Pandemia y posverdad

by Jordi Pigem

Estamos personalizando a los robots y, a la vez, estamos robotizando a las personas. Parece una paradoja. No lo es. Contrastando las clásicas novelas distópicas de Orwell y Huxley con las propuestas del Foro Económico Mundial y otros heraldos del poder político y económico, Pandemia y posverdad analiza multitud de acontecimientos inesperados que nos toca comprender.

Escrita con rigor y no sin ironía, con estilo fluido, ritmo intenso y horizonte omniabarcante —de la literatura contemporánea a los estudios pioneros sobre biología y ciencias de la salud, de la filosofía y la psicología a la sociología del poder político, digital y financiero—, la obra arroja luz sobre las complejidades que envuelven a la pandemia. Y sobre lo que se mueve en el fondo de las corrientes que desde hace ya tiempo están transformando el mundo.

Una invitación a ver más allá de las máscaras y a restablecer el sentido común en relación con la tecnología, la salud y la vida.

Genres: Philosophy

144 pages, Paperback

First published December 1, 2021

About the author

"Jordi Pigem is a writer and philosopher, formerly a lecturer in the history of science at Schumacher College in England." - Tikkun Magazine, May/June 2007, p. 75

Reviews

[Javier Gil Jaime · Rating 5 out of 5]

'Pandemia y posverdad' es una obra única, tremendamente lúcida, valiente, arriesgada, una profunda reflexión del complejo mundo al que somos (y estamos) empujados a vivir.

Una aguda advertencia de las consecuencias de la pandemia por la covid-19, del advenimiento de la peligrosa Cuarta Revolución Industrial a manos de los gurús de las tecnofinanzas y los chamanes del tecnocapitalismo (entre los que se encuentra la Fundación Bill & Melinda Gates) y de cómo el sistema capitalista invade nuestra salud y nos va destruyendo y moldeando a su imagen y semejanza para que los robos sean más humanos y los humanos más robots.

De inestimable lectura, muy recomendable, por favor, dejen de leer esta escueta y pobre reseña y busquen en su biblioteca (o librería) más cercana el libro de Pigem que desentraña una serie de lógicas más o menos veladas de los poderes mundiales y de la economía global hacia una transformación de la vida y sustitución de los valores clásicos por el paradigma del dato, la estadística y los algoritmos. Hay una añoranza, por parte del autor, de unos valores tradicionales que se han diluido en el marasmo de la posmodernidad.

Leído prácticamente de una sentada, con una probablemente segunda obligatoria lectura, con un apartado de notas ampliamente referenciado y tomando como punto de partidas las exquisitas dos grandes novelas distópicas clásicas de nuestro tiempo: Un mundo feliz y 1984.

Ciudadanos del mundo, lean este pequeño libro y empiecen a pensar (y a temer) el mundo en el que vivimos. Tal vez con ello seamos más conscientes del peligro.

[Francesc Brunés]

Un molt bon amic em va regalar aquest nou assaig de Jordi Pigem publicat per Fragmenta Editorial, on l’autor reflexiona de forma brillant sobre la vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial, immers en la situació convulsa, incerta i desconeguda que vivim. El text transita entre dues novel·les distòpiques: Un món feliç d’Aldous Huxley i 1984 de George Orwell. Aprofundeix entre la societat controlada (Orwell) i la societat distreta (Huxley), dibuixant els panorama on ens trobem en el que “estem personalitzant els robots i, a la vegada, estem robotitzant les persones”. Amb la ironia que el caracteritza, l’autor no s’està de referir-se amb rigor als estudis pioners sobre la biologia i les ciències de la salut, de la filosofia i la psicologia a la sociologia del poder polític, digital i financer. “La física quàntica implica que el món no és fet de coses, sinó de relacions”, afirmacions com aquestes fan del llibre un pou d’on extreure reflexions que poden ajudar-nos a entendre millor el què passa i, sobretot, com podem construir un demà més humà.

[Sebastià Caldentey · Rating 3 out of 5]

Assaig que havia deixat a mitges fa un temps i que ara li he acabat de pegar una estirada. Combina els mons de les distòpies d'Orwell i Huxley per fer una anàlisi sobre la situació postpandèmia. Està bé per agafar bibliografia perquè cita a molts d'autors interessants. Conté algunes idees que m'han agradat però en general m'ha parescut un pèl massa conspiranoic pel meu gust.

[Arnau · Rating 4 out of 5]

crec que aquest llibre d'aquí uns anys serà un referent. Premonitori

[Xabier Cid · Rating 1 out of 5]

This book has a few interesting pages, those when Pigem compares Huxley and Orwell's main works. But the rest is a bunch of fallacies, syllogisms or just conspiracy-theorist, blatant lies. No wonder the author claims himself to be a 'holistic philosopher', as he shows a full, complete command of all ways to mislead with apparent reasoning.

