What do you think?
Rate this book
Ja estem morts, amor
L'Anaïs va morir quan tenia setze anys i té una història per explicar. La dels seus pares, Tristany i Minerva, de com es coneixen, s'enamoren i comencen una vida plegats. Una història de passió, compromís, ascensos professionals, rutines, traïcions i malentesos que podria ser com qualsevol altra. Si no fos perquè els pares s'hauran d'enfrontar a la pitjor de les pèrdues.
220 pages, Hardcover
Published September 1, 2021
3 people are currently reading
157 people want to read
About the author
Xavier Aliaga
12 books13 followersXavier Aliaga (Madrid, 1970), és un periodista i escriptor valencià.
Nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. Darrerament ha publicat la novel·la Si no ho dic rebente , per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] Més recentment (2008) ha guanyat el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma , i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades .
Ha publicat El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana.
El seu últim treball és [book: Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.
Nascut a Madrid, va créixer a Xàtiva. Ha estudiat Filologia i com a periodista ha treballat per a diferents periòdics valencians. Darrerament ha publicat la novel·la Si no ho dic rebente , per la qual va guanyar el VII Premi de narrativa, Vila de la Lloseta, (Mallorca).[1] Més recentment (2008) ha guanyat el Premi Andròmina de narrativa, un dels màxims guardons en llengua catalana al País Valencià amb Els neons de Sodoma , i el 2011 va resultar guanyador del Premi Joanot Martorell de narrativa a Gandia per la seua novel·la Vides desafinades .
Ha publicat El meu nom no és Irina en la col·lecció "Trencadís" de l'editorial Andana.
El seu últim treball és [book: Dos metres quadrats de sang jove, novel·la negra de crims.cat.
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 36 reviews
June 12, 2022
L'Anaïs, la narradora d'aquesta història, va morir quan tenia setze anys. Com a veu omniscient ens explica la història de la seva família, des de com es van conèixer els seus pares Tristany i Minerva fins a com és la vida ara que ella ja no hi és. No hi ha una fórmula que expliqui com es viu i gestiona una pena d'aquesta magnitud, el dol i la pèrdua en si mateixos són una llosa difícil de carregar. No obstant, Xavier Aliaga ho fa de manera molt bonica, tendra fins i tot, i s'allunya del plor i el lament constants per oferir una visió una mica més àmplia. Com continua, la vida, quan sembla que tot s'hauria d'aturar? Com és la tornada a la feina? És possible reprendre-ho tot allà on es va quedar? Existeix, el dol compartit o cadascú el viu a la seva manera?
Per Sant Jordi a la feina es va muntar un Club de Lectura i, és clar, m'hi vaig apuntar! D'entre les lectures proposades, vaig haver de triar en quina d'elles volia participar, i el 'Ja estem morts, amor' va ser l'escollida. Tot i aquest aire trist, i la sensació de coret encongit en alguna escena, he de dir que el llibre m'ha sorprès gratament i que estic molt contenta de la tria. La manera de narrar és bonica i barreja diferents recursos. De vegades, fins i tot, les frases inacabades acaben tenint un efecte punyent. Perquè tot "és difícil després de". Especial menció també per un final que és mig llibre, un final que ens capgira com un mitjó i que ens fa replantejar la vida, la mort i l'amor.
(LAIA)
Per Sant Jordi a la feina es va muntar un Club de Lectura i, és clar, m'hi vaig apuntar! D'entre les lectures proposades, vaig haver de triar en quina d'elles volia participar, i el 'Ja estem morts, amor' va ser l'escollida. Tot i aquest aire trist, i la sensació de coret encongit en alguna escena, he de dir que el llibre m'ha sorprès gratament i que estic molt contenta de la tria. La manera de narrar és bonica i barreja diferents recursos. De vegades, fins i tot, les frases inacabades acaben tenint un efecte punyent. Perquè tot "és difícil després de". Especial menció també per un final que és mig llibre, un final que ens capgira com un mitjó i que ens fa replantejar la vida, la mort i l'amor.
