What do you think?
Rate this book
K. L. Reich
K.L. Reich va ser escrita a Andorra entre 1945 i 1946 tot i que no va poder ser publicada fins al 1963 per culpa de la censura franquista. Aquesta edició presenta el text íntegre fixat el 2001 per David Serrano, professor de Filologia Catalana de la UOC i director del CILEC (Centre d’Investigació de la Literatura Europea Concentracionària), juntament amb un acurat estudi preliminar i un ventall ampli de propostes didàctiques per treballar el llibre dintre i fora de l’aula.
Una eina imprescindible per professors i estudiants que ofereix importants recursos didàctics per la preparació de classes, debats i exàmens.
La novel·la analitza la peripècia vital i moral de l’Emili, un deportat republicà que sobreviu cinc anys en un camp de concentració fent dibuixos pornogràfics per als SS. Entre el Bildungsroman i la novel·la de la condició humana, K.L. Reich és una proposta rellevant al costat d’altres obres canòniques de Primo Levi, Jorge Semprún o Imre Kertész pel que fa a la reflexió, des del laïcisme, sobre les conseqüències de l’Holocaust.
Una eina imprescindible per professors i estudiants que ofereix importants recursos didàctics per la preparació de classes, debats i exàmens.
La novel·la analitza la peripècia vital i moral de l’Emili, un deportat republicà que sobreviu cinc anys en un camp de concentració fent dibuixos pornogràfics per als SS. Entre el Bildungsroman i la novel·la de la condició humana, K.L. Reich és una proposta rellevant al costat d’altres obres canòniques de Primo Levi, Jorge Semprún o Imre Kertész pel que fa a la reflexió, des del laïcisme, sobre les conseqüències de l’Holocaust.
367 pages, Paperback
First published January 1, 1963
11 people are currently reading
280 people want to read
About the author
Joaquim Amat-Piniella
7 books4 followersJoaquim Amat-Piniella (1913–1974) was born in Manresa, Catalonia. In 1936, he enrolled as a volunteer in the Republican Army to fight against the fascists. In 1939 he went into exile in France. After being captured by the Germans he was sent to Mauthausen on January 27, 1941. He returned to Catalonia in 1948.
Photo credit © Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Photo credit © Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 41 reviews
Read
April 30, 2025el vaig llegir a Batxillerat i em va impactar de sobre manera. Rellegit més de vint anys després (en una nova edició amb més material complementari) la sensació ha estat, no només la mateixa, sinó també la percepció de veure com enmig de tanta foscor, Amat-Piniella va posar bellesa, llum i humanitat. Aquest llibre hauria d'estar no només més reconegut dins de la literatura catalana, també dins de la literatura europea
November 29, 2022
«—Recorda-te'n... de tot això... quan s'acabi la guerra. ¡Recorda't de mi! És tan trist no deixar cap memòria, cap rastre...»
March 29, 2025
"La gran pau del món només podrà néixer el dia que cada home senti dins seu la petita pau de la seva ànima"
February 18, 2019
Un llibre molt dur però molt ben explicat. La narració en tercera persona fa que puguis conèixer diferents punts de vista del que es vivia dins d'un mateix camp. No cal oblidar que no és ficció i que els fets narrats van succeir de veritat.
January 25, 2023
La gran obra que novel·la la vida als camps d’extermini nazis a partit de l’experiència pròpia de l’autor com a presoner. El llibre català de referència sobre aquest tema al nivell dels llibres d’en Primo Levi o Imre Kertesz. Imprescindible !
October 9, 2023
Por una parte, entiendo que es una obra de denuncia que pretende mostrar con cierta objetividad las vivencias de alguien que sufrió en un campo de concentración. Los culpables deben pagar y la historia no debe repetirse: para ello tienen que conocerse las atrocidades que tuvieron lugar, pero sin resarcirse en ellas por respeto. Mediante un personaje ficcionalizado, el autor nos relata su experiencia en un campo, pero se olvida del arte, por lo que la narración es sencilla, con un vocabulario asequible, pero sin alma. La trama, narrada en tercera persona y focalizándose en varios personajes, no sigue un hilo narrativo concreto más allá de relatar el día a día de los prisioneros, con alguna anécdota salpicando la historia. Es una obra tan realista que aburre. Además, contiene muchas digresiones políticas y filosóficas que hacen que la obra se vuelva densa y que, para el lector medio, carecen de interés. Tampoco puedes agarrarte a los personajes, porque no son nada del otro mundo y se diferencian sobre todo en sus ideologías políticas. No sabemos quiénes eran, solo quienes son, y eso hace que te sean menos cercanos. Veo el valor del libro, pero no ha sido para mí.
