answers. Such leaders as Leo Tolstoy and Nikolai Leskov, however, defended him. "I'm not a liberal, or a conservative, or a gradualist, or a monk, or an indifferentist. I should like to be a free artist and that's all..." Chekhov said in 1888.
The failure of The Wood Demon , play in 1889, and problems with novel made Chekhov to withdraw from literature for a period. In 1890, he traveled across Siberia to Sakhalin, remote prison island. He conducted a detailed census of ten thousand convicts and settlers, condemned to live on that harsh island. Chekhov expected to use the results of his research for his doctoral dissertation. Hard conditions on the island probably also weakened his own physical condition. From this journey came his famous travel book.
Chekhov practiced medicine until 1892. During these years, Chechov developed his concept of the dispassionate, non-judgmental author. He outlined his program in a letter to his brother Aleksandr: "1. Absence of lengthy verbiage of political-social-economic nature; 2. total objectivity; 3. truthful descriptions of persons and objects; 4. extreme brevity; 5. audacity and originality; flee the stereotype; 6. compassion." Because he objected that the paper conducted against [a:Alfred Dreyfu
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 14 of 14 reviews
January 18, 2022
Txékhov és boníssim i Barios també. El fris que generen aquests contes per explicar l'època de l'autor és excepcional i una mica tediós per excés. Em quedo amb el conte de l'estudiant i de la cadena que ens va unint a tots; el recordaré molt de temps i hi tornaré.
June 17, 2025
*3'5
Txékhov té una magia especial per captar l'essència dels llocs i dels moments i transmetre-la amb precisió.
Txékhov té una magia especial per captar l'essència dels llocs i dels moments i transmetre-la amb precisió.
October 29, 2023
Una de les lectures de l’any.
December 4, 2025
Cada conte és un retrat humanista i comprensiu de la condició humana que aconsegueix ―a poc a poc, com qui bull una granota― arribar a epifania existencial. Cada conte tan ben escrit que se t'escapen les llàgrimes, i aquí en Barios té part de culpa. Sens dubte, el llibre que m'enduria a una illa deserta; infinit en longitud ―no em cansaria mai de llegir-lo― i en profunditat.
December 25, 2025
Els llibres de Txékhov queden plens de pàgines marcades. Vaig llegir, no recordo on, que Txékhov ho diu tot amb molt poc, que explota la paraula, el mot i sempre aconsegueix dir moltes coses, trobar-nos a tots. Sempre que el llegeixo m'hi trobo o ell em troba a mi. Fins ara és l'únic autor que em fa plorar i tenir por i esperança.
”- Què és el que li fa por, en concret?
- Tot me'n fa. Soc un home poc profund de mena i no m’interessen qüestions com ara el món d’ultratomba o el destí de la humanitat, i en general no em deixo endur gaire sovint cap amunt, cap a la volta del cel. Em fa por, sobretot, la quotidianitat més grisa, la que cap de nosaltres no pot defugir. Soc incapaç de diferenciar què hi ha en les meves accions de veritat i què de mentida, i això m’angunieja; soc conscient que les condicions de vida i l’educació rebuda m’han reclòs en un cercle estret de mentides, que tota la meva existència es limita a l’esforç diari d’enganyar-me a mi mateix i enganyar als altres, sense ni notar-ho, i m’esgarrifa la idea de no deslliurar-me d’aquestes mentides fins a la mort. Avui faig una cosa i l’endemà ja no entenc per què l’he feta. A Petersburg, vaig entrar a l’administració i em vaig espantar; vaig venir aquí a ocupar-me de les feines del camp, i també em vaig espantar... Trobo que és ben poca cosa, el que sabem, i per això no parem d’equivocar-nos, som injustos, ens agraden les difamacions, parasitem les altres vides, malbaratem totes les nostres forces en ximpleries que no ens fan cap falta i que no ens deixen viure, i tot això junt em fa por perquè no entenc a què treu cap. La gent, amic meu, jo no l’entenc, i la temo. Tinc por de mirar els pagesos: no m’explico en quin nom de quins designis superiors han de patir i amb quin fi viuen. Si la vida és plaer, ells no hi pinten res, sobren; si l’objectiu i el sentit de la vida estan en les penúries i en l’ignorància declarada, irremeiable, llavors no entenc per què cal aguantar aquestes tortures de la inquisició. No entenc res, no entenc a ningú [...]” (112-113).
