What do you think?
Rate this book
Rússia, l'escenari més gran del món
«M'han atrapat històries "grans" —la cursa espacial, la geopolítica, els herois de guerra, els referents culturals, el món de l'espionatge—, però també m'he mirat amb curiositat periodística els meus veïns d'escala, l'edifici on he viscut o l'oficina on he treballat. I he quedat sempre bocabadat.»
«La frase no m’ho crec m’acompanya cada dia.»
El periodista Manel Alías és el primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou. Durant tots aquests anys de notícies i reportatges, ha recorregut la immensitat de Rússia recollint històries extraordinàries que no cabien en una crònica, però que ajuden a entendre el país en tota la seva complexitat. Una nena de cinc anys que va contemplar astorada, mentre plantava patates amb l’àvia, l’aterratge de Iuri Gagarin, el primer cosmonauta de la humanitat. El DJ «radioactiu» que feia oblidar amb la seva música la mort segura que assetjava els liquidadors de Txernòbil. La dona de fer feines que ha esdevingut alcaldessa per sorpresa en una petita població. La imatge bellíssima de l’àvia que patina cada dia sobre el llac Baikal. Les peculiaritats i la duresa de la vida a la zona habitada més gèlida del planeta…
L’autor rastreja amb olfacte de reporter els grans temes que singularitzen aquest país de guerra i poesia, però també els fets quotidians més pròxims, els que afecten els seus veïns i a ell mateix, i que resulten igualment potents als ulls dels lectors. Història, literatura, política, tradició, clima extrem, conflicte i una bellesa autèntica, singular, feta de paraules i testimonis. Aquesta és la matèria primera sobre la qual Manel Alías construeix el relat polièdric d’un territori i una gent fascinants.
«La frase no m’ho crec m’acompanya cada dia.»
El periodista Manel Alías és el primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio a Moscou. Durant tots aquests anys de notícies i reportatges, ha recorregut la immensitat de Rússia recollint històries extraordinàries que no cabien en una crònica, però que ajuden a entendre el país en tota la seva complexitat. Una nena de cinc anys que va contemplar astorada, mentre plantava patates amb l’àvia, l’aterratge de Iuri Gagarin, el primer cosmonauta de la humanitat. El DJ «radioactiu» que feia oblidar amb la seva música la mort segura que assetjava els liquidadors de Txernòbil. La dona de fer feines que ha esdevingut alcaldessa per sorpresa en una petita població. La imatge bellíssima de l’àvia que patina cada dia sobre el llac Baikal. Les peculiaritats i la duresa de la vida a la zona habitada més gèlida del planeta…
L’autor rastreja amb olfacte de reporter els grans temes que singularitzen aquest país de guerra i poesia, però també els fets quotidians més pròxims, els que afecten els seus veïns i a ell mateix, i que resulten igualment potents als ulls dels lectors. Història, literatura, política, tradició, clima extrem, conflicte i una bellesa autèntica, singular, feta de paraules i testimonis. Aquesta és la matèria primera sobre la qual Manel Alías construeix el relat polièdric d’un territori i una gent fascinants.
- GenresNonfictionRussia
418 pages, Kindle Edition
Published October 25, 2021
35 people are currently reading
202 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 45 reviews
March 30, 2022
Alías m’ha reconnectat amb l’art del periodisme literari. Pot ser basculant massa cap a la part íntima i personal -per al meu gust-, però trobant l’equilibri entre mostrar-nos la contra-crònica de la seua feina, una descripció detallista i a vegades, fantasiosa, i històries d’una gran humanitat. Els personatges que van desfilant per les més de quatre-centes pàgines són inoblidables i alguns, se t’arrapen fort a la consciència. M’ha encantat llegir algú que estima tan profundament una cultura, una gent i un país, tot i les grans contradiccions que suscita.
November 14, 2022
Realment fascinant. Més enllà d'un llibre de cròniques, el llibre et condueix per la geografia russa amb una precisió meravellosa per acabar captant l'estima que té l'autor cap aquell país.
March 19, 2024
El periodista de TV3 Manel Alías va ser el primer corresponsal a Moscú de la televisió catalana, entre 2014 i 2021. En aquest llibre fa un viatge tant personal com professional per un país immens i molt poc conegut des d’Europa. Amb una estructura de capítols breus, de crònica periodística, tracta tota una sèrie de temes: l'estalinisme i la repressió dels artistes russos a la Unió Soviètica, la catàstrofe nuclear de Txernòbil, la carrera espacial, els records dels últims supervivents de la Segona Guerra Mundial -la Gran Guerra Patriòtica, com li diuen allí-, els nens republicans espanyols, la falta de drets civils, la corrupció a diversos nivells de l'administració, o el fet de viure en el país amb la població habitada on es registren les temperatures més baixes del planeta.
Una visió ampla, crítica i, sobre tot, de primera ma, que ajuda al lector a conèixer millor la història i el moment actual de Rússia.
Prèstec de la biblioteca electrònica eBiblio de la Generalitat Valenciana.
Una visió ampla, crítica i, sobre tot, de primera ma, que ajuda al lector a conèixer millor la història i el moment actual de Rússia.