Reseña completa:
https://paseandoentrepaginas.blogspot...
Reseña completa:
https://paseandoentrepaginas.blogspot...
February 13, 2025
Dur, duríssim, massa dur.
July 16, 2016
I've always loved reading. I must say that I didn't come across that book because of my bookwormish spirit -to be honest, it was one of the compulsory novels in the syllabus of a high school subject called contemporary Catalan literature. It was 2007, I was barely 17 years old and it was the first novel I had to read about the Holocaust. I'll never forget the introductory words of my teacher, which I wrote down swiftly in my pad: “Ladies, this novel is not for the faint of heart, so it is possible that some of you will be unable to reach the end.” Oh how right she was.
Some critics compared Amat-Piniella's K.L. Reich with Primo Levi's If this is a man. Even though Amat-Piniella and Levi never met each other, both works share many inner and outer similarities, making them “reliable” testimonies. Unfortunately, I think that Amat-Piniella has been neglected and even ignored by not only the critics but also the media and the readers. Amat-Piniella had to fight against the general indifference towards the suffering of the Nazi victims in Europe, and the censorship in Franco's Spain. Let's not forget that Amat-Piniella fought in the Spanish Republican Army, and was dispatched to a concentration camp labelled as apátrida (stateless). In fact, he was not very appreciated during Franco's dictatorship and as a consequence he was ostracised until his death, a few years before than Franco's.
I really liked the fact that Amat-Piniella had chosen to write fiction instead of a memoir. Fiction allowed him to leap from one point of view to another, outlining a landscape that would be almost impossible to portray through memoir writing only. Another interesting similarity is that almost all the characters in the novel dwell in the grey area that Primo Levi coined. Primo Levi mentions it, describes it word by word, tries to come to terms through memoir. Amat-Piniella is the silent witness who tells the story while memories are still unmarred.
Some critics compared Amat-Piniella's K.L. Reich with Primo Levi's If this is a man. Even though Amat-Piniella and Levi never met each other, both works share many inner and outer similarities, making them “reliable” testimonies. Unfortunately, I think that Amat-Piniella has been neglected and even ignored by not only the critics but also the media and the readers. Amat-Piniella had to fight against the general indifference towards the suffering of the Nazi victims in Europe, and the censorship in Franco's Spain. Let's not forget that Amat-Piniella fought in the Spanish Republican Army, and was dispatched to a concentration camp labelled as apátrida (stateless). In fact, he was not very appreciated during Franco's dictatorship and as a consequence he was ostracised until his death, a few years before than Franco's.
I really liked the fact that Amat-Piniella had chosen to write fiction instead of a memoir. Fiction allowed him to leap from one point of view to another, outlining a landscape that would be almost impossible to portray through memoir writing only. Another interesting similarity is that almost all the characters in the novel dwell in the grey area that Primo Levi coined. Primo Levi mentions it, describes it word by word, tries to come to terms through memoir. Amat-Piniella is the silent witness who tells the story while memories are still unmarred.
July 27, 2019
A riveting account of Spaniards interred in Mauthausen. This book was one of the few accounts of Spaniards in concentration camps that slipped beneath the attention of Franco's censors. Written shortly after Amat-Piniella's release in 1945, he recounts his four-year internment in Nazi's Mauthausen camp through the voices of his fictional characters, which were all based on real people.*
Originally published in Spain in 1963, Amat-Piniella dodged Franco's censors by publishing his account as fiction. Additionally, he avoided any mention of Franco's complicity for the plight of Spaniards in Nazi Germany. (Note: Franco declared any Spaniards who didn't return to Spain after the Spanish Civil War as stateless. As such, the Republican soldiers were no longer entitled to be treated as prisoners of war and were moved from POW camps to Nazi concentration camps.)
