«Aquest llibre recorda la vida del meu avi, que és la història d’un temps, d’un país. És un homenatge a una generació sencera d’homes i dones que van sobreviure a una guerra quan eren nens i que ara han hagut de fer front a la pandèmia des de la residència geriàtrica. La compilació d’una vida que abraça gairebé la totalitat del segle xx m’ha portat per viaranys insòlits. He descobert secrets del meu avi, i també he entès millor algunes de les decisions que va prendre al llarg de la seva vida».
Toni Cruanyes s’allunya de la seva faceta més periodística per oferir-nos un retrat íntim, lúcid i precís. La Vall de la Llum, un poble de canyes, vent i fang, es desperta a la modernitat a través de les vivències amb què una família pagesa s’obre pas en un món que es transforma molt de pressa. Un relat verídic però escrit com una novel·la, amb un alt contingut dramàtic i evocador.
«Cinquanta-dos anys després que Teresa Pàmies guanyés el Premi Josep Pla amb Testament a Praga, tornem a gaudir amb una crònica destinada a ser la memòria viva d’uns fets extraordinaris».
Antoni Cruanyes i Plana (Canet de Mar, 8 de setembre de 1974), conegut simplement com a Toni Cruanyes, és un periodista català. Des del 20 de gener del 2014, presenta el Telenotícies vespre de TV3.
Un llibre escrit per a l'avi de l'autor, una memoria que ens transporta del moment de l'escat de la Covid a la vida d'en V. (l'avi) de petit, passant per una guerra civil i passant per tot de vivencies. Més a la meva ressenya (llarga! mare meua) https://youtu.be/l2dzdw00qak publicada el 28 de febrer del 2022
No me ha gustado mucho. Estaba muy desordenado, yendo y viniendo entre historias y años sin seguir ningún criterio. No le pongo una estrella porque hay partes muy emotivas e interesantes sobre una generación que ha sufrido guerras, el franquismo, pobreza y hambre y en último término, el covid.
Aquesta lectura se m'ha fet feixuga. Crec que realment no m'ha interessat la vida de l'avi de l'autor, però sobretot crec que el fet que s'hi adrecés com V. em treia contínuament de la història.
Molt interessant la història de la vida de l’Avi de l’autor. T’endinsa en la vida familiar durant la guerra civil, i parla de com s’ha viscut la pandèmia del covid amb els avis i el periodisme.
A book about your family doesn't have to be boring (there is Sacks's "Uncle Tungsten: Memories of a Chemical Boyhood"), but Cruanyes fails completely in making any kind of interesting argument here. This book about his grandfather is a mess on all levels: it is boring, it creates a mystical (and because of that, kind of irritating) figure of his grandfather, it never tells anything interesting or engaging, believing that something that is interesting for him and friends might be interesting for people who didn't know the man behind the story, it is obsessed with Catalan (and other) identities (the previous book of his I read was obsessed too, but it was kind of the point of that book) in a very simplistic and childish way, with a lot of views that seem from 200 years ago, it feels entitled and snobby (written by someone whose view of life is from a posh high class position, those who believe philanthropy is the answer for poverty), and is obsessed also with looks. Maybe age is catching up with Cruanyes, because this is a book of another era.
The best: that some truth might be found between its pages
The worst: how little critical analysis to anything is here
Alternatives: as said above, Sacks's "Uncle Tungsten: Memories of a Chemical Boyhood"
Es un llibre que reconstrueix la vida de l'avi de l'autor. Nen que viu de petit la Guerra Civil en una població del Marasme, creix en la difícil postguerra, als anys seixanta fa diners gràcies a l'arribada de turisme estranger i la tímida obertura del règim, la implicació des del catalanisme en l'oposició al règim i el paper que juga després de la Transició esdevenint el primer alcalde democràtic posterior al franquisme del seu poble. Els primers capítols, on s'alternen èpoques passades amb la pandèmia del coronavirus que li toca viure des d'un centre geriàtric poden ser una mica feixucs. Però a mesura que avança el llibre la història va guanyant interès. Molt ben escrit per part de l'autor, amb un llenguatge sense complicacions, però alhora pulcre i adequat. Es llegeix ràpid i val la pena llegir-lo
This entire review has been hidden because of spoilers.
Relat íntim i acollidor sobre l'avi de l'autor, una biografia que acaba convertint-se en un repàs a la història del segle XX tal i com es va viure des d'un poble de la costa com Canet, retrat d'una generació i dels diferents canvis polítics i socials que van viure. Per mi el més interessant és aquest retrat de la societat, de la generació dels nostres avis, i no tant la història en particular de la família de l'autor. En qualsevol cas, bonic homenatge al seu avi, mort en una residència en la primera onada de la Covid a casa nostra.
