What do you think?
Rate this book
Aioua
La Rut ha fugit. Viatja sola fins a Iowa i s’atura en un poblet anomenat Frankville. S’instal·la en un motel rònec on s’allotgen tota mena de dones solitàries, perdudes o trencades, amb les quals a poc a poc establirà vincles. Però la Rut no pot parlar, per això escriu a l’Hac, l’home que ha deixat enrere, i li intenta explicar els motius que l’han fet marxar. Tanmateix, no pot ser sincera amb ell, perquè porta la mentida a dins. Així, mentre deambula pel poble i es barreja amb els seus habitants, coneix personatges tan desconcertants com Frank, el gelater, líder d’una secta anomenada «Franquesa Radical», que aposta per la sinceritat absoluta aplicada a tots els àmbits de la vida.
AIOUA és un territori mental, un lloc on les emocions es converteixen en imatges, i on la força visual i evocadora de la prosa de Roser Cabré-Verdiell aconsegueix treure tot el seu potencial. AIOUA és una novel·la sobre la necessitat d’entendre el nostre passat per poder acceptar el present i afrontar el futur. Un llibre íntim i colpidor, oníric i profundament emotiu.
AIOUA és un territori mental, un lloc on les emocions es converteixen en imatges, i on la força visual i evocadora de la prosa de Roser Cabré-Verdiell aconsegueix treure tot el seu potencial. AIOUA és una novel·la sobre la necessitat d’entendre el nostre passat per poder acceptar el present i afrontar el futur. Un llibre íntim i colpidor, oníric i profundament emotiu.
- GenresFiction
255 pages, Paperback
Published February 1, 2022
16 people are currently reading
315 people want to read
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 30 of 77 reviews
April 5, 2022
Un dia que parlava amb la Roser Cabré-Verdiell a la cafeteria on acostumem a coincidir fins que deixi Sant Andreu (pausa dramàtica), em va ensenyar tota cofoia les galerades d'aquest AIOUA. Em va fer gràcia els títols del capítols, perquè estic molt a favor de posar-hi sempre noms estranys, a desgrat del meu editor, i li vaig dir que tenia moltes ganes de llegir-la.
-Mira,Marc, et seré franca: no t'agradarà -em va espetegar.
I tant me feia, perquè només d'haver viscut la part final del procés d'escriptura d'una primera novel·la, amb tots els neguits i alegries, ja m'il·lusionava.
El dia que va sortir a la venda vaig córrer a la llibreria, que està a uns cinquanta metres d'aquella cafeteria de Sant Andreu, i vaig comprar-la.
AIOUA és esplèndida. Un devessall creatiu i de llengua, una tècnica impressionant, una veu portentosa.
No puc dir que sigui difícil escriure això que ha escrit la Roser. Per mi, seria directament impossible.
L'hauria llegida si no l'hagués escrit la meva amiga? Ho dubto. No és el meu tipus de ficció. Però això no m'impedeix apreciar-ne les virtuts, que són aclaparadores.
Potser, Roser, hi trobro a faltar una mica més d'història en el sentit convencional, de conflicte, però això ja seria una altra novel·la.
O sigui que puc dir, ben content, que aquest cop t'equivocaves. És clar que m'ha agradat. I agradarà a moltíssima gent.
-Mira,Marc, et seré franca: no t'agradarà -em va espetegar.
I tant me feia, perquè només d'haver viscut la part final del procés d'escriptura d'una primera novel·la, amb tots els neguits i alegries, ja m'il·lusionava.
El dia que va sortir a la venda vaig córrer a la llibreria, que està a uns cinquanta metres d'aquella cafeteria de Sant Andreu, i vaig comprar-la.
AIOUA és esplèndida. Un devessall creatiu i de llengua, una tècnica impressionant, una veu portentosa.
No puc dir que sigui difícil escriure això que ha escrit la Roser. Per mi, seria directament impossible.
L'hauria llegida si no l'hagués escrit la meva amiga? Ho dubto. No és el meu tipus de ficció. Però això no m'impedeix apreciar-ne les virtuts, que són aclaparadores.
Potser, Roser, hi trobro a faltar una mica més d'història en el sentit convencional, de conflicte, però això ja seria una altra novel·la.
O sigui que puc dir, ben content, que aquest cop t'equivocaves. És clar que m'ha agradat. I agradarà a moltíssima gent.