Mauthausen was an extermination camp--extermination through labor--and Amat-Piniella gives an engrossing account of the lives of several men. The novel also serves as an intimate look into the organization of the Spaniards at Mauthausen. Banding together in spite of their political differences, their survival rate was higher than average; although Amat-Piniella doesn't flinch from the abuse and violence in their day-to-day lives.
Amat-Piniella gives an unflinching, poignant look at the lives of the men in one of Nazi Germany's more infamous concentration camps. However, Amat-Piniella is clear that the novel wasn't written to exacerbate political partisanship. Keenly aware of the divisions still existing in his homeland, he writes that: “My book does not seek to deepen wounds or differences, but to unite people before cruelty.”
A timely message for us in the twenty-first century.
*The kapo, Popeye, is the only one whose name wasn't changed.
Originally published in Spain in 1963, Amat-Piniella dodged Franco's censors by publishing his account as fiction. Additionally, he avoided any mention of Franco's complicity for the plight of Spaniards in Nazi Germany. (Note: Franco declared any Spaniards who didn't return to Spain after the Spanish Civil War as stateless. As such, the Republican soldiers were no longer entitled to be treated as prisoners of war and were moved from POW camps to Nazi concentration camps.)
Mauthausen was an extermination camp--extermination through labor--and Amat-Piniella gives an engrossing account of the lives of several men. The novel also serves as an intimate look into the organization of the Spaniards at Mauthausen. Banding together in spite of their political differences, their survival rate was higher than average; although Amat-Piniella doesn't flinch from the abuse and violence in their day-to-day lives.
Amat-Piniella gives an unflinching, poignant look at the lives of the men in one of Nazi Germany's more infamous concentration camps. However, Amat-Piniella is clear that the novel wasn't written to exacerbate political partisanship. Keenly aware of the divisions still existing in his homeland, he writes that: “My book does not seek to deepen wounds or differences, but to unite people before cruelty.”
A timely message for us in the twenty-first century.
*The kapo, Popeye, is the only one whose name wasn't changed.
June 17, 2009
What a wonderful book about the Nazi Germany!
I read it in Catalan, and I have to say that I love it.
If you want to enjoy a very good book about a concentration camp during the II World War, just read it...
I read it in Catalan, and I have to say that I love it.
If you want to enjoy a very good book about a concentration camp during the II World War, just read it...
August 25, 2024
Comprat en la seva edició en català al Camp Memorial de Mauthausen al nord d'Aústria a l'estiu del 2024.
Publicada al 1963 en castellà, autocensurada. Aquesta primera publicació posava fi a setze anys d'intents fallits de publicar l'obra enfront del règim i la censura franquista.
Ben cert que l'embrutiment de la gent que el voltava no feia sinó progressar. Era depriment que, mentre afusellaven quaranta guerrillers iugoslaus, cinc dones entre ells, la multitud formada a la plaça dels recomptes lamentés, només, que la lentitud de l'operació retardava l'hora de sopar; era depriment que, per les finestres dels dormitoris, alguns companys es passessin les hores de descans contemplant les tortures collectives de què eren objecte txecs i jueus en plena plaça, o espiant els moviments dels matancers de la SS quan entraven al crematori, armats amb destrals, a liquidar 'transports especials'; era depriment la indiferència amb què la gent acollia l'espectacle diari dels carros vessant de cadàvers de russos caiguts en el treball; era depriment la picabaralla per un no-res entre companys; era depriment el vici escampant-se com una taca d'oli entre la gent jove...
Informe de censura del 10 d'abril de 1961, en resposta a la solicitud presentada per l'editorial Seix Barral el 2 de març:
¿Ataca al Dogma? No
¿A la moral? No
¿A la Iglesia o a sus Ministros? No
¿Al Régimen y a sus instituciones? No
A las personas que colaboran o han colaborado con el Régimen? No
Los pasajes censurables ¿califican el contenido total de la obra? No
Informe y otras observaciones: El autor a través de un montaje literario va presentando a un núcleo de exiliados españoles hechos prisioneros en Francia por los alemanes y concentrados en un campo típico de la época; Emilio, Francisco, Ernesto, Fuentes, Manuel, Rubio y Augusto. Describe penalidades espeluznantes, vergonzosas, inhumanas, cargando las tintas sobre el nazismo y las SS. Es una obra totalmente negativa, resabiada y oscura sin más alcance que destilar odio a dicha política. Su descripción de los campos de concentración alemanes parece exactamente calcada de las hechas de los campos rusos. No obstante como se trata de cosas pasadas y de un país extranjero PUEDE PUBLICARSE.