(LAIA)
July 30, 2022
Una història sobre el dol, la mort, la dissolució de la família. Una història trista, trista. Tan trista que l'he volgut abandonar quatre cops. Ben escrita i realista. Ara bé, a mi el "final" m'ha semblat una mica massa buscat per fer plorar (que amb mi no ha aconseguit), i el gir de les últimes pàgines ficat amb calçador per intentar resoldre o donar més dimensió a algunes de les qüestions de la novel·la (una narradora de 16 anys molt madura i una manera de tancar la novel·la d'alguna manera que no fos 100 % depriment, tot i que molta llum no hi ha). La idea que es proposa en el gir és bona, però no m'agrada com li ha quedat. Posats a fer hauria preferit que aquell epíleg no existís. Hi ha parts que m'han interessat més que d'altres. Alguna d'elles tenia la sensació que tot i ser realistes i estar ben escrites, no em calien (tot el tema de la mestra de l'escola o les anades i vingudes dels pares al llarg dels anys). No sé, no hi connecto del tot, tot i que hi ha coses del llibre que em són properes. No és un mal llibre, però no m'ha agradat tant com esperava.
April 3, 2022
“Ja estem morts, amor” és una novel·la bella de Xavier Aliaga (Angle Editorial), una novel·la sobre la vida i, per tant, sobre la mort. També hi ha política i periodisme (només amb aquests fils hauria eixit una bona història) i sexe, ben narrat. És una narració corprenedora que va a més (de fet, al principi em grinyolava la maduresa de la narradora, però, no faré spoiler, es resol bé al final).
Hi ha una cosa menor que no m'ha acabat de fer el pes. Els diàlegs dels personatges estan integrats als paràgrafs, sense guions llargs i punts i a banda. Manies d'editor massa clàssic?
Si teniu ocasió, llegiu-la. Aliaga ha construït una història ambiciosa que entendreix el lector i que el deixa amb ganes de més.
#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà
Hi ha una cosa menor que no m'ha acabat de fer el pes. Els diàlegs dels personatges estan integrats als paràgrafs, sense guions llargs i punts i a banda. Manies d'editor massa clàssic?
Si teniu ocasió, llegiu-la. Aliaga ha construït una història ambiciosa que entendreix el lector i que el deixa amb ganes de més.
#elsmeusllibres #llibresenvalencià #llibresencatalà
February 3, 2022
Crec que aquest és un d’aquells llibres en els quals tant tu com l’autor sou conscients que aquest vol fer un llibre diferent, i això acaba fent que el contingut es perdi en la forma.
S’ha de dir que jo portava les expectatives molt altes perquè a la meva mare li va encantar, i me l’havia recomanat advertint-me que el final incloïa plorera assegurada. Bé perquè no vaig poder connectar amb els personatges o perquè la història no em va acabar de fer el pes, aquest no va ser el cas. Ja estem morts, amor per a mi passarà a la posteritat sense pena ni glòria.
S’ha de dir que jo portava les expectatives molt altes perquè a la meva mare li va encantar, i me l’havia recomanat advertint-me que el final incloïa plorera assegurada. Bé perquè no vaig poder connectar amb els personatges o perquè la història no em va acabar de fer el pes, aquest no va ser el cas. Ja estem morts, amor per a mi passarà a la posteritat sense pena ni glòria.
September 26, 2022
La història d'una parella a partir del moment en què perden les seves dues filles adolescents en un accident. El punt de vista del narrador ja em va sorprendre, ja que qui ens explica la història és l'Anaïs, la filla gran, un cop morta. Acompanyem en Tristany i la Minerva en el seu procés de dol i veiem com afronten la seva nova situació familiar. També en forma de flash-backs al passat descobrim com es va conèixer la parella i com era la relació amb les seves filles.
Un final totalment inesperat.
Un final totalment inesperat.
September 4, 2022
l'he llegit al tren, he plorat al tren.
December 18, 2021
Un llibre emotiu sobre la mort i la vida. Les primeres línies em semblen sublims, i la capacitat de l'autor de dir molt amb tan poc és admirable.
January 31, 2023
4,5*
L’Anaïs ha mort en un accident de cotxe, i des de la privilegiada talaia sobre la vida que és la mort, ens relata la vida dels seus pares, abans i després de la tràgedia que suposa la mort d’una filla.
D’aquesta manera l’autor tracta no només tot el que pot implicar per a uns pares el dramàtic succés que suposa la pèrdua d’un fill, si no la vida en general: la vida de parella, amb els seus moments dolços i els amargs, la família, el treball o -fins i tot- la política.