Prèstec de la biblioteca electrònica eBiblio de la Generalitat Valenciana.
January 8, 2024
Manel Alías mostra una Russia diferent a la que tenim tots a la nostra ment. Amb moltes histories que ensenyen la realitat del país, a través dels protagonistes que l’expliquen. Un viatge del canvi del país en els ultims 100 anys.
Un llibre més que recomenable.
Un llibre més que recomenable.
January 28, 2024
Primer llibre del club de lectura de la biblioteca d’Esparreguera.
Aquest llibre m'ha fascinat. M'han atrapat les històries que narra, però encara més m'ha atrapat la manera com està escrit, aquest barrejar constantment les vivències personals amb les històries explicades, en una mena d'autobiografia de l'autor durant els seus anys a Rússia. El Manel Alías ha aconseguit transmetre'm els seus sentiments, les seves sensacions i fins i tot crec que una mica del seu amor per Rússia.
El fet d'escriure amb capítols curts li dona molta agilitat i et permet aturar-te i reflexionar alguns instants, perquè algunes de les històries necessiten un temps per pair-les. Un exemple, el final del capítol 44 "l'oficina del terror" on ens explica que el lloc on tindrà l'oficina era un dels punts on es va concentrar amb més força la repressió estalinista, i que la finestra del seu despatx dona a un dels patis interiors de l'edifici i que, com que a Rússia no hi ha persianes, es veu l'interior dels pisos, i ens diu: "Si ara hi entressin els treballadors del Comissariat d'Afers Interns amb una de les seves ordres, des d'aquí no els sentiria. Però ho veuria tot. Ho veien tot." Penso que és la reflexió que m'ha trasbalsat més.
Però també hi ha espai per la diversió i he rigut molt amb l'explicació del seu bany de gel.
Així i tot, sens dubte, el que més m'ha traslladat el llibre és el gran amor que sent l'autor per Rússia on es va enamorar i de qui es va enamorar.
Aquest llibre m'ha fascinat. M'han atrapat les històries que narra, però encara més m'ha atrapat la manera com està escrit, aquest barrejar constantment les vivències personals amb les històries explicades, en una mena d'autobiografia de l'autor durant els seus anys a Rússia. El Manel Alías ha aconseguit transmetre'm els seus sentiments, les seves sensacions i fins i tot crec que una mica del seu amor per Rússia.
El fet d'escriure amb capítols curts li dona molta agilitat i et permet aturar-te i reflexionar alguns instants, perquè algunes de les històries necessiten un temps per pair-les. Un exemple, el final del capítol 44 "l'oficina del terror" on ens explica que el lloc on tindrà l'oficina era un dels punts on es va concentrar amb més força la repressió estalinista, i que la finestra del seu despatx dona a un dels patis interiors de l'edifici i que, com que a Rússia no hi ha persianes, es veu l'interior dels pisos, i ens diu: "Si ara hi entressin els treballadors del Comissariat d'Afers Interns amb una de les seves ordres, des d'aquí no els sentiria. Però ho veuria tot. Ho veien tot." Penso que és la reflexió que m'ha trasbalsat més.
Però també hi ha espai per la diversió i he rigut molt amb l'explicació del seu bany de gel.
Així i tot, sens dubte, el que més m'ha traslladat el llibre és el gran amor que sent l'autor per Rússia on es va enamorar i de qui es va enamorar.
September 5, 2024
I un dels trets que defineixen millor aquest país són les seves contradiccions. pág.17
Els adjectius com formalista, burgués, contrarevolucinari podien activar l’article 58 del codi penal i convertir qualsevol compositor en enemic del poble. Els musics podien intentar equilibris, compondre odes al gran Octubre, cada decenni de la Revolució, o musicar peces cm Glòria a Stalin! Però ni la veda de l’ànima russa al diable era cap garantia. Les condecoracions més altes eren compatibles, al cap de poc temps, amb les condemnes més severes si Jdànov i companyia consideraven que el pentagrama no exhortava massa a agafar el mall amb prou entusiasme. pág.65
Es considerava que la dona podia ser més productiva per a la Revolució sense perdre temps als fogons. Ja hi hauria menjadors comunitaris a les fàbriques i als blocs residencials més grans. Però de seguida es va imposar una altra realitat, que no tan sols les va mantenir a la cuina, sinó que van haber de tirar les famílies endavant, treballar a fora de casa, i, a més, intentar estar el més guapues possible. Sense elles, el país hauria quedat aturat. A banda de la quantitat d’homes que havien mort, molts dels que havien tornat a casa ho havien fet amb discapacitats que calia atendre. Més feina.
