What do you think?
Rate this book
Guilleries
Taradell, darrers anys del segle XIX. Mentre juga a prop del riu, en Boi descobreix un rastre de sang. Seguir-lo significarà desenterrar el passat i marcarà l’inici d’una aventura que l’obligarà a separar-se de la seva família, amagar-se a dins els esbarzers i fugir de les partides de pistolers que circulen per la Plana. En Boi cavalcarà entre la boira, en un viatge que li permetrà descobrir l’amistat, l’amor, la crueltat i el dolor.
Guilleries és un western crepuscular, una novel·la de formació sobre la culpa i la redempció, que celebra la vida en totes les seves manifestacions. Una bellesa que no s’atura davant la violència i la brutalitat més antigues.
Guilleries és un western crepuscular, una novel·la de formació sobre la culpa i la redempció, que celebra la vida en totes les seves manifestacions. Una bellesa que no s’atura davant la violència i la brutalitat més antigues.
- GenresFiction
186 pages, Paperback
First published January 1, 2022
18 people are currently reading
389 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 90 reviews
February 8, 2022
Ambientada a la zona de les Guilleries a finals del segle XIX, tot comença quan en Boi, després de la mort de sa mare i per voluntat de son pare, es veu obligat a quedar-se a viure amb la seva àvia, Madame Laveau, una misteriosa dona portadora de diversos secrets. Un dia mentre està al bosc, en Boi es toparà amb un fet que canviarà la seva vida i activarà una cerca i persecució trepidant que el portarà a descobrir i entendre, entre d'altres, l'ocult passat de la seva família.
Definida com a "Western" crepuscular, el que fa tan addictiva aquesta obra, és la manera que té en Ferran García de conduir-la; l'arquitectura emprada en la seva construcció i sobretot, la forma que el taradellenc ens la conta, amb bellesa en la narració, però també amb cruesa i violència quan la història així ho demana. Tot queda embolcallat en una atmosfera de misteri que es manté fins al final. Al principi pot semblar complicat encaixar totes les peces del trencaclosques, però a mesura que avancem anirem descobrint tots els perquès.
Atenció també a l'entramat de personatges —molt ben construïts—, tots ells amb secrets que anirem descobrint a poc a poc i amb una evolució dels mateixos força encertada a mesura que avança la història. García és bon coneixedor de la zona de la Catalunya interior per on ens mou, el qual, ajudat per unes acurades descripcions, facilita la tasca d'endinsar-nos en els boscos, les muntanyes i els poblets de les Guilleries.
Doncs sí, cal dir-ho i escampar-ho: Ferran García ha escrit una meravella —des de la meva opinió i fins ara, el millor que s'ha publicat enguany escrit en català—, una lectura deliciosa que ben segur també estarà entre les meves millors lectures en acabar el 2022.
Definida com a "Western" crepuscular, el que fa tan addictiva aquesta obra, és la manera que té en Ferran García de conduir-la; l'arquitectura emprada en la seva construcció i sobretot, la forma que el taradellenc ens la conta, amb bellesa en la narració, però també amb cruesa i violència quan la història així ho demana. Tot queda embolcallat en una atmosfera de misteri que es manté fins al final. Al principi pot semblar complicat encaixar totes les peces del trencaclosques, però a mesura que avancem anirem descobrint tots els perquès.
Atenció també a l'entramat de personatges —molt ben construïts—, tots ells amb secrets que anirem descobrint a poc a poc i amb una evolució dels mateixos força encertada a mesura que avança la història. García és bon coneixedor de la zona de la Catalunya interior per on ens mou, el qual, ajudat per unes acurades descripcions, facilita la tasca d'endinsar-nos en els boscos, les muntanyes i els poblets de les Guilleries.
Doncs sí, cal dir-ho i escampar-ho: Ferran García ha escrit una meravella —des de la meva opinió i fins ara, el millor que s'ha publicat enguany escrit en català—, una lectura deliciosa que ben segur també estarà entre les meves millors lectures en acabar el 2022.
