What do you think?
Rate this book
Distòcia
Aquesta és una història d’amor entre dues vaques. També és la història d’uns quants parts complicats, i de maternitats doloroses. I és la història de la Goja, que té un neguit encallat a dins i està plena de cabòries. I la de la Isabel, que es va sentir atrapada en un món rural que no era com s’havia imaginat. I és també la història d’en Lamine, i de la Montse, i de dos germans que fan formatges. I, a més, és la història de les orenetes que tornen any rere any, d’una ovella babaua que té ganes de jugar i d’un gat que sap com absentar-se. I d’un vedell, també, i d’un gos pastor i d’un gall manyac. És una història de decisions difícils. I és també una història de connexions inesperades.
- GenresFiction
189 pages, Paperback
First published January 1, 2022
14 people are currently reading
306 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 64 reviews
April 5, 2022
Estic a punt d'acabar aquest llibre i ja m'atreveixo a deixar un comentari. A partir d'ara és clar que m'afeccionaré a la literatura escrita per científics/es. Estic meravellat amb la narrativa d'aquesta veterinària-escriptora, que aconsegueix escriure amb un llenguatge senzill però alhora molt ric en simbolisme. Enorme el missatge filosòfic, també: aquesta relació desmitificada entre l'ésser humà i la natura; que li dóna una puntada de peu a aquest "beatus ille" de senderistes i diumengers que pateix la societat actual. A més, és un relat feminista fantàstic. Estic encantat.
December 21, 2022
Doncs m'ha agradat. L'autora és boníssima suggerint imatges que lliguen l'animalitat amb el dilema humà de la Goja. És boníssima representant, pintant les vaques i els gavians i el gat i els gossos i fent-los fer la seva, innocents, amorals. Només perd aquesta gràcia i frescor quan fa reflexions moralistes, que són una mica lloc comú; quan aclareix volta rere volta que la Goja no és racista, per exemple, o en alguna reflexió estranya sobre antropocentrisme. Però a mesura que s'acosta al tema, al centre del conflicte, es va fent més intel·ligent, va afinant. M'han agradat molt el que diu del penediment, la dicotomia entre humà i animal, la insistència en partir la Goja i deixar clar que no està *raonant*, que hi ha alguna cosa més. No sé què en penso, de la Goja, tan esquerpa, amb tant d'escafandre. Però això és bo.
March 15, 2025
Només llegeixo bons llibres últimament !!!!
Petita reflexió estic farta de la voràgine de la immediatesa que m’impedeix gaudir d’un llibre perquè quan vaig per la meitat de sobte hi ha 3 novetats que treuen el cap i necessito acabar com un llamp la lectura que tinc a les mans
Petita reflexió estic farta de la voràgine de la immediatesa que m’impedeix gaudir d’un llibre perquè quan vaig per la meitat de sobte hi ha 3 novetats que treuen el cap i necessito acabar com un llamp la lectura que tinc a les mans
May 27, 2025
M'ha costat de llegir perquè les reflexions de la Goja se'm clavaven al cor. Colpidor, una abraçada entre l'animalitat i la raó.
November 15, 2022
«Aquesta mania que tenim d’obsessionar-nos amb les coses passades, d’aferrar-nos-hi fins i tot quan ja no hi ha res a fer, de fer aflorar la nostàlgia constantment. Aquesta mania que tenim de llepar-nos les ferides una vegada i una altra. Tan fàcil que seria si poguéssim emprendre el vol com una garsa, sense mirar enrere. […] Tornar a la vida, sense mirar enrere. Viure lleugerament, sense mirar enrere.»
