«ÉS UN LLIBRET MOLT BREU. PERÒ ÉS MASSA GRAN PER A TOTS NOSALTRES, TÉ UNA GRANDESA QUE NO PODEM ABASTAR.» - KNUT HAMSUN Al menjador de casa, un home està davant del cadàver de la seva dona. A partir d'aquí repassarà la seva vida en comú, intentant esbrinar el perquè de la seva mort. Ell és un prestador -un autèntic escanyapobres- i ella el visitava sovint per empenyorar petites joies. Amb només setze anys, òrfena, vivia amb dues tietes que se n'aprofitaven. Coneixedor de la trista realitat de la noia, ell li proposa casar-se i, sense cap horitzó millor, ella ho accepta. En aquest monòleg narratiu Dostoievski retrata magistralment com dos esperits tan allunyats no aconsegueixen conviure i com el prestador és incapaç d'adonar-se del seu paper en la mort de la seva joveníssima dona. «És una peça preciosa, una de les obres més potents de Dostoievski.» - André Gide EN EL BICENTENARI DEL NAIXEMENT DE DOSTOIEVSKI. TRADUCCIÓ I EPÍLEG DE MIQUEL CABAL GUARRO.
Works, such as the novels Crime and Punishment (1866), The Idiot (1869), and The Brothers Karamazov (1880), of Russian writer Feodor Mikhailovich Dostoyevsky or Dostoevski combine religious mysticism with profound psychological insight.
Fyodor Mikhailovich Dostoevsky composed short stories, essays, and journals. His literature explores humans in the troubled political, social, and spiritual atmospheres of 19th-century and engages with a variety of philosophies and themes. People most acclaimed his Demons(1872) .
Many literary critics rate him among the greatest authors of world literature and consider multiple books written by him to be highly influential masterpieces. They consider his Notes from Underground of the first existentialist literature. He is also well regarded as a philosopher and theologian.
Semblarà obvi el que diré... Però és un relat molt dostoievskià: un narrador febril (prestamista per més inri) en un soliloqui gairebé delirant, davant el cadàver de la seva esposa, ple de culpa per haver fet, què exactament? L'haureu de llegir per saber-ho.
No és el meu estil de llibre: molt psicològic i amb històries d’amors febrils i embogits. No és un llibre que s’encaixi amb el que m’agrada, i s’ha de dir que no m’ha agradat. És un mal llibre? No. Dostoievski fa molt bones descripcions psicològiques i s’endinsa en la ment dels protagonistes més narcisistes, bojos i, al cap i a la fi, incompresos. Tot i que és indubtable el talent de l’home, no és un llibre que hagi gaudit; de fet, em quedava adormida cada dues pàgines. No és que no m’agradi com escriu —al contrari—, però trobo que es recolza massa en descripcions psicològiques que, amb les explicacions que ja dona, es poden intuir perfectament. Pros: molt curt.
(Crec que el problema es meu a l’hora d’haver escollit un llibre d’un gènere que sé que no m’agrada.)
Feia temps que no llegia algo de Dostoievski. Aquest títul no el coneixeia fins que el vaig trobar a la biblioteca, vaig decidir agafar-lo sense mirar la sinopsis. Just estic enganxadíssim als Bridgerton i aquest llibre ho és totalment. Aquí trobem un matrimoni dun home gran (41 anys) amb una jove de 16. Primer tot es bonic, tot amable, però aviat comencen els problemes. Allí comença el xou!
Es veu que la inspo del llibre ve de Maria Issàieva, la primera dona de Dostoievski que va morir de tuberculosi i el va deixar a ell amb mala consciència per no haver-la estimat com tocava!
Aquest breu relat ens ofereix un monòleg on el prestamista, el protagonista, repassa tots els aconteixements que han dut al detonant: la mort d'una dona. Aquesta dona, la seva esposa, el cadàver, reposa sobre la taula del menjador. No negareu que l'escena és brutal !
El monòleg és hiperactiu. "Vull aclarir el què ha passat" , diu com si es trobés davant un jutge que està a punt de condemnar-lo.
El prestamista explica tots els detalls de la seva relació amb la dona i amb les persones que els envolten per mirar de justificar-ne la mort. ( No es pas una mort natural).
Hi ha contradiccions en el seu relat i trobo que enriqueixen molt la lectura.
"Per què em passa? Si continuo així, quan centraré les idees en el que toca? "
Quan vol posar énfasis en un fet diu: " tingueu en compte això" . El que passa és que ho diu tan sovint que ja no saps si és ironia...
Llegint he tingut la sensació d'estar al teatre. El prestamista parla directament amb el lector i fins i tot interactua fent-li preguntes. Doncs la meva sorpresa ha estat q consultat a Google he descobert que la Productora LaPerla29 va produir l'obra amb l'actor Andreu Benito sota el títol " Orgull".
F.Dostoievski escrivia el Diari d'un escriptor, el seu diari personal, i el relat present fou publicat en l'edició de novembre de 1876.
«Volia que ho arribés a saber tota sola, sense mi, però ja no per les històries d'aquells miserables, sinó que esbrinés tota sola qui era aquest home i que el comprengués. En acceptar-la a casa meva, volia un respecte absolut. La volia pregant davant meu pels meus sofriments, i m'ho mereixia.»