El primer dia d’escola els companys de classe decideixen que en Jacob és una nena i que és intocable. L’home que al cap dels anys estima el seu cos se’n voldria venjar perquè els odia amb tot l’odi que el Jacob no els ha tingut. ¿Qui pot aturar la violència dels infants?
Unsex me here! és el crit de Lady Macbeth en adonar-se que el seu marit no és capaç de matar el rei: voldria ser un home per encarregar-se’n ella mateixa.
Però abans, algú ha decidit què és el que correspon a un gènere i a un sexe:
«I en canvi en Jacob, quants cops no hauria volgut no tenir cap sexe per no haver de ser el cos maltractat i ultratjat. Asexat, només, sense intencions de matar.» No és des de la ferida que parla aquest llibre, sinó des d’una reflexió original i profunda sobre la raó de ser de l’exclusió.
Aquest llibre és, ben bé com diu en algun moment el propi narrador, un epitafi molt llarg. Ple d'amor i dolor, fragmentat i una mica enrevessat, a estones. El que més m'ha agradat és com el narrador parla sobre el cos propi i aliè. Hi ha frases i fragments de chapeau.
[Audiollibre] Flop flop flopiana grande…. Tot el llibre és tot el rato el mateix en plan: Ai s’ha s-word l’amor de la meva vida que és un marica de gènere dubtós estic trist i frustrat pf que avorrit
Club de lectura les franqueses del vallés 2025 (em penso que l'any vinent tornem a un cert to de comèdia). Aquest és un llibre important, d'altre banda. Tristíssim, però molt important, amb una prosa densa i colpidora sense excessos en el seu tarannà, d'altre banda, teatral, bell, declamat, variat.
Si, tal com diu la sinopsi, és una declaració d'odi i d'amor alhora.
Durant més de la meitat del llibre es destil·la un odi vers tots aquells que han marcat la vida d'en Jacob des de la seva innocència. Explicant com ja va rebre una etiqueta des del primer dia de classe i un tracte desigual sense que ell pugui entendre-ho i tampoc faci res per defensar-se, ho naturalitza. Des de llavors, la seva relació enfront del món serà estranya i molts s'enduran una impressió errònia (sembla ser) del seu caràcter i forma de ser fet que el narrador (amic i gran estimador d'en Jacob) mostri la seva ràbia i ira enfront de la injustícia.
La resta del llibre és una declaració d'amor cap al Jacob, on es posarà èmfasi en aquesta innocència i manera estranya de procedir vers la vida, com punts per encapritxar-s'hi i enamorar-s'hi del personatge.
Què m'ha semblat? Un llibre diferent, estrany a l'hora d'estar organitzat cronològicament i en la forma de fer; però que també sap dur al lector en la situació del Jacob i trobar-lo entranyable.
Un relat d’amor, odi & dol que, tot i tenir passatges que arriben a l’ànima, penso que podria haver expressat el mateix amb la meitat de pàgines.
Macbeth que quan ha de matar sent que no té el sexe que s'ha de tenir. Lady Macbeth que vol matar i vol tenir el sexe que el seu marit té però no sent que té. En canvi en Jacob, quants cops no hauria volgut no tenir cap sexe per no haver de ser el cos maltractat i ultratjat. Asexat, només, sense intencions de matar.
Sembla ben bé un pròleg sense fi. Un pròleg dur d'escriure i llegir, carregat de dolor i penediment, però totalment necessari i pler d'imatges punyentment boniques.
Viure una vida sencera sent i no sent, patint dualitat i violències amb les quals s'importunen als cossos sense gènere/no normatius. Veure amb l'odi de qui estima profundament i odia encara més profundament per no poder protegir a qui se li ha barrat el pas per, com lady Macbeth, voler despendre's del seu sexe.
Ple d'amor i odi; per explicar els sentiments he trobat que fa servir frases i estructures massa enrevessades, massa recargolades, que fan que hagi empatitzat menys amb el narrador, però hi ha passatges molt bonics