El món es torna senzill

by Laura Gost

El món es torna senzill és la cr.nica d'una erupció emocional. A través de la mirada neta de la seva protagonista, assistim a una retransmissió en primera persona d'un procés de combustió interior; d'un viatge que parteix de la fase inicial d'emotivitat d'una noia de catorze anys fins a arribar al llindar de la seva primera maduresa. L'evolució personal, l'exploració dels desitjos i la gestió de les contradiccions conflueixen en un testimoni coherent que és també, i sobretot, un manifest a favor de la llibertat d'elecció com a única manera de viure. Tot plegat amb una prosa audaç i impregnada d'ironia.

176 pages, Hardcover

Published January 1, 2022

About the author

Laura Gost Seguí (sa Pobla, 16 de setembre de 1993) és una escriptora mallorquina.
Graduada en Comunicació, l'any 2016 va guanyar el premi Art Jove de Literatura amb el relat «L'escriptora de contes» i, dos anys més tard, va recollir el premi Goya al millor curtmetratge d'animació per Woody & Woody, en qualitat de guionista. Aquell 2018 també va guanyar el Premi Jaume II atorgat pel Consell de Mallorca i el premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel que entrega l'Obra Cultural Balear. L'any 2019 va publicar la seva primera novel·la, La cosina gran, editada per Lleonard Muntaner —traduïda al castellà, l'italià i el grec—, i va guanyar el V Torneig de Dramatúrgia de les Illes Balears amb l'obra Seguí.

Reviews

[Melisucre · Rating 5 out of 5]

“Si algú em preguntés què significa per a mi tenir el control, no sabria què respondre. Si em preguntessin què se sent en perdre’l, però, diria que és com ser la reina de les blanques i observar la trajectòria de la reina negra quan està a punt de fer escac i mat. Perdre el control, doncs, és com flirtejar amb l’abisme; obsessionar-me amb el control, en canvi, vindria a ser com fer-se escac i mat a un mateix.”

[Noe Vallés · Rating 3 out of 5]

El llibre es bonic i entretingut, la protagonista m'ha fet molta gracia, ja que es molt irònica i ingeniosa. La historia es interessant, i descriu perfectament el desenvolupament desde l'adolescencia fins l'adultesa. M'agradat llegir-lo? Sí. M'ho he passat bé, la veritat. Perooo, hi han uns quants però's.
Tinc un problema en el tema del vòmit, crec que al fi i al cap es un tema que es pot malinterpretar encara que eixa no siguera la idea de la autora. O si ho era i tenía que acabar així, no ho sé. Pero parlaré de la historia solament.

No m'agrada't gens el final. Ja que durant tot el llibre es dona la idea de que la protagonista vomita per a tindre el control i per a buidar-se de molts sentiments i coses, però que hi han temporades quan no ho fa, perquè está entretinguda entre la feina i algunes relacions amoroses. Però es al final quan troba una parella amb la que tenir una filla i es relata el seu part on conta que ja no necesitará buidar-se mai més perquè el buidor que le ha deixat la filla en la seua panxa la ha deixat satisfeta per sempre. No sé com explicar la sensació que m'ha donat eixe final la veritat, pero no m'agradat gens. Sé que deuría d'haver llegit la historia com un desenvolupament de iaia, mare i filla (doncs el tema de la herencia entre dones es molt rellevant en el llibre, obviament), però el final m'ha deixat mal sabor de boca, com si el tindre una filla fora algo que t'omple de per vida o l'únic. Sé que a lo millor eixe no es el missatge, però ho pareix.

[Laia • vidaentrellibres · Rating 3 out of 5]

El món es torna senzill •

Laura Gost ha escrit una novel·la que ens parla de la vida amb grans tocs d'ironia.

Ella fa de la quotidianitat, virtut. I de manera agosarada tracta temes vitals amb cruesa, humitat i gràcia.

Aquest relat és una crònica de la vida de la protagonista i tots els seus canvis. El creixement físic i personal, la vida que avança i allò que fem perquè no ens deixi enrere.

Les primeres pàgines em van costar, però de sobte m'ha commogut tant que m'he deixat captivar pàgina a pàgina.

No és una història amable. La vida tampoc ho és. Però Laura Gost la fa senzilla.

Escrita amb total plenitud, el llenguatge i el lèxic que vertebra aquesta novel·la són una autèntica meravella.

[Mireia · Rating 4 out of 5]

«[...] saber qui ets no és una cosa que vingui donada per l'edat. I per què ve donada. Ves a saber, però vaja, jo diria que per la vida, no creus.»