”- Què és el que li fa por, en concret?
- Tot me'n fa. Soc un home poc profund de mena i no m’interessen qüestions com ara el món d’ultratomba o el destí de la humanitat, i en general no em deixo endur gaire sovint cap amunt, cap a la volta del cel. Em fa por, sobretot, la quotidianitat més grisa, la que cap de nosaltres no pot defugir. Soc incapaç de diferenciar què hi ha en les meves accions de veritat i què de mentida, i això m’angunieja; soc conscient que les condicions de vida i l’educació rebuda m’han reclòs en un cercle estret de mentides, que tota la meva existència es limita a l’esforç diari d’enganyar-me a mi mateix i enganyar als altres, sense ni notar-ho, i m’esgarrifa la idea de no deslliurar-me d’aquestes mentides fins a la mort. Avui faig una cosa i l’endemà ja no entenc per què l’he feta. A Petersburg, vaig entrar a l’administració i em vaig espantar; vaig venir aquí a ocupar-me de les feines del camp, i també em vaig espantar... Trobo que és ben poca cosa, el que sabem, i per això no parem d’equivocar-nos, som injustos, ens agraden les difamacions, parasitem les altres vides, malbaratem totes les nostres forces en ximpleries que no ens fan cap falta i que no ens deixen viure, i tot això junt em fa por perquè no entenc a què treu cap. La gent, amic meu, jo no l’entenc, i la temo. Tinc por de mirar els pagesos: no m’explico en quin nom de quins designis superiors han de patir i amb quin fi viuen. Si la vida és plaer, ells no hi pinten res, sobren; si l’objectiu i el sentit de la vida estan en les penúries i en l’ignorància declarada, irremeiable, llavors no entenc per què cal aguantar aquestes tortures de la inquisició. No entenc res, no entenc a ningú [...]” (112-113).
March 28, 2025
4.5/5
Els contes per si sols van de 3.5 a 5 estrelles. La traducció a vegades (tot i que no sé com és l’original) és una mica crua, però també varia bastant de conte a conte, potser per les preferències del traductor, que va esforçar-se més amb uns que amb altres. Això sí, tot i que alguns contes et deixen bastant indiferent, val moltíssim la pena només pels que no ho fan. Alguns són tan però tan preciosos… Les 5 estrelles són en honor d’aquests.
Els contes per si sols van de 3.5 a 5 estrelles. La traducció a vegades (tot i que no sé com és l’original) és una mica crua, però també varia bastant de conte a conte, potser per les preferències del traductor, que va esforçar-se més amb uns que amb altres. Això sí, tot i que alguns contes et deixen bastant indiferent, val moltíssim la pena només pels que no ho fan. Alguns són tan però tan preciosos… Les 5 estrelles són en honor d’aquests.
November 26, 2023
Confesso que no l’he acabat (dec anar per la meitat), però estic saturat de tants contes tan russos. Molt bo, eh, però cinc-centes pàgines d’històries sobre la vida cotidiana de Rússia acaben cansant. Potser en un futur acabo tornant-hi, a Txèxhov, però ara necessitem un temps.
March 26, 2024
Alguns contes m’han agradat molt i d’altres, potser per massa descriptius, m’han semblat llargs. Sigui com sigui, Txèkhov i el pas del temps que descriu la seva obra sempre, sempre, sempre seran un lloc on tornar.
Deixo un paràgraf del conte que més m’ha agradat i també dels més breus: L’estudiant.