L’estil de l’autor és remarcable, des de l’original premisa que suposa el punt de vista de la narradora, fins a l’estructura de capítols o la integració dels diàlegs en el text. He tingut la sensació que la intensitat del relat ha anat en augment, atrapant-me més en la narració quan més avançava la història. Un llibre molt ben escrit, amb un plantejament narratiu original. Molt recomanable!
Prèstec de la Universitat Jaume I.
L’Anaïs ha mort en un accident de cotxe, i des de la privilegiada talaia sobre la vida que és la mort, ens relata la vida dels seus pares, abans i després de la tràgedia que suposa la mort d’una filla.
D’aquesta manera l’autor tracta no només tot el que pot implicar per a uns pares el dramàtic succés que suposa la pèrdua d’un fill, si no la vida en general: la vida de parella, amb els seus moments dolços i els amargs, la família, el treball o -fins i tot- la política.
L’estil de l’autor és remarcable, des de l’original premisa que suposa el punt de vista de la narradora, fins a l’estructura de capítols o la integració dels diàlegs en el text. He tingut la sensació que la intensitat del relat ha anat en augment, atrapant-me més en la narració quan més avançava la història. Un llibre molt ben escrit, amb un plantejament narratiu original. Molt recomanable!
Prèstec de la Universitat Jaume I.
April 24, 2022
Sense entrar en el drama fàcil, un bon llibre per reflexionar sobre les relacions familiars i la mort. Llàgrimes al final, malgrat un final sorprenent.
December 15, 2021
Què som capaços de fer per no trencar-nos?
Suposo que aquest llibre va una mica sobre això. Es traca d'una novel·la molt íntima, sobre una història familiar. Una història que ens explica el personatge d'Anaïs, qui ocupa el lloc de filla i té la peculiaritat de que està morta. A través dels seus ulls, viurem la història dels seus pares, sabrem qui són i repassarem com es coneixen, com s'enamoren, com comencen una vida plegats. Una vida normal i corrent, amb els seus bons i mals moments, una vida com la de tantes altres parelles si no fos perquè ells hauran d'encarar la pitjor de les pèrdues.
No puc dir gaire més per no fer espòilers, però amb tot, sí que diré que és una novel·la que tenia molts ingredients per agradar-me i que al final per mi passa sense pena ni glòria. No vull dir amb això, que sigui un mal llibre. Senzillament, a mi no m'ha acabat de fer al pes. Diuen que es tracta d'una novel·la emotiva i colpidora amb un final sorprenentment. Tanmateix jo l'he trobat un pèl fútil i carrinclona. El gran final que esperava m'ha semblat una mica forçat i la sensació que em queda és de si però no. Però bé, per gustos colors (i sort!🙃).
Una novel·la sobre relacions i sobre el dol que convida a reflexionar sobre què cal fer per sobreposar-se a determinades situacions 🏗
Suposo que aquest llibre va una mica sobre això. Es traca d'una novel·la molt íntima, sobre una història familiar. Una història que ens explica el personatge d'Anaïs, qui ocupa el lloc de filla i té la peculiaritat de que està morta. A través dels seus ulls, viurem la història dels seus pares, sabrem qui són i repassarem com es coneixen, com s'enamoren, com comencen una vida plegats. Una vida normal i corrent, amb els seus bons i mals moments, una vida com la de tantes altres parelles si no fos perquè ells hauran d'encarar la pitjor de les pèrdues.
No puc dir gaire més per no fer espòilers, però amb tot, sí que diré que és una novel·la que tenia molts ingredients per agradar-me i que al final per mi passa sense pena ni glòria. No vull dir amb això, que sigui un mal llibre. Senzillament, a mi no m'ha acabat de fer al pes. Diuen que es tracta d'una novel·la emotiva i colpidora amb un final sorprenentment. Tanmateix jo l'he trobat un pèl fútil i carrinclona. El gran final que esperava m'ha semblat una mica forçat i la sensació que em queda és de si però no. Però bé, per gustos colors (i sort!🙃).