Una de les notícies que em va sorprendre quan vaig arribar a Rússia era que aquest Estat paternalista, per protegir les dones, els prohibia més de quatre-centes cinquanta professions, que considerava massa pesades o de risc. Entre les tasques vetades hi havia la de pilotar un avió. Però de pilot d’avions dones, n’hi ha hagut. *pág.96
Vladímir Putin, un cop guanyades les eleccions del 2018, creo que la Constitució russa no ha pogut seguir el ritme que el se lideratge ha imposat al país i ha quedat desfasada. Per això ha demanat a un grup de celebritats afins (musics, esportistes, artistes, científics) que facin propostes per posar-la al dia. pág.131
A prop d’on vivia Gorki -i a prop també de l’escola d’en Prókhor-, en una altra mansió es va apagar l’enginy d’un dels escriptors més imaginatius: Gógol. Va acabar perdent el control d’aquella ment extraordinària. L’obsedia la idea de que l’enterressin en vida. pág.142
En una ocasió, els alumnes d’una escola de primària de Moscou, en hora lectiva, em van mostrar la velocitat amb què muntaven i desmuntaven un kalàixnikov. Em trobava envoltat de futurs agents secrets i militars. La directora i el professor no podien dissimular l’orgull davant d’aquell corresponsal estranger que, efectivament, no havia vist mai res igual. Cada vegada hi ha més centres que introduieixen l'assignatura de Foment del Patriotisme. Ja són més de seixanta mil alumnes els que la cursen en escoles públiques, ordinàries. pág.147-8
Hi ha la imatge estesa que els russos són persones fredes que no mostren els sentiments. Només hi podria estar d’acord si al mateix temps s’afirma que són també tot el contrari. És una altra condició que els defineix, si és que ens volem permetre fer generalitzacions. [...] Tots el noms russos tenen versions afectuoses.
Per exemple, per al notable, en comptes de posar-los un 4, escribir Alemany malferit. I l’excel·lent va deixar de ser el 5. Es premiava amb un Alemany mort. pág.221
Després d’explicar l’afusellament del seu avi, esperava que escopís quatre injúries contra Stalin. Però, no. I com l’Alexandr –professor universitari, doctorat amb honors en Història–, tants i tants russos creuen que calia un caràcter com el de Ióssif Stalin per guanyar la guerra i fer avançar l’URSS. [...]. “L’URSS va salvar Europa i el món del feixisme”, i no hi ha matisos que valguin perquè el gran argument de la Revolució Russa ja no els serveix. El Kremlin detesta les revolucions. El globus de l’orgull patriòtic, que va punxar als anys noranta, s’infla ara amb una visió simplista en la victòria en la Segona Guerra Mundial. (Guerra Patriòtica). pág.238
L’ingredient fonamental amb el qual el Kremlin cuina l’amor a la pàtria és la guerra. Considera que el més gran que ha fet el país és guanyar una guerra. I si la gran Rússia existeix, si no ha estat esmicolada, és perquè està armada fins a les dents i sempre a punt per defensar-se. pág.245
Quan es pregunta als russos a què tenen més por, en segona posició, responen a una guerra mundial. La temen el 62% dels enquestats. Encapçalant els índex de confiança dels polítics, darrere del comandant en cap de l’exèrcit, que és Putin, gairebé sempre se situa al ministre de Defensa, Serguei Xoigú, un habitual dels informatius. [...] Rússia, en la seva competició amb els Estats Units, hauria pogut presentar una alternativa política socialment més justa, superar els ideals de Washington. Però el cop de volant de Vladímir Putin ha estat, gairebé sempre, per intentar avançar-los per la dreta. Extrema. pág.247
Per fi tenim una temperatura normal d’hivern –exclama Vladímir Skribikin, que té ganes de parlar–. Feia deu anys que a la República de Sakhà ens feia massa calor. [...] I tornant a la seva pregunta, perquè nosaltres diguem “ui, quin fred que fa avui”, hem d’estar a seixanta sota zero o menys. I això és el que necessitem ací perquè, si se’ns desfà el permagel, s’esfondren els edficis. pág.363
/ Els científics alerten que, a les zones més fredes, el canvi climàtic és més accentuat que a la resta del planeta. I aquesta no és només la zona habitada on fa més fred; és també la que té el constrast de temperatura més pronunciat. Els iacuts saben el que és recórrer un centenar de graus per temporada, dels seixanta sota zero de l’hivern als quaranta graus poitius de l’estiu. pág.365
La meitat de les cases haurien d’estar en la llista d’emergència. Ho vulgui admetre l’ajuntament o no, al voltant del 50% ja estan en perill o ho estaran en el futur immediat. Temps enrere, en els mesos de calor, el permagel es desfeia un metre i mig o dos. En les mides que he pres aquest estiu, havia perdut quatre metres. Tindrem problemes greus. I no tan sols aquí, que som pocs habitants. Aquest permagel etabilitza el clima de tot l’hemisferi nord, on viu la major part de la població. Tindrà conseqüències ecològiques i econòmiques d’abast mundial. És una tasca global i de cada persona preservar el fred de Sibèria.
