Estripar la terra: Contra les mentides del món rural

by Pol Dunyó i Ruhí

Estripar la terra exposa les mentides del món rural i fa una reflexió de la percepció enganyosa que tenim del nostre entorn. A través de diversos capítols, i en un format inspirat en el manifest, Dunyó estimula el lector a repensar com ens relacionem amb el temps, la terra i el que hi produïm. L’autor analitza també les nostres formes de consum i el vincle amb el nostre estil de vida, mentre rebutja la sobreexplotació, la pressa i la violència contra la natura i contra nosaltres mateixos. Amb un llenguatge evocador i poètic, però alhora amb un estil provocador i sense complexos, ens fa replantejar les prioritats per combatre els discursos de la lògica del capitalisme. És una obra imprescindible per conèixer i entendre aspectes al voltant de la diversitat, l’equilibri i la sostenibilitat que ens farà qüestionar les nostres pròpies dinàmiques i passar a l’acció.

160 pages, Paperback

Published October 18, 2021

Reviews

[Adrià · Rating 3 out of 5]

Un llibret enfadat que ataca a tort i a dret. Proposa un reenquadrament molt interessant de la vida al camp on els pagesos tornen a tenir agència enlloc de ser esclaus del mercat i dels grans grups. Aquest reenquadrament els treu de la casella d'explotadors del medi i els proposa com un esglaó essencial en la cura de l'entorn —que al mateix temps els permet viure—. Aquest salt permet encaixar pagesia i lluita contra la crisi climàtica d'una manera nova: no com una imposició, sinó com un futur natural en la manera de fer pagesa.

Potser la part que desmereix més la lectura és la quantitat massa nombrosa (i repetitiva) de crítiques a totes bandes. Tot i que la majoria són ben merescudes fa la impressió que la única actitud defensable front al futur és la promulgada al llibre. Simplificant molt, els grans grups empresarials, els impostos, els vegetarians i, en general, la gent de ciutat, es pinten com una molèstia que no comprèn al pagès autosuficient. I no deixa de sorprendre trobar tal afany individualista en un llibre decreixentista. Personalment, crec que una reflexió més fonda pel que fa a la relació camp-ciutat, o el rol de l'administració podria beneficiar un text on hi ha bones idees.

Per acabar, és obligat dir que la proposta de la portada pot dur a l'error: el llibre no desmunta les mentides del món rural, critica la vida sota el sistema actual —cosa que el fa tant més interessant—.

[Ana · Rating 3 out of 5]

Este libro reflexiona sobre cómo percibimos el mundo rural y nuestros hábitos de consumo, mientras trata de desmentir algunos de los mitos más comunes sobre la agricultura autosufiente. El autor se muestra crítico con la sociedad actual, en la que el consumismo y la prisa están a la orden del día. No somos conscientes de dónde vienen los productos que consumimos, ni su impacto en el medioambiente o nuestra propia salud. Ante este panorama, el autor propone una solución: rescatar algunas de las tradiciones del mundo rural y volver a una vida más lenta, más consciente de nuestro entorno.
Si bien Pol Dunyó i Ruhí hace críticas completamente válidas, también defende su modo de vida a capa y espada, cargando contra todo lo que se sale de eso, como si esta fuera la única manera de combatir las contradicciones y retos del mundo moderno. El autor arremete contra vegetarianos, urbanitas y gobiernos y, aunque parte de razón no le falta, en ocasiones cae en generalizaciones absurdas. Aunque no rehuye de todos los avances tecnológicos modernos, pinta como al mismísimo diablo a los antibióticos, transgénicos, pesticidas, la pasteurización y demás técnicas que se utilizan comunmente para gantarizar la salud de los consumidores. Si bien es cierto que, algunos pueden ser más perjudiciales que beneficiosos, me parece reduccionista meterlo todo dentro del mismo saco, a la vez que pecar de idealista. Pocas cosas son blancas o negras.
Por último, el autor remarca que los gobiernos son unos mentirosos y, los impuestos, una forma de de ahogar a los pequeños agricultores. Parte de razón no le falta y entiendo su rabia, ya que se deberían dar más facilidades desde arriba para crear sociedades más sostenibles. No obstante, esta visión resulta por momentos algo alarmista y cercana a lo conspiranoico. Además, aunque es legítimo criticar su recaudación y distribución, los impuestos son una herramienta necesaria para sostener servicios públicos y políticas de apoyo colectivo, no una herramienta de opresión por parte del gobierno central.
En definitiva, considero que es un buen libro para reflexionar, aunque en momentos adopta un tono un tanto paternalista, como si asumiera que los lectores y la sociedad en general son fácilmente manipulados e incapaces de distinguir las mentiras de lo que es real.

[Anna Pardo · Rating 3 out of 5]

Pel meu gust, una mica massa dogmàtic en alguns raonaments, però planteja temes molt necessaris a resoldre en el nostre present, més enllà del que podem entendre com ruralisme.

[Canal.lectura Pau Cusell · Rating 4 out of 5]

M’agrada llegir el que s’escriu pel Baix Maresme. on resideixo, on he nascut i on he passat gran part de la meva vida. En aquest cas, a més a més, es tractava d’un autor del meu poble natal, Vilassar de Dalt. Aquest assaig sobre la petita pagesia i la vida rural titulat “Estripar la terra: Contra les mentides del món rural”, està escrit des de les vísceres, des de l’estomac, tot i que de tant en tant també des del cor. L’interpreto com una declaració d’amor violenta a l’ofici i a la terra i com una declaració de ràbia i rebuig a tot el que n’és antagònic. L’estripada, fent honor al títol, és memorable. Al final del llibre no queda ningú dret, es carrega amb fúria, les administracions, els polítics, les grans empreses, els bancs, les asseguradores, la pagesia intensiva, els pixapins, els runners, els ciclistes, les cases rurals, els turistes,... etc. N’hi ha per tothom, més que estripar la terra, és estripar-ho tot. Tot hi això, i tot i formar part de molts dels col·lectius estripats, estic d’acord amb molts aspectes del llibre i crec que és necessària aquest tipus de literatura. Cal reivindicar aquest tipus de pagesia i cal sacsejar consciencies amb missatges escrits des del malestar i la fúria.
M’ha agradat llegir-lo.
Recomanable.

[Armando C. · Rating 2 out of 5]

2.5 ⭐️