June 15, 2025
Consider que enguany, excepte alguna patinada insignificant, estic tenint mooooolt bones lectures. I aquest llibre n'és un bon exemple, ja que me'l vaig llegir pràcticament en dues assegudes i això sempre és un bon senyal. És, literalment, una lectura brutal.
La història, que s'ambienta a les Guilleries, la protagonitza en Boi, un noi que acaba de perdre la mare i que, en lloc d'anar a viure amb el pare i la germana, decideix quedar-se a viure amb la seva àvia, coneguda com a Madame Laveau, una curandera que desperta tant rebuig com respecte. Un dia, mentre en Boi és al bosc es troba a dues persones, una d'elles ferida i quan saben que és el net de Madame Laveau fan que vagi a buscar-la. A partir d'aquí, es desencadenen tot un seguit de situacions que porten en Boi a enfrontar-se a la foscor més absoluta i a desentrellar un reguitzell de secrets familiars.
A part dels personatges, que estan molt ben construïts, l'ambientació hi juga un paper molt important, ja que arran d'aquesta l'autor aconsegueix crear aquesta atmosfera de misteri i foscor que acompanya a la història. A més, les tries lingüístiques que fa l'autor són molt encertades perquè afavoreixen aquest estil brusc, groller i violent que busca.
Així doncs, si vos animeu a llegir-lo vos trobareu amb un llibre que mescla llegenda, bandolerisme i una mica d'història d'aventures.
La història, que s'ambienta a les Guilleries, la protagonitza en Boi, un noi que acaba de perdre la mare i que, en lloc d'anar a viure amb el pare i la germana, decideix quedar-se a viure amb la seva àvia, coneguda com a Madame Laveau, una curandera que desperta tant rebuig com respecte. Un dia, mentre en Boi és al bosc es troba a dues persones, una d'elles ferida i quan saben que és el net de Madame Laveau fan que vagi a buscar-la. A partir d'aquí, es desencadenen tot un seguit de situacions que porten en Boi a enfrontar-se a la foscor més absoluta i a desentrellar un reguitzell de secrets familiars.
A part dels personatges, que estan molt ben construïts, l'ambientació hi juga un paper molt important, ja que arran d'aquesta l'autor aconsegueix crear aquesta atmosfera de misteri i foscor que acompanya a la història. A més, les tries lingüístiques que fa l'autor són molt encertades perquè afavoreixen aquest estil brusc, groller i violent que busca.
Així doncs, si vos animeu a llegir-lo vos trobareu amb un llibre que mescla llegenda, bandolerisme i una mica d'història d'aventures.
January 5, 2023
Una història de bandolers, de desig, mort i secrets familiars en un entorn rural, ambientada a les guerres carlines. Em resulta difícil imaginar-me una novel·la més allunyada de la meva zona de confort lectora. Però és que aquí el més important no és què passa, podríem resumir l'argument en dues o tres pàgines, sinó la manera de narrar d'en Ferran, aquesta prosa orgànica, salvatge, visceral, que t'arrossega, et rebrega, t'enfonsa en l'horror més absolut i quan ja creus que t'ofegues, que ja no pots més, que la misèria humana és un pou sense fons, t'agafa de la mà i et desarma mostrant-te amb una delicadesa sorprenent la bellesa que resideix en els gestos més fràgils i simples, en la valentia i dignitat dels desemparats.
April 11, 2023
Tres estels i mig.
Una novel·la poc comuna, barrejant història i violència en el context de les Guerres Carlines.
Ben narrada però alhora abusant de l'efectisme, em quedo amb el nom de l'autor, esperant llegir més coses seves.
Una novel·la poc comuna, barrejant història i violència en el context de les Guerres Carlines.
Ben narrada però alhora abusant de l'efectisme, em quedo amb el nom de l'autor, esperant llegir més coses seves.