Una novel·la sobre relacions i sobre el dol que convida a reflexionar sobre què cal fer per sobreposar-se a determinades situacions 🏗
October 24, 2022
Excepcional novel·la que m’ha impactat i que perdurarà en la memòria molt de temps després de llegir-la. L’autor ha estat capaç de sintetitzar la història i dotar-la amb un encertat i pausat estil, trobant les paraules justes i equilibrades per aconseguir uns personatges molt versemblants que traspuen un gran dolor per la pèrdua de persones estimades i altres pensaments vitals. Recomano la crítica de Marc Peig perquè capta magistralment la profunditat de la novel·la. http://unlibroaldia.blogspot.com/2022...
January 30, 2022
Lectura extraordinària! Quant amor, quanta tristor, quanta ràbia... quantes llàgrimes vessades en les darreres pàgines!
Molt ben trobada l'estructura de l'escrit, per diferent i sorprenent. Ganes de llegir més d'en Xavier Aliaga.
Molt ben trobada l'estructura de l'escrit, per diferent i sorprenent. Ganes de llegir més d'en Xavier Aliaga.
April 26, 2022
Espectacular amb final sorprenent i inesperat. Xalareu amb la seva lectura tot i que la mort atravessa totes les seves pàgines. El 1er càpitol de la 2a part és com un xenòlit, estraordinari.
May 27, 2022
La veu narradora d’aquesta novel·la sotmet un dol a l’observació. Minerva i Tristany, els pares que han perdut les seues filles en un accident, han de refer la seua vida enmig dels entrebancs del dolor, la nostàlgia i el guariment de les ferides, velles i noves, que els han nafrat des de joves i que s’han fet recíprocament al llarg d’una convivència no sempre fàcil.
El punt de vista de la filla major, Anaïs, hi és clau i sorprèn els lectors més d’un cop al llarg del llibre. D’una banda, perquè la mort ha conferit una mena d’omnisciència a la narradora que li permet recórrer de dalt a baix la vida dels pares i àdhuc penetrar el món íntim dels sentiments i els records de Minerva i Tristany. D’una altra banda, perquè, malgrat el seu tarannà a vegades esquerp, la filla sembla voler conèixer els pares i entendre’ls millor del que ells han arribat a comprendre-la mai. D’una manera o altra la mort apareix com un punt de revelació, de la qual paradoxalment no som conscients. Un dels protagonistes raona que “pots estar mort i no adonar-te’n”, mentre que Anaïs expressa que només la mort li ha permès saber-ho tot.
El llibre ofereix empatia en la descripció del sentiment de pèrdua, del buit deixat per l’accident i de les dificultats quotidianes que la parella protagonista encara per tirar avant la seua vida: el treball, les relacions íntimes o el canvi de casa. L’ambient pròxim i l’estil modern i àgil, amb capítols curts i cap concessió al sentimentalisme fàcil, aboquen els lectors a capbussar-se en la novel·la de la mà d’Anaïs, tot i que la filla menor, Chloe els traurà a la superfície de cop, en acabant les pàgines, en un gir tan sorprenent com discutible. Contar el dol i vèncer la mort amb l’escriptura són al capdavall els dos grans reptes d’aquesta novel·la.
El punt de vista de la filla major, Anaïs, hi és clau i sorprèn els lectors més d’un cop al llarg del llibre. D’una banda, perquè la mort ha conferit una mena d’omnisciència a la narradora que li permet recórrer de dalt a baix la vida dels pares i àdhuc penetrar el món íntim dels sentiments i els records de Minerva i Tristany. D’una altra banda, perquè, malgrat el seu tarannà a vegades esquerp, la filla sembla voler conèixer els pares i entendre’ls millor del que ells han arribat a comprendre-la mai. D’una manera o altra la mort apareix com un punt de revelació, de la qual paradoxalment no som conscients. Un dels protagonistes raona que “pots estar mort i no adonar-te’n”, mentre que Anaïs expressa que només la mort li ha permès saber-ho tot.
El llibre ofereix empatia en la descripció del sentiment de pèrdua, del buit deixat per l’accident i de les dificultats quotidianes que la parella protagonista encara per tirar avant la seua vida: el treball, les relacions íntimes o el canvi de casa. L’ambient pròxim i l’estil modern i àgil, amb capítols curts i cap concessió al sentimentalisme fàcil, aboquen els lectors a capbussar-se en la novel·la de la mà d’Anaïs, tot i que la filla menor, Chloe els traurà a la superfície de cop, en acabant les pàgines, en un gir tan sorprenent com discutible. Contar el dol i vèncer la mort amb l’escriptura són al capdavall els dos grans reptes d’aquesta novel·la.