April 8, 2023
La maternitat vista i viscuda de moltes maneres i per molts. L'entorn ha estat un dels punts més forts del llibre; l'autora, amb molta naturalitat, crea imatges i vincles entre la protagonista i els diferents animals amb què conviu. La protagonista és la Goja, sí, però la seva història també l'expliquen les seves vaques, ovelles, gat, gossos i les orenetes. Molt recomanable :)
November 7, 2025
Molt bona primera novel·la d’una científica (molt millor que les de molts “periodistes”). Molt bon català (cansat de llegir alguns “imprescindibles” catalans amb sintaxi i expressions castellanes). Molt interessant les reflexions de les relacions humans/animals. També interessant el tema de l’avortament, però a la segona meitat del llibre és fa pesat per reiteratiu.
September 7, 2024
Em sap greu, però totes les reflexions sobre l'animalitat, la humanitat, la separació del cos i la ment, la idealització de la vida animal… m'han semblat forçades i pesades, bastant plenes de tòpics i obvietats. Potser és que ja vaig entrar no gaire convençuda i els personatges sí que estan bé, però la història res de l'altre món. Crec que m'esperava una cosa molt diferent.
December 11, 2023
Tot i que l’he llegit d’una amiga, me’l compraré per quan necessiti llegir un llibre que faci caliu. Que maco, i quina bona decisió vaig prendre fa uns 5 anys d’empatitzar més amb els animals💓🐮🦋
Directament al meu top de llibres
Directament al meu top de llibres
May 8, 2022
He necessitat quasi una setmana per pair aquest llibre i poder dir la meva. Distòcia, de Pilar Codony (2021) ens presenta un relat ambientat en una granja on la Goja, juntament amb la Montse i en Lamine, cuiden vaques i cabres.
La història aconsegueix transportar-te molt hàbilment al dia a dia de la Goja en un entorn rural i, m'atreveixo a dir, bastant insòlit de trobar, on gairebé tots els animals tenen nom: Balzac, Zenobia, Atthis, Safo, Kropotkin... En la història, el comportament dels animals permet, segons paraules de l'autora, actuar com a mirall i trencar amb les dinàmiques de relació entre persones.
Distòcia ens parla de maternitat i el repte de la dicotomia entre ment i cos o instint i raó; fent-nos partícips de com la Goja viu un enfrontament propi i també amb el seu entorn davant d'una possible actuació diferent de la comunament més acceptada per la societat.
Decideixo no revelar més i deixar-vos descobrir la història, que he vist que ha caigut en moltes mans aquest Sant Jordi. 📚
Per a mi, un premi molt ben merescut, un relat íntim i autèntic amb personatges complexos.
La història aconsegueix transportar-te molt hàbilment al dia a dia de la Goja en un entorn rural i, m'atreveixo a dir, bastant insòlit de trobar, on gairebé tots els animals tenen nom: Balzac, Zenobia, Atthis, Safo, Kropotkin... En la història, el comportament dels animals permet, segons paraules de l'autora, actuar com a mirall i trencar amb les dinàmiques de relació entre persones.
Distòcia ens parla de maternitat i el repte de la dicotomia entre ment i cos o instint i raó; fent-nos partícips de com la Goja viu un enfrontament propi i també amb el seu entorn davant d'una possible actuació diferent de la comunament més acceptada per la societat.
Decideixo no revelar més i deixar-vos descobrir la història, que he vist que ha caigut en moltes mans aquest Sant Jordi. 📚
Per a mi, un premi molt ben merescut, un relat íntim i autèntic amb personatges complexos.
September 1, 2023
m'agraden els llibres en què, com aquest, tot sembla passar de pressa tot i que la prosa sigui lenta. però, com aquest, també un pel (de vaca?) massa carregat de paraulotes importants en bon català.
i
el desconcert dominarà tots els seus pensaments de vaca. i quan la degollin, la por brollarà del seu coll i tacarà el davantal del matador i el terra blanc de la sala. quan la degollin, es buidarà dolçament. algú netejarà la solitud, l'estranyesa i el desemparament amb una mànega i s'escolaran a través del desguàs.
i
el desconcert dominarà tots els seus pensaments de vaca. i quan la degollin, la por brollarà del seu coll i tacarà el davantal del matador i el terra blanc de la sala. quan la degollin, es buidarà dolçament. algú netejarà la solitud, l'estranyesa i el desemparament amb una mànega i s'escolaran a través del desguàs.