The basic line of the book is that nowadays life is less 'human', yet whatever 'being human' is it is never defined. If humanity were defined, we could measure this and say "ah, ok, this guy is right or wrong", but 'humanity' being only a feeling in his head, he is always right. He is prepared for that criticism of showing no evidence: he also says that the vice of 'measuring' goes against humanity. So my argument is not human, I guess.

In that "more human" side of life, there were no robots, there was less inequality (false, but the author doesn't care about figures), and medicine was better. Medicine was better because it was more 'human', not because it saved more lives (because, again, that's too scientific and therefore inhuman). Humans in those good, old times were less 'manipulable': it is now when we really live inside Plato's cave and we can't even see that we are prisoners there (unless Pigem, because he can see the truth for us). When those good old times happened it is not said: let's no go into details and compare if a random human of the year 800 or 1400 or 1800 was less or more manipulable than one of 2023: trust the fancy words and don't look for any data to support these points of view; that would be dehumanising.

Who is to blame for this massive dehumanisation? Who are the culprits? Well, Descartes is a big evil, but Soros, Amazon, Apple, the OMS and, mainly the Bill & Melinda Gates Foundation are the perpetrators of this dehumanisation now. Behind every dehumanising movement, being these robotisation, medicalisation, or economic or social progress, there is always a responsibility for Bill & Melinda Gates. Of course, they are also behind the invention of COVID-19: actually, in the three or four last chapters of the book, there is room for insinuating, without any evidence, that COVID-19 was a planned, designed and implemented disease to accelerate the dehumanisation of human life, quoting (without evidence, I insist) the classics of Naomi Klein and other conspiracy-theorist works.

I recommend the reading of https://misinforeview.hks.harvard.edu... to understand this shameful bunch of pages.

[Guillem Relatsdelbuscador · Rating 5 out of 5]

David Beasley, director executiu del Pograma Mundial d'Aliments, va ser guardonat el 2020 amb el
Premi Nobel de la Pau. L'any següent, va declarar:

'Nou milions de persones moren de fam cada any. […] Ens n'hauríem d'avergonyir. Al pic de la
covid, l'augment de riquesa dels multimilionaris ha sigut de 5.200 milions de dòlars AL DIA. Al
mateix temps, 24.000 persones moren de fam cada dia.'. Ens n'hauríem d'avergonyir.


'Lamentablement, la salut pública ha esdevingut una via d'extracció de diners públics cap a mans
privades.
Era evident que la festa del consum i les pantalles tenia data de caducitat.Google, per exemple,
consumeix més energia que tota una gran ciutat europea.. Al llarg de la història, la humanitat va
viure emprant poc més d'una dotzena dels elements de la taula periòdica (ferro, carboni, coure i
pocs més). Avui, només un smartphone en requereix prop de la meitat.
Quan ja no hi ha nord, quan no hi ha res verdader i tot està permès,ja no es pregunta ¿per què?, es
pregunta ¿per què no?


No hi ha Quarta revolució industrial possible en el món real. Però la lògica tecnocràtica continuarà
impertèrrita, perquè és incapaç d'atendre la realitat.
La propaganda ha anat triomfant sobre la realitat i l'entreteniment sobre la cultura. Fa gairebé mig
segle Chomsky i Herman ja van mostrar que els mitjans de comunicació sempre oferien un biaix en
forma d'adoctrinament subtil, difícil de percebre a simple vista.


Jaspers ja va definir fa un segle la creença com aquella convicció mantinguda malgrat que la realitat
mostra repetidament que és falsa.
S'entela el mirall de la ciència amb el torb de la Postveritat i dels interessos creats. Fa dècades al
recerca científica està orientada al que és rendible al tecnocapitalisme.


L'OMS, quan va ser fundada fa 75 anys, no depenia, com ara, de l'indústria farmacèutica, ni
d'entitats afins (inclosa de manera molt destacada la sospitosa fundació Bill i Melinda Gates).
Aquesta és la magnitud del terratrèmol que les mesures contra la covid han provocat en la salut
mental. Un món amb menys lucidesa és també un món més controlable.


Els vents del pensament únic que han començat a bufar amb la covid van en direcció a aquesta
ortodòxia que 'significa no pensar'. Si l'ésser huma deixa de ser un ésser capaç de comprendre,
queda reduït a un simple engranatge del sistema tecnoapitalista, s'enfonsa en el món sense ànima,
sense interioritat, sense sentiments, sense consciència, propi de les màquines. Un món en que l'únic
que importa és l'eficiència.