February 22, 2022
El primer cop que vaig llegir un relat de la Roser Cabré-Verdiell vaig pensar "aquesta donassa té molt a dir". A Aioua ho demostra, a través d'una mena de descens als traumes, el dolor i les mentides que explica i s'explica la protagonista. Molt recomanable.
March 23, 2022
Tinc sentiments encontrats amb aquesta novel·la. Cabré Verdiell és una escriptora amb un gran domini lingüístic, i ho demostra amb aquest experiment literari que és AIOUA. L’autora sap fer fluir el seu estil a la perfecció, malgrat el llenguatge poètic que escrit per algú altre podria crear una lectura densa. També m’agrada molt el desplegament d’enginy i l’humor de l’autora. Tot plegat ha fet que hagi entrat en un estat hipnòtic i fascinant durant mitja novel·la. El problema ha sigut quan he sortit d’aquest encanteri i he descobert que segurament no soc el lector adequat d’aquesta novel·la. Perquè a mi m’hi ha faltat una trama i que la història desplegués alguna cosa que anés més enllà del simbolisme oníric (que el final dona sentit a tot plegat). Aquesta estructura de repetició volguda que al principi m’ha fascinant, més endavant se m’ha fet feixuga. M’agrada més la faceta de l’autora com a contista, on el talent evident de l’autora brilla molt més.
July 17, 2024
Pensava que em passaria com altres vegades que no puc posar nota, i intentava posar-la perquè si passen els dies ja desconnecto del llibre i sóc encara més incapaç.
Per mi, un final que no és perfecte, com m'ha semblat l'elaboració de la trama i el llenguatge emprat, utilitzat per crear un ambient idoni a les característiques dels personatges. Tot i així, és una novel·la molt intel·ligent, molt pensada i treballada, molt justificada. No fàcil de llegir pel que si narra i la forma com es narra, però que s'hi aconsegueixes endinsar-t'hi és un vertader plaer.
---
Esta novela no tiene traducción en lengua castellana.
Per mi, un final que no és perfecte, com m'ha semblat l'elaboració de la trama i el llenguatge emprat, utilitzat per crear un ambient idoni a les característiques dels personatges. Tot i així, és una novel·la molt intel·ligent, molt pensada i treballada, molt justificada. No fàcil de llegir pel que si narra i la forma com es narra, però que s'hi aconsegueixes endinsar-t'hi és un vertader plaer.
---
Esta novela no tiene traducción en lengua castellana.
July 11, 2024
Em debato en definir-lo com "potent" o "intel·ligent". El que tinc claríssim és que tots dos adjectius li escauen, que em sembla un exercici literari impecable i el malson de qualsevol traductor i que m'ha encantat.
July 18, 2025
"No sé si hi ha coses que estan escrites volgudament amagades, ocultes, o si són els ulls que no les saben llegir...
Com m'has llegit, fins aquí? Ajuntant paraules o buscant-ne entre línies?
Escolta, l'ambigüitat és la més humana de les qualitats amb què pots definir qualsevol cosa: un quadre, una actitud, una expressió. La lletra d'una cançó, una història, una por.
I a sobre s'escriu amb a. Crec que és la paraula que més m'ha ajudat en aquest meu viatge cap a la veritat. Veritat té atrevit ben escrit. M'hi he atrevit...."
I jo! Altra vegada ! Roser! Ambigua, misteriosa i recargolada. Magnètica, irreverent...genial!
A — Absència
Tot comença amb una absència. La d’en Hac, potser. La de la ciutat, la veu, el cos. Una dona fuig i s’instal·la en un motel de carretera a un poble anomenat Frankville, Iowa. Escriu, escriu molt, però ningú no contesta. Potser perquè ja no hi ha ningú.
I — Infantesa
Cada pensament és un ressò d’alguna cosa que cou des de fa temps. Una mare bipolar i alcohòlica que li va fer creure que ella era un error. Que mai no hauria d’haver nascut. El llibre s’aguanta damunt aquesta ferida: antiga, insidiosa, viva. És impossible parlar de qui ets si abans no es parla del que t’han fet ser.
O — Ofec
La veu narrativa es fragmenta, com si respirés amb dificultat. S’esberla. Es perd. Ens fa llegir entre línies. Aquí, la sintaxi no busca ordre, sinó veritat. No és una novel·la, és un cos que s’arrossega per les vores de la llengua.