September 21, 2022
No anava amb cap expectativa i m'ha anat molt bé, perquè m'ha agradat molt. Últimament he llegit diferents autores catalanes actuals que tracten el tema de la maternitat, però totes ho fan d'una manera diferent. M'ha agradat molt com l'autora ha criticat la romantització de ser mare i com ha reflectit la idea de no ser-ho.
September 6, 2022
Una delícia aquest llibre en què la Pilar Codony fer un al.legat en favor de l’animalitat paral.lelament a la història de la protagonista (la seva alter ego?) que va molt lligada, encara que s’ha de dir, és una història repetitiva i reiterativa.
Dota als animals de personalitat, SÓN personatges de la novel.la i tenen els seus trets i maneres d’actuar. Arribes a empatitzar amb una vaca o un pollastre. O hauria de dir els seus noms? Bona reflexió final que no desvetllo!
Dota als animals de personalitat, SÓN personatges de la novel.la i tenen els seus trets i maneres d’actuar. Arribes a empatitzar amb una vaca o un pollastre. O hauria de dir els seus noms? Bona reflexió final que no desvetllo!
August 26, 2024
Preciossim. T'envolta i et transportes al camp amb la Goja.
" De sentir-nos part del món, d'estimar, de connectar"
" De sentir-nos part del món, d'estimar, de connectar"
April 17, 2024
M’ha encantat!
La manera com escriu la Pilar Codony m’ha semblat molt entenedora i amb coneixement del que està parlant, aconsegueix que al llegir visualitzis el que explica.
La història és calmada, reflexiva i et pots posar a la pell de la protagonista. M’ha portat a la natura.
La manera com escriu la Pilar Codony m’ha semblat molt entenedora i amb coneixement del que està parlant, aconsegueix que al llegir visualitzis el que explica.
La història és calmada, reflexiva i et pots posar a la pell de la protagonista. M’ha portat a la natura.
November 17, 2023
M'han semblat molt especials tots els detalls que descriu la Pilar en la vida diària dels animals de la granja de la Goja i la Montse. Són detalls que segurament pel nostre ritme frenètic mai t'hi pares a buscar, però hi són, i són maquissims. És un llibre que fa molt caliu.
May 21, 2024
Lectura del club de la biblioteca d'Esparreguera.
M'han agradat molt les descripcions dels comportaments dels animals de les que el llibre en va ple. Gairebé podia veure el ball de les orenetes o creure que tenia un gat al sofà.
També m'ha encantat el concepte de granja de mares ("i, per tant, cada bèstia mereix el tracte i el respecte que se li donaria a una mare") per parlar d'una granja de vaques lleteres. És molt més dolç i li treu cruesa al fet de l'explotació ramadera.
El tractament de la maternitat, tenir fills o no tenir-los, la solitud de les decisions importants... de tot això ens parla l'autora. I ens ho transmet bé tot i que a estones se m'ha fet una mica repetitiva.
M'han agradat molt les descripcions dels comportaments dels animals de les que el llibre en va ple. Gairebé podia veure el ball de les orenetes o creure que tenia un gat al sofà.
També m'ha encantat el concepte de granja de mares ("i, per tant, cada bèstia mereix el tracte i el respecte que se li donaria a una mare") per parlar d'una granja de vaques lleteres. És molt més dolç i li treu cruesa al fet de l'explotació ramadera.
El tractament de la maternitat, tenir fills o no tenir-los, la solitud de les decisions importants... de tot això ens parla l'autora. I ens ho transmet bé tot i que a estones se m'ha fet una mica repetitiva.
May 1, 2022
M'ha encantat, per moltes coses molt diferents. Ara necessitaré uns dies per a pair-lo.
