Lapislàtzuli

by Elena Cases Rodríguez

Lapislàtzuli és un viatge interior on els personatges expressen totes les preguntes que s'acumulen dins del seu ser, i on, a través de la mort i de l'amor, intenten comprendre el significat de la seva existència. El llibre està tenyit d'un llenguatge feminista i reivindicatiu que intenta desconstruir tot allò que ens han ensenyat per crear un pensament crític. Una novel·la que tracta temes d'actualitat i alhora es planteja d'altres que han estat arraconats i que han esdevingut tabús. Elena Cases interroga. Us heu preguntat, algun cop, si els fets que emprenem són fruit del camí preestablert que la societat considera com a convencional?...

304 pages, Paperback

Published February 15, 2021

Reviews

[Cristina · Rating 2 out of 5]

7/10

Si os gusta el estilo de Sally Rooney, y leéis en catalán, este es vuestro libro.

Se que es imposible comparar a dos autoras, cada una es un mundo y es especial a su manera, pero esta novela me ha recordado en ciertos aspectos a Sally Rooney.

Nos encontramos con una novela de personajes, de reflexiones, de feminismo, de la soledad, de la ruptura, de la perdida, del amor... Todo con una narración muy intensa, poética.

No quiero decir mucho para no estropearlo, pero sin duda es un libro para llenarlo de postits. Tiene muchísimas reflexiones sobre muchísimos temas.

Es cierto que en ciertos momentos (más hacia el final del libro), he sentido que esta narración se me hacía algo pesada en ciertos puntos. Como que necesitaba más trama y algo menos de reflexión.

En definitiva, es una lectura que me ha hecho reflexionar, que he disfrutado mucho y que recomiendo.

[Fran · Rating 1 out of 5]

Em va semblar un llibre pretensiós, que pretén ser profund sense entrar en profunditat realment. En la novel·la, s'intenta tocar temes que son interessants, com el veganisme, feminisme, o relacions no tòxiques; no obstant això, la narrativa no sembla estar filada, sinó que se sent forçada, com si enmig d'una novel·la estiguessin tractant d'educar-te.
Aixó pot ser perquè l'objectiu de sensibilitzar sobre tants temes alhora, pot dificultar aprofundir qualsevol en concret

[Benllegits · Rating 2 out of 5]

Les vides de la Blanca, una pintora acabada de sortir de la universitat, i en Liam, un jove filòleg que treballa a una petita editorial de París, s'entrellacen en aquesta novel·la que busca una reflexió profunda sobre la vida i les profunditats de l'ànima humana. Escrita amb un to poètic evident, Elena Cases ens fa partícips dels mons interns d'aquests dos personatges per tal que descobrim amb ells si és possible o no un camí conjunt on estimar-se i estimar-se bé. En aquest sentit, la novel·la mostra sense complexes grans temes dels nostres dies (feminisme, diversitat sexual, amor no tòxic, responsabilitat afectiva...) i d'altres que potser encara avui es tracten ben poc (la mort, el dol, la superficialitat i la hipocresia que impera en les persones, la importància dels diners, la desconnexió amb la nostra essència i amb les petites coses que ens regala la vida, etc.).
Personalment, m'ha costat una mica entrar a la història, però honestament penso que és per un tema d'edat o de "pantalles superades". De fet, un pensament recurrent que he tingut mentre llegia ha sigut que si hagués arribat a les meves mans fa uns deu o quinze anys m'hauria encantat. Per tant, tot i que no el recomanaria en un ampli espectre, sí que li reconec missatges molt potents i necessaris de cara al públic més jove. Doncs en general és un text per subratllar i subratllar.

[Miquel Rovira · Rating 4 out of 5]

Ni la Blanca ni en Liam passen per la seva millor època. La primera, catalana i estudiant de Belles Arts, viu una ruptura amorosa mentre paeix els últims dies de la seva mare, menjada pel càncer. El segon, irlandès i que treballa en una editorial parisenca, ha de posar ordre a la seva vida al costat del seu tiet Jack.

Sense un conflicte molt marcat a banda de la resolució dels problemes existencials dels dos protagonistes, Elena Cases ens farà viatjar per les dimensions més recòndites dels nostres éssers i a fer-nos preguntar coses sobre nosaltres mateixos que difícilment ens hauríem imaginat.

Amb regusts “murakamians” i un llenguatge que a voltes frega la prosa poètica (en aquest sentit, a subratllar els últims capítols), el llibre repassarà i aprofitarà, amb capítols explicats alternament per la Blanca i en Liam, per reflexionar sobre temes com l’amor, la mort, el sexe, el feminisme...

Per què “murakamians”? Per la priorització de la reflexió enfront de l’argument, per l’onirisme amatent, per la profunditat de la introspecció i els sentiments, per l’ús de la ficció com a pretext per a incloure pensaments, i per debatre de tot i més obertament (i perquè sé que l’autora n’està enamorada 😉).

Hi ha paràgrafs, per la seva complexitat i contingut, per emmarcar, immaculats, com d’altres que crec que necessitarien retocs, i em refereixo especialment a la repetició de patrons narratius i de la naturalitat a l’hora d’expressar-se, sobretot quan els personatges parlen.

Per acabar, he trobat estranya la presència d’algunes errades ortogràfiques i gramaticals bàsiques, a remarcar el mal ús de complement directe i indirecte.

I vosaltres, heu llegit “Lapislàtzuli”? Què us ha semblat? Sabeu que, amb menys de trenta anys, és el quart llibre d’Elena Cases?

[Miguel Ángel · Rating 3 out of 5]

A través dels seus personatges principals, que es van alternant entre els capítols, l'autora ens parla de temes tan vitals com la vida, l'amor, la sexualitat i la mort.

Encara que d'inici he seguit amb interès la narració, ha arribat un punt en el qual he deixat de llegir les seves pàgines pel fet que aquest havia anat decreixent.

[Txell · Rating 4 out of 5]

Un llibre molt diferent i especial. Ple de reflexions sobre la vida, la mort, la pèrdua i l'amor. Un llibre que et fa pensar. Preciós.