April 7, 2024
Tres estrelles per la història, quatre per la narrativa de Xavier Aliaga, qui presenta temes tant complexos com la mort, el dol, la vida, l'amor i la solitud d'una manera sincera i gens carregosa. L'epíleg m'ha captivat.
July 21, 2025
Mare meva, pell de gallina. Em va recomanar la lectura el llibreter, jo no coneixia el llibre ni l’autor. I quin llibre! Ple de sentiments, un ús del llenguatge exquisit i una història preciosa. No sé com no és més conegut.
July 4, 2024
M'agrada com escriu Aliaga. Ja és el segon llibre que llegisc d'ell. Té un estil bastant personal i la seua literatura es nota elaborada.
Dit això, crec que no he triat un bon moment per a llegir-me aquest llibre i per això no he pogut gaudir-lo com esperava.
Dit això, crec que no he triat un bon moment per a llegir-me aquest llibre i per això no he pogut gaudir-lo com esperava.
May 25, 2022
Un relat interessant, una realitat possible i a vegades propera, amb un gir final ple d’originalitat.
Hi ha algun capítol o fragment que m’ha semblat sobrer.
Hi ha algun capítol o fragment que m’ha semblat sobrer.
July 4, 2022
No le doy toda la puntuación que quisiera porque a veces me ha costado entender el lenguaje y la historia, pero en definitiva es un libro precioso, que me ha gustado de forma general. Es un libro que trata la muerte de una forma reflexiva, describiendo el progreso de la vida de la persona muerta desde un día de pequeña hasta el día de su muerte de una forma no lineal. En sí, cuenta el proceso de duelo de sus padres de una forma externa, desde que se conocieron, su relación, sus problemas y el como luego reaccionan y procesan la muerte de sus dos hijas. De esta forma, el autor caracteriza lo que es el duelo y todo lo que conlleva la muerte de seres queridos y como afecta a la vida.
Lo mejor del libro es definitivamente el final, ya que el autor da un vuelco de tuerca sobre la historia que sorprenderá a cualquiera; de esta forma hace replantear al lector toda la historia y podemos ver ciertos elementos evidentes que no cuadran o que han hecho forma a ese final tan peculiar, pero del que no nos dábamos cuenta. Esto es lo que creo que da más magia al libro, el como se cuenta una historia emotiva sobre el dolor de la pérdida, y como al final del libro te hace volver a pensar toda la historia de nuevo, haciéndote ver elementos que estaban ahí pero que no habías percatado antes; cualquiera que lo lea hasta el final entenderá lo que digo. Por eso quien lo lea, debe leerlo hasta el final, insisto, vale la pena y luego estaría bien una re lectura, o una reflexión sobre todo lo que se cuenta durante todo el libro. Esto es lo hace tan interesante, la forma tan adecuada y excelente de escribir este proceso y dar esos pequeños toques que marcan todo el sentido del libro. Es una forma que no se ve mucho de narrar y que a mi me encanta.
Lo mejor del libro es definitivamente el final, ya que el autor da un vuelco de tuerca sobre la historia que sorprenderá a cualquiera; de esta forma hace replantear al lector toda la historia y podemos ver ciertos elementos evidentes que no cuadran o que han hecho forma a ese final tan peculiar, pero del que no nos dábamos cuenta. Esto es lo que creo que da más magia al libro, el como se cuenta una historia emotiva sobre el dolor de la pérdida, y como al final del libro te hace volver a pensar toda la historia de nuevo, haciéndote ver elementos que estaban ahí pero que no habías percatado antes; cualquiera que lo lea hasta el final entenderá lo que digo. Por eso quien lo lea, debe leerlo hasta el final, insisto, vale la pena y luego estaría bien una re lectura, o una reflexión sobre todo lo que se cuenta durante todo el libro. Esto es lo hace tan interesante, la forma tan adecuada y excelente de escribir este proceso y dar esos pequeños toques que marcan todo el sentido del libro. Es una forma que no se ve mucho de narrar y que a mi me encanta.