La resolució autoritza la publicació el 13 d'abril de 1961.
Publicada al 1963 en castellà, autocensurada. Aquesta primera publicació posava fi a setze anys d'intents fallits de publicar l'obra enfront del règim i la censura franquista.
Ben cert que l'embrutiment de la gent que el voltava no feia sinó progressar. Era depriment que, mentre afusellaven quaranta guerrillers iugoslaus, cinc dones entre ells, la multitud formada a la plaça dels recomptes lamentés, només, que la lentitud de l'operació retardava l'hora de sopar; era depriment que, per les finestres dels dormitoris, alguns companys es passessin les hores de descans contemplant les tortures collectives de què eren objecte txecs i jueus en plena plaça, o espiant els moviments dels matancers de la SS quan entraven al crematori, armats amb destrals, a liquidar 'transports especials'; era depriment la indiferència amb què la gent acollia l'espectacle diari dels carros vessant de cadàvers de russos caiguts en el treball; era depriment la picabaralla per un no-res entre companys; era depriment el vici escampant-se com una taca d'oli entre la gent jove...
Informe de censura del 10 d'abril de 1961, en resposta a la solicitud presentada per l'editorial Seix Barral el 2 de març:
¿Ataca al Dogma? No
¿A la moral? No
¿A la Iglesia o a sus Ministros? No
¿Al Régimen y a sus instituciones? No
A las personas que colaboran o han colaborado con el Régimen? No
Los pasajes censurables ¿califican el contenido total de la obra? No
Informe y otras observaciones: El autor a través de un montaje literario va presentando a un núcleo de exiliados españoles hechos prisioneros en Francia por los alemanes y concentrados en un campo típico de la época; Emilio, Francisco, Ernesto, Fuentes, Manuel, Rubio y Augusto. Describe penalidades espeluznantes, vergonzosas, inhumanas, cargando las tintas sobre el nazismo y las SS. Es una obra totalmente negativa, resabiada y oscura sin más alcance que destilar odio a dicha política. Su descripción de los campos de concentración alemanes parece exactamente calcada de las hechas de los campos rusos. No obstante como se trata de cosas pasadas y de un país extranjero PUEDE PUBLICARSE.
La resolució autoritza la publicació el 13 d'abril de 1961.
This entire review has been hidden because of spoilers.
September 8, 2025
L’edició de Club Editor conté un postfaci de Marta Marin-Domine, on, entre altres coses, defensa que aquesta edició és la millor perquè reprodueix el text que havia preparat l’autor per a la seva publicació i sosté que no és veritat que l’altra edició (la d’Edicions 62) contingui fragments que no van passar la censura sinó que són fragments descartats per l’autor. Inclou també les cartes entre Amat-Piniella i el seu editor Joan Sales i els dos informes del censor. Publicada l’any 1967 després de múltiples intents de publicació que no van fructificar apareix primer en castellà publicada per Seix-Barral i amb traducció del mateix autor. El gran encert, a parer meu, d’Amat-Piniella és el d’oferir el seu testimoni de forma novel·lada, sembla ser que una de les raons és que el mercat ja estava saturat de relats de supervivents dels camps d’extermini narrats en primera persona i els lectors n’eren reticents i, novel·lista de professió com era, va preferir aquest gènere. El valor del llibré és inqüestionable i coincideixo amb Marta Marin-Domine que destaca en el postfaci el fet que l’autor obliga el lector a mirar de fit a fit l’excés que el camp genera: “‘Se t’han fet durícies als ulls’, li diu un dels companys de l’Emili a la pedrera, “És la vista la que treballa”. El lector també es veu obligat a mirar, a fer balanç del paper que assumim quan observem el patiment dels altres”.
December 17, 2020
Muchas veces nos centramos en autores extranjeros para leer sobre campos de concentración y todo lo que fue el holocausto y la sistemática aniquilación de personas durante el nazismo. Así, en España son más famosos los libros de Anna Frank o Primo Levy que esta novela, igualmente sobre campos de concentración y experiencias personales en ellos, de un escritor catalán muy conocido y leído en su tierra pero desconocido para el gran público lector en el resto del país.