U — Urpa
L’escriptura és una urpa. Feroç, incòmoda, radical. Roser Cabré-Verdiell escriu des del ventre, des de la gola, des de la paraula que no pot sortir. Només queden vocals. Com un crit. Com una pregària sense déu. Com un idioma que es descompon.
A — Afecte
Malgrat tot —o precisament per tot això— AIOUA és un llibre carregat d’afecte. Perquè escriure, encara que sigui en runes, és un acte d’amor. Perquè adreçar-se a algú, encara que no hi sigui, és una manera de sobreviure.
AIOUA
Per qui és aquest llibre?
Per qui no tem perdre’s. Per qui sent que a vegades només queda el crit. Per qui ha hagut de reconstruir-se a trossos. I per qui entén que la literatura no sempre ha de consolar: de vegades només ha de mirar-te als ulls.
Com m'has llegit, fins aquí? Ajuntant paraules o buscant-ne entre línies?
Escolta, l'ambigüitat és la més humana de les qualitats amb què pots definir qualsevol cosa: un quadre, una actitud, una expressió. La lletra d'una cançó, una història, una por.
I a sobre s'escriu amb a. Crec que és la paraula que més m'ha ajudat en aquest meu viatge cap a la veritat. Veritat té atrevit ben escrit. M'hi he atrevit...."
I jo! Altra vegada ! Roser! Ambigua, misteriosa i recargolada. Magnètica, irreverent...genial!
A — Absència
Tot comença amb una absència. La d’en Hac, potser. La de la ciutat, la veu, el cos. Una dona fuig i s’instal·la en un motel de carretera a un poble anomenat Frankville, Iowa. Escriu, escriu molt, però ningú no contesta. Potser perquè ja no hi ha ningú.
I — Infantesa
Cada pensament és un ressò d’alguna cosa que cou des de fa temps. Una mare bipolar i alcohòlica que li va fer creure que ella era un error. Que mai no hauria d’haver nascut. El llibre s’aguanta damunt aquesta ferida: antiga, insidiosa, viva. És impossible parlar de qui ets si abans no es parla del que t’han fet ser.
O — Ofec
La veu narrativa es fragmenta, com si respirés amb dificultat. S’esberla. Es perd. Ens fa llegir entre línies. Aquí, la sintaxi no busca ordre, sinó veritat. No és una novel·la, és un cos que s’arrossega per les vores de la llengua.
U — Urpa
L’escriptura és una urpa. Feroç, incòmoda, radical. Roser Cabré-Verdiell escriu des del ventre, des de la gola, des de la paraula que no pot sortir. Només queden vocals. Com un crit. Com una pregària sense déu. Com un idioma que es descompon.
A — Afecte
Malgrat tot —o precisament per tot això— AIOUA és un llibre carregat d’afecte. Perquè escriure, encara que sigui en runes, és un acte d’amor. Perquè adreçar-se a algú, encara que no hi sigui, és una manera de sobreviure.
AIOUA
Per qui és aquest llibre?
Per qui no tem perdre’s. Per qui sent que a vegades només queda el crit. Per qui ha hagut de reconstruir-se a trossos. I per qui entén que la literatura no sempre ha de consolar: de vegades només ha de mirar-te als ulls.
July 4, 2023
És una exploració de temes (que no dic) molt atípica i amb molta mala llet, que m'ha deixat emocionalment baldat. L'estil és impecable, l'estructura hipnòtica i la capacitat de crear una atmosfera onírica impressionant. Em fascina com va sembrant ecos témàtics al llarg dels capítols, i com fractura la lògica de la realitat. L'he llegit de forma molt intensiva, i sospito que una lectura més prolongada, a sentades breus, m'hagués convençut menys. En aquest sentit, no és tant una novel.la de trama (per mi) com d'efectes i d'exploracions. Confessaré que el final m'és una mica anticlimàtic, però amb aquest viatge crec que qualsevol m'ho semblaria. Valoro molt la personalitat pròpia que té, i l'ambigüitat amb la que juga amb determinades convencions narratives. I el tipus de narrador(a) és un caramelet, per mi. Segon Males Herbes que llegeixo aquesta setmana, segon Males Herbes al que estic segur que tornaré. Però no aviat!
June 21, 2022
Un llibre molt ben escrit i interesant. En part és sobre una viatge a l'estat a costat a l'estat on visc. Plena de fantasia i realitat, aquest llibre és sobre amor, desig, angoixa, el llast de i temor maternitat, llibertat, i la pèrdua de llibertat. M'ha agradat molt.