Al territori del permagel hi ha moltes canonades de gas i de petroli, quatre reactors nuclears, grans preses, pous d’extracció o ciutats on, en conjunt, hi viuen més de dos milions de persones. Estem en un moment crucial per al govern rus, perquè la reducció del permagel representa un repte enorme. Per estabilitzar i monitorar les infraestructures, es requereix una gran quantitat de diners. Els oligarques estaran disposats a enriquir-se menys? La meitat del gas i el petroli de Rússia són al permagel. El que caldria fer, en primer lloc, és aturar les prospeccions de nous jaciments i destinar els diners a garantir la seguretat de les infraesctructures existents. La situació actual és un suïcidi per a Rússia. Seguidament, el més assenyat seria anar abandonant l’explotació de gas i de petroli de l’Àrtic i de Sibèria. pág.368
A quins perills ens enfrontem? Al permagel hi ha congelats molts bacteris. Pot ser que hi siguin atrapats des de fa molt temps, centenars de milers d’anys o un milió d’anys. I no sabem si són bacteris bons, amb usos positius per a la ciència, o dolents, que ens poden portar pandèmia i malalties greus. Poden ser bacteris que avui ja no existeixen, desconeguts per la humanitat, i que l’escalfament del planeta els posi en contacte amb nosaltres.Conté, per exemple, quatre vegades més de carboni que el que hi ha a l’atmosfera. Si el permafrost desperta, alliberaria grans quantitats de metà, nitrogen i diòxid de carboni, i l’efecte hivernacle que generaria no afectaria només l’àrea del permagel, sinó tot el planeta. Jo visc al permagel. I vull salvar-lo. Però ja només em queda pregar a Déu que faci fred. pág.370
Els adjectius com formalista, burgués, contrarevolucinari podien activar l’article 58 del codi penal i convertir qualsevol compositor en enemic del poble. Els musics podien intentar equilibris, compondre odes al gran Octubre, cada decenni de la Revolució, o musicar peces cm Glòria a Stalin! Però ni la veda de l’ànima russa al diable era cap garantia. Les condecoracions més altes eren compatibles, al cap de poc temps, amb les condemnes més severes si Jdànov i companyia consideraven que el pentagrama no exhortava massa a agafar el mall amb prou entusiasme. pág.65
Es considerava que la dona podia ser més productiva per a la Revolució sense perdre temps als fogons. Ja hi hauria menjadors comunitaris a les fàbriques i als blocs residencials més grans. Però de seguida es va imposar una altra realitat, que no tan sols les va mantenir a la cuina, sinó que van haber de tirar les famílies endavant, treballar a fora de casa, i, a més, intentar estar el més guapues possible. Sense elles, el país hauria quedat aturat. A banda de la quantitat d’homes que havien mort, molts dels que havien tornat a casa ho havien fet amb discapacitats que calia atendre. Més feina.
Una de les notícies que em va sorprendre quan vaig arribar a Rússia era que aquest Estat paternalista, per protegir les dones, els prohibia més de quatre-centes cinquanta professions, que considerava massa pesades o de risc. Entre les tasques vetades hi havia la de pilotar un avió. Però de pilot d’avions dones, n’hi ha hagut. *pág.96
Vladímir Putin, un cop guanyades les eleccions del 2018, creo que la Constitució russa no ha pogut seguir el ritme que el se lideratge ha imposat al país i ha quedat desfasada. Per això ha demanat a un grup de celebritats afins (musics, esportistes, artistes, científics) que facin propostes per posar-la al dia. pág.131
A prop d’on vivia Gorki -i a prop també de l’escola d’en Prókhor-, en una altra mansió es va apagar l’enginy d’un dels escriptors més imaginatius: Gógol. Va acabar perdent el control d’aquella ment extraordinària. L’obsedia la idea de que l’enterressin en vida. pág.142
En una ocasió, els alumnes d’una escola de primària de Moscou, en hora lectiva, em van mostrar la velocitat amb què muntaven i desmuntaven un kalàixnikov. Em trobava envoltat de futurs agents secrets i militars. La directora i el professor no podien dissimular l’orgull davant d’aquell corresponsal estranger que, efectivament, no havia vist mai res igual. Cada vegada hi ha més centres que introduieixen l'assignatura de Foment del Patriotisme. Ja són més de seixanta mil alumnes els que la cursen en escoles públiques, ordinàries. pág.147-8
Hi ha la imatge estesa que els russos són persones fredes que no mostren els sentiments. Només hi podria estar d’acord si al mateix temps s’afirma que són també tot el contrari. És una altra condició que els defineix, si és que ens volem permetre fer generalitzacions. [...] Tots el noms russos tenen versions afectuoses.
