O he de morir o he d'amar: Antologia poètica de Francesc Fontanella

by Francesc Fontanella, Pep Valsalobre (cura), Eulàlia Miralles Jori (cura)

Si hi ha un autor que desmenteixi la idea que el Barroc correspon a un període poc brillant de la literatura catalana, aquest autor és el barceloní Fransesc Fontanella (1622-1682/83). Perquè Fontanella, aprofundint un camí que havia obert Vicent Garcia, va escriure una obra poètica (i dramàtica) que no solament és extensa i refinada, sinó que està a l'altura de la millor literatura europea del seu temps.

Aquest fet indiscutible, que els estudis i les descobertes més recents no han fet sinó confirmar, encara no ha estat prou assumit per la mateixa tradició cultural a la qual Fontanella pertany. Per això era tan necessària una antologia que oferís una perspectiva prou àmplia de la seva obra poètica i que ho fes combinant el rigor filològic i la claredat expositiva a les notes que faciliten al lector general la comprensió dels poemes.

O he de morir o he d'amar<-i> neix amb la voluntat que arreli definitivament en l'imaginari dels catalans la figura d'un home enamoradís i guerrer, que va participar activament en els fets més decisius de la seva època, fill del Conseller en Cap de Generalitat durant la Guerra dels Segadors, comandant ell mateix de l'artilleria que es va enfrontar a les tropes de Felip IV, diplomàtic en ambaixades internacionals i, alhora, poeta insigne d'esperit plenament barroc.

224 pages, Paperback

Published September 2, 2015

About the author

Francesc Fontanella was a Catalan poet, dramatist, and priest.

Fontanella was born in Barcelona. He studied law and was granted a degree in Civil and Canon law in 1641. Until 1652 he lived a courtesan life in Barcelona and began writing love poetry and wrote his two dramatic works: Tragicomèdia d'Amor, Firmesa i Porfia (1642) and Lo desengany (1651). Both pieces are allegorical with some pastoral elements. His poetry was more mature: he changed the pseudonym Gilet for the more pastoral Fontano and achieved great poetic heights in the sonnets dedicated to the death of his first wife. "A la mort de Nise" is worth mentioning.

In 1652, around the time of the defeat of the Catalan Revolt, he fled to Perpignan where he began a completely different life: the death of his second wife led to his entry in the Dominican order and he was ordained as a priest. His poetry thus changed from amorous themes to religious ones and from euphoria to pessimism, a contrast completely personal yet simultaneously typical of the baroque. He died in Perpignan.

He is considered to be one of the most important figures in the Catalan baroque along with Francesc Vicenç Garcia and Josep Romaguera.

Reviews

[Manel · Rating 4 out of 5]

Els millors són els de Fontanella horny i els de Fontanella asceta

[albert · Rating 3 out of 5]

sens esperança esperes, sens llum mires,/
sens vista plores i sens cor sospires.