Amat-Piniella relata sin una crudeza excesiva ni constante, sabiendo perfectamente dosificar las píldoras de horror, muerte y desesperación al lector, para que este sea capaz de introducirse de verdad es una historia natural sobre la vida como prisionero en un campo de concentración donde el futuro no existe más que para aquellos ilusos que no quieren relacionar el frío, el hambre, la muerte y el olor a carne (humana) quemada con su presente y su existencia.
Este es un libro duro y tierno al mismo tiempo, donde el propio autor, a través de un personaje que va sorteando la muerte gracias a su habilidad para dibujar se pregunta así mismo porque está ahí y porqué está sobreviviendo. Pero también hay humor, odio, rencillas personales, disputas políticas entre los propios españoles, humildad y mucha sinceridad en las palabras que llenan las páginas de este libro.
https://leyendolavidaenpapel.blogspot...
Amat-Piniella relata sin una crudeza excesiva ni constante, sabiendo perfectamente dosificar las píldoras de horror, muerte y desesperación al lector, para que este sea capaz de introducirse de verdad es una historia natural sobre la vida como prisionero en un campo de concentración donde el futuro no existe más que para aquellos ilusos que no quieren relacionar el frío, el hambre, la muerte y el olor a carne (humana) quemada con su presente y su existencia.
Este es un libro duro y tierno al mismo tiempo, donde el propio autor, a través de un personaje que va sorteando la muerte gracias a su habilidad para dibujar se pregunta así mismo porque está ahí y porqué está sobreviviendo. Pero también hay humor, odio, rencillas personales, disputas políticas entre los propios españoles, humildad y mucha sinceridad en las palabras que llenan las páginas de este libro.
https://leyendolavidaenpapel.blogspot...
October 21, 2016
El testimonio aporta nuevos temas de discusión a la Segunda Guerra Mundial y al holocausto nazi. Al contrario que muchas otras obras, este libro narra la experiencia de un extranjero, pero no judío, en los campos nazis. El trato que recibían los presos según su origen variaba bastante, a pesar que todos bordeaban la muerte cada día de internamiento. Amat-Piniella relata sin tapujo alguno su experiencia vital, lo que vio y sintió, los amigos que hizo y los que perdió. Cómo logró sobrevivir haciendo dibujos pornográficos para la S.S. y como trataban al resto de internos.
Una obra dura y reflexiva,sobre los horrores de la humanidad., tan imprescindible como otros tótems literarios sobre la sohah como son las obras de Primo Levy o Jorge Semprún. Una mirada única hacia la vida que tenían los españoles en los campos de concentración nazis.
Toda la reseña aquí: https://goo.gl/93gtjW
Una obra dura y reflexiva,sobre los horrores de la humanidad., tan imprescindible como otros tótems literarios sobre la sohah como son las obras de Primo Levy o Jorge Semprún. Una mirada única hacia la vida que tenían los españoles en los campos de concentración nazis.
Toda la reseña aquí: https://goo.gl/93gtjW
June 28, 2025
Der in Deutschland relativ unbekannte Autor Joaquim Amat-Piniella berichtet über seine Internierung in Mauthausen und Ebensee in fiktionalisierter Form. Das erleichtert ihm den Bericht über grausame Experimente an Häftlingen und erlebten Erniedrigungen und Folter. Amat-Piniella berichtet aber auch davon, wie sich das Leben im KZ schnell in einer Art Lageralltag organisierte. Die Kritik hat dieses Buch in eine Reihe mit denen großer Autoren wie Jorge Semprún oder Primo Levi gestellt.
Ein Buch, das die Verhältnisse in der Vernichtungslogik des dritten Reiches aus Häftlingsperspektive beschreibt, geeignet für diejenigen Leser:innen, die wissen wollen, was war. Buchempfehlung 2 von 2, anlässlich des 80 jährigen Jahrestags der Befreiung der Konzentrations- und Vernichtungslager der Nazis.
Ein Buch, das die Verhältnisse in der Vernichtungslogik des dritten Reiches aus Häftlingsperspektive beschreibt, geeignet für diejenigen Leser:innen, die wissen wollen, was war. Buchempfehlung 2 von 2, anlässlich des 80 jährigen Jahrestags der Befreiung der Konzentrations- und Vernichtungslager der Nazis.