January 16, 2022
En Boi, després de la mort de la seva mare, se'n va a viure amb la seva àvia Madame Laveau, remeiera respectada i temuda a parts iguals a Taradell. Un dia, mentre en Boi pesca en un rierol del bosc, un esdeveniment ho canviarà tot. A marxes forçades, coneixerà a fons la història de la seva família i es trobarà cara a cara amb guerrilles de bandolers i pistolers, amos dels boscos de les Guilleries a finals del segle XIX.
M'ha agradat molt descobrir 'Guilleries', un llibre que he agafat sense tenir massa idea sobre què hi podia trobar. Però la barreja de tradició, misteri, llegenda i persecucions que l'autor ha teixit funciona molt bé, i m'ha mantingut enganxada fins a saber-ne el desenllaç. La majoria de personatges tenen un bagatge fosc, secrets que preserven de manera gelosa, alguns dels quals en Boi anirà desgranant a mesura que deixa enrere la seva innocència. I tot plegat, vestit amb un llenguatge bonic i místic, però que no s'està de descriure la brutalitat quan s'escau. Un joc d'ombres, de llum i de foscor.
La història va fent salts en el temps, i d'entrada reconec que em va costar una mica entrar-hi per aquest motiu. De tota manera, tot i que hi ha molts personatges diferents, si llegiu amb els cinc sentits anireu descobrint les petites píndoles i pistes que l'autor va deixant per lligar tota la trama.
Les Guilleries, a cavall entre la Garrotxa i el Montseny, és una de les zones de Catalunya que encara tenim poc explorades, però que en canvi, l'autor coneix molt bé. I això crec que es nota. La lectura no traspua un sobreesforç documental, ni un reguitzell de topònims ficats amb calçador. La història s'esdevé, els boscos flueixen, i el recorregut d'en Boi i companyia tresca muntanyes que encara no conec, però que ara em ve molt de gust descobrir.
(LAIA)
M'ha agradat molt descobrir 'Guilleries', un llibre que he agafat sense tenir massa idea sobre què hi podia trobar. Però la barreja de tradició, misteri, llegenda i persecucions que l'autor ha teixit funciona molt bé, i m'ha mantingut enganxada fins a saber-ne el desenllaç. La majoria de personatges tenen un bagatge fosc, secrets que preserven de manera gelosa, alguns dels quals en Boi anirà desgranant a mesura que deixa enrere la seva innocència. I tot plegat, vestit amb un llenguatge bonic i místic, però que no s'està de descriure la brutalitat quan s'escau. Un joc d'ombres, de llum i de foscor.
La història va fent salts en el temps, i d'entrada reconec que em va costar una mica entrar-hi per aquest motiu. De tota manera, tot i que hi ha molts personatges diferents, si llegiu amb els cinc sentits anireu descobrint les petites píndoles i pistes que l'autor va deixant per lligar tota la trama.
Les Guilleries, a cavall entre la Garrotxa i el Montseny, és una de les zones de Catalunya que encara tenim poc explorades, però que en canvi, l'autor coneix molt bé. I això crec que es nota. La lectura no traspua un sobreesforç documental, ni un reguitzell de topònims ficats amb calçador. La història s'esdevé, els boscos flueixen, i el recorregut d'en Boi i companyia tresca muntanyes que encara no conec, però que ara em ve molt de gust descobrir.
(LAIA)
May 8, 2022
Aires de western fosc a la plana de Vic. Una història amb dues parts. Una primera que et situa en una època, un ambient i uns personatges, amb giragonses temporals que en algun cas m'han despistat, però que et posa en tensió i on es percep el misteri. Cap a la meitat, la novel·la posa la cinquena marxa i la història esdevé trepidant, amb personatges magnífics i icònics, entre la violència i el misticisme, amb un final rodó rodó que t'obliga a mirar enrere per resoldre el trencaclosques.
M'ha agradat molt, volem pel·lícula.