May 1, 2024
L’escriptor valencià, Xavier Aliaga, en l’obra «Ja estem morts, amor» narra la història d’una parella que s’esforça per superar la mort de les seves filles. La seva filla gran, l’Anaïs, és la narradora que ens explica com viuen els seus pares després del tràgic accident. Les seves vides es veuen alterades, sobretot en l’àmbit professional i íntim. Aquesta novel·la narra com l’amor és capaç de curar una pèrdua, però, i si tot hagués passat d’una altra manera?
La Minerva, de ben joveneta, va haver d’anar a viure amb la seva tia Berta a causa d’un accident a la muntanya que la deixa òrfena. La tia Berta juga un paper fonamental en tota l’obra i és la relació més pròxima a ella. Anys més tard es coneixen amb en Tristany qui també es va quedar orfe de jove i li queda poc més que un tiet a qui veu de tant en tant. La parella es coneix en una festa en el diari on treballen i, passat un temps, són els pares de dues filles: l’Anaïs i la Chloe. La relació íntima entre Minerva i Tristany es refreda després de ser pares i acaba convertint-se en un amor conformista que deixa de banda l’amor passional del principi i que es dedica únicament a les seves filles. Tot i la distància que mostra la parella, un accident de trànsit influeix fortament en la seva relació i canvia de manera dràstica els sentiments que tenen l’un per l’altre. La parella es troba davant un abisme d’emocions que els força a reconstruir la seva relació enmig del desorde i la desesperació de la mort, com podem veure en aquest fragment: «Ja havia experimentat la sensació que la casa li cauria damunt, una expressió d’ús corrent per definir la solitud que ara adopta un sentit de llastimosa literalitat. Minerva acaba de perdre consciència del dol parcialment ajornat, de la ràbia i la ira que no havien acabat d’emergir del tot.» En aquest punt, la novel·la ens transporta a través d'un viatge intens en què l'amor, la pèrdua i la resiliència es fusionen amb el dolor i l’esperança.
En aquest llibre, Aliaga ens planteja les complexitats de l’amor, la dificultat d’una pèrdua i la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat. Al mateix temps, ens recorda la fragilitat de la vida i la seva capacitat de transformació, ja que en petites dècimes de segon tot pot canviar. Personalment, «Ja estem morts, amor» és molt més que una novel·la sobre la mort, ja que ens mostra afrontar emocionalment la pèrdua fins al punt de responsabilitzar-se de les pròpies accions i decisions.
La Minerva, de ben joveneta, va haver d’anar a viure amb la seva tia Berta a causa d’un accident a la muntanya que la deixa òrfena. La tia Berta juga un paper fonamental en tota l’obra i és la relació més pròxima a ella. Anys més tard es coneixen amb en Tristany qui també es va quedar orfe de jove i li queda poc més que un tiet a qui veu de tant en tant. La parella es coneix en una festa en el diari on treballen i, passat un temps, són els pares de dues filles: l’Anaïs i la Chloe. La relació íntima entre Minerva i Tristany es refreda després de ser pares i acaba convertint-se en un amor conformista que deixa de banda l’amor passional del principi i que es dedica únicament a les seves filles. Tot i la distància que mostra la parella, un accident de trànsit influeix fortament en la seva relació i canvia de manera dràstica els sentiments que tenen l’un per l’altre. La parella es troba davant un abisme d’emocions que els força a reconstruir la seva relació enmig del desorde i la desesperació de la mort, com podem veure en aquest fragment: «Ja havia experimentat la sensació que la casa li cauria damunt, una expressió d’ús corrent per definir la solitud que ara adopta un sentit de llastimosa literalitat. Minerva acaba de perdre consciència del dol parcialment ajornat, de la ràbia i la ira que no havien acabat d’emergir del tot.» En aquest punt, la novel·la ens transporta a través d'un viatge intens en què l'amor, la pèrdua i la resiliència es fusionen amb el dolor i l’esperança.
En aquest llibre, Aliaga ens planteja les complexitats de l’amor, la dificultat d’una pèrdua i la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat. Al mateix temps, ens recorda la fragilitat de la vida i la seva capacitat de transformació, ja que en petites dècimes de segon tot pot canviar. Personalment, «Ja estem morts, amor» és molt més que una novel·la sobre la mort, ja que ens mostra afrontar emocionalment la pèrdua fins al punt de responsabilitzar-se de les pròpies accions i decisions.