August 30, 2022
L’he trobat una bestialitat. Chef’s kiss🤌🏻
June 18, 2023
Buscar-hi les vocals amb totes les seves combinacions possibles, afegir-hi les consonants i trobar-hi la perspectiva. És un llibre per persones i per moments.
January 21, 2023
Si algú que escriu té la gosadia de muntar tot un joc propi, màgic, però realista, amb les paraules, lletrejant-les, deconstruint-les, deformant-les, estirant-les, forçant-les, però fent que llisquen, té tot lo meu respecte lector. I Roser ho fa i hi posa poètica i somni i a sobre, tot fa clic. Rut/True explica tots els nostres intents -sovint frustrats- com a espècie per no heretar lo vil i el trauma i ser originalment sinceres i exemplars. He xalat, especialment, llegint lo diccionari amb ella. I la portada, té algo d’hipnòtic, que et crida per atrapar-te.
October 26, 2023
Quin domini de les paraules, del gust i la perspicàcia! El joc continu de paraules m'ha fet llegir i rellegir i reeeeeellegir paràgrafs regalant-me mooooolts somriures sota el nas. Hauríem de trobar el temps per viatjar a Aioua quan ho necessitem, per trobar les vocals o a nosaltres mateixes.
March 26, 2022
Doncs ha estat un cas clar de més a menys- Des de les primeres pàgines de la novel·la em vaig deixar emportar per l'estil de l'autora, que està molt treballat i li agrada jugar amb les paraules, les seves lletres i la seva sonoritat. La novel·la està plena de jocs de paraules i al·literacions que li donen una ambientació hipnòtica que se simbolitza en el vaivé d'un gronxador que és omnipresent al llarg d'Aioua. A més a més des del principi, Cabré-Verdiell genera aquest Iowa alternatiu on tot és molt oníric i els personatges semblen ombres d'un passat per descobrir.
Però a la segona meita de la novel·la, quan ens acostumem a l'estil i aquest deixa de tenir tant d'impacte, la novel·la s'acaba despullant, mostrant que no hi ha suficient trama i ritme per mantenir la lectura. Crec que al final, queda una mica buida de contingut malgrat que la lectura, l'estil i els personatges tenen molt d'interès.
Però a la segona meita de la novel·la, quan ens acostumem a l'estil i aquest deixa de tenir tant d'impacte, la novel·la s'acaba despullant, mostrant que no hi ha suficient trama i ritme per mantenir la lectura. Crec que al final, queda una mica buida de contingut malgrat que la lectura, l'estil i els personatges tenen molt d'interès.
March 10, 2025
Molt probablement, dels llibres més ben escrits que he llegit mai. Quin domini i joc de les paraules, quin lloc AIOUA per trobar, cuidar i entendre.
Tanmateix he d’admetre que la lectura no sempre m’ha enganxat i que rellegia pensant que m’havia perdut parts importants per entendre la història.
“Potser es tracta d’això: no hi ha cap altre sentiment que iguali l’efecte de saber-se protegida. Ni l’alegria, ni l’amor ni la felicitat. Un s’acaba, l’altre s’extermina, l’últim d’evapora. Saber que no et passarà res. No vull que em passi res. Em passen masses coses i les coses cansen. Estirada i tapada, la vida no cansa ni passa.”
“Perquè amb la mentida funciona igual que el iode, Hac. Si tens dèficit de veritat quan creixes, se t’inflama la glàndula de la imaginació i només saps viure en la ficció.”
Tanmateix he d’admetre que la lectura no sempre m’ha enganxat i que rellegia pensant que m’havia perdut parts importants per entendre la història.
“Potser es tracta d’això: no hi ha cap altre sentiment que iguali l’efecte de saber-se protegida. Ni l’alegria, ni l’amor ni la felicitat. Un s’acaba, l’altre s’extermina, l’últim d’evapora. Saber que no et passarà res. No vull que em passi res. Em passen masses coses i les coses cansen. Estirada i tapada, la vida no cansa ni passa.”
“Perquè amb la mentida funciona igual que el iode, Hac. Si tens dèficit de veritat quan creixes, se t’inflama la glàndula de la imaginació i només saps viure en la ficció.”