Per exemple, per al notable, en comptes de posar-los un 4, escribir Alemany malferit. I l’excel·lent va deixar de ser el 5. Es premiava amb un Alemany mort. pág.221
Després d’explicar l’afusellament del seu avi, esperava que escopís quatre injúries contra Stalin. Però, no. I com l’Alexandr –professor universitari, doctorat amb honors en Història–, tants i tants russos creuen que calia un caràcter com el de Ióssif Stalin per guanyar la guerra i fer avançar l’URSS. [...]. “L’URSS va salvar Europa i el món del feixisme”, i no hi ha matisos que valguin perquè el gran argument de la Revolució Russa ja no els serveix. El Kremlin detesta les revolucions. El globus de l’orgull patriòtic, que va punxar als anys noranta, s’infla ara amb una visió simplista en la victòria en la Segona Guerra Mundial. (Guerra Patriòtica). pág.238
L’ingredient fonamental amb el qual el Kremlin cuina l’amor a la pàtria és la guerra. Considera que el més gran que ha fet el país és guanyar una guerra. I si la gran Rússia existeix, si no ha estat esmicolada, és perquè està armada fins a les dents i sempre a punt per defensar-se. pág.245
Quan es pregunta als russos a què tenen més por, en segona posició, responen a una guerra mundial. La temen el 62% dels enquestats. Encapçalant els índex de confiança dels polítics, darrere del comandant en cap de l’exèrcit, que és Putin, gairebé sempre se situa al ministre de Defensa, Serguei Xoigú, un habitual dels informatius. [...] Rússia, en la seva competició amb els Estats Units, hauria pogut presentar una alternativa política socialment més justa, superar els ideals de Washington. Però el cop de volant de Vladímir Putin ha estat, gairebé sempre, per intentar avançar-los per la dreta. Extrema. pág.247
Per fi tenim una temperatura normal d’hivern –exclama Vladímir Skribikin, que té ganes de parlar–. Feia deu anys que a la República de Sakhà ens feia massa calor. [...] I tornant a la seva pregunta, perquè nosaltres diguem “ui, quin fred que fa avui”, hem d’estar a seixanta sota zero o menys. I això és el que necessitem ací perquè, si se’ns desfà el permagel, s’esfondren els edficis. pág.363
/ Els científics alerten que, a les zones més fredes, el canvi climàtic és més accentuat que a la resta del planeta. I aquesta no és només la zona habitada on fa més fred; és també la que té el constrast de temperatura més pronunciat. Els iacuts saben el que és recórrer un centenar de graus per temporada, dels seixanta sota zero de l’hivern als quaranta graus poitius de l’estiu. pág.365
La meitat de les cases haurien d’estar en la llista d’emergència. Ho vulgui admetre l’ajuntament o no, al voltant del 50% ja estan en perill o ho estaran en el futur immediat. Temps enrere, en els mesos de calor, el permagel es desfeia un metre i mig o dos. En les mides que he pres aquest estiu, havia perdut quatre metres. Tindrem problemes greus. I no tan sols aquí, que som pocs habitants. Aquest permagel etabilitza el clima de tot l’hemisferi nord, on viu la major part de la població. Tindrà conseqüències ecològiques i econòmiques d’abast mundial. És una tasca global i de cada persona preservar el fred de Sibèria.
Al territori del permagel hi ha moltes canonades de gas i de petroli, quatre reactors nuclears, grans preses, pous d’extracció o ciutats on, en conjunt, hi viuen més de dos milions de persones. Estem en un moment crucial per al govern rus, perquè la reducció del permagel representa un repte enorme. Per estabilitzar i monitorar les infraestructures, es requereix una gran quantitat de diners. Els oligarques estaran disposats a enriquir-se menys? La meitat del gas i el petroli de Rússia són al permagel. El que caldria fer, en primer lloc, és aturar les prospeccions de nous jaciments i destinar els diners a garantir la seguretat de les infraesctructures existents. La situació actual és un suïcidi per a Rússia. Seguidament, el més assenyat seria anar abandonant l’explotació de gas i de petroli de l’Àrtic i de Sibèria. pág.368
A quins perills ens enfrontem? Al permagel hi ha congelats molts bacteris. Pot ser que hi siguin atrapats des de fa molt temps, centenars de milers d’anys o un milió d’anys. I no sabem si són bacteris bons, amb usos positius per a la ciència, o dolents, que ens poden portar pandèmia i malalties greus. Poden ser bacteris que avui ja no existeixen, desconeguts per la humanitat, i que l’escalfament del planeta els posi en contacte amb nosaltres.Conté, per exemple, quatre vegades més de carboni que el que hi ha a l’atmosfera. Si el permafrost desperta, alliberaria grans quantitats de metà, nitrogen i diòxid de carboni, i l’efecte hivernacle que generaria no afectaria només l’àrea del permagel, sinó tot el planeta. Jo visc al permagel. I vull salvar-lo. Però ja només em queda pregar a Déu que faci fred. pág.370
April 18, 2024
Manel Alías aconsegueix captar l’atenció sobre una perspectiva poc coneguda i més quotidiana de Rússia i principalment la seva gent.
M’ha agradat molt perquè he viatjat de forma sutil amb les entrevistes i vivències des del passat, el llegat de la gent gran i els grans noms de la societat russa, al dia a dia i finalment s’ha deixa’t entre veure un canvi palpable amb les noves generacions.
M’ha fascinat la gent russa en contraposició al europeus, les dones especialment, son lluitadores i gent molt forta a un nivell que no havia imaginat.
Amb ganes de conèixer més sobre una cultura i societat per la que la informació arriba molt viciada.
Aquesta visió propera amb la que ha estructurat el llibre m’ha fet viure-ho molt en primera persona. Capítols curts i intensos.
100% recomanable
M’ha agradat molt perquè he viatjat de forma sutil amb les entrevistes i vivències des del passat, el llegat de la gent gran i els grans noms de la societat russa, al dia a dia i finalment s’ha deixa’t entre veure un canvi palpable amb les noves generacions.
