Ausiàs March (Valencian pronunciation: [awziˈaz ˈmaɾk]) (1400 – March 3, 1459) was a medieval Valencian poet and knight from Gandia, Valencia. He is considered as one of the most important poets of the "Golden Century" (Segle d'or) of Catalan literature.
«Ausiàs Marc – Antologia poètica» és una recopilació de poemes escrits per Ausiàs Marc feta i actualitzada per Joan Fuster. En aquesta recopilació es recullen els poemes més destacats de l’obra del poeta i, junt a la versió original, Fuster aporta una versió «moderna» de cada poema.
Ausiàs Marc (1397-1459) va ser un poeta i cavaller valencià de l'època medieval, originari d'una família de la xicoteta noblesa. És considerat un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià i de tota la literatura en català.
Joan Fuster i Ortells (1922-1992), va ser un escriptor valencià que va escriure en espanyol i sobretot en llengua catalana, és una figura clau del catalanisme valencià. La seua obra més influent, possiblement, va ser l'assaig "Nosaltres, els valencians" (1962). La seua labor investigadora i editorial abasta diferents facetes i camps de coneixement, incloent-hi lingüística, història i filosofia. És considerat l'assagista més important en valencià del segle XX.
Gràcies a l’actualització feta per Joan Fuster dels poemes de Ausiàs Marc podem llegir i entendre millor l’obra poètica d’Ausiàs Marc, el poeta més senyalat de l’anomenat Segle d’Or valencià.
Ausiàs Marc trenca la tradició de la poesia trobadoresca imperant anterior a ell i la seua retòrica brillant, però artificiosa i distant. Això li permet expressar la seua íntima meditació personal desproveïda de tota ficció i disposat a parlar-nos de tot allò que l'obsessiona: l'amor, les relacions de l'home amb Déu, el dolor i la mort, el pecat i la virtut.
Aquests assumptes i problemes són reals i personals, de la mateixa manera que ho són les dones de les quals s'enamora i que apareixen en la seua obra, que ja no són les dones distants i platòniques, ni les idealitzades ames dels poetes provençals, són dones reals, amb els seus vicis i virtuts, que són estimades o odiades per raons concretes i no per un afany d'idealització.
Així, podem dir que Ausiàs Marc és el poeta de l'amor, l'amor en els seus vessants d'amor terrenal, amor a una dona real, com s’ha dit, i del vessant espiritual o amor a Déu. Aquest darrer cant, adreçat a Déu, és una llarga oració (224 versos), escrit en segona persona i és considerat com un dels poemes més importants de la literatura en català.
Magnífica edició, per tant, per endinsar-se en la lectura de la poesia d’Ausiàs Marc, i a la literatura del Segle d’Or valencià o Segle d’Or de la literatura en llengua catalana.
Una bona manera d’apropar-se tant a la poesia de Marc com a l’obra d’estudi i anàlisi dels nostres clàssics de Fuster.
Del pròleg de Francesc Calafat:
"Ausiàs exagerava com exageren tots els escriptors, la qual cosa no és més que una forma de condimentar i concentrar en un grapat de paraules uns neguits vitals".
Del pròleg de Fuster:
"... perquè les paraules antigues, per ser antigues, arrosseguen una curiosa emoció "filològica" que cal no desdenyar".
Dels poemes d'Ausiàs:
"Plagués a Déu que mon pensar fos mort, e que passàs ma vida en dorment! Malament viu qui té lo pensament per enemic, fent-li d'enuigs report..."
"Bullirà el mar com la cassola en forn, mudant color e l'estat natural, e mostrarà voler tota res mal que sobre si atur un punt al jorn; grans e pocs peixs a recors correran e cercaran amagatalls secrets: fugint al mar, on són nodrits e fets, per gran remei en terra eixiran".
"Així dispost, dolç me sembla l'amarg, tant és en mi infeccionat lo gust! A temps he cor d'acer, de carn e fust. Ió só aquest que em dic Ausiàs Marc!"