April 29, 2022
3,5 ⭐
October 26, 2022
M'ha semblat un llibre que va de més a menys. L'inici és absolutament trepidant, carregat de molta força i em va deixar força impressionat. Una història de recerca d'un mateix acompanyada d'una prosa cargada de simbolisme. El principal problema (que vec que altres lectors comparteixen a GRs) és que s'acaba fent pesat, i a mitja narració acaba perdent l'empenta inicial. Els jocs de paraules esdevenen repetitius i sembla que li falta algo de consistència a la segona part de la novel·la.
Les 3 de 5 estrelles poden semblar injustes, és més un 7/10 que un 5. Sens dubte es tracte d'aire fresc a la literatura catalana i un llibre que puc recomanar a varis dels meus amics lectors.
També busco ficció al diccionari: ve del llatí fictio que deriva del verb fingere que un dia volia dir modelar la pasta del pa i ara significa allò que ha estat fingit, inventat. Donar com a certa (una cosa imaginada). Donar existènica mental (a una cosa no real).
* Idealització. La veritat és que t'idealitzo. Ja t'ho he dit: tu sí que ets una persona normal. Vols que et digui què fa que una persona sigui normal? Número u: la fortalesa del caràcter per afrontar conflictes emocionals; número dos: la facultat de gestionar els diferents períodes vitals; número tres: la voluntat d'aprendre de l'experiència; número quatre: l'adaptació als canvis, i número cinc: la capacitat per tenir sentiments socials. Cinc coses com cinc vocals. En resum: la normalitat és la capacitat de viure sense angoixa i saber-se responsable dels propis actes. Quan ho escric així, em dic: la mare que et va parir, nena, no costa tant!
Les 3 de 5 estrelles poden semblar injustes, és més un 7/10 que un 5. Sens dubte es tracte d'aire fresc a la literatura catalana i un llibre que puc recomanar a varis dels meus amics lectors.
També busco ficció al diccionari: ve del llatí fictio que deriva del verb fingere que un dia volia dir modelar la pasta del pa i ara significa allò que ha estat fingit, inventat. Donar com a certa (una cosa imaginada). Donar existènica mental (a una cosa no real).
* Idealització. La veritat és que t'idealitzo. Ja t'ho he dit: tu sí que ets una persona normal. Vols que et digui què fa que una persona sigui normal? Número u: la fortalesa del caràcter per afrontar conflictes emocionals; número dos: la facultat de gestionar els diferents períodes vitals; número tres: la voluntat d'aprendre de l'experiència; número quatre: l'adaptació als canvis, i número cinc: la capacitat per tenir sentiments socials. Cinc coses com cinc vocals. En resum: la normalitat és la capacitat de viure sense angoixa i saber-se responsable dels propis actes. Quan ho escric així, em dic: la mare que et va parir, nena, no costa tant!
March 13, 2022
Aquesta setmana he viatjat pel món sencer de la mà d'una novel·la que m'ha captivat!
Es tracta de "Aioua " de la Roser Cabré-Vendrell editat per @editorialmalesherbes.
Ens explica el viatge de la Rut què fuig de la seva parella, l'Hac. Poc a poc sabrem per quina raó fuig, i perquè escull el motel d'un poblet d'Iowa on s'allotgen tot de dones solitàries perdudes, trencades, com ella. Ella ha perdut la veu, i no pot parlar i per això escriu a l'Hac, per intentar explicar-li per què fuig i que busca.
No vull desvelar massa coses de la trama per què realment val molt la pena que descobriu la història!
Aioua ens parla de la necessitat d'entendre el nostre passat, d'acceptar-lo, per poder seguir endavant. Però també ens parla de la maternitat no desitjada, de les malalties mentals, de les mentides que ens inventem per fugir de la realitat què no ens agrada.
Una novel·la molt ben escrita, que et cala, t'arrosega, t'atrapa i que no pots deixar.
Destacaria l'ús excel·lent del llenguatge que fa servir l'autora que m'ha captivat, des dels capítols amb noms impossibles de pronunciar, passant per tots els jocs de paraules que apareixen, i la interessant recerca de les vocals!
Crec que és una de les novel·les de les que he marcat més paràgrafs, i en destacaria el següent:
"Si tens dèficit de veritat quan creixes, t'inflama la glàndula de la imaginació i només saps viure en la ficció ".
"Aioua" és un glop de vida, dolorosa, necessària i reveladora!
De lo milloret que he llegit aquest any!