January 14, 2020
M'ha deixat una mica contrariat. És un testimoni molt important, sens dubte. Cal llegir el llibre, sens dubte. Però com a novel.la és força desigual (guanya a la segona meitat) i és força qüestionable en alguns aspectes ètics (no em refereixo a fets ocorreguts i descrits sino a judicis del propi autor que avui dia ja no se sostindrien, com l'homofòbia). Històricament, però, és molt interessant. Es veuen les diferències que hi havia dintre dels camps de concentració, on no tothom era tractat igual. També com van anar canviant amb el pas del temps.
October 8, 2025
Una obra que no desmereix al costat d'altres grans clàssics de la literatura concentracionària, com 'Si això es un home' de Primo Levi o 'Sense destí' d'Imre Kertész. Amb l'interès afegit per al lector català que la perspectiva és pròpia, és a dir, centrada en Mauthausen i en presos catalans i espanyols.
Per si no fos poca cosa, té l'interès de ser escrita immediatament després de l'alliberament dels camps, amb escassa distància dels fets que inspiren la novel·la.
Per si no fos poca cosa, té l'interès de ser escrita immediatament després de l'alliberament dels camps, amb escassa distància dels fets que inspiren la novel·la.
April 19, 2022
Este es un libro que por alguna razón me llevo mucho tiempo terminarlo, tal vez sea por lo dura de la historia, tal vez porque no era el momento correcto para leerlo.
Aún así lo considero una lectura obligatoria.
Aún así lo considero una lectura obligatoria.
April 20, 2025
Un imprescindible de la novel·la catalana, la novel·la històrica, la novel·la de la Segona Guerra Mundial, la novel·la dels camps de concentració... En fi, per molt cru que sigui el relat, cal llegir-ho.
March 16, 2018
És un llibre molt dur. Redactat de manera extraordinària, això sí. M'ha agradat moltíssim, però alhora et deixa una sensació d'esgotament molt gran quan l'acabes de llegir. Molt recomanable.
May 27, 2020
Biografía excepcional de un superviviente republicano en Mauthausen. Un libro duro y más necesario que nunca en esta nueva época de políticos intolerantes.
August 26, 2021
Una novel·la sobre la vida als camps de concentració, no tan coneguda com les obres de Primo Levi o Semprún, però igualment vàlida per entendre el desastre moral, humà, que suposa el nazisme.
June 10, 2022
Em va agradar moltíssim aquesta lectura. Impressiona saber que és un testimoni real i em sap mal que no siga un llibre tan conegut com el Si això és un home, de Primo Levi. Molt recomanable.
October 7, 2024
Em sap molt greu per tot el que va passar l'autor, però llegit ara, em sembla més del mateix. Potser no he sabut portar-me a l'època en que està escrit. M'ha semblat dens, molt feixuc.
Read
February 4, 2025El valor de la novel·la no està en la història ni en la prosa, sinó en ser uns dels escassos testimonis que tenim en la nostra llengua de l'horror que es vivia dins dels camps de concentració nazis.
June 2, 2025
Estic convençut que si no hagués llegit tanta cosa sobre els camps hitlerians li posaria millor nota
December 13, 2025
Libro escrito por un hombre de mi tierra, lectura muy dura, libro obligatorio en bachiller, pero es historia, caso real, pelos de punta
May 21, 2016
Although comparisons with Primo Levi are inevitable, it would be unfair not to acknowledge the uniqueness of this book.
First off, it's the point of view of a type of prisoner largely ignored in Nazi genocide literature: the Spanish republican, dumped into a concentration camp after seeing his own country torn apart by a three-year civil war and taken over by reactionary forces. The Spanish subject is usually forgotten in Western paeans about the "liberation" of Europe from the fascist yoke. The reason is, of course, Spaniards were abandoned to their fate because an anticommunist dictator was much preferable to the Western powers than a hypothetical republic with ties to the U.S.S.R. The author doesn't touch upon any of that, though.
Secondly, it was written roughly at the same time as Levi's "If This is a Man", right after the war. Piniella and Levi didn't know each other, of course. Thus, the similarities between both accounts are all the more important and believable as testimony.
