Amor i no

by Alba Dalmau

Una parella jove se separa. S’havien conegut a Roma i allà havien viscut la seva història d’amor, que ara acaba. O potser no. Potser pot haver-hi amor després de l’amor. Ell, Yngve, trobarà la seva vocació en el món artístic. Ella, Carme, viurà vinculada al món de l’òpera. L’un i l’altre es necessitaran al llarg dels anys i trobaran maneres de ser-hi presents, de comunicar-se i de veure’s. Es retrobaran a la ciutat d’ell, Estocolm; a la ciutat d’ella, Barcelona, o en qualsevol altre racó del món. I tindran altres amors, formaran famílies, tindran fills, reviuran el vertigen de la passió i el desencís, exploraran nous sentiments com noves terres per descobrir… Però sempre mantindran el caliu de l’altre, com un foc latent. Amb l’estil plàstic i cinematogràfic que la caracteritza, Alba Dalmau desplega amb mestria l’evolució d’una relació poc convencional que qüestiona els tòpics de l’amor.

Genres: Romance, Fiction

190 pages, Kindle Edition

Published February 8, 2021

Reviews

[Alba · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat molt l’ambientació, hi he trobat a faltar intensitat (però clar són una catalana i un suec i tampoc és una novel·la de ciència ficció) però m’ho he passat molt bé llegint-lo i això és el que importa.

[Anna · Rating 5 out of 5]

Llibre afegit a la llista d'històries que m'han fet plorar. M'ha enganxat, m'ha semblat molt tendra. Quina relació tan especial (i bonica) que tenen els personatges... Me n'enduc força frases subratllades. La coberta del llibre em va atrapar des del dia que el vaig veure a la llibreria i la veritat és que l'he devorat!

Aquesta cançó m'hi recorda molt: https://www.youtube.com/watch?v=yGO3U...

Tinc la sensació que si aquest llibre l'hagués escrit una autora internacional tothom n'estaria parlant...

[Jara · Rating 3 out of 5]

Entre 3 i 4 estrelles. M’he enganxat molt i feia molt de temps que no plorava amb un llibre.

[Maria Nimu · Rating 5 out of 5]

Pàgina preferida 146 (n’hi ha més…).
Es llibre perfecte per veure i entendre ses coses d’una altra manera, per estar tranquil·lets si hem de prendre una decisió o per si tenim una crisi d’edat. Tots es capítols… <3

Tot i que no me feia gaire ganes quan el vaig començar a llegir, s’amic invisible de Sant Jordi me va donar una altra oportunitat i el vaig reprendre amb ganes… gràcies Sinéad!

[Laia • vidaentrellibres · Rating 3 out of 5]

Tot i ser el primer amor, la Carme i l'Yngve decideixen bifurcar els seus camins i reviure i refer les seves vides. El seu vincle, però, és com les vies d'un tren: de recorregut paral·lel i entrecreuades en el temps. Malgrat els anys hi són, i demostren que un vincle d'amor pot existir entre dos amics.

Tenia moltes ganes d'aquesta novel·la i l'he llegit d'una tirada. Alba Dalmau escriu amb nitidesa i elegància i la història és preciosa tot i que m'ha faltat intensitat.

L'Angle Editorial fa unes edicions precioses. D'aquesta mateixa autora us en recomano "El camí dels esbarzers".

[Magda Minguet · Rating 5 out of 5]

Com creus que hauria sigut si haguéssim acabat junts?
Segur que no tan bé com estem ara.

Tu i jo som com aquest sol de mitjanit. Encara que sembli que vol desaparèixer, d’aquí a res es tornarà a aixecar, tossut i brillant.

B-R-U-T-A-L.
Aquest Sant Jordi, no ho dubteu.