M'ha agradat molt, volem pel·lícula.
February 22, 2022
Crec que pocs llibres trobaré aquest 2022 que m'atrapin i m'impactin com aquest "Guilleries" de Ferran Garcia. Una lectura que atrapa, amb un estil singular i poètic que té un dels seus pilars amb l' ús preciós del llenguatge per crear imatges belles i violentes. El fet que sigui de la Plana li ha donat en el meu cas un plus molt significatiu i personal pels indrets que menciona. Una excel.lent sorpresa.
Read
July 31, 2024El 'Meridià de sang' de les nostres lletres.
October 18, 2025
Un llibre diferent i entretingut que et porta al segle XIX per les Guilleries amb els bandolers.
Està molt ben escrit i amb un llenguatge molt ric, la veritat. Tota una sorpresa.
L'autor aconsegueix que sentis aquest terror i violencia i la brutalitat que es vivia en aquella època.
A les primeres pàgines m'ha costat ubicar-me, i el fet que no hi hagi capítols no ajudava però, després no he pogut parar fins al final.
Està molt ben escrit i amb un llenguatge molt ric, la veritat. Tota una sorpresa.
L'autor aconsegueix que sentis aquest terror i violencia i la brutalitat que es vivia en aquella època.
A les primeres pàgines m'ha costat ubicar-me, i el fet que no hi hagi capítols no ajudava però, després no he pogut parar fins al final.
February 15, 2022
Si una cosa cal destacar de “Guilleries” és el seu estil, dotat d’una poètica i unes imatges que et queden ben marcades. De vegades et perds amb els seus salts temporals i el seu llenguatge críptic, i la dosificació d’informació potser és un xic massa convenient per a l’autor i algunes parts de la trama no acaben de ser prou ben resoltes, però he disfrutat molt de la lectura, sobretot del clímax ben a prop del final.
May 8, 2022
Que bèstia tot, por de trobar-me el bitxo del Bonaplata sota el llit: quin villano tan ben aconseguit… La novel·la es llegeix amb el cor encongit: intensitat gairebé sense respir i un esclat de violència, l’horror absolut. Però també per la bellesa i la torrentada d’imatges que Garcia fa arribar al lector amb una prosa rica, esmolada. Tota una experiència, llegir-lo. Feu-ho!
February 15, 2022
Guilleries és un llibre que crida l'atenció des del principi pel seu estil i la seva ambientació. Té uns personatges potents que ens ensenyen una realitat que ja ha desaparegut: la del bandolerisme i els carlins a la Catalunya del segle XIX. En aquest sentit Guilleries construeix molt bé les seves bases però quan ja et sents còmode amb l'estil fragmentari a la meitat de la novel·la el ritme s'estanca i no acaba de donar el que promet.
Es tracta d'una novel·la amena on Ferran Garcia demostra que domina la narració, però l'ambientació i els conflictes dels personatges no acaben tenint una canalització del tot satisfactòria.
Es tracta d'una novel·la amena on Ferran Garcia demostra que domina la narració, però l'ambientació i els conflictes dels personatges no acaben tenint una canalització del tot satisfactòria.
July 20, 2024
Poques vegades es troba una novel·la que narra, amb una prosa extraordinàriament bella, uns fets tan terribles que posen els pèls de punta. A la Catalunya interior del segle XIX, llogarets arrasats a sang i foc per hòmens pitjors que les bèsties, durant les guerres carlines. Enmig d'aquest món, un infant, a força dels colps brutals que li dóna la vida, va fent-se adult.