July 30, 2022
M'ha agradat molt. És un llibre ben escrit, molt fresc i també diria molt necessari. Tot el llibre és una constant dicotomia entre la raó i l'animalitat. Entre el cap i l'instint. Ho resumeix molt bé a les últimes pàgines. Ella mateixa (la Goja) s'exaspera amb ella mateixa, per com s'ha transformat aquells dies. M'agraden les reflexions intercal·lades sobre les persones i els animals (encara que ella fa molt conscient que tots som animals). M'agrada com s'hi veu reflexada la vida de poble i sobretot la professió de pagesia. M'agrada que els animals siguin tractats al llibre com diferents personatges més, sense posar-los en una categoria inferior, que tracti la vida com aquesta harmonia d'éssers convivint. També trobo que els personatges de la Montse, el Lamine i l'Isabel estan molt ben casats. M'agrada que tracti el tema de la maternitat de la manera que ho fa, molt honestament i de manera molt actual, perquè totes ens ho plantegem diferent ara que fa 30 anys. Per això penso que és molt fresc i molt necessari. Una temàtica semblant a Dolça introducció al caos, de l'Orriols, però millor portat (i de poble). M'hi ha recordat perquè els capítols venen separats pels dies i perquè és un llibre un tant lent en el sentit que la temporalitat de tot el llibre és de pocs dies i tens ganes de saber-ne el final tota l'estona. Això té el risc que pugui arribar a fer-se pesat, però tot el contrari en aquest cas. L'he llegit amb molt de gust, l'he gaudit moltíssim.
October 2, 2022
Aquest llibre trenca amb molts elements. Està situat en una zona rural i és una representació d’aquelles persones que hi viuen i hi treballen d’una forma tranquil·la. Sense voler turistes ni grans explotacions agràries. La protagonista és una noia valenta, intel·ligent i decidida. Ha de prendre una decisió i tot el llibre gira al voltant d’aquesta, tal com es pot llegir en el següent fragment: “Té la decisió travada al cap i al ventre, en dos punts tan diferents del cos que no es troben, no es posen d’acord.”
La temàtica d’aquesta novel·la podríem dir que és la maternitat, ja sigui la de la protagonista, la de la seva mare o la dels animals de la granja. Crec que ens calen molts més llibres com aquest, que qüestionin el que sempre s’ha fet, que treballin per desemmascarar tabús i que facin pensar.
“Ara tot és massa gran; grans tractors… Tanta grandiositat desborda, ens aboca a una vida frenètica que no admet la pausa, no admet la contemplació, no admet el respecte.”
La temàtica d’aquesta novel·la podríem dir que és la maternitat, ja sigui la de la protagonista, la de la seva mare o la dels animals de la granja. Crec que ens calen molts més llibres com aquest, que qüestionin el que sempre s’ha fet, que treballin per desemmascarar tabús i que facin pensar.
“Ara tot és massa gran; grans tractors… Tanta grandiositat desborda, ens aboca a una vida frenètica que no admet la pausa, no admet la contemplació, no admet el respecte.”
May 14, 2022
"L'animalitat. Ves a saber què és, exactament. Potser ningú ho sap del cert. En tot cas, sembla que no deu ser gaire res de bo, perquè la humanitat porta segles intentant escapar-ne. Tot i que, fet i fet, tampoc se n’ha sortit gaire bé. Perquè si l’animalitat és alguna cosa, ha de ser alguna cosa que ve de ben endins, de les entranyes mateixes. Ha de ser alguna cosa que respon a les emocions més bàsiques. Ha de ser impuls, instint. Ha de ser alguna cosa que uniformitza totes les bèsties i les posa dins el mateix sac. El sac del regne animal. Fa l'efecte que les persones també hi haurien de ser, dins d'aquest sac."
August 21, 2025
És un d’aquests llibres que et cura i et destrossa una mica el cor. Trobo que hi ha reflexions molt interessants sobre la maternitat i l’antropocentrisme, però no se m’ha fet feixuc. Ah! I també he après molt sobre la pagesia, les rutines i els animals de granja.