Thirdly, this book is fiction, and openly so (unlike Wiesel's "Night", which the author has always strived to pass as strictly real). Piniella claimed that he could better convey his feelings and thoughts through a novel. Not that I care for this particular decision, as I find the obvious fictionalised parts distracting and I was mildly annoyed, especially at the beginning, by the quasi-literary descriptions of landscapes and objects.
In general, it's not as bleak as "If This is a Man". Piniella spent all of four years in Mauthausen, which means - as is confirmed in the narrative - that conditions can't have been for him as horrendous as they were for Levi's lot. Of course, every survivor account invariably has to involve some sort of relaxation or stroke of luck (or a ruthless streak), even Levi's. People who got the usual treatment with no respite just didn't survive. Still, he was not blind to the immense suffering around him and, of course, "not as bleak" doesn't mean it's not intensely depressing all the same. He is also admirably poised and unromantic, he elaborates on a concept he calls the "spirit of the camp" like a disease of the mind, and his reasoning is not far removed from Levi's, although I find the Italian more intelligent and insightful, and a better writer too.
As to the flaws, I perceived, first, a curious haste to "embrace humanity" quite solemnly in the last pages, such as to close the story on a "fitting" note, strange when you consider the general narrative hadn't gone in that direction, and also an eagerness to make sense sense of the whole experience, to "redeem" the suffering, in the clichéd style of the old Bildungsroman. At one point in the book, the author veers interestingly towards a deconstruction of this whole trope, but I think he then made a very conscious effort to present the tale with some coherence, possibly influenced by it being a novel and “needing” that coherence, and to give it a relatively uplifting ending.
An interesting and I would say necessary read, all things considered.
First off, it's the point of view of a type of prisoner largely ignored in Nazi genocide literature: the Spanish republican, dumped into a concentration camp after seeing his own country torn apart by a three-year civil war and taken over by reactionary forces. The Spanish subject is usually forgotten in Western paeans about the "liberation" of Europe from the fascist yoke. The reason is, of course, Spaniards were abandoned to their fate because an anticommunist dictator was much preferable to the Western powers than a hypothetical republic with ties to the U.S.S.R. The author doesn't touch upon any of that, though.
Secondly, it was written roughly at the same time as Levi's "If This is a Man", right after the war. Piniella and Levi didn't know each other, of course. Thus, the similarities between both accounts are all the more important and believable as testimony.
Thirdly, this book is fiction, and openly so (unlike Wiesel's "Night", which the author has always strived to pass as strictly real). Piniella claimed that he could better convey his feelings and thoughts through a novel. Not that I care for this particular decision, as I find the obvious fictionalised parts distracting and I was mildly annoyed, especially at the beginning, by the quasi-literary descriptions of landscapes and objects.
In general, it's not as bleak as "If This is a Man". Piniella spent all of four years in Mauthausen, which means - as is confirmed in the narrative - that conditions can't have been for him as horrendous as they were for Levi's lot. Of course, every survivor account invariably has to involve some sort of relaxation or stroke of luck (or a ruthless streak), even Levi's. People who got the usual treatment with no respite just didn't survive. Still, he was not blind to the immense suffering around him and, of course, "not as bleak" doesn't mean it's not intensely depressing all the same. He is also admirably poised and unromantic, he elaborates on a concept he calls the "spirit of the camp" like a disease of the mind, and his reasoning is not far removed from Levi's, although I find the Italian more intelligent and insightful, and a better writer too.
As to the flaws, I perceived, first, a curious haste to "embrace humanity" quite solemnly in the last pages, such as to close the story on a "fitting" note, strange when you consider the general narrative hadn't gone in that direction, and also an eagerness to make sense sense of the whole experience, to "redeem" the suffering, in the clichéd style of the old Bildungsroman. At one point in the book, the author veers interestingly towards a deconstruction of this whole trope, but I think he then made a very conscious effort to present the tale with some coherence, possibly influenced by it being a novel and “needing” that coherence, and to give it a relatively uplifting ending.
An interesting and I would say necessary read, all things considered.
March 17, 2016
A part of the Holocaust not very well known, that relating to the Spaniards interned in Nazi concentration camps, prisoners of war that have become to all intents political prisoners.