M’ha fascinat la gent russa en contraposició al europeus, les dones especialment, son lluitadores i gent molt forta a un nivell que no havia imaginat.
Amb ganes de conèixer més sobre una cultura i societat per la que la informació arriba molt viciada.
Aquesta visió propera amb la que ha estructurat el llibre m’ha fet viure-ho molt en primera persona. Capítols curts i intensos.
100% recomanable
January 29, 2023
Fascinant. Periodisme i experiències personals acompanyades d’una narració exquisida!!
June 23, 2024
Unas crónicas de Rusia más que interesantes, y desde una óptica poco común, la de un periodista catalán. Un viaje chulísimo por el legado soviético y la Rusia de Putin.
March 9, 2022
M’ha fet conèixer un país, d’una forma molt amplia. M’ha agradat!
March 26, 2024
M'ha agradat molt, fascinant que sigui real tot el que explica 🤯
February 12, 2024
El llibre explica l’aventura de Manel Alias com a corresponsal de TV3 a Moscou.
Es barregen dades i històries autobiogràfiques amb històries de persones singulars que ens permeten conèixer una mica més a fons Rússia, més enllà de la història política i dels grans dirigents polítics.
Anècdotes, curiositats, llocs i personatges singulars (des del lloc més fred del món fins a la vella patinadora que viu sola i aillada de tothom, passant per Xernóbil o la Segona Guerra Mundial) se’ns apareixen en relats curts, documentats i molt interesants.
Un seguit d’històries humanes i amenes, escrites amb sensibilitat. Una lectura molt recomanable.
Es barregen dades i històries autobiogràfiques amb històries de persones singulars que ens permeten conèixer una mica més a fons Rússia, més enllà de la història política i dels grans dirigents polítics.
Anècdotes, curiositats, llocs i personatges singulars (des del lloc més fred del món fins a la vella patinadora que viu sola i aillada de tothom, passant per Xernóbil o la Segona Guerra Mundial) se’ns apareixen en relats curts, documentats i molt interesants.
Un seguit d’històries humanes i amenes, escrites amb sensibilitat. Una lectura molt recomanable.
February 26, 2023
Preciós! M'ha agradat molt, té de tot. He après, rigut, m'ha caigut la llàgrima i inclús m'he apuntat punts al google maps. Maquíssim!!
December 12, 2021
Fa uns dies va venir a #Vilafranca Manel Alías a presentar el seu llibre. No us enganyaré. Vaig anar a la presentació perquè qui introduïa el llibre d'en Manel era l'estimada i admirada Txell Feixas i tenia ganes de veure-la i que -finalment- em dediqués el seu llibre (una primera edició).
En Manel i la Txell van despendre magnetisme tota la presentació. Entre ells una bona sintonia inacabable, a primera fila la família del Manel, la Gènia amb uns ulls que només somreien i mil anècdotes del llibre van ser explicades per ell.
El llibre em va cridar l'atenció des del primer moment. A més, fa uns anys (pel centenari de la revolució russa) vaig viatjar a Moscou i em semblava màgic poder reconèixer Rússia de les mans del primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio.
En Manel és això. Ha sigut el corresponsal de la TV del país a Rússia aquests darrers anys. Ell i la Txell són rigorositat i professionalitat en persona. Uns grans periodistes. I així es pot reconèixer en ambdues novel·les.
Però en el cas de "Rússia, l'escenari més gran del món" us ho diré fàcil: US EL RECOMANO. És una novel·la que atrapa, perfectament escrita, amb humor, sensibilitat i molts nous coneixements i aprenentatges: culturals, polítics i socials.
Manel Alías ens parla de la Rússia que l'ha acollit amb molta profunditat i proximitat, i la fa estimar. Moltes anècdotes conformen aquesta novel·la: punyents, reals i emblemàtiques. I sobretot: molt ben documentades. És un gran periodista.
Així que doblement agraïda d'haver anat a la presentació. Vaig gaudir-hi molt i molt més he gaudit aquest llibre.
Enhorabona, Manel. Ho has brodat.
Txell, tenies raó. És un gran llibre!
Fotos: 12 d'octubre de 2017 a Moscou
En Manel i la Txell van despendre magnetisme tota la presentació. Entre ells una bona sintonia inacabable, a primera fila la família del Manel, la Gènia amb uns ulls que només somreien i mil anècdotes del llibre van ser explicades per ell.
El llibre em va cridar l'atenció des del primer moment. A més, fa uns anys (pel centenari de la revolució russa) vaig viatjar a Moscou i em semblava màgic poder reconèixer Rússia de les mans del primer corresponsal de TV3 i Catalunya Ràdio.
En Manel és això. Ha sigut el corresponsal de la TV del país a Rússia aquests darrers anys. Ell i la Txell són rigorositat i professionalitat en persona. Uns grans periodistes. I així es pot reconèixer en ambdues novel·les.
Però en el cas de "Rússia, l'escenari més gran del món" us ho diré fàcil: US EL RECOMANO. És una novel·la que atrapa, perfectament escrita, amb humor, sensibilitat i molts nous coneixements i aprenentatges: culturals, polítics i socials.
