Un pensament de sal, un pessic de pebre

by Montserrat Roig

Recull dels articles que Montserrat Roig va escriure durant el setembre de 1990 i el novembre
de 1991, quan ja se li havia declarat la malaltia i just fins a dos dies abans de la seva mort. Una
mostra del vessant periodístic de la Roig més madura que ens revelen una escriptora culta i
d’una gran sensibilitat moral.
El cos central del llibre, les seves línies mestres i els temes ―la condició humana, el feminisme,
el discurs contra el poder, la interrogació sobre el mal, la guerra, el fet d’escriure, l’ofici de
periodista― són un testimoni global de la visió i concepció del món de l’autora i ens mostren
una personalitat literària segura i sòlida en les seves idees.
Els seus articles conformen també un testimoni global d’una visió i d’una concepció del món i
destaquen per la qualitat literària amb què estan escrits i per la seva profunditat.

Amb la col·laboració de la Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura.

"Aquesta obra ha rebut un ajut a l'edició del Ministerio de Cultura y Deporte, i del Pla de Foment de la Lectura 2017-2020"

585 pages, Kindle Edition

Published October 3, 2018

About the author

Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny de 1946 - 10 de novembre de 1991) fou una escriptora en català de novel·les, contes, assaig, reportatges i articles periodístics. Va presentar i dirigir diversos programes de televisió, mitjà en el qual va excel·lir com a entrevistadora a escriptors de generacions precedents.

Novel·la
Ramona, adéu! (1972)
El temps de les cireres (1977)
L'hora violeta (1980)
L'òpera quotidiana (1985)
La veu melodiosa (1987)

No ficció
Els catalans als camps nazis (1977)
L'agulla daurada (1985)
L'autèntica història de Catalunya (1990)
Digues que m'estimes encara que sigui mentida (1991)
Un pensament de sal, un pessic de pebre : dietari obert (1992)

Reviews

[Clàudia · Rating 5 out of 5]

Fa anys que llegeixo els seus articles mentre esmorzo, i ara m'he quedat orfa. És increïble com algú pot escriure columnes així cada dia. Les que més m'han agradat són les que continuen vigents (fa 35 anys!!!). Molts dels temes que tracta no caduquen; la història es repeteix. El món dels anys 90 no és gaire diferent del que coneixem ara. Si canviéssim els noms de moltes persones influents i d'algunes ciutats i països, les cròniques es podrien publicar avui mateix.

Els temes que més la preocupaven: el feminisme (ja es parlava d’alliberament de la dona, però començava a sorgir el debat sobre els abusos i el que més tard nosaltres anomenaríem sostre de vidre, micromasclismes, etc.), la llengua catalana (segons ella, en un estat de perill, tot i que justament s'havia aprovat la Llei de Normalització Lingüística, s'havien creat TV3 i Catalunya Ràdio, i les escoles implementaven la immersió lingüística després de la repressió franquista...), el cinema, i la guerra (en aquell moment, la del Golf, la d'Afganistan i la dissolució de l'URSS). L'últim article, dos dies abans de morir de càncer als 45 anys, acaba així: 'Només les vides que no tenen sentit arrabassen la vida que sí que en té.'

[Ali · Rating 4 out of 5]

"Si la literatura encara serveix per a alguna cosa, en aquest sentit ja perdut d'utilitat pública, és perquè pot narrar allò que mai no farà un telediari. La literatura s'escapa de la vida per tornar-hi amb més força. El telediari ens fa viure la mentida de què és la vida en si mateixa. Per aquesta raó no recordem els telediaris. Per aquesta raó recordem les grans novel·les, i els seus personatges, i les seves pors." (ed. 2018, p. 471)

"El lector de novel·les vol ser enganyat, perquè no ignora que la literatura no és realitat, sinó veritat. Vol ser seduït per la mentida per tal d'entrar en una veritat diferent." (ed. 2018, p. 350)

Sense ànims de ser biografista, s'han de tenir els ovaris molt ben posats per publicar articles cada dia d'aquesta qualitat literària malalta de càncer fins dos dies abans de la seva mort. O potser, més que un símbol de valentia, és una mostra de fidelitat a la pròpia veritat literària.

[marcos_.02 · Rating 5 out of 5]

que mujer más inteligente!!! vull ser articulista :(((

[Clara Ziegnem · Rating 4 out of 5]

Molts dels articles ja els havia llegit, però sempre agrada tornar a la proximitat de la seva narrativa.

[sònia montserrat · Rating 4 out of 5]

Feia molt de temps que volia llegir-lo!!! I m'ha costat en alguns moments d'avançar, però m'ha agradat molt :)

Quina forma d'escriure perfecta que tenia, quina dona més interessant i que bé parlava de absolutament tots els temes imaginables. Tant de bo poder llegir el que opinaria de l'actualitat. També et dic, hi ha articles que es podrien publicar avui en dia i ningú s'adonaria que es van escriure fa 35 anys.
Crec que hi ha parts que m'han costat més perquè parla durant setmanes de fets polítics nínxols que sense context acabes perdent una mica l'interès. Però l'últim mes i mig tots els articles són ideals. També citava molt el Pla, perfecta.

Al meu cap tothom que publica a núvol vol ser ella xd.