A book altogether unusual in view of the writings on the subject, because, while not lacking in the description of the terrible violence perpetrated by Nazi torturers on prisoners, is based more on the deepening of the psychology of all the characters involved. Thus there is a detailed analysis of the mindset of the German SS and criminal prisoners used as Kapo; Communist prisoners with their anxiety to proselytize, to those who subdued the spirit of the field, they forgot their humanity; all filtered through the eyes of Emili, the designer, which seems to be the only human in a world of monsters.
I thank Wilfrid Laurier University Press and Netgalley for giving me a free copy in exchange for an honest review.
Una parte di Olocausto non molto conosciuta, quella relativa agli internati spagnoli nei campi di concentramento nazisti, prigionieri di guerra diventati a tutti gli effetti prigionieri politici.
Un libro tutto sommato insolito nel panorama degli scritti sull'argomento, perché, pur non mancando la descrizione delle terribili violenze perpetrate dai torturatori nazisti sui prigionieri, si basa più sull'approfondimento della psicologia di tutti i personaggi coinvolti. Si ha così un'analisi dettagliata della forma mentis dei tedeschi, SS e prigionieri comuni usati come kapò; dei prigionieri comunisti con la loro ansia di fare proselitismo, di coloro che, sottomessi allo spirito del campo, hanno dimenticato la loro umanità, il tutto filtrato attraverso gli occhi di Emili, il disegnatore, che sembra l'unico essere umano in un mondo di mostri.
Ringrazio Wilfrid Laurier University Press e Netgalley per avermi concesso una copia gratuita in cambio di una recensione onesta.
A book altogether unusual in view of the writings on the subject, because, while not lacking in the description of the terrible violence perpetrated by Nazi torturers on prisoners, is based more on the deepening of the psychology of all the characters involved. Thus there is a detailed analysis of the mindset of the German SS and criminal prisoners used as Kapo; Communist prisoners with their anxiety to proselytize, to those who subdued the spirit of the field, they forgot their humanity; all filtered through the eyes of Emili, the designer, which seems to be the only human in a world of monsters.
I thank Wilfrid Laurier University Press and Netgalley for giving me a free copy in exchange for an honest review.
Una parte di Olocausto non molto conosciuta, quella relativa agli internati spagnoli nei campi di concentramento nazisti, prigionieri di guerra diventati a tutti gli effetti prigionieri politici.
Un libro tutto sommato insolito nel panorama degli scritti sull'argomento, perché, pur non mancando la descrizione delle terribili violenze perpetrate dai torturatori nazisti sui prigionieri, si basa più sull'approfondimento della psicologia di tutti i personaggi coinvolti. Si ha così un'analisi dettagliata della forma mentis dei tedeschi, SS e prigionieri comuni usati come kapò; dei prigionieri comunisti con la loro ansia di fare proselitismo, di coloro che, sottomessi allo spirito del campo, hanno dimenticato la loro umanità, il tutto filtrato attraverso gli occhi di Emili, il disegnatore, che sembra l'unico essere umano in un mondo di mostri.
Ringrazio Wilfrid Laurier University Press e Netgalley per avermi concesso una copia gratuita in cambio di una recensione onesta.
September 26, 2007
Les obres autobiogràfiques que se centren en els camps de concentració nazis sempre m'han produït certa fascinació. 'Si això és un home' de Primo Levi és un dels meus llibres preferits. En aquest cas, 'K.L. Reich' comença molt bé i té coses molt bones, però crec que a l'última part el ritme decau i el final s'allarga massa. M'agrada com al principi l'acció és coral i anem coneixent les experiències de diferents personatges. Crec que funciona molt bé que hi hagi un protagonista optimista i un de realment pessimista. M'encanta com descriu les jerarquies que s'estableixen al camp. Tot té molta força, fins que es desinfla. I al principi també m'agrada com s'expliquen les rivalitats entre anarquistes, sindicalistes i comunistes que hi ha dins al camp, però cap al final insisteix massa en aquest aspecte i es torna repetitiu. A més, una cosa que sí que realment em molesta és la superioritat moral de la que s'imbueix el narrador (també respecte als companys com ell). Les consideracions morals em carreguen però molt, perquè realment no hi ha necessitat de condemnar accions terribles que ja queda clar per tothom que són terribles. I tampoc hi ha necessitat de condemnar tots els alemanys per bàrbars, Ara bé, tot això que critico ho entenc perfectament, entenc perfectament que passi.
Displaying 1 - 30 of 41 reviews