[Iona Crusat · Rating 4 out of 5]

història preciosa sobre com l’amor de la teva vida no té perquè ser la teva parella. tendríssssim

[Carla Caro · Rating 3 out of 5]

Una lectura "d'estar per casa", lleugera, entretinguda i ben escrita, que relata un teixit en l'espai i el temps d'una relació d'amor, impossible i alhora perfecte. Calen més històries així, que mostrin relacions tan maques sense ser de parella. I no ho fan en tant que amors platònics, sinó com a altres tipus d'amors, des-jerarquitzant aquest l'estructura de "parella", mentre reforça la particularitat de tota relació interpersonal. Alba Dalmau mostra molt bé com al llarg de la vida de la Carme i l'Yngve, cadascú va teixint el seu projecte propi i abraça, amb afecte i una mica de dolor, a vegades, el projecte de l'altre. Tot i que, en cert sentit, la lliure ànima de l'altre forma part d'un mateix, en quant defineix la pròpia identitat i forma part inextricable de la vida. Aquesta connexió al invisible amb l'altre, permanent com una obra d'art en formol, m'ha recordat, també, a la dels protagonistes de "La soledad de los números primos", una altra novel·la que recomano.

[Sara · Rating 4 out of 5]

“Amor i no” no és una novel·la romàntica habitual. Comença amb la ruptura de la Carme i l’Yngve, catalana i suec, i l’estira-i-arronsa que durarà tota una vida. L’Alba Dalmau ens regala una novel·la per viatjar. Suècia, Catalunya, Itàlia, els Estats Units... viatjarem amb els protagonistes durant anys, viurem amb ells dies que han canviat el món (he de dir que potser he trobat que s’abusa una mica d’això) i veurem per on els porten les decisions que van prenent al llarg de tres dècades.

[Unaformiga · Rating 5 out of 5]

He adorat aquesta història des de la primera pàgina fins l'última. L'ambientació a tants racons del món i l'amor que desprenen els dos protagonistes m'ha fascinat. Bravo Alba Dalmau!

[Núria Ribas · Rating 4 out of 5]

quin final❤️‍🩹❤️‍🩹❤️‍🩹

[Jorge Dominguez · Rating 5 out of 5]

Una història que explora tots els tipus d’amor, però sobre tot el que triga tota una vida. Ara només necessito estimar i que m’estimen com ho van fer l’Yngve i la Carme

[Naila Vico · Rating 2 out of 5]

Em sap molt greu perquè em feia molta il·lusió llegir-lo però no comparteixo l’amor general per el llibre. Pensant què és el que no ha encaixat, el primer que em ve al cap es que la història comença de manera massa sobtada, sense cap tipus de context i això no es resol al llarg de la novel·la. Em falta profunditat psicològica en els personatges i sento que tot el que passa es queda a la superfície i això no m’ha permès connectar amb la història. ¿Per què tenen aquesta connexió tan forta l’Yngve i la Carme? No ho aconsegueixo entendre, és com si una relació molt intensa s’intentés explicar de manera massa senzilla o superficial. La referència a Olafur Eliasson en el personatge de l’Yngve també m’ha semblat massa obvia i una mica extranya, sobretot quan de sobte es mescla amb l’obra de Christo i Jeanne-Claude a un dels capítols sense gaire sentit. Tenia esperançes en que al final tot encaixes més però no ha estat així i per el contrari m'ha semblat una mica perturbador. També entenc que és un llibre senzill, una novel·la complaent que conta una història "bonica" o al menys especial i que no cal buscar-li profunditat a tot. Pot ser no m'ha agradat per una simple qüestió personal del que jo com a lectora espero o no espero d’un llibre.

[Elisa Battikh · Rating 5 out of 5]

“Podriem no sentir-nos insegurs si els nostres sentiments són territoris de frontera, perduts, recuperats, tornats a perdre?
Perque estimar no és enamorar-se.”
Amb aquest fragment de la poesia de Joan Margarit es pot resumir aquesta novel·la.
Com dues persones poden ser felices estimant la felicitat de l’altre, respectant els camins escollits, acceptant que l’amor té moltes formes, però que al final, si no el tanquem en una gabia, si l’amor és lliure, és un amor pur.