October 22, 2025
La segona meitat del llibre no feia falta.
December 23, 2025
no sé no sé… entenc el concepte i em sembla una bona idea però no m’ha fet sentir gaire cosa… tot i així animalons❤️
July 3, 2022
Lectura lleugera i amb molt sentit sobre ser o no......
August 8, 2022
M’ha agradat bastant, i m’ha agradat molt tots els temes tractats.
Lo primer de tot és quesi no t agraden els animals (i no només gossos i gats) aquesta novel·la no t’agradarà, primer perquè parla molt de vaques i animals de granja en general. Hi ha una munió de tipus d’aus que jo he FLIPAT. No entenia el 90% dels noms de les aus i només vaig buscar “gavians argentats” perquè els altres em feien mandra.
La Isabel m’ha caigut bastant malament però a la vegada puc entendre que si vas ser mare perquè les circumstàncies et van obligar, no es el mateix que si ets mare perquè has estat buscant la criatura durant temps.
La Montse m’ha caigut genial. M’ha semblat la persona que modera la personalitat de la Goja (m’encanta el nom, s’ho va canviar ella) i crec que es qui apropa la lectora i la Goja per a que ens posem en la seva pell, etc.
Crec que ha parlat d’un tema que és ben important: l’avortament. Certament m’ha agradat moltíssim el fet que no hagi cedit amb les preguntes i afirmacions sobre la maternitat de les seves companyes i m’ha agradat molt que hagi avortat finalment. Això m’ha fet reflexionar, perque com ja sabeu, jo tampoc vull ser mare, però el seu part coincidiria amb la Safo, una vaca que mugeix totes les nits perque l’Atthis, la seva amada, ja es morta, i això m’ha fet una mica de pena.
Sens dubte el que més m’ha agradat del llibre son les reflexions que fa la Goja sobre la humanitat, animalitat i bestialitat. M’han semblat no només certes sinó també uns arguments exquisits i una admiració per les bestioles que m’ha fet sentir-me mes a prop dels animals que tinc a casa i del planeta en general (sona cursi i una mica pallus, però es la veritat).
En general l’únic que canviaria seria la llargada dels capitols ja que relaxen tant que si son així de llargs a vegades t’adorms.
Un 4/5. Ja me’l rellegiré quan hi sigui al meu poble escoltant orenetes (no sé quin tipus d’ocell es encara jeje)
Lo primer de tot és quesi no t agraden els animals (i no només gossos i gats) aquesta novel·la no t’agradarà, primer perquè parla molt de vaques i animals de granja en general. Hi ha una munió de tipus d’aus que jo he FLIPAT. No entenia el 90% dels noms de les aus i només vaig buscar “gavians argentats” perquè els altres em feien mandra.
La Isabel m’ha caigut bastant malament però a la vegada puc entendre que si vas ser mare perquè les circumstàncies et van obligar, no es el mateix que si ets mare perquè has estat buscant la criatura durant temps.
La Montse m’ha caigut genial. M’ha semblat la persona que modera la personalitat de la Goja (m’encanta el nom, s’ho va canviar ella) i crec que es qui apropa la lectora i la Goja per a que ens posem en la seva pell, etc.
Crec que ha parlat d’un tema que és ben important: l’avortament. Certament m’ha agradat moltíssim el fet que no hagi cedit amb les preguntes i afirmacions sobre la maternitat de les seves companyes i m’ha agradat molt que hagi avortat finalment. Això m’ha fet reflexionar, perque com ja sabeu, jo tampoc vull ser mare, però el seu part coincidiria amb la Safo, una vaca que mugeix totes les nits perque l’Atthis, la seva amada, ja es morta, i això m’ha fet una mica de pena.
Sens dubte el que més m’ha agradat del llibre son les reflexions que fa la Goja sobre la humanitat, animalitat i bestialitat. M’han semblat no només certes sinó també uns arguments exquisits i una admiració per les bestioles que m’ha fet sentir-me mes a prop dels animals que tinc a casa i del planeta en general (sona cursi i una mica pallus, però es la veritat).
