A les acaballes d'aquest segle anava sent necessari un llibre que, amb lucidesa i exactitud de rellotger, construís un món fictici des d'on desvetllar els paranys i els secrets del nostre. L'ha escrit Miquel Palol amb Ígur Neblí, heroi cavalleresc, alhora atàvic i postmodern, amb què el lector sentirà la claustrofòbia d'un món que aviat reconeixerà com a seu, descobrirà les fosques estratègies de l'Estat sota les intrigues de la Muta, i reconeixerà l'hermètic i vertiginós Laberint de Gorhgró participant en una sinistra al·legoria del Poder i dels seus instruments inextricables de manipulació de la informació, de pressió de l'individu, de despersonalització i d'angoixa. Per als que sempre pensaren que la literatura és un joc amb la literatura, per als que no es conformen amb la lectura de la història i hi volen prendre part i per als que agraden dels llibres que mai no s'acaben a l'última pàgina, Ígur Neblí resultarà una lectura extremament gratificant. La qualitat indiscutible que va portar a l'èxit El jardí dels Set Crepuscles aconsegueix amb Ígur Neblí una envejable maduresa.
Miquel de Palol i Muntanyola va néixer a Barcelona el dia 2 d'abril de l'any 1953, en una casa del carrer Aragó, tot i que visqué a Valladolid fins als 17 anys, on el seu pare, Pere de Palol i Salellas, era catedràtic d'arqueologia i prehistòria a la universitat de la mateixa ciutat. Miquel de Palol tornà a la seva ciutat natal per estudiar arquitectura. Als 19 anys inicià la seva carrera literària com a poeta. En aquest camp, destaca El porxo de les mirades, obra amb la qual obtingué el premi Carles Riba 1982 i el premi Crítica de Serra d'Or.[2]
L'any 1989, Miquel de Palol s'estrenà com a narrador i publicà la seva primera novel·la: El jardí dels set crepuscles, obra amb la qual guanyà cinc premis: Crexells 1989, Premi Crítica Serra d'Or 1990, Premio Nacional de Crítica 1990, Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya 1990, Premio Ojo Crítico II Milenio de Radio de España. Segons l'autor, El porxo de les mirades i Indiferència són els antecedents naturals d'El jardí dels set crepuscles. El jardí dels set crepuscles està traduït a l'italià, l'alemany, l'holandès i el castellà.
L'any 1994, guanyà el premi Ciutat de Barcelona amb la novel·la Ígur Neblí. L'any 1997, gràcies a El Legislador, obtingué el premi Josep Pla. L'any 1998, guanyà el premi Sant Jordi amb El Quincorn: una història romàntica. El 2006, Palol fou guardonat amb el Premi Joanot Martorell per la novel·la Un home vulgar. L'any 2008 guanya el Premi Mallorca de Narrativa per la novel·la El Testament d'Alcestis i és nomenat Premi Nacional de Literatura el 2010 per la mateixa obra.
L'any 1991, Miquel de Palol deixà de fer d'arquitecte per dedicar-se exclusivament a la literatura i la poesia. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació i revistes científiques i culturals com Tarotdequinze, Serra d'Or, El Pont, Avui, El Triangle, La Vanguardia, El Periódico de Catalunya, El País, ABC, El Mundo, Interviú, El Urogallo, entre d'altres. És membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i del PEN català.