[Berta · Rating 3 out of 5]

molt bé la veritat 💝 suposo q m'ha deixat una mica sense paraules (sobretot el final) per això ns què més dir

[Raquel · Rating 3 out of 5]

El llibre narra moments a la vida de dues persones al llarg dels anys, des de la joventut fins a la vellesa. Tracta de com les decisions i les oportunitats que et presenta la vida et porten per camins diferents dels esperats.

[jana · Rating 4 out of 5]

4,5
m’ha agradat moltíssim, un amor pur, diferent i especial. ha estat totalment la lectura que necessitava. la manera en la qual està explicada la història m’ha recordat una mica a “un dia” del nichols.
“Well do you want to dance under questo chiaro di luna?
Oh bambina
Do
you
want
to
dance
?

[Mariona · Rating 1 out of 5]

Dels pitjors llibres que he llegit els últims anys. Ple de tòpics, racista i gordofòbic. La idea d'amistat de per vida que vol vendre el llibre és falsa. En realitat, no és res més que una dependència emocional molt forta (durant 30 anys) que beneficia la Carme; qui potser no s'aprofitaria així de l'Yngve si tingués alguna amiga o algun tipus de xarxa. Previsible i forçat, fins i tot els diàlegs més simples produeixen vergonya aliena. Es ven com a transgressor i canvi de paradigmes, però tot plegat està molt superat. Eviteu-vos-el.

[Maria Sopena · Rating 5 out of 5]

“ho hem fet bé, ens hem estimat fins al final i ens hem begut tot l'amor que conteníem l'un per l'altre, sense que existís una paraula per fer-ho, perquè el dia que vam declarar la fi vam tornar a començar sense ser amics, ni ger-mans, ni amants, només com dues persones que van decidir que valia la pena continuar i prou.”

Quin plaer regellir-lo. Tan de bo tothom pogués sentir un amor tan pur i bonic per algú. Sense etiquetes i amb formes pròpies i particulars. Em deixa el cor ben ple.

[Paula Cebollada Rica · Rating 4 out of 5]

Llibre fresquet, que fa molt d'estiu. Impressiona veure com dues persones es poden acompanyar al llarg de tota la vida, estimant-se d'una manera tan real sense compartir sempre espai i temps. Què maco i quina por sentir tant.

" - Tu i jo som com aquest sol, el de mitjanit, que encara que sembli que ara vol desaparèixer, d'aquí a res es tornarà a aixecar, tossut i brillant."

[Montse Mira · Rating 5 out of 5]

Un llibre molt ben escrit que explica una història d’amor i amistat molt bonica. Et fa reflexionar sobre el pas del temps i tots els canvis que es donen en la vida, que quan ja tens una edat i mires enrere, te n’adones que en són molts.

[Guillem · Rating 4 out of 5]

"aquesta sensació, malgrat el temps que fa que no es veuen, no ha desaparegut"

[Laia González · Rating 5 out of 5]

Dels amors que perduren amb els anys, fins i tot quan la relació s'acaba.

[Joana Llauradó · Rating 5 out of 5]

Preciós, quina manera d'(aprendre) a estimar i cuidar-se

[Andrea de Olañeta · Rating 5 out of 5]

Absolutament preciós, personal i emotiu

[Yolanda (dinsunllibre) · Rating 3 out of 5]

L'últim capítol??? Uff, llagrimeta 🥺

Frases: «Amb ella sempre sol ser així, que per molt a prop que estiguem sempre ens separen uns metres de distància.»

«I és que en temps de dol fins i tot els més escèptics som capaços de creure en tot allò que hem negat tota la vida i ens aferrem als fantasmes com l'última opció per sobreviure.»

Opinió: Amb aquesta història m'ha passat una cosa que no record que m'hagi passat en cap altra i és que, potser per les expectatives, pensava que seria una lectura de 5 ⭐️, però no ha estat així. Vol dir això que ha estat una decepció o una mala lectura? En cap cas, és un bon llibre! Però a lo que anava, i és que tinc la sensació que si en uns anys en faig una relectura, serà un llibre que gaudiré moltíssim més que la primera vegada. Vos ha passat mai això?