September 14, 2024
Un llibre de temàtica molt dura que no recomane a tothom. El dol per un fill és una tessitura que no vull ni imaginar-me, no em permet fantasiejar amb el tema i intente fugir, sense gaire èxit, de la literatura que el tracta. Així i tot, per la manera en la qual està construïda aquesta novel.la i pel seu estil emotiu i força personal, sagnant i trasbalsador, pel joc de punts de vista, la contextualització del drama amb aspectes de la vida que continua (relacions laborals, sentimentals) i la inclusió d´elements disruptius (l´apassionada i frustrada relació de l´Anaïs, fins aquí puc llegir) fan que l´experiència de lectura esdevinga enriquidora i vibrant.
80 «Ha estat una catàstrofe, una d’aquelles defecacions aquoses i pestilents que destil.la l’atzar. Un desastre quasi natural»
És una lectura que sacseja, però que va més enllà de l´autocompassió o de la delectació en la pèrdua. Parla, més aviat, de reconstrucció. De segones oportunitats (que és un concepte que menciona, però del que discrepe: no sé si anomenaria “segona oportunitat” a la terrible experiència que viuen el Tristany i la Minerva després de l´accident)
135 «Ja estem morts, amor, l’única cosa que ens queda és acabar de passar aquest infern amb dignitat»
Un aspecte d´interés afegit és la sàtira política, l´anàlisi mordaç dels engranatges del poder i de la manipulació de l´opinió pública, una preocupació que em sembla que no és aliena a altres escriptors valencians (Torrent, Chirbes…) que he llegit.
80 «Ha estat una catàstrofe, una d’aquelles defecacions aquoses i pestilents que destil.la l’atzar. Un desastre quasi natural»
És una lectura que sacseja, però que va més enllà de l´autocompassió o de la delectació en la pèrdua. Parla, més aviat, de reconstrucció. De segones oportunitats (que és un concepte que menciona, però del que discrepe: no sé si anomenaria “segona oportunitat” a la terrible experiència que viuen el Tristany i la Minerva després de l´accident)
135 «Ja estem morts, amor, l’única cosa que ens queda és acabar de passar aquest infern amb dignitat»
Un aspecte d´interés afegit és la sàtira política, l´anàlisi mordaç dels engranatges del poder i de la manipulació de l´opinió pública, una preocupació que em sembla que no és aliena a altres escriptors valencians (Torrent, Chirbes…) que he llegit.
October 16, 2022
Elegí este libro en la biblioteca básicamente por tres motivos:
- Estaba nuevecito (novedad octubre)
- Me gustó el título.
- He tenido una experiencia agradable con otro libro de la misma editorial.
Y gracias a mis dudosos criterios de selección puedo decir que he disfrutado del libro 100%. Me he dejado sorprender y emocionar en cada una de sus páginas.
Entiendo que si ahora os dijera lo que realmente pienso:
ME HA ENCANTADO! BRUTAL! LEEEEEED ESTE LIBRO!
- Por el intimista tono narrativo.
- Por la delicadeza en la que está tratado el tema del duelo
- Por la manera en la que el autor nos va soltando información sobre la trama.
- Por la elección de la voz narradora: omnipresente y no presente.
- Por la empatía que creas con los protagonistas adultos. Vivir con ellos esa dura experiencia.
- Por ese final. Para mí inesperado, el cual me ha girado todo en una página.
Si os dijera eso, quizá os crearía expectativas y ya sabéis lo que pasa con las expectativas.
En resumen, es un libro que os recomiendo. Se lee muy fluido. Es una historia dura, contada de una manera dulce en tono íntimo, con momentos muy intensos. Y un final sorprendente.
- Estaba nuevecito (novedad octubre)
- Me gustó el título.
- He tenido una experiencia agradable con otro libro de la misma editorial.
Y gracias a mis dudosos criterios de selección puedo decir que he disfrutado del libro 100%. Me he dejado sorprender y emocionar en cada una de sus páginas.
Entiendo que si ahora os dijera lo que realmente pienso:
ME HA ENCANTADO! BRUTAL! LEEEEEED ESTE LIBRO!
- Por el intimista tono narrativo.
- Por la delicadeza en la que está tratado el tema del duelo
- Por la manera en la que el autor nos va soltando información sobre la trama.
- Por la elección de la voz narradora: omnipresente y no presente.