M'ha tret un somriure molt sovint. Quin domini del llenguatge, una delícia.

4,5

[Regina Gómez · Rating 5 out of 5]

Me encantó! Creo que nunca había leído una novela en donde retratara la bulimia de forma más compleja que el querer bajar de peso y ya. Me sentí tan identificada, me hizo reflexionar mucho acerca de mi yo del pasado, del sentimiento de vacío, del control. No tenía ninguna expectativa y me encantó.

[Nura Lutfi · Rating 4 out of 5]

4,5
Uf quin viatge. Quina manera d’explicar l’evolució personal de la protagonista, des de la catàrsi de la adolescència fins a la primera maduresa. Estretament lligada amb la manca d’una figura materna que apareix com a veu en off en repetides ocasions. Escrit amb molt de gust i ironia, m’ha fet somriure més d’una vegada.

“Tinc divuit anys i ja he decidit que pensar cansa, que estimar és esgotador i que no estimar és com viure a les palpentes, com trepitjar sense deixar empremta, com mossegar sense dents i llepar sense saliva; un contrasentit, una estupidesa.”

“Al cap d’un temps m’adono que l’ordre cansa, que la seguretat perd gràcia quan no es presenta com un gir argumental en els estadis d’incertesa. L’estabilitat la desitjo quan no la tinc, i alhora l’excés de certeses em satura i em fa nosa”.

“Si algú em preguntés què significa per a mi tenir el control, no sabria què respondre. Si em preguntessin què se sent en perdre’l, però, diria que és com se la reina de les blanques i observar la trajectòria de la reina reina quan està a punt de fer escac i mat. Perdre el control, doncs, és com filtrejar amb l’abisme; obsessionar-me amb el control, en canvi, vindria a ser com fer escac i mat a un mateix.”

“És durant les estades al balcó i en dies assolellats que la vida sembla més senzilla; que concloc que res no pot anar malament si de fons se sent una rialla d’infant.”

[claudini · Rating 3 out of 5]

La prosa de Laura Gost es sin adornos, fresca, a veces brutal, utiliza una sencillez que revela cosas extremadamente complejas: la propia forma en que escribe recuerda a la adolescencia, dolorosamente ligera (¿o ligeramente dolorosa?). Me gustó como describe (en mi humilde opinión, con mucho acierto) la bulimia como una enfermedad que va mucho más allá de "verse gorda", sino que se basa en (para algunas personas, no quiero generalizar) una necesidad más profunda de control, de llenar un vacío.
Sin hacer spoilers, el final de la historia me dejó un poco insatisfecha, parece que una cosa (bonita) 'es mejor que el vacío' que tenía antes, y no se elabora más. Además, me hubiera gustado ver alguna mención más explícita de buscar ayuda psicológica para este trastorno, no es algo que 'se pasa'.
En fin, un buen libro, sobre todo de una autora tan joven y sin duda con talento: la seguiré para ver como continúa.

[acoustic book · Rating 4 out of 5]

Laura Gost tiene una prosa audaz e irónica que engancha. La historia que nos presenta habla de muchas cosas; la pérdida de un familiar, el primer polvo, su primer novio, sus amistades y su TCA. Recomendable.









































¿NO HAS ENCONTRADO LO QUE BUSCAS?
Prueba con una nueva búsqueda
Título, autor, isbn...

BÚSQUEDA AVANZADA


Más información
QUIÉNES SOMOS
LIBRERÍAS
CONTACTAR
ENLÁZANOS
AVISO LEGAL
POLÍTICA DE PRIVACIDAD
POLÍTICA DE COOKIES
CONDICIONES GENERALES DE CONTRATACIÓN
Colaboradores

Con el apoyo de

© 2022 - TODOS TUS LIBROS
Esta web utiliza cookies propias y de

[Ana Crouseilles · Rating 5 out of 5]

Me gusta leer a otras chicas escribir acerca de la bulimia porque siempre entiendo cosas nuevas. En este caso, he entendido que no pasa nada por tener la sensación de que es una enfermedad de la que no te curas nunca y que aunque no esté, siempre está. Simplemente hay que darle más importancia al resto de acontecimientos que van apareciendo a lo largo de la vida para que siempre esté en un segundo plano.