"Amor i no" ens explica la història de l'Ygnve i la Carme. Comença a Roma amb la seva ruptura i veurem com va evolucionant la seva relació al llarg dels anys. Veurem com la història està plena de referències artístiques, òperes i performances, i, també, de moments transcendentals de la història, com són els Jocs olímpics de Barcelona, l'incendi del Liceu o l'11S.

En definitiva, crec que s'ha abusat molt d'aquestes cosetes, però també de dotar l'aura general de la història, i dels dos personatges principals, de tristesa i desgràcia, i això m'ha fet sortir una mica de la història. Però bé, és un llibre que recoman llegir, sobretot si vos agrada llegir sobre històries d'amor poc convencionals!

[Ona Capel · Rating 4 out of 5]

Hi ha un fragment de “Barcelona. Libro de los pasajes, de Jorge Carrión, que il.lustra molt bé el que plasma l’Alba Dalmau a la seva novel.la “Amor i no”:

“Cada pareja, cuando se enamora y se frecuenta y convive y se ama, crea un idioma que solo pertenece a ellos dos. Ese idioma privado, lleno de neologismos, inflexiones, campos semánticos y sobrentendidos, tiene solamente dos hablantes.”

I, justament, ahir, Sara Torres deia a una entrevista per a Metal Magazine el següent:

“Aceptar la libertad radical de alguien que forma parte del yo es conflictivo, pues implica aceptar que no estás en control de tu propia vida. Simplemente, abrirnos a la posibilidad de modelos relacionales distintos, es un acto que potencia las vulnerabilidades. Estás menos protegida y a la vez vives momentos de enorme belleza y verdad.”

Penso que encaixa a la perfecció amb els protagonistes, la Carme i l’Yngve, d’”Amor i no”:

“L’Yngve m’allarga la mà, me la prem amb força i ens mirem als ulls amb la mateixa por i emoció que mires al fons d’un pou quan saps que pots caure però que no passarà, perquè tens els peus a terra ferma. I encara que l’Yngve no ha dit res, jo sé que ell jo sap, que ho ha sabut des del minut que he arribat a Skellefteå, però no ha dir res. No en parlem perquè sabem que seria massa trist, i ni ell ni jo volem que el nostre últim record sigui així de patètic, intentant buscar paraules que ni de lluny podrien fer justícia a tot allò que ens voldríem dir.”💔

[〰️ Alba 〰️ · Rating 4 out of 5]

Aquesta novel·la pot fer-te reflexionar sobre què entenem per amor. Si bé estem acostumats a indentificat l’amor d’UNA manera, en aquest llibre es presenta de formes múltiples, poc convencionals i trencadores. M’ha semblat molt encertada que anéssim passant els anys i els amors al llarg d’”Amor i no”. En definitiva, aquest llibre és una mostra poc habitual de com es pot compaginar el pas del temps i l’estima. Si voleu arribar a la conclusió de que l’amor està ple de perfectes imperfeccions, aquest és el vostre llibre!

Us deixo un fragment que m’ha agradat:
“L’amor té moltes formes i la meva i la de l’Yngve és perfecta, poc convencional, però perfecta. Cal saber trobar la forma justa de l’amor per cada persona. A vegades aquesta forma es pot eixamplar, estrènyer, allunyar-se o acostar-se, però que desaparegui o no és només cosa teva.”

[Ivet · Rating 4 out of 5]

La millor part és el final, que li dona sentit a tot el llibre, el recomano!

[Judit Colillas · Rating 5 out of 5]

«Cal saber trobar la forma justa de l’amor per a cada persona. A vegades aquesta forma es pot eixamplar, estrènyer, allunyar-se o acostar-se, però que desaparegui o no és només cosa teva. »