March 13, 2025
“Guilleries” és una història de bandolers situada en el context de les Guerres Carlines. A destacar: riquesa del llenguatge, gran presència del territori (la Plana de Vic), personatges forts i escenes dures i brutals. Per contra, després d’un inici prometedor, l’acció triga massa a desenvolupar-se i en alguns moments la trama es torna confusa. (6/10)
November 25, 2024
Autentic western però a l’entorn plana de Vic i les Guilleries. Descripció esfereidora, cruel, brutal i dura, però al mateix temps es barrejar humanitat i amor. De tant en tant em perdia per la relació dels personatges entre si. M’ha agradat i es un llibre que nomes començar et quedes atrapat
November 13, 2024
Realment un 4,5. M’ha agradat molt aquest autèntic western català que oposa la violència, l’odi i la injustícia amb la supervivència, l’amor o l’amistat de la mà d’un protagonista amb qui empatitzes des del principi. Ferran Garcia deixa anar una sèrie de fils per després anar cosint a poc a poc una història realment rodona i emocionant.
October 4, 2022
La sinopsi crec que no li fa justícia. Més que un western rural, com ens venen, crec que és una història familiar on el poder el tenen els personatges. La part final del llibre sí que em recorda a les aventures imaginàries que han de passar en un western, però creieu-me és molt més.
És la història familiar del Boi que coneixerà el dolor màxim i ho farà amb el descobriment de què s'amaga darrere la seva àvia, la seva mare, el seu pare o la germana. Tots, amb molts secrets amagats, creen un ambient dur, ple de natura, violència i perdó. I hem debatut sobre la violència, que n'hi ha, però és tan oportuna la seva arribada i tan subtil el seu cop de puny, que em sembla perfecte. Aplaudeixo a l'autor la seva capacitat d'armar un llibre que a les dues primeres pàgines ja et dona un gran subidón, ens deixa relaxar una mica explicant històries del passat, tradicions i cultura, per estrényer-nos ben fort el cor quan, per fi, entenem què ha estat el que ha desencadenat tantes tragèdies. Em sembla tan ben escrit, amb una natura que s'humanitza, amb uns diàlegs curts i creïbles, i amb uns personatges que creixen i ens ensenyen que no tot pot ser blan o negre.
És la història familiar del Boi que coneixerà el dolor màxim i ho farà amb el descobriment de què s'amaga darrere la seva àvia, la seva mare, el seu pare o la germana. Tots, amb molts secrets amagats, creen un ambient dur, ple de natura, violència i perdó. I hem debatut sobre la violència, que n'hi ha, però és tan oportuna la seva arribada i tan subtil el seu cop de puny, que em sembla perfecte. Aplaudeixo a l'autor la seva capacitat d'armar un llibre que a les dues primeres pàgines ja et dona un gran subidón, ens deixa relaxar una mica explicant històries del passat, tradicions i cultura, per estrényer-nos ben fort el cor quan, per fi, entenem què ha estat el que ha desencadenat tantes tragèdies. Em sembla tan ben escrit, amb una natura que s'humanitza, amb uns diàlegs curts i creïbles, i amb uns personatges que creixen i ens ensenyen que no tot pot ser blan o negre.
March 28, 2022
Un bon llibre que et transporta de forma crua i punyent -però alhora poètica- a un imaginari al que no estem acostumats: males herbes, brutícia i maldat. I en això, en Ferran, és el millor.
«Vaig mirar aquell cos tan malmès, petit i encongit, i em va semblar que el món i tot el que hi respira era tan fràgil, tan delicat, tan poca cosa, que vaig estar a punt de plorar.»
En el meu cas, el cos que em genera aquestes sensacions és l'obra d'en Ferran, des de les primeres línies que li vaig llegir. Recorda que moriràs! sembla ressonar en tot el què ens van dient tots els seus personatges. Tanmateix, allò que fas o facis amb el temps que et resta fins que succeeixi, un cop ets plenament conscient que passarà, ja és cosa teva.
«Vaig mirar aquell cos tan malmès, petit i encongit, i em va semblar que el món i tot el que hi respira era tan fràgil, tan delicat, tan poca cosa, que vaig estar a punt de plorar.»