[Er Yáñez · Rating 4 out of 5]

La entrada de Gost y el catalán al librero fue dura. En las 150 páginas de esta traducción propia de su autora hay un peso brutal. El mundo no es sencillo como tampoco lo es esta breve pero extensa y compleja historia pero el lenguaje escogido para contarla se aprecia justo y directo, aún con la hermosa carga metafórica en la prosa brillante que le da sentido narrativo. La protagonista de esta historia es muy humana, muy cercana a vivencias y sentires propios: se viste de reflejo y en el proceso incomoda un chingo pero eso la hace perfecta. En pocas páginas, y digresiones contenidas, El mundo se vuelve sencillo sí cumple con su cometido titular aunque aparezcan momentos alargados o difíciles de digerir. Hay dolor, humor y realidad. Una buena novela.

[Bruno · Rating 5 out of 5]

bueno no paro de comparar cada libro que leo con Ottessa Moshfegh, pero es que el estilo y las escenas tan viscerales me han recordado mucho a ella. lo cogí de las novedades de la biblioteca porque me llamó la atención la portada y la verdad es que me alegro de ello, tiene unas reflexiones duras pero muy bonitas

[Magda Minguet · Rating 1 out of 5]

No he acabat d’entendre el llibre. Massa fosc, massa vòmit, massa espès tot plegat. Ni m’agrada la protagonista ni la seva amiga Martina ni la relació que tenen. Tampoc les relacions de parella, son aspres i forçades com tota la història.
Potser se salva el darrer capítol, però en general només m’ha agradat que el llibre fos curt. Està ben escrit però m’ha costat connectar amb el to i amb els diàlegs. Next.

[Paula Monge · Rating 3 out of 5]

El diálogo interior y el thought process de la protagonista está escrito de una manera muy interesante que engancha. El desarrollo personal de la protagonista a lo largo de los años y sus reflexiones me han gustado porque me han hecho pensar. Also, trigger warnings: eating disorders

[Elena · Rating 5 out of 5]

Me ha gustado mucho la selección tan precisa que hace la autora de fragmentos concretos de etapas vitales diferentes de la protagonista, siento que la conjunción de todos ellos completa el puzzle y nos permite imaginar todo lo que no se cuenta: no hace falta narrarlo todo para construir un personaje complejo y completo. Los títulos de los capítulos me parecen acertadísimos y el ejemplo perfecto de esto mismo.

Me ha encantado la prosa, tan sencilla, tan cruda, tan sincera y la vez tan diferente: siento que las imágenes que emplea son reflejo de una manera muy particular de entender el mundo que, a mí, me ha conquistado. Me quedo especialmente con su forma de describir las sensaciones físicas y procesos corporales; de hablar del vacío y del cuerpo; de explorar el dolor; y de transitar el duelo y de mantener cerca a sus muertas.

Por ponerle una pega, me hubiera gustado percibir más evolución en el discurso oral de la protagonista, siento que las reflexiones y el lenguaje -aun gustándome mucho- son parecidos independientemente de la edad del personaje.

Qué angustia imaginar cuántas niñas y mujeres han encontrado en el vómito el único alivio para sobrevivir al dolor. Qué valioso leerlo para reafirmarnos en que, necesariamente, debe existir otro camino.

[peroquienesofia ✴✴✴✴✴✴✴✴✴✴ · Rating 2 out of 5]

Me ha parecido muy interesante el paso de los años de la protagonista, y cómo cambia su visión del mundo y de ella misma. También me ha gustado cómo trata el tema del duelo por fallecimiento de miembros de la familia más cercana.
Pero siento que se romantiza la enfermedad de la protagonista, que tiene bulimia. En ningún momento se cuestiona que deba ir al psicólogo, sino que su enfermedad va cambiando conforme se desarrolla su vida y sus relaciones sociales.
Sin embargo, yo no sé sobre la bulimia, así que tal vez está bien representada y soy yo quien no conoce cómo la viven quienes la padecen.

[oriol abelanet]

quan vaig escollir aquest llibre ja sabia que m’agradaria, però no sabia que m’arribaria a agradar tant, a emocionar-me tant i a commoure’m tant com ho ha fet la laura gost. no només la història és fantàstica sinó que la manera com està escrita, plena d’ironia, l’enriqueix moltíssim. és un llibràs!

[Ïa · Rating 4 out of 5]

El diàleg interior i el thought process de la protagonista està escrit d’una manera molt interessant i xula que m’ha enganxat. El desenvolupament personal de la protagonista al llarg dels anys i les seves reflexions m’han agradat perquè m’han fet pensar! Also, trigger warnings: eating disorders

[Ricard Vilalta · Rating 3 out of 5]

Novel•la senzilla i fàcil d'oblidar.