- Por la empatía que creas con los protagonistas adultos. Vivir con ellos esa dura experiencia.
- Por ese final. Para mí inesperado, el cual me ha girado todo en una página.
Si os dijera eso, quizá os crearía expectativas y ya sabéis lo que pasa con las expectativas.
En resumen, es un libro que os recomiendo. Se lee muy fluido. Es una historia dura, contada de una manera dulce en tono íntimo, con momentos muy intensos. Y un final sorprendente.
May 26, 2024
Novel·la extraordinària, impressionant. L'aprofundiment psicològic dels personatges arriba a un extrem molt díficil de trobar en altres obres. Tots els detalls, fins els minúsculs, funcionen com una maquinària de rellotgeria. El vocabulari, molt ric i usat amb precisió quirúrgica. Les imatges, que sorprenen per l'originalitat. El lector es diu a cada moment: "Quina imatge més ben trobada!" I el més difícil de tot en una novel·la: aconseguir diàlegs versemblants. L'autor se n'ha sortit amb escreix.
Pel que fa al cantó negatiu, molt poc a dir: uns pocs problemes gramaticals (verbs ser i estar) i aquesta cosa tan poc útil per al que es pretén aconseguir (la desaparició del masclisme) que és el desdoblament de gènere. Usat en aquesta novel·la molt poc sovent, per sort.
En resum, fins i tot per als correctors més perepunyetes, com jo, és una novel·la gairebé perfecta.
Pel que fa al cantó negatiu, molt poc a dir: uns pocs problemes gramaticals (verbs ser i estar) i aquesta cosa tan poc útil per al que es pretén aconseguir (la desaparició del masclisme) que és el desdoblament de gènere. Usat en aquesta novel·la molt poc sovent, per sort.
En resum, fins i tot per als correctors més perepunyetes, com jo, és una novel·la gairebé perfecta.
February 4, 2022
Tot es sap quan estàs mort. No hi ha secrets del passat per a un mort. Així de sugerent s'albira esta novel·la que reconec que ha tornat a sorprendrem per l'originalitat de l'autor.
És una història dura, contada sense edulcorants però és una història molt comuna. Tots tenim a prop desgràcies d'este tipus i este llibre escarba en els sentiments del que es pot sentir en ser protagonista.
És una història dura, contada sense edulcorants però és una història molt comuna. Tots tenim a prop desgràcies d'este tipus i este llibre escarba en els sentiments del que es pot sentir en ser protagonista.
May 30, 2022
Un llibre sobre com ens pot marcar la mort però també sobre altres moltes coses: la família, la carrera professional, l’amor, el sexe, el dolor i la recuperació, la música, l’art, l’escriptura…
Pot ser conté alguns dels fragments més tristos que he llegit mai, d’aquells que et pessiguen el cor.
Molt ben escrit. M’ha agradat molt el doble paper de l’Anaïs com a narradora i personatge i el final, que m’ha sorprés i encantat!
“… a qui volia com si l’haguera allotjada en les entranyes”
“El cos acostuma a tramitar amb retard les factures de l’ànima”
Pot ser conté alguns dels fragments més tristos que he llegit mai, d’aquells que et pessiguen el cor.
Molt ben escrit. M’ha agradat molt el doble paper de l’Anaïs com a narradora i personatge i el final, que m’ha sorprés i encantat!
“… a qui volia com si l’haguera allotjada en les entranyes”
“El cos acostuma a tramitar amb retard les factures de l’ànima”
September 8, 2022
Aquesta novel·la m’ha costat una miqueta. És maca, està ben escrita però massa mort… per una ressenya que vaig llegir que recomanava el final vaig acabar-la i si, el final està molt ben pensat però la veritat és que m’ha costat arribar-hi.
December 16, 2025
3,5/5
Esta molt be escrit, la forma es interesant i te molt bones critiques i reflexions sobre les relacions, els nostres idees de familia estructurada i la mor.
Dit aixo, es molt morbos a vegades buscant fent plorar, i el final no acaba de convencer-me
Esta molt be escrit, la forma es interesant i te molt bones critiques i reflexions sobre les relacions, els nostres idees de familia estructurada i la mor.
Dit aixo, es molt morbos a vegades buscant fent plorar, i el final no acaba de convencer-me
Displaying 1 - 30 of 36 reviews