Quan en 1865 s’inicià l’enderrocament de les muralles de València la ciutat començava també un procés d’expansió sense límits, i hortes, barraques, séquies, sendes i alqueries serien fagocitades per l’urbs sense contemplacions fins a l’actualitat.
Càndid és la concreció d’eixos temps i eixos canvis a través d’una nissaga familiar. En un recorregut que s’allarga durant generacions, els successius Càndids assistiran als fets més rellevants –i també als més íntims– de la història de la ciutat, a temps d’esperances i derrotes, de mínimes victòries, enganys i manipulacions.
Amb la presència de l’ombra eterna de Blasco Ibáñez i de figurants de luxe com Fèlix Azzati, Vicent Miguel Carceller o Max Aub, les peripècies de l’ingenu Càndid –sempre diferent però sempre el mateix– són el cant amorós i dolgut a una ciutat, un ensomni alhora líric i procaç que la prosa de Miquel Nadal convertix en referent i fita més que memorable de la literatura valenciana.
"Càndid" és una novel·la on València i la història dels seus darrers 150 anys és el personatge que ho ocupa tot. El coneixement de Miquel Nadal Tárrega és enciclopèdic. Podríem dir que és una història trista, d'oportunitats perdudes, però que traspua una estima gran per la ciutat i, en concret, per la geografia biogràfica de l'autor, un Quatre Carreres que fou horta i que ara ja és quasi tota asfalt. No és una lectura senzilla, però paga la pena llegir-la per entendre millor València.
Aquesta novel·la, Premi Lletraferit de Novel·la 2021, es un recorregut dels últims cent cinquanta anys d’història de València a partir de les vides dels Mocholins, generació tres generació.
Com el seu nom propi assenyala, així com les experiències dels seus protagonistes, Càndid és un arquetip d'ingenuïtat i optimisme, un personatge que serveix de vehicle per explorar grans preguntes sobre la vida, la societat i la condició humana. La referència a la novel·la de Voltaire és inevitable. Ambdues obres posen en qüestió les percepcions idealitzades de la realitat, encara que Nadal, explora la transformació de la ciutat de València i els seus habitants a través de la mirada d'un personatge que s'enfronta als canvis.
L'optimisme i el pessimisme, les conseqüències de creure cegament en un món ideal, la injustícia i el sofriment, la política i la societat... Al llibre no sols queden reflectits els esdeveniments que assolaren la ciutat i el país els últims anys. També els personatges reals que idealitzaren canvis que a la fi van convertir-se en no res. La vida passa i la ciutat, així com l’idealisme, sovint moria. La cerca de la felicitat i la realització personal en un món marcat per la injustícia, el sofriment i la incertesa se complica amb totes les transformacions socials i urbanes d'una ciutat que oblida al molta facilitat.
Hi han cites i reflexions interesants, però he de confessar que no he pogut connectar ni amb l’estil ni la narració de la novel·la. Encara que és curta i amb capítols breus, no podia empatitzar amb personatges que es mostraven de manera fugaç i sense moltes coses que els definira. En conclusió, el llibre no m’ha acabat de enganxar.
Un bon recorregut per la ciutat de València des de l'enderrocament de les muralles. En ocasions, un poc difícil de llegir i seguir per la quantitat de referències i la manca d'una narració contínua per mitjà dels personatges.
Fins ara ha sigut el lletraferit que menys m'ha agradat. És veu que l'autor té un coneixement enciclopèdic i immens sobre la ciutat de València de l'ultim segle i mig, però no trobe adient abocar eixe coneixement en una novel·la. Potser deuria haver escrit un assaig o un llibre d'història.
El llibre és una llarga enumeració de referències històriques que molts voltes no sumen res a la història que es narra. Referències també moltes voltes molt concretes difícils de seguir o conèixer.
La lectura és un poc feixuga, utilizant moltíssims sintagmes curts entre comes en cada oració, complicant extraure el moll de l'os. La línia argumental és molt difusa, amb paràgrafs a voltes inconnexos, descripcions i desviaments que porten enlloc...
Té alguna reflexió i curiositat molt interessants i és un llibre curt que es pot llegir en un parell de dies.
Una bonica novel·la molt periodística. L'estimarà molt l'amant de la ciutat de Valencia. Potser qui no la conega tant trobarà a faltar més personatges i en més profunditat.