[Vicky Gouarnalusse · Rating 3 out of 5]

La forma de escribir de Laura Gost me hace taaaaan fácil la lectura. No puedes parar de leer, y no tanto por intriga de lo que viene después, sino porque la protagonista, desviándose del tema, hace que te desvies con ella, y casi te olvides de lo que estaba hablando. Al rato te recuerda por donde iba, y te hace acompañarla también .
He dado alguno de los pasos que la prota ha dado en su adolescencia, y en su cambio a la edad adulta. Su sed de desorden cuando su vida se ordena, historial amoroso, de amistad… me ha resultado cercano y llevadero. Entrañable y graciosa la presencia de sus seres queridos en la historia.
No ha sido mi libro favorito, pero ha sido una lectura distinta y ligera de 4 días.

[Irene Dela · Rating 2 out of 5]

La Laura ens porta una novel•la que sembla autobiogràfica. En aquesta coneixem a una protagonista que ens parla des dels seus 14 anys fins a la seva adultesa.

Durant aquesta narració ens parla de molts esdeveniments familiars, amorosos, amistosos i molt més d'una forma profunda, però alhora, fent aquestes explicacions d'una forma senzilla.

Així i tot, no he acabat de conectar amb la història en cap moment, però és una percepció totalment personal.

[Maria Sopena · Rating 4 out of 5]

M’ha agradat perquè està molt ben escrit, increïblement ben escrit i a mi, això m’atrapa molt en un llibre. No obstant no he acabat d’entrar a la història, no se si per falta de punts comuns amb la protagonista. Tot i així ha sigut una bona lectura

[Jaume Rosselló · Rating 3 out of 5]

Petita història d’una vida, diferents moments d’una jove que esdevindrà dona i fins i tot mare, voldria que m’hagués agradat un poc mes, Laura Gost es una molt bona escriptora per mi aquesta vegada ha fallat un poc, el pròxim també el compraré i el llegiré clar que si.

[Abril · Rating 5 out of 5]

M'ha encantat. És un llibre que et transporta, i sents que acompanyes a la protagonista al llarg dels diferents moments de la seva vida. A més te un humor molt irònic que es contraposen als moments de tensió i patiment.

[Águeda Robles · Rating 4 out of 5]

Me ha parecido un libro entretenido y divertido, a pesar de que toca temas delicados como la bulimia. Me ha gustado mucho la manera en la que la protagonista va narrando su vida y su evolución desde su adolescencia hasta su primera madurez, sin tapujos y de una manera irónica.

[Neus Sancho · Rating 3 out of 5]

Després d'haver llegit Les cendres a la piscina, Laura Gost planteja un llibre on la protagonista al llarg dels anys va creixent juntament amb les seves inseguretats, dubtes, "fantasmes"... mesclant moments de sinceritat i ironia, intentant descobrir la seva identitat més enllà del seu TCA.

[Cristina Santa · Rating 4 out of 5]

si hiciese un club de lectura con la autora le preguntaría por qué ese final, que me desconcierta un poco pero lo demás me ha gustado! tiene una voz narradora que es genial. La portada y el título siempre siempre suman puntos

[Teresa · Rating 1 out of 5]

No tengo palabras para decir lo poco que me ha gustado.
Pero lo voy a intentar.

Qué inmadurez y poca profundidad en los conceptos y en todo lo que se trata. La evolución del personaje es prácticamente nula. La manera de escribir tan vacía...

Me encantan los libros que, desde una primera persona, narran la vida. Me gusta que trate temas como el sexo, la bulimia, la pérdida, etc. Pero la manera en la que se abordan se me queda demasiado insulsa. Supongo que la protagonista no me cae bien.

Qué pena, pero este libro no es para mí.

La portada es increíble btw.

[Clara Rodriguez · Rating 5 out of 5]

Quizas pondria pegas en el desarrollo del relato, en que podria haber profundizado mas, en este asunto tan abstracto y terrorifico. Pero agradezco haber podido porfin leer sobre ese vacio-soledad que me ha acompañado toda mi vida y sentirme identificada con la autora.

[Elisa Battikh · Rating 4 out of 5]

Com pot no agradar-te un llibre en el que series amiga de la protagonista?
Una novel·la que et fa passar per les zones fosques d’una forma tan clarivident que les fa fins i tot grises, que mai blanques.

[Nelet · Rating 4 out of 5]

M'ha agradat molt l'estil de l'autora, en tots els sentits. Una lectura amena. Però he de dir que he trobat a faltar una trama més interessant.