Joan Peruga Guerrero va nàixer a Santalecina (Osca) l’any 1954. És un historiador, professor i escriptor andorrà. Va fer els estudis de batxillerat a Lleida i es va llicenciar en Història Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona. Durant anys va compaginar la docència a l'Institut Espanyol d'Andorra, impartint classes de geografia, història i publicitat, la seva investigació sobre la història dels Pirineus i d'Andorra al segle xix. Es va incorporar a l'Escola Andorrana de Batxillerat on va ser cap d'estudis i professor de Geografia i Història.
El llibre de Joan Peruga ha esdevingut un clàssic de la literatura andorrana. Ha passat més d'un quart de segle de la seva publicació i continua sent una lectura engrescadora i gratificant. La novel.la, estructurada en dues parts amb tres capítols en cadascuna d'elles, segueix la veu de l'Assumpta d'Areny-Plandolit, personatge real (1860-1892), que ens condueix pels complexos viaranys familiars atesa la seva voluntat de deixar-ne notícia seguint la tasca compiladora del seu avantpassat Francesc de Plandolit i Targarona-Serratosa. La capacitat de Joan Peruga de recreació històrica és realment lloable. Recolzat en el seu coneixement del segle XIX , l'Andorra de les guerres carlines i la crisi de la societat tradicional, ens apropa un món desaparegut on s'hi mouen i hi interactuen personatges reals i ficticis. Dels personatges reals, a part de tota la recreació de vida i litigis testamentaris de la família Areny-Plandolit, hi cohabiten noms propis: bisbe Queixal, Antoni Maria Claret, mossèn Cinto Verdaguer, Víctor Balaguer, Blas de Durana, .., que enforteixen el relat i li donen la consistència de la versemblança. Joan Peruga no solament ens deixa veure un món canviant de relacions socials i polítiques, sinó que, també, ens apropa de manera sentida al paisatge, al coneixement geogràfic del que també n'és divulgador en els seus relats de viatges. En la novel.la, ens permet gaudir amb la veu de l'Assumpta de la vegetació i floració específica de la muntanya andorrana i dels condiments que serveixen la seva cuina. Igualment que es desvetlla l'hàbitat canviant andorrà des de la meitat del s.XIX, veiem una magnífica recreació de Barcelona, La seu d'Urgell, Ripoll i Puigcerdà. En qualsevol cas, el nom que plana i domina el sentiment fins a mostrar-se com a reclam ineludible és Ordino, la casa familiar dels Areny-Plandolit que és actualment museu.
This entire review has been hidden because of spoilers.