La història del seu avi és molt similar a la història dels meus pares. La meva mare també va morir durant la pandèmia i el meu pare té alzheimer, i gràcies a aquest llibre se m'han obert algunes respostes del passat que m'han ajudat a entendre la seva vida. T'en dono les gràcies Toni. És una biografía que ens ajuda a entendre la nostra història, no només la personal, sinó la política i cultural. D'una forma senzilla obres la ment de qui et llegeix i ens qüestionem tot el que sabem o ens han explicat. Val molt la pena.
Un llibre personal, sobre l'avi de l'autor, que a la vegada és el reflex de tota una generació. "Nascuts entre el 1920 i el 1950, el gruix dels morts durant la pandèmia havien compartit experiències de tot tipus. I ens les havien explicat als seus nets i fills. Cada biografia és personal, única i intransferible, però sí que poden ser transferibles els records comuns d'una època. Els traços generals són compartits entre uns i altres. Són aventures viscudes en conjunt per una generació".
Un conjunto de relatos que nos adentran en una de las realidades con mayor protagonismo - y a la vez más invisibles - de la pandemia; no es el único hilo conductor, pero como el autor fue uno de los rostros que nos acompañó en casa durante el confinamiento, la experiencia de lectura tuvo ese matiz.
Si l'autor no fos Toni Cruanyes i la vila no fos Canet de Mar, segurament m'hauria avorrit. Però entre una cosa i l'altre (una mica per xafarderia, una mica per interès historico-cultural) és un llibre que es llegeix força ràpid i del que aprens alguna cosa interessant: les terralades, el boom turístic de Canet, el moviment cultural del poble en diferents moments històrics,...
Un llibre escrit amb una sensibilitat i respecte sublim. Un viatge per les famílies i situacions polítiques viscudes al segle XX, que ens recorden com han viscut i els pensaments dels nostres avis i àvies. Tot això, vinculat amb un fet històric que ens ha tocat viure a la generació actual: la pandèmia.
Bo també per recordar allò que he sentit explicar a casa força vegades. El fet de fer servir V. per anomenar al protagonista, em va desorientar molt en iniciar la lectura. Quan s'explica la raó queda més clar. Però haig de dir que és el que no he sabut portar bé; entec les raons de l'escriptor.
M'ha agradat llegir-ho, les seves històries no m'eren desconegudes, m'han semblat familiars. És la història d'un país, un temps, la seva gent, un homenatge bonic a la memòria del seu avi... de tots els avis...
Crònica de la familia Cruanyes que servirà a les generacions més joves a conèixer l'avi Cruanyes. M'agradat com descriu el Maresme. Un bonic record del seus avis, que pot fer-se extensiu a tot els avis.
Tierno y profundo. Una gran reflexión sobre el inicio y el final de la vida con un fondo histórico que nos hace pensar en la importancia de la familia y el entorno. Recomendable.
Toni Cruanyes utiliza un lenguaje casi poético que encaja a la perfección con el tipo de historia que narra en este libro. El hecho de que se trate de un relato íntimo, basado en la historia de su propia familia, permite al lector convertirse en un acompañante cercano, casi cómplice, de una memoria cargada de sensibilidad y valor sentimental.
Aunque personalmente los saltos temporales suelen hacerme desconectar, en esta ocasión considero que están muy bien equilibrados. Lejos de fragmentar la lectura, permiten abarcar diferentes generaciones y contextos, haciendo que el libro no se dirija a un único público, sino que ofrezca múltiples puntos de conexión. De este modo, si algún capítulo no llega a ser interesante para el lector, es posible que el siguiente si lo sea y lo inviten a seguir.
Otro de los aspectos destacables es la ambientación: el libro despierta la curiosidad sobre el entorno en el que transcurre la historia, y resulta especialmente interesante para quienes hayan paseado por esos mismos parajes. Logra trasladarnos allí con detalle y emoción.
Es de agradecer que aborde la convivencia con la homosexualidad en una época en la que este tema era mucho más que un tabú o el hecho de dejar constancia de la realidad vivida en los centros residenciales durante la pandemia dando reconocimiento a los profesionales y a las personas mayores que estaban institucionalizadas.
El llibre m’ha agradat, sobre tot les reflexions que fa l’autor sobre varis temes. Trobo punts de vistes molt i molt interessants, punts de vist que t’ajuden en la reflexió i queno havia contemplat. No li he posat les 5 estrelles perquè. considero que és un llibre molt intimista, massa, la història pertany a la seva família i les reflexions a tothom. Recomano la seva lectura.