En el meu cas, el cos que em genera aquestes sensacions és l'obra d'en Ferran, des de les primeres línies que li vaig llegir. Recorda que moriràs! sembla ressonar en tot el què ens van dient tots els seus personatges. Tanmateix, allò que fas o facis amb el temps que et resta fins que succeeixi, un cop ets plenament conscient que passarà, ja és cosa teva.
August 6, 2025
M'agrada perquè no és obvia. És una novel·la on parlen molt els silencis. És cruenta i sense pal·liatius. La narració és de vegades enrevessada, amb molts salts que et descol·loquen, però finalment gairebé tot s'acaba posant a lloc. És d'aquelles que et fan tornar a l'inici un cop acabades.
July 9, 2025
A Guilleries, Ferran Garcia explica una bona història d'amors, odis i venjances d'una manera molt característica. En contra del que havia llegit en altres ressenyes, no he trobat que l'estil dificulti la comprensió de la història.
L'únic punt negatiu que hi he trobat és que, potser a causa de la brevetat del llibre, al final d'aquest la trama avança massa ràpidament cap a la situació que descriuen al principi del llibre amb un flash-forward.
L'únic punt negatiu que hi he trobat és que, potser a causa de la brevetat del llibre, al final d'aquest la trama avança massa ràpidament cap a la situació que descriuen al principi del llibre amb un flash-forward.
April 2, 2022
"Tot el mal torna perquè roman ocult a la nostra sang". (pp.7)
"Quan la putrefacció és només un projecte futur com ho són els petons que et queden per fer [...] Això que surt [...] són els seus dimonis. [...] No respiris quan algú acaba de morir" (pp.11)
"Tenim tres noms. El que ens posen al néixer, el que tenim quan som adults i el que deixem en morir, i nosaltres només podem triar el segon" (pp.18)
"Hi ha emocions humanes que són com les dents de les rates. [...] No poden deixar de créixer" (pp.28)
"Rere la finestra de la consulta, feia sol i el cel era d'un blau tan transparent que, si t'hi fixaves prou bé, podies veure els àngels netejant-se les ales" (pp.36)
"El cos d'aquella dona va esdevenir el mur de les lamentacions. Família, amics i veïns hi peregrinaven" (pp.39).
"Si algú fa mal és perquè algú altre li ha fet mal abans [...] sempre hi ha un monstre rere un monstre" (pp.44) "rere cada dolor hi ha un altre dolor, el rosari infinit" (pp.48)
"Aquell home era mon pare i la seva sang també era la meva. Se suposa que un pare t'ha d'estimar, protegir i abraçar-te quan tens por. Quan un pare només es dedica a fer-te mal, alguna cosa no encaixa a l'univers. El dolor és molt més intens quan prové d'un pare" (pp.109) "L'esbarzer que et creix a la panxa i et fa mal, per dins, cada vegada que et mous" (pp.109)
"El meu poble no creu ni en cels ni en inferns. Quan et mors, et mors ja està. També enterren les pesones que estimem però ho fem, bàsicament, per tenirun lloc on anar-los a veure. Si els enterres, es desfan i el seu cos passa a formar part d'aquell tros de paisatge. Potser la seva llengua és una rossella o les arrels d'un fonoll xuclen la seva panxa o l'abella que s'ha empastifat les potes amb la pols groga d'una margarida, en realitat està transportant les restes dels llavis o dels dits de qui has enterrat" (pp.125)
"Fent aquesta mateixa dansa, fou com vaig veure, ara sí, ara no, els ulls oberts i morts de la meva germana i mon pare, surant dins l'aigua negra".
"Quan la putrefacció és només un projecte futur com ho són els petons que et queden per fer [...] Això que surt [...] són els seus dimonis. [...] No respiris quan algú acaba de morir" (pp.11)
"Tenim tres noms. El que ens posen al néixer, el que tenim quan som adults i el que deixem en morir, i nosaltres només podem triar el segon" (pp.18)
"Hi ha emocions humanes que són com les dents de les rates. [...] No poden deixar de créixer" (pp.28)
"Rere la finestra de la consulta, feia sol i el cel era d'un blau tan transparent que, si t'hi fixaves prou bé, podies veure els àngels netejant-se les ales" (pp.36)
"El cos d'aquella dona va esdevenir el mur de les lamentacions. Família, amics i veïns hi peregrinaven" (pp.39).
