La fuercia o les 4 epifaníes de Martín Feito

by Xaime Martínez

Martín Feito ye un escritor neurasténicu que tien la mala suerte de que-y dean una beca de creación lliteraria. Ensin una idea clara sobre la qu'escribir y sabiéndose un piraván, decide retirase en busca d'inspiración al pueblu de Chaneces, aldea con poques cases y menos vecinos asitiada nun valle domináu pola Central, una esplotación térmica que gobierna tola redolada cola so imponente chimenea y el runfíu constante de los sos motores. Lo que nun sabe Martín Feito yera que nesos mesmos montes de Chaneces tán abellugaos Manulón el de Porgüechu y los sos camarades, últimos resistentes d'una partida guerrillera que nun se quier dar al Imperiu y colos que l'aspirante a novelista combaya, llevando y trayendo llectures a espaldes de la fuercia pública que los persigue. Asina, ente visites clandestines a los fugaos, intentos fatos de cortexar a una ceramista lesbiana, de combayar colos parroquianos que lu desprecien y cacíos de café puro, pasen los díes de Martín Feito, ensin que seyamos a dixebrar lo que ye real de lo que produz la mente hiperventilada del xuntalletres. La fuercia o les 4 epifaníes de Martín Feito ye una novela de vaqueros y vaqueiros, protagonizada por un escritor alloriau que se mete nun enguedeyu curiosu. Una obra sorprendente y perinxeniosa qu'amuesa tol universu creativu de Xaime Martínez, un territoriu que va dende la mitoloxía grecollatina hasta les historietes de superhomes.

140 pages, Unknown Binding

Published November 27, 2021

Reviews

[Alfredo Pagoto · Rating 3 out of 5]

"Mira, chaval, cuando eres nuevo en el pueblo tienes que llevarte bien con todo el mundo, esto es como una gran familia, pero con escopetas y perros asesinos".

[Alfredo Suárez Palacios · Rating 4 out of 5]

¿A quién no le va a gustar un Imperiu Asturianu del siglo XXI?

[irene · Rating 4 out of 5]

mare meva quin viatge. el narrador i el seu humor m'han atrapat completament

[Chromacoder · Rating 3 out of 5]

El himno del Imperiu Asturianu lo compondrá Viuda

[Jorge Vázquez · Rating 3 out of 5]

narración interesante pero que envejece, a mi parecer, malamente. las ansias de un escritor que persigue una vida de relato, a veces con más suerte, otras con menos. un sinsentido que genera curiosidad, pero sinsentido al fin y al cabo. las referencias salvan un poquito, pese a que abundan y muchas son ampliamente desconocidas. se lo llevan 'los demonios'.

[María RP · Rating 4 out of 5]

Una alucinación extraordinaria. Un western distópico, asturiano, canalla, gamberro. Cada página, una sorpresa. Muy sorprendida con la calidad de la narración, con la caracterización de los personajes, con esa voz narrativa del protagonista que atraviesa las cosas con su parsimonia y su forma de mirar, tan contemporánea y, al mismo tiempo, tan exocanónica.

Se va a mi estantería de favoritos.

[Luna Miguel · Rating 4 out of 5]

Loco y divino.
Escribo al respecto en Babelia:
https://elpais.com/babelia/2024-01-06...

[Jesus de Velasco · Rating 3 out of 5]

Me ha costado acabarlo. He tenido casi todo el libro la sensación de que era un chiste que no pillaba. En cualquier caso, me ha parecido una voz interesante a tener en cuenta en el futuro.

[Manuel Mellado Cuerno · Rating 5 out of 5]

Muy muy buen libro

[Joan Rius · Rating 4 out of 5]

Aquesta és la història de Martin Feito, un escriptor que no pot escriure. Un dels seus editors li aconsella d'anar a passar uns dies a Chaneces a fer una mena de retir escriptural. Feito no "retorna" al camp per gaudir d'una idíl·lica tranquilitat, ni tampoc per culminar l'arcàdica simbiosi final entre natura i cultura, sinó per escoltar el brunzit de la central tèrmica que hi ha a prop del poble, que segons ell i el seu editor, era una cosa molt semblant al silenci, encara que menys pretensiosa. El fum blanc que s'eleva contínuament des de la xemeneia és, segons Feito, molt similar a la creació poètica. Recorda a aquella anècdota segons la qual Faulkner havia escrit "As I lay dying" mentre treballava de vigilant en una central elèctrica, embruixat pel rum-rum incessant dels generadors.

Tornant a La Fuerza, l'humor i la ironia travessen tots els racons de la novel·la. Al cap i a la fi, veiem la història d'un autor que va a un poble a on tot li sembla el principi d'una aventura o l'indici d'una conspiració, i a on toparà amb una barreja de tedi i fantasia que el durà a conèixer personatges banalment estrambòtics, com una mena de centaures del fantàstic-quotidià. Immers en les forces en lluita dins l'imperi asturià, entre els vaqueiros i La Fuerza (la benemèrita de torn), Feito viurà una mena de western a on hi haurà de tot, fins i tot acció (perquè ja deia Ballard que un Western sense trets acaba sent una història sobre gossos i llenyataires). Novel·la amb amor (sexe, més aviat), intriga, tensió, una metafísica dels plàtans i la mena de narrador que ens mostra a aquest escriptoret, presumptuós i manta, des de la distància necessària per entrar en el joc metaliterari sense que aquest acabi engolint la novel·la. No és una altra obra "experimental" (ecs!), sinó la tragicomèdia (en realitat només comèdia, encara que sí que fa bastanta llàstima) d'un homenet pagat de si mateix, que fins i tot mentre dorm es dedica a donar-li «la razón a Thomas Mann cuando dijo que Kafka era un humorista religioso».
De la prosa de Xaime Martínez, prefereixo no dir-ne gran cosa; senzillament que em sembla de les coses més sòlides que li he llegit a un autor contemporani. La seva perícia mostra com no cal fer salts mortals enrere amb les frases per escriure'n de perfectes.

https://www.instagram.com/p/C2wxGl5IcbF/