Es tracta de "Aioua " de la Roser Cabré-Vendrell editat per @editorialmalesherbes.
Ens explica el viatge de la Rut què fuig de la seva parella, l'Hac. Poc a poc sabrem per quina raó fuig, i perquè escull el motel d'un poblet d'Iowa on s'allotgen tot de dones solitàries perdudes, trencades, com ella. Ella ha perdut la veu, i no pot parlar i per això escriu a l'Hac, per intentar explicar-li per què fuig i que busca.
No vull desvelar massa coses de la trama per què realment val molt la pena que descobriu la història!
Aioua ens parla de la necessitat d'entendre el nostre passat, d'acceptar-lo, per poder seguir endavant. Però també ens parla de la maternitat no desitjada, de les malalties mentals, de les mentides que ens inventem per fugir de la realitat què no ens agrada.
Una novel·la molt ben escrita, que et cala, t'arrosega, t'atrapa i que no pots deixar.
Destacaria l'ús excel·lent del llenguatge que fa servir l'autora que m'ha captivat, des dels capítols amb noms impossibles de pronunciar, passant per tots els jocs de paraules que apareixen, i la interessant recerca de les vocals!
Crec que és una de les novel·les de les que he marcat més paràgrafs, i en destacaria el següent:
"Si tens dèficit de veritat quan creixes, t'inflama la glàndula de la imaginació i només saps viure en la ficció ".
"Aioua" és un glop de vida, dolorosa, necessària i reveladora!
De lo milloret que he llegit aquest any!
February 22, 2023
Aioua és un espectacle de cap a peus, d’un magnetisme aclaparant, una cosa molt bèstia. Roser Cabré-Verdiell et fa anar per on vol, amb una escriptura estranya, hipnòtica, intensa, que esdevé tot un viatge mental que t’atrapa de principi a fi. Hi ha parts de la novel·la (els viatges de la reportera pel món, o els episodis vitals de la nena) que podrien funcionar soles, com a peces autònomes, com a contes. Són les parts que m’han agradat més: molt, molt potents. Alguns dels trams situats a Iowa (quan la Rut s’adreça a Hac, els jocs constants de vocals, consonants, mots…) se m’han fet costeruts per digressius, tot i que estan plenament justificats en el trencaclosques que és la història i que es completa al final. És una novel·la diferent, trencadora, fascinant, que respira VIDA pels quatre costats.
August 20, 2023
Quin viatge el d’Aioua! He estat quasi un any llegint-lo perquè havia d’anar digerint tot el que anava succeïnt. És una lectura en la que t’hi has de submergir perquè si no et perds la riquesa del vocabulari, les metàfores, les paraules escollides per la Roser.
A mesura que avança la història et fiques a Aioua i no en pots sortir.
Que bé que escriu la Roser! Vull seguir llegint-la i aprendre amb ella 🤍
A mesura que avança la història et fiques a Aioua i no en pots sortir.
Que bé que escriu la Roser! Vull seguir llegint-la i aprendre amb ella 🤍
August 31, 2023
El millor llibre que he llegit de literatura contemporània en català. Molt brutal, la seva poesia, com et remou per dins... Quin gran descobriment!
December 15, 2025
L’estil de l’autora és brillant, treballat de manera impecable. Ens relata imatges que surten de sentiments, personatges reals i menys reals, diàlegs sense diàlegs estrictament formals. La novel·la no té un fil conductor clàssic, no hi ha línia argumental. Els fets que narra l’autora semblen els efectes d’algun trauma, semblen imatges oníriques, el text està farcit de sentiments i comentaris que conviden constantment a reflexionar. Ara bé, tot això se m’ha fet a estones feixuc, m’ha tret de la història, en alguns moments m’ha faltat versemblança, he trobat un excés de fantasia onírica.
No ha estat de fàcil lectura, hi han hagut passatges que els he recorregut per sobre, per no poder acabar d’entrar en la història. Les mateixes experiències es llegirien millor, al meu entendre amb menys volum de pàgines.
Tot i reconèixer un gran domini del llenguatge amb un estil narratiu personal i una qualitat literària molt bona, no he gaudit gaire amb Aioua. Em sap greu, la culpa és meva, aquesta novel·la no era per a mi, no he estat capaç d’entrar i entendre els efectes que suposo es volien aconseguir.