"Si algú fa mal és perquè algú altre li ha fet mal abans [...] sempre hi ha un monstre rere un monstre" (pp.44) "rere cada dolor hi ha un altre dolor, el rosari infinit" (pp.48)
"Aquell home era mon pare i la seva sang també era la meva. Se suposa que un pare t'ha d'estimar, protegir i abraçar-te quan tens por. Quan un pare només es dedica a fer-te mal, alguna cosa no encaixa a l'univers. El dolor és molt més intens quan prové d'un pare" (pp.109) "L'esbarzer que et creix a la panxa i et fa mal, per dins, cada vegada que et mous" (pp.109)
"El meu poble no creu ni en cels ni en inferns. Quan et mors, et mors ja està. També enterren les pesones que estimem però ho fem, bàsicament, per tenirun lloc on anar-los a veure. Si els enterres, es desfan i el seu cos passa a formar part d'aquell tros de paisatge. Potser la seva llengua és una rossella o les arrels d'un fonoll xuclen la seva panxa o l'abella que s'ha empastifat les potes amb la pols groga d'una margarida, en realitat està transportant les restes dels llavis o dels dits de qui has enterrat" (pp.125)
"Fent aquesta mateixa dansa, fou com vaig veure, ara sí, ara no, els ulls oberts i morts de la meva germana i mon pare, surant dins l'aigua negra".
April 16, 2022
"El dany rebut en néixer no es cura, de la mateixa manera que no es pot netejar l'aigua d'un pou enverinat: tot el mal torna perquè roman ocult a la nostra sang."
Prometedor inici d'una novel·la molt ben ambientada i construïda amb un llenguatge deliciós i acurat, encara que, a vegades, un xic críptic. Llàstima de les seves cinquanta últimes pàgines, després del moment zenit el relat, per mi, decau i deixa sense resoldre les motivacions d'algun personatge. Així i tot, un llibre bell, cru i violent que enganxa amb la seva atmosfera de misteri.
Prometedor inici d'una novel·la molt ben ambientada i construïda amb un llenguatge deliciós i acurat, encara que, a vegades, un xic críptic. Llàstima de les seves cinquanta últimes pàgines, després del moment zenit el relat, per mi, decau i deixa sense resoldre les motivacions d'algun personatge. Així i tot, un llibre bell, cru i violent que enganxa amb la seva atmosfera de misteri.
March 6, 2022
¡Vaya joyica!
August 31, 2022
Aquesta novel·la atrapa per diferents motius: perquè parla d'un territori que conec una mica i al que m'ha transportat en temps passats, i això és un gaudi extra. Perquè parla de bandolers (tema també clàssic a les Guilleries i la Plana de Vic), perquè tracta sobre sentiments de culpa i de que terrible pot arribar a ser la condició humana en les interrelacions personals, amb odi, venjança, pors i amb maldat si cal.
Però el que m'ha atrapat de manera especial és l'estil de l'autor, poètic (com ja han dit els entesos), amb diàlegs formalment inexistents però escrits (sense guions, com si fossin pensaments o missatges mentals), mostrats de vegades, intuïts d'altres.
Cal destacar la força dels personatges, de com fa sentir al lector les seves expressions, els seus gestos i el que senten per dintre; sobretot d'en Boi, de la seva àvia, d'en Joan Tur i d'en Bonaplata.
I, tot i que els canvis cronològics en la trama et fan treballar una mica com a lector, el desenvolupament final està ben treballat i també m'ha atrapat.
Crec que es mereix 3,5 estrelles i que indiscutiblement recomano la lectura d'aquesta novel·la.