“Quan passava el riu amb la barcassa i quan, després, pujant el turó es mirava el seu poble natal i el rivet de llum freda, morada, que el crepuscle deixava a ponent, pensava que la veritat i la bellesa que havien marcat el camí de l’existència humana allà, al jardí i al pati del summe sacerdot, seguien sense interrupció fins a dia d’avui, i ara veia que havien estat sempre el més important d’aquesta existència, i de tot el món; i una sensació de joventut, de bona salut, de vigor -tenia vint-i-dos anys- i l’espera de la felicitat, una espera d’una dolçor inexpressable, una felicitat desconeguda, misteriosa, es van emparar d’ell a poc a poc, i la vida li semblava extraordinària, meravellosa, plena d’un sentit elevat”.
Paraula de Txèkhov!
Deixo un paràgraf del conte que més m’ha agradat i també dels més breus: L’estudiant.
“Quan passava el riu amb la barcassa i quan, després, pujant el turó es mirava el seu poble natal i el rivet de llum freda, morada, que el crepuscle deixava a ponent, pensava que la veritat i la bellesa que havien marcat el camí de l’existència humana allà, al jardí i al pati del summe sacerdot, seguien sense interrupció fins a dia d’avui, i ara veia que havien estat sempre el més important d’aquesta existència, i de tot el món; i una sensació de joventut, de bona salut, de vigor -tenia vint-i-dos anys- i l’espera de la felicitat, una espera d’una dolçor inexpressable, una felicitat desconeguda, misteriosa, es van emparar d’ell a poc a poc, i la vida li semblava extraordinària, meravellosa, plena d’un sentit elevat”.
Paraula de Txèkhov!
March 13, 2022
Una meravella. Imprescindible!
"En aquest món no en falta, de gent solitària de mena, que intenta, com els bernats ermitans o els cargols, entaforar-se a dins de la seva closca. Potser és un atavisme, un retorn a aquells temps remots que l'avantpassat de l'home encara no era un animal social i vivia sol al cau, o potser és una de les modalitats del caràcter humà, ¿qui sap?"
Una traducció excel·lent d'Arnau Barios.
Recomano la ressenya de Núvol: "Mestre de mestres":
https://www.nuvol.com/llibres/txekhov...
"En aquest món no en falta, de gent solitària de mena, que intenta, com els bernats ermitans o els cargols, entaforar-se a dins de la seva closca. Potser és un atavisme, un retorn a aquells temps remots que l'avantpassat de l'home encara no era un animal social i vivia sol al cau, o potser és una de les modalitats del caràcter humà, ¿qui sap?"
Una traducció excel·lent d'Arnau Barios.
Recomano la ressenya de Núvol: "Mestre de mestres":
https://www.nuvol.com/llibres/txekhov...
July 3, 2022
4.5/5 molt bo
April 26, 2023
Contes, alguns de força llargs, que descriuen la Rússia de fa anys. Descripció de paisatges, de costums... i de personatges.
Alguns contes estan relacionats (tenen personatges compartits), tot i que són totalment independents.
La majoria comencen sense situar-nos i anem coneixent detalls a mesura que avança la narració.
Hi tenen molta importància els pensaments dels protagonistes.
Alguns contes estan relacionats (tenen personatges compartits), tot i que són totalment independents.
La majoria comencen sense situar-nos i anem coneixent detalls a mesura que avança la narració.
Hi tenen molta importància els pensaments dels protagonistes.
March 9, 2024
Molt ben redactats, però es fan un pel llargs tants contes sobre l'estil de vida de la Rússia de l'autor. Molt bona traducció.
December 27, 2024
Aquest llibre és un mannà de coses importants i bona literatura (i un altre gran fenya de l'Arnau Barios en la traducció).
June 17, 2023
Tediós i pesat com les tardes i vespres d'estiu que s'hi descriuen.
Tornaré a Txékhov perquè n'he llegit altres coses que m'han agradat molt, però definitivament no tornaré a aquesta selecció, que m'ha semblat molt desigual, amb contes molt bons i altres que no s'acaben mai.
Tornaré a Txékhov perquè n'he llegit altres coses que m'han agradat molt, però definitivament no tornaré a aquesta selecció, que m'ha semblat molt desigual, amb contes molt bons i altres que no s'acaben mai.
Displaying 1 - 14 of 14 reviews