La novel·la breu La caiguda (1907) ens parla de la hipocresia del matrimoni i les convencions socials a principis del segle xx, i de la difícil situació de la dona.
L’obra de Felip Palma (Palmira Ventós), tot i que va ser escassa, s’adscriu plenament al paràmetres del Modernisme, motiu pel qual li volem retre homenatge i recordar-la amb aquesta bona novel·la que fou i és La caiguda i dos dels seus contes, La Porc i La bondat d’en Lino.
Palmira Ventós va néixer a Barcelona, però passava llargues temporades a Torroella de Montgrí, d’on era el seu pare. D’aquí que en parts de la seva prosa hi reconeixerem la influència del paisatge i la parla empordanesa.
Palmira Ventós (Barcelona, 1858-1916). Escriptora de relats, novel·la i teatre, dramaturga i pintora aficionada. Tot i ser una autora actualment desconeguda, és una de les primeres dones que publica narrativa durant els primers anys del segle XX i la primera escriptora catalana que porta una obra de teatre a escena. Sota el pseudònim de Felip Palma, Palmira Ventós publica les seves primeres obres a les revistes L'Avenç i Joventut. Es dona a conèixer amb La Porc, un relat del 1902, seguit del recull Asprors de la vida, el 1904, i la seva única novel·la, La caiguda, el 1907. Totes tres s’emmarquen en el corrent modernista, marcat pel ruralisme de l’època i per la figura de Víctor Català. A partir de 1909, paral·lelament amb l’inici del Noucentisme, la seva escriptura fa un gir i es dedica al teatre. S’estrena amb la representació de l’obra Festa completa, posteriorment reescrita i convertida en Isolats, que té un èxit eixordador però efímer. El fracàs de les següents obres marquen el final literari i gairebé vital de Felip Palma, ja que mor prematurament l’any 1916. La seva obra destaca per la crítica a les convencions socials de l’època, com el matrimoni i la religió, i analitza la situació de la dona al principi del segle XX.
M'ha agradat molt poder descobrir l'obra de Felip Palma (pseudònim de Palmira Ventós) gràcies a aquesta edició de Trípode. Quina llàstima que fins ara no me n'hagués parlat mai ningú!
Tot i ser barcelonina, Palmira Ventós va passar llargues temporades a l'Empordà, cosa que es reflecteix en la seva escriptura i en els paisatges que descriu. Guarda moltes similituds amb Víctor Català, pels temes que tracta en les seves històries i pel seu estil rural, fosc, brut, un punt tètric. La cruesa dels temes tractats a les seves obres i una prosa titllada de "viril" van fer que decidís signar amb un pseudònim masculí, Felip Palma.
En aquest recull hi trobem la novel·la 'La caiguda' i els relats 'La Porc' i 'La bondat d'en Lino'. S'hi tracten temes com el desamor, els vincles familiars, les imposicions socials... Tot plegat acompanyat d'unes descripcions dels paisatges i els espais molt encertades i que ajuden a ambientar molt bé els fets.
Realment seria 4,5/5 i perquè el conte "La Porc" fa baixar una mica la puntuació. Si no, seria clarament un 5/5.
Felip Palma ha estat una gran descoberta i mentre llegia aquest recull he pensat més d’una vegada que com podia ser que no n’hagués sentit mai a parlar i que ens l’haguem estat perdent durant tant de temps. Al prefaci Lluïsa Julià estableix certs paral·lelismes amb l’obra de Víctor Català, i és que darrere del pseudònim de Felip Palma també s’hi amagava una dona, Palmira Ventós. Les dues escriptores modernistes situen l’obra en ambients rurals i tracten temes similars com ara la institució del matrimoni o el paper de l’església al món rural amb uns personatges femenins que trenquen alguns dels cànons establerts.
Dels tres textos, em quedo especialment amb la novel·la breu "La Caiguda", seguida del conte "La bondat d'en Lino".
En global, el que més m’ha agradat de Palma és l’ús brillant que fa de la llengua. Palma aconsegueix crear unes imatges precioses i alhora plantar-te una frase crua sense que te l’esperis; diu molt amb poques paraules i, fins i tot, diu sense haver-ho d’escriure. La història us pot agradar més o menys, i puc entendre que no tothom connecti amb aquest llenguatge de principis del segle XX, però per mi és innegable que l’estil de Palma és una meravella. És una pena que la seva trajectòria literària fos breu, però encara és una pena més gran que a data d’avui encara sigui tan desconeguda.
Fragment: «Arronsat i ben quiets, s'havien cercar instintivament la mà, estrenyent-se-la ben fort, com per encomanar-se coratge l'un a l'altre.»
Opinió: L'editorial trípode recupera en aquest llibre la novel·la breu "La caiguda" i els relats "La porc" i "La bondat d'en Lino" de Felip Palma, pseudònim de Palmira Ventós, una escriptora modernista que ha estat oblidada al llarg del temps. I permeteu-me dir que és una llàstima, ja que realment la seva escriptura és una completa meravella.
L'edició compta amb una part introductòria de la mà de Lluïsa Julià que ens acosta no només a la vida personal de Palmira, sinó també a la seva escriptura. També hi ha una breu nota per part de l'editorial que explica quines modificacions ortogràfiques i gramaticals han fet.
En aquest cas, preferesc no entrar a explicar la trama dels diferents textos que estan recollits en aquest llibre, són tan i tan breus que crec que podria acabar fent qualque spoiler. A més, crec que val moltíssim la pena anar-hi a cegues i descobrir per un mateix a aquesta escriptora i les seves històries.