Però el que m'ha atrapat de manera especial és l'estil de l'autor, poètic (com ja han dit els entesos), amb diàlegs formalment inexistents però escrits (sense guions, com si fossin pensaments o missatges mentals), mostrats de vegades, intuïts d'altres.
Cal destacar la força dels personatges, de com fa sentir al lector les seves expressions, els seus gestos i el que senten per dintre; sobretot d'en Boi, de la seva àvia, d'en Joan Tur i d'en Bonaplata.
I, tot i que els canvis cronològics en la trama et fan treballar una mica com a lector, el desenvolupament final està ben treballat i també m'ha atrapat.
Crec que es mereix 3,5 estrelles i que indiscutiblement recomano la lectura d'aquesta novel·la.
September 18, 2023
Me l'he llegit quasi d'una tirada. És un llibre molt diferent del que estem acostumats a llegir. No sé si és un western o no, però realment m'ha semblat diferent. Ho dic per l'estil de narrar, l'ambientació i l'època en què passa, els personatges, la trama, etc. És una història crua i violenta amb un entrellat que al principi no saps on va, però que alhora tampoc t'importa massa perquè està molt ben narrat i entres en totes les històries. Finalment, però tot encaixa.
Se m'ha fet curt i m'hauria agradat saber més sobre els personatges.
Se m'ha fet curt i m'hauria agradat saber més sobre els personatges.
June 1, 2025
És una lectura que m'ha agradat molt per l' ús del llenguatge, la ironia i l'escatologia tan típica catalana. Els llibres on l'entorn és un personatge més són els meus preferits. El definiria com un escriptor que escull una temàtica força alternativa. És molt original.
Es una lectura que me ha gustado mucho por el uso del lenguaje, la ironía y la escatología tan típica catalana. Los libros donde el entorno es un personaje más son mis preferidos. Lo definiría como un escritor que elige una temática bastante alternativa. Es muy original.
Es una lectura que me ha gustado mucho por el uso del lenguaje, la ironía y la escatología tan típica catalana. Los libros donde el entorno es un personaje más son mis preferidos. Lo definiría como un escritor que elige una temática bastante alternativa. Es muy original.
May 31, 2023
Una novel·la trepidant i amb força ritme. És bastant sanguinària. Descripcions acurades i detallistes. Recomanable si us agrada les històries de bandolers i de sang i fetge.
March 5, 2025
Història rural que passa entre la família i el bosc. Es narra des del més profund, fent que t’aturis a llegir dues vegades per pair-ho bé.
September 23, 2025
Una història d’estil Tarantino a la catalana. M’han encantat les comparacions i metàfores amb elements de la natura.
March 9, 2024
¿Cómo hacer una novela tan dura, que muestre la crueldad del mundo y que, a la vez, resulte poética y esté repleta de momentos tan bellos? No sé, hay que preguntárselo al autor, porque lo que hace con las palabras es algo que nunca antes había visto.
Sus metáforas consiguen explicar el mundo desde los ojos de un niño, con todos sus enigmas y dudas, con la inocencia tierna de quien se topa con la humanidad sin saber los horrores que esta oculta.
¡Qué manera tan certera de plasmar un personaje y su crecimiento! Eterna admiración por su forma de construir algo tan profundo en tan breve espacio.
Como cualquier buen artesano, consigue que parezca sencillo moldear así las palabras… aunque en realidad requiere de gran maestría y experiencia.
Sus metáforas consiguen explicar el mundo desde los ojos de un niño, con todos sus enigmas y dudas, con la inocencia tierna de quien se topa con la humanidad sin saber los horrores que esta oculta.
¡Qué manera tan certera de plasmar un personaje y su crecimiento! Eterna admiración por su forma de construir algo tan profundo en tan breve espacio.
Como cualquier buen artesano, consigue que parezca sencillo moldear así las palabras… aunque en realidad requiere de gran maestría y experiencia.
Displaying 1 - 30 of 90 reviews