L’han escrit Kavafis i Defoe, Josep Pla, Lawrence Durrell, William Shakespeare i Virginia Woolf. Ha fascinat autors com Lluís Nicolau d’Olwer, Giuseppe Tomasi di Lampedusa, Miquel Àngel Riera i Ponç Pons. Què és, però, el que tant ens atreu del mite de les illes? Quin pot arribar a ser el seu abast físic i conceptual i quines les seves —necessàries— limitacions? A Corfú, Cabrera, Martinica Miquel Àngel Llauger s’aventura a plantejar aquestes qüestions entre l’assaig feliçment desordenat, en forma d’arxipèlag, i la reflexió poètica. Un conjunt d’escrits que escapen de qualsevol categorització i que proposen una visió oberta i lúdica de la noció d’illa més enllà d’oceans, vivència i mite. Un viatge amb allargavista per un dels temes més apassionants de la literatura universal.
El llibre és un arxipèlag en sí. És la primera vegada que llegeixo en format notes d’aquesta manera, i ha estat com fer-ho directament dels pensaments de Llauger —entrar al seu cap i veure com es van entrellaçant idees i reflexions sense filtres. Lectura molt recomanada, ideal per illòmanes!
Lectura meravellosa per a tot illòman, com servidor.
Avís per a navegants: el subtítol em sembla més encertat que no pas el títol; el llibre no se centra més en Corfù, Cabrera i Martinica que en la resta d'illes, sinó que recull una mena de notes disperses sobre tot el que gira entorn de les illes, tant en un sentit més literal com literari.