Sabem que els móns artificials, com la RA, només són miratges dins el món tangible, real: Una
persona que es posa ulleres de 'realitat virtual' continua depenent dels ritmes de la biosfera i de
l'equilibri del seu cos per seguir amb vida.

[Irreverent · Rating 4 out of 5]

Lectura molt necessària per comprendre l'entramat que l'elit techno-financera està teixint. Curiosament, després de cada crisi, els més rics surten més beneficiats, i els més vulnerables més perjudicats. Fa poc vaig escoltar en un documental que "The financial system is very often a wealth extraction mechanism. It is not a wealth creation system for the many, it’s a wealth extraction mechanism for the few". ("El sistema financer sovint és un mecanisme d'extracció de riquesa. No és un sistema de creació de riquesa per molts, és un sistema d'extracció de riquesa per uns pocs"). Encara hi ha molt darwinisme social, molta ansietat d'estatus (call llegir Alain de Botton "Status Anxiety") que sembla entestat en portar-nos a un futur distòpic digne de 1984 o Brave New World (Un món feliç).

I és una llàstima que certa gent, amb tota l'evolució que arrosseguem al darrera, encara es deixa encegar per una miopia materialista enlloc d'intentar convertir el segle XXI en una oportunitat per assolir una nova mentalitat més solidaria, pacífica i empàtica.

L'única crítica que li faig al llibre és la de no haver trobat alguna alternativa que actualment estigui contrarestant aquestes tendències, perquè al acabar de llegir el llibre, et donen ganes de llençar-te d'un pont. Una nota d'optimisme s'hagués agraït.

[Manelo · Rating 4 out of 5]

Información relevante y contrastada (alguna imprescindible), por mucho que algunos se resistan a admitir la realidad de que una buena parte de lo que desde puestos de poder se quiere hacer pasar por teoría conspirativa responde en realidad a los mecanismos de funcionamiento de este mundo.

El autor podría haber redondeado esta obra haciendo explícito que no existió una pandemia como tal, ni siquiera una epidemia. Sus argumentos e ideas complementan otras informaciones útiles que, de un tiempo a esta parte, proceden de vías alternativas a los subvencionados cuando no comprados medios de comunicación de masas.

[Sebastià · Rating 5 out of 5]

Restem alienants vers la litúrgia i narrativa d'arreu, sigui comuna, pròpia i, fins i tot foránea.
Economia, com a Nou Ordre "mundial" per sobre d'un ja vell, ordre del capital.
"Moneta" com la catarsi simbòlica del nou món (next generation, CBDC). En algun moment la certesa de ELits, BANcs, COL·laborados ha esdevingut el disparador principal per a la generació de nous protocols (de dades, de serveis, de seguretat, d' emergències) com a aplicatiu o recepte d'aquest nou Ordre 'domestic'. Revolució a la granja?

[Maria Ripoll Cera · Rating 3 out of 5]

Una invitación a observar como el "duelo distópico" entre "Un mundo feliz" y "1984" se resuelve con un reinado compartido. Este libro es un análisis claro y de fácil comprensión, de cómo en nuestra sociedad se ha instaurado el ojo único que todo lo vigila y la sociedad del no-pensar-ni-sentir, la sociedad del entretenimiento. Vamos apañados si no apagamos ya móvil y televisor y recuperamos el pensar y el vivir.

[Jim · Rating 4 out of 5]

The book is interesting, and it makes a good case for fighting against the trend to incorporate ICT into our way of life and our way of working. The pandemic has accelerated the robotization of humans and the humanization of robots, and the book argues that the final result of all this will not be at all good for the vast majority of human beings.

[Daniel Durantes · Rating 4 out of 5]

Muy interesante y da que pensar. Le habría puesto las 5 estrellas de no ser porque hacia el final pone en cuestión ciertos aspectos de la vacuna covid que me han hecho dudar bastante de hasta qué punto está fundamentado o hay cierta opinión detrás, pero en general, muy buen ensayo sobre el tecnocapitalismo.

[Orioloo · Rating 5 out of 5]

Condensa moltes idees i conceptes en poques pàgines, molt entenedor i fluid.
Una visió des de la filosofia de la realitat que ens està tocant viure. Molt recomanable. Fa ganes de tornar a agafar Brave new world de Huxley i 1984 d'Orwell amb la mirada posada en l'actualitat

[Alfons P.M. · Rating 3 out of 5]

Bon assaig amb molt bona dialèctica i reflexions inicials. Malauradament, cap al final l'autor començar a introduir mitges veritats, i opinions extremadament personals com si es tractessin de fets, que dilueixen l'anàlisi brillant inicial.

[Gal·la Sisquella i Freixes · Rating 5 out of 5]

Brutal!!! Agafa les idees de "1984" i "un món feliç" explicades en el context actual.