Manel Alías ens parla de la Rússia que l'ha acollit amb molta profunditat i proximitat, i la fa estimar. Moltes anècdotes conformen aquesta novel·la: punyents, reals i emblemàtiques. I sobretot: molt ben documentades. És un gran periodista.
Així que doblement agraïda d'haver anat a la presentació. Vaig gaudir-hi molt i molt més he gaudit aquest llibre.
Enhorabona, Manel. Ho has brodat.
Txell, tenies raó. És un gran llibre!
Fotos: 12 d'octubre de 2017 a Moscou
August 20, 2023
El títol és molt desafortunat, però el llibre és una delícia. Manel Alias ens descobreix Rússia d’una manera molt personal i sorprenent, amb personatges inoblidables, com el DJ de Chernòbil. Que no us espanti el gruix, els capítols són curts i idependents. Es pot anar avant i enrere sense problema. Està molt ben escrit, la prosa flueix.
January 19, 2025
Aquest conjunt de relats m’han apropat a entendre una cultura que creia conèixer bé, però no és així. Que aquestes històries les narri algú que ha viscut Rússia com ho ha fet el Manel fan que tinguin valor afegit. Molt recomanable!
August 11, 2022
Quan llegeixo un periodista mai em decepciono. En Manel té la sensibilitat de qui ha presenciat escenaris durs i qui ha escoltat històries esgarrifoses. Amb aquest llibre podem viatjar per la Rússia i la Ucraïna de fa uns anys i podem entendre una mica més el que està passant ara. Les tres F ballen durant tot el que dura la lectura: la fam, el fred, la foscor. Qui m'havia de dir a mi , que als 16 suspenia història, que acabaria absorta entre pàgines i pàgines de crua realitat 18 anys després? M'ha encantat saber una mica sobre l'autor. A més a més, amb la seva capacitat escriptora ens explica breument algunes vivències de gent amb qui ha pogut parlar.Citaré un paràgraf que m'ha ressonat ( i de seguida veureu per què ) del ballarí Serguei Polunin : "M'agradaria veure la pau a tot el món. El ballet i l'art es van crear per unir. La guerra és destrucció. Voldria veure la fi del conflicte entre Ucraïna i Rússia, però també la fi de qualsevol guerra. I crec que si Vladímir Putin ho volgués, podria ser molt bon aliat en aquest viatge de la pau mundial. Té poder de sobres per aconseguir-ho."
June 9, 2022
"NO m'ho crec" diu Alias en més d'una ocasió. I els que hem viatjat pels territoris de l'antiga URSS més d'un cop hem tingut aquesta sensació.
Un llibre caleidoscopic on, a partir de petites històries, on s'hi barreja vida personal, feina de periodista i història és proporciona al lector tot de pinzellades que li ajudaran a comprendre un país tant gran i complex com és Rússia.
Pels qui hi hagin viatjat, es veuran reflectits en algunes observacions com quan parla de l'operació 'sensorial' al pretendre comprar una casa, o com hem patit tots els que parlem o xapurregem rus al intentar pronunciar per primer cop zdravstvuyte.
Per qui no hagi viatjat mai a Rússia, crec que el llibre el sorprendrà molt, i pels que hi hem voltat ens permet aprofundir en la complexitat i les contradiccions d'un país immens.
Una lectura amena, 100% recomanable i fins hi tot necessària en els temps que corren.
Un llibre caleidoscopic on, a partir de petites històries, on s'hi barreja vida personal, feina de periodista i història és proporciona al lector tot de pinzellades que li ajudaran a comprendre un país tant gran i complex com és Rússia.
Pels qui hi hagin viatjat, es veuran reflectits en algunes observacions com quan parla de l'operació 'sensorial' al pretendre comprar una casa, o com hem patit tots els que parlem o xapurregem rus al intentar pronunciar per primer cop zdravstvuyte.
Per qui no hagi viatjat mai a Rússia, crec que el llibre el sorprendrà molt, i pels que hi hem voltat ens permet aprofundir en la complexitat i les contradiccions d'un país immens.
Una lectura amena, 100% recomanable i fins hi tot necessària en els temps que corren.
April 6, 2024
El libro contiene temas e historias muy interesantes, sin embargo, su principal problema es el orden. Lo mismo comienza a hablar de Tolstói que luego del ballet ruso. Si desarrollase mejor los temas le podría mejor puntuación. Es una pena por qué la materia prima es buena, falla la ejecución, y mira que en los comentarios lo ponían como algo genial.
Hay otro autor, Wiltold Szablowsky que si cumple. Como punto positivo está la duración de los capítulos.
En definitiva lean Rusia desde la cocina que está mejor.
Hay otro autor, Wiltold Szablowsky que si cumple. Como punto positivo está la duración de los capítulos.
En definitiva lean Rusia desde la cocina que está mejor.
January 15, 2025
Hi ha la imatge estesa que els russos són persones fredes, que no riuen mai. Manel Alías, excorresponsal de TV3 a Moscou, trenca amb aquests mites. A través d’una narració on exposa la seva vida personal i professional, el periodista presenta persones entranyables, admirables i amb un orgull indestructible. Si vols conèixer de més a prop la societat russa, aquest llibre funciona de meravella. Tot i que alguns capítols et fan desconnectar del relat, hi ha d’altres que et quedaran per sempre a la memòria. Històries de Rússia, l’escenari més gran del món, que valen molt la pena.
