Sol, i de dol

by J.V. Foix

Sol, i de dol és un dels llibres majors de J. V. Foix. Escrit al llarg de molts anys en sonets clàssics, tracta la majoria de temes que van ocupar el poeta: la pertinença a una estirp, la recerca del permanent, l’erotisme transcendental i l’efímer i els jocs verbals pirotècnics. I tot això dintre d’una tradició, la llatina, de la qual es va voler sentir part i continuador. Jaume Vallcorba, que va treballar directament amb el poeta durant anys, ens presenta aquesta edició, amb un pròleg que dóna les claus per entendre el llibre.

Genres: Poetry

96 pages, Paperback

First published January 1, 1975

About the author

J.V. Foix (1893-1987). Neix a Sarrià. Comença la carrera de dret, però l'abandona per la seva vocació literària. El 1917, Joaquim Folguera l'incorpora a La Revista, i l'any següent és director de Trossos, que havia fundat J. M. Junoy.
El 1927 publica Gertrudis i el 1932 KRTU, dos llibres de prosa poemàtica que formen part integrant d'un extens diari que Foix data el 1918. Quan La Publicitat és catalanista, en dirigeix ​​la secció literària i hi col·labora diàriament amb el pseudònim Focius.
Després d'un llarg període de silenci, l'any 1947 apareix la seva primera obra poètica Sol, i de dol, que havia estat impresa el 1936. Foix combina la tradició humanística catalana amb els corrents literaris més nous, que adapta amb una originalitat singular. S'autodefineix com "un investigador en poesia". La seva actitud la resumeix ell mateix amb el conegut vers "M'exalta el nou i m'enamora el vell".

Foix publica poesia molt tardanament. De fet, la difusió del poeta no comença fins a la dècada de 1950. Gimferrer considera Sol, i de dol (una col·lecció que consta de setanta sonets dividits en cinc seccions) "un dels grans llibres de la poesia catalana moderna". Combinació de poesia doctrinal, didàctica i de meditació sobre el món, l'autor hi presenta el seu ideal artístic: "L'equilibri, suprem, classicista".

El 1956 publica Del diari 1918, una continuació de Gertrudis o KRTU, però, al mateix temps, una evolució pel que fa a la concepció filosòfica del món o a les idees del poeta. A partir d'aquest moment comença a publicar amb regularitat poemes diversos i proses poètiques. El seu últim llibre és Cròniques d'ultrason, de poemes prosa, publicat el 1985. Mor a casa el 29 de gener de 1987, l'endemà del seu 94è aniversari.

Reviews

[Marina Castey · Rating 3 out of 5]

Jo n'estic segura que aquest jambo es drogava. Ara, tan malament no li sentava, però.

[anna sedó · Rating 2 out of 5]

paraules i poemes bonics, però no m’he enterat d’absolutament res 🙃

[Sofia · Rating 4 out of 5]

Recomano encaridament l'edició de Quaderns Crema: no arriba a ser per la introducció de Jaume Vallcorba i no hagués entès res.

És una poesia molt bella i alhora molt dura de seguir. Explora temes curiosament humans, però això us ho explicara millor Jaume Vallcorba.

M'ha superat completament quan parla de Déu... 0 interès.

[...] Si el real és la pura coneixença,
Tu no ets tu -singular accident,
Rastre imprecís en boscatge inclement-. [...]

[Irreverent · Rating 4 out of 5]

Vaig llegir els poemes fa molt de temps, així que no tinc una impressió fresca de la lectura, però recordo que em van semblar molt concisos, profunds, ben arrodonits (per estar subjectes a una rima, que sovint condiciona l'elecció de mots) i exigents. Cal rellegir el poema per anar trobant-hi noves capes de significat. Això sí, els poemes t'acaben arrossegant a un paratge emocional erm i hostil on la veritat no es pot camuflar en cap refugi.