He llegit altres relats i contes de l’autora que m’han agradat molt més. Estic segur que en altres obres tornaré a gaudir de la seva literatura.
No ha estat de fàcil lectura, hi han hagut passatges que els he recorregut per sobre, per no poder acabar d’entrar en la història. Les mateixes experiències es llegirien millor, al meu entendre amb menys volum de pàgines.
Tot i reconèixer un gran domini del llenguatge amb un estil narratiu personal i una qualitat literària molt bona, no he gaudit gaire amb Aioua. Em sap greu, la culpa és meva, aquesta novel·la no era per a mi, no he estat capaç d’entrar i entendre els efectes que suposo es volien aconseguir.
He llegit altres relats i contes de l’autora que m’han agradat molt més. Estic segur que en altres obres tornaré a gaudir de la seva literatura.
April 16, 2024
Feia temps que un llibre no em posava la pell de gallina, sobretot el final. M’he quedat bocabadada quan totes les peces han encaixat. Una mica ja veus per on va, perquè un relat tan al·legòric com aquest ha de tenir un rerefons més profund, un sentit amagat, vaja, i així és.
Com ara un Twin Peaks de David Lynch, per fer algun símil cinematogràfic. Et descol·loca i meravella a parts iguals. Amb escenes molt dures de llegir, allò que t’atures i dius: “Buf!” No és un llibre per a tothom. A mi m’agraden les coses estranyes i aquí, a més, s’hi barreja un domini de la llengua amb anagrames i jocs de paraules constants. La protagonista va a la recerca de les vocals perdudes per retrobar-se i acceptar-se a ella mateixa, fer les paus amb el món i ser feliç, al cap i a la fi.
Com ara un Twin Peaks de David Lynch, per fer algun símil cinematogràfic. Et descol·loca i meravella a parts iguals. Amb escenes molt dures de llegir, allò que t’atures i dius: “Buf!” No és un llibre per a tothom. A mi m’agraden les coses estranyes i aquí, a més, s’hi barreja un domini de la llengua amb anagrames i jocs de paraules constants. La protagonista va a la recerca de les vocals perdudes per retrobar-se i acceptar-se a ella mateixa, fer les paus amb el món i ser feliç, al cap i a la fi.
April 4, 2023
Quina meravella.
June 5, 2024
Li posaria 4 estrelles si no fos perquè sl final se li envà una mica de les mans. Un pèl massa accelerat i rebuscat, fins i tot, forçat. Fins llavors, però, és un llibre molt sòlid: intel·ligent, juganer, autoreflexiu i molt distret.
July 31, 2025
N’hauria posat 4 però el final m’ha fet donar-n’hi 5. Quin exercici literari més brillant.
August 20, 2025
3,75. Llegiu-vos-el i en parlem. Tinc molt a dir.
August 9, 2023
Em molesta haver entès el llibre en l’E, d’epíleg. Però he de dir que m’he quedat amb un molt bon regust.
Crec que és el llibre més ben escrit que he llegit. Roser Cabré-Verdiell juga amb les paraules i les lletres d’una manera fascinant. Doble sentits i sentits literals que em feien parar a cada frase.
M’ha costat molt llegir-lo, però un cop acabat, és d’aquells llibres que necessitaria rellegir.
Crec que és el llibre més ben escrit que he llegit. Roser Cabré-Verdiell juga amb les paraules i les lletres d’una manera fascinant. Doble sentits i sentits literals que em feien parar a cada frase.
M’ha costat molt llegir-lo, però un cop acabat, és d’aquells llibres que necessitaria rellegir.
abandonats
July 12, 2024No fa per mi.
Entenc l'atractiu i la prosa em sembla molt rica i captivadora, però l'ambientació de lletjor i fàstic em genera massa rebuig.
Entenc l'atractiu i la prosa em sembla molt rica i captivadora, però l'ambientació de lletjor i fàstic em genera massa rebuig.
March 14, 2023
M’he passat el llibre dient SÍ, NO, SÍ, NO, i amb el final ha estat més aviat un SÍ, m’ha convençut. Reconec que l’estil d’escriptura diferent i original, juganer, m’ha agradat al principi, però amb el pas de les pàgines se m’ha fet una mica pesat. I la història no saps cap a on et porta, és desconcertant, li falta alguna cosa més, però acaba rodona, és molt humana i ens parla de temes com els orígens, les generacions i la identitat.
Displaying 1 - 30 of 77 reviews