July 30, 2022
Preciós llibre que t’obre la ment i et fa veure Russia d’una manera diferent a la que estem acostumats: un enorme i inabarcable país hiper complex.
La frase amb la qual comença i acaba el llibre resumeix perfectament la situació de Russia.
Manel Alías descriu, sense amagar el seu amor, uns anys de l seva vida vivint en aquest país tan gran. Entrevista a un munt de persones hiper interessants i et dona una visió panoràmica de la Russia més actual.
La frase amb la qual comença i acaba el llibre resumeix perfectament la situació de Russia.
Manel Alías descriu, sense amagar el seu amor, uns anys de l seva vida vivint en aquest país tan gran. Entrevista a un munt de persones hiper interessants i et dona una visió panoràmica de la Russia més actual.
This entire review has been hidden because of spoilers.
February 9, 2022
📚Llibre presentat a Altaïr!📚
Sí, Rússia és l'escenari més gran del món, però gràcies a periodistes com el Manel aconseguim sentir el país i les històries de la seva gent molt a prop. Llegir aquest llibre és viatjar a Rússia, i acollir-ne la presentació a Altaïr va ser un honor. Calen més mirades com la del Manel: profundes, tendres i crítiques. Una gran feina!
Sí, Rússia és l'escenari més gran del món, però gràcies a periodistes com el Manel aconseguim sentir el país i les històries de la seva gent molt a prop. Llegir aquest llibre és viatjar a Rússia, i acollir-ne la presentació a Altaïr va ser un honor. Calen més mirades com la del Manel: profundes, tendres i crítiques. Una gran feina!
September 12, 2022
Relats periodístics que et fascinen per la manera com combinen els grans fets de la història amb els
de la vida quotidiana. Poesia, guerra, dansa, violència, corrupció, llibertat... l'ànima russa. També he de dir que he tardat a acabar-lo. No és una novel·la sinó un bon assaig sobre la Rússia contemporània.
de la vida quotidiana. Poesia, guerra, dansa, violència, corrupció, llibertat... l'ànima russa. També he de dir que he tardat a acabar-lo. No és una novel·la sinó un bon assaig sobre la Rússia contemporània.
October 5, 2022
“Bon viatge a Rússia” em va desitjar el Manel a la dedicatòria del llibre. Un cop finalitzada la lectura, puc afirmar que ho ha sigut. He quedat atrapada amb tots i cadascun dels protagonistes de les cròniques. D’ells se’n desprenen històries úniques i inimaginables, a través de les quals s’aprèn molt sobre la història, política i cultura russa. Molt recomanable per endinsar-se en el país.
October 17, 2022
M'ha agradat força. Potser incideix massa en qüestions personals per ser estrictament periodisme literari, així que el llibre també podria classificar-se de memòries.
Repassa la història moderna de Rússia a través dels personatges a qui ha entrevistat o que li han cridat l'atenció. No parla de Rússia de manera exhaustiva ni ho pretén.
Repassa la història moderna de Rússia a través dels personatges a qui ha entrevistat o que li han cridat l'atenció. No parla de Rússia de manera exhaustiva ni ho pretén.
May 8, 2024
Força engrescador, des del principi a la fi. M'ha semblat curiosa i fresca la visió d'un occidental que ha viscut i que està emparellat amb una russa.
N'hi ha una bona quantitat d'històries gracioses i peculiars.
No crec que et decebrà llegir aquest llibre si ets una persona a la que li agrada endinsar-se a diferents cultures, Països i realitats.
N'hi ha una bona quantitat d'històries gracioses i peculiars.
No crec que et decebrà llegir aquest llibre si ets una persona a la que li agrada endinsar-se a diferents cultures, Països i realitats.
May 8, 2022
M'ha encantat. Et sents dins de Rússia quan llegeixes al llibre, et sorprens de moltes de les coses que descriu i també coneixes part d'història i de la societat que desconeixies. A partir del llibre s'entén una mica més l'actitud dels russos i de Vladimir Putin.
July 29, 2022
400 pàgines d’anècdotes i històries d’un país surrealista i fascinant en tots els sentits. Ideal per trencar una mica amb la dinàmica victoriana que arrossegava els últims mesos. Coneixeu Rússia? Heu llegit el llibre? Va ser un dels èxits d’aquest Sant Jordi 🌼
March 22, 2023
No m'ha agradat, El que hi diu es interessant -les fites, les llegendes històriques i el dia a dia del rus mig (i del Manel Alías) - però no he connectat amb la barreja de bonhomia (massa ensucrada a cops) i els comentaris d'anar per casa de l'autor.
August 11, 2025
L’única crítica és que en alguns (molt pocs) moments m’ha semblat una mica tediós. La resta de comentaris només son bons. Divertit a estones, instructiu i emotiu. Un molt bon llibre per conéixer millor Rússia i, sobretot, al poble rus.
Displaying 1 - 30 of 45 reviews