En general l’únic que canviaria seria la llargada dels capitols ja que relaxen tant que si son així de llargs a vegades t’adorms.
Un 4/5. Ja me’l rellegiré quan hi sigui al meu poble escoltant orenetes (no sé quin tipus d’ocell es encara jeje)
This entire review has been hidden because of spoilers.
May 18, 2022
La història és bonica i planteja coses interessants, i de fet hi ha parts on m'ha arribat molt. L'Atthis. Però potser els plantejaments són massa explícits, hi havia trossos que semblacen més propis d'assaig que no pas de literatura, però qui els distingeix ja? (jo, molt i molt subjectivament)
April 16, 2023
🌾🐄🐑👩🏻🌾...😐🙂🥰
January 2, 2023
Premi Documenta 2021. Una història de dones i de mares animals. Són els personatges principals: la Goja, la Isabel i la Montse i les vaques anomenades...Safo, Athis, Balzac, Zenobia, Chavela, Penélope,
L'autora veterinària explica amb detall i tendressa l quotidiana vida de les vaques mares, els gossos, gats i ovelles, orenetes i gavians.
"Per això em vaig adonar que no tenia més remei que buscar un punt de contacte entre la mirada humana i l’animal, i aquest és la maternitat”
"La truja és el paradigma de la feminitat."
"La convivència amb les bèsties serveix a la Goja per reflexionar sobre la relació entre cos i ment, així com els límits d’allò que anomenem animalitat."
...simplement escrivia sobre allò que coneixia.
Narradora: 3a persona.
Temes: Descripció de parts díficils, maternitat, dicotomia entre animalitat i humanitat, la cruesa del món rural, model de granja, benestar animal, pressions socials per ser mare.
L'autora veterinària explica amb detall i tendressa l quotidiana vida de les vaques mares, els gossos, gats i ovelles, orenetes i gavians.
"Per això em vaig adonar que no tenia més remei que buscar un punt de contacte entre la mirada humana i l’animal, i aquest és la maternitat”
"La truja és el paradigma de la feminitat."
"La convivència amb les bèsties serveix a la Goja per reflexionar sobre la relació entre cos i ment, així com els límits d’allò que anomenem animalitat."
...simplement escrivia sobre allò que coneixia.
Narradora: 3a persona.
Temes: Descripció de parts díficils, maternitat, dicotomia entre animalitat i humanitat, la cruesa del món rural, model de granja, benestar animal, pressions socials per ser mare.
August 4, 2024
Pel moment vital en què m’he trobat, aquest llibre m’ha durat uns quants mesos i pràcticament fins ara no havia llegit res més. De fet, quan vaig començar-lo vaig escoltar un episodi de “Les dones i els dies” on parlaven de maternitat, va coincidir amb la pel·lícula “Mamífera” i amb “Això no és Suècia”. També va coincidir amb converses amb amigues més grans que jo de si volien o no ser mares. Tot això em va portar a preguntar a la meva mare i a la meva àvia si tenien clar que volien tenir fills. Un gran tema.
En fi, realment la lectura i tot plegat em va obrir un món que fins ara no m’havia plantejat i que la Goja té molt clar des del principi, tot i tenir els seus dubtes (normal, també et dic). Em sembla bonica la idea de lligar la història amb els animals, sobretot les vaques, i de posar-los noms de gent important.
És un llibre per llegir tranquil i sentir el caliu del camp, les orenetes i una vida a la granja.
En fi, realment la lectura i tot plegat em va obrir un món que fins ara no m’havia plantejat i que la Goja té molt clar des del principi, tot i tenir els seus dubtes (normal, també et dic). Em sembla bonica la idea de lligar la història amb els animals, sobretot les vaques, i de posar-los noms de gent important.
És un llibre per llegir tranquil i sentir el caliu del camp, les orenetes i una vida a la granja.
Displaying 1 - 30 of 64 reviews