Una antologia de nou contes i un monòleg dramàtic que recorre tota l’obra narrativa de Víctor Català, “la Quentin Tarantino de la literatura catalana” segons Laura Borràs.
Aquesta antologia ofereix un recorregut de cap a cap de la seva obra i plasma l’extraordinària varietat del seu univers, desplegat al llarg de mig segle amb set reculls de relats. Encapçalats pel monòleg "La infanticida", els nou contes del volum tenen la força, la veritat humana i la virtuositat de les obres mestres.
Caterina Albert va viure prop de cent anys i va escriure prop de cent contes sota el pseudònim de Víctor Català. És l’autora més il·lustre i menys coneguda de la literatura catalana: més enllà de Solitud i Drames rurals, la major part dels seus llibres no eren llegits d’ençà que els va publicar.
Club Editor en va reprendre la publicació amb la novel·la Un film (3000 metres), un dels llibres més venuts de Sant Jordi el 2015, seguida de tres volums de contes i de les proses autobiogràfiques Mosaic III.
Autores com Najad El Hachmi, Irene Solà, Núria Bendicho, Dolors Miquel o Blanca Llum Vidal reivindiquen avui Víctor Català com una pionera imprescindible. Per aprofundir en el coneixement de l’autora, la nostra antologia inclou una breu selecció d’escrits de reflexió artística, un postfaci de Lluïsa Julià i un comentari dels relats.
Del postfaci de Lluïsa Julià: "En el context del segle XIX, en què la creació sembla inseparable de la masculinitat, Caterina Albert va optar per un cert transvestisme. Molt del lleure que té com a filla de propietaris rurals, «vida de monja i de finestrons tancats», com la qualifica ella mateixa, el dedica a explorar el seu món. En les «hores vagatives» es tanca en una habitació de les golfes, on troba l’espai necessari per escriure, la famosa «cambra pròpia» que Virginia Woolf considerarà imprescindible per a la dona escriptora. Albert l’anomena «mon niu»."
Victor Català was the penname of Caterina Albert i Paradís, a catalan writer who took part in catalan Modernism movement. Her literary skill was first recognized in 1898, when she received the Jocs Florals (floral games) prize; soon thereafter, she began using the pseudonym Victor Català, taking it from the protagonist of a novel she never finished. Despite her success as a dramatist and her forays into poetry, she is best known for her work in narrative literature, with the force of her style and the richness of her diction being especially noted. She died in her hometown of l’Escala, Catalonia, in 1966 and is interred in the Cementiri Vell de l’Escala.
#RepteReducte2024 7. Clàssic de la literatura catalana
Lingüísticament és bestial: molt ric i vívid, amb mil detalls i amb un gran protagonisme del llenguatge popular. Malgrat això, pel que fa a la narració, no tots els relats m'han interessat de la mateixa manera. Destaco els dos primers (La vella i L'explosió) per la contundència, la tensió i perquè trobo que són els més emotius.
3,5⭐ Sembla mentida, però comprovo una vegada més que aquesta autora no és per mi.
Després d'un espectacular La infanticida, que m'ha flipat i creia que em reconciliaria amb Caterina Albert, la resta de contes se m'han fet força feixucs i planers. Tot i que alguns m'han agradat, el to de lleu pedanteria i l'ús del llenguatge, lluny del poble planer, m'han fet llegir-los des de la distància academicista i no gaudir-los com a lectora.
4.5 Que fort la caterina albert escrivint això quan tenia la meva edat i fa més de 100 anys😅 contenta d’haver triat aquesta obra pel treball de la uni, aviam si cau bona nota
La Infanticida és un monòleg teatral. La protagonista, la Nela, ha sucumbit davant el fill d'una família benestant. A més, trobem la submissió al pare, la solitud... Aquesta obra, molt breu, va ocasionar que Caterina Albert abandonés el seu propi nom i necessités amagar-se darrere un pseudònim masculí. En saber que l'havia escrit una dona, van retirar-li el premi que li havien atorgat. Està escrit amb un llenguatge bellíssim.
*la puntuació és per "La infanticida", no he llegit els altres contes*
"La infanticida" és un monòleg teatral molt breu sobre una noia de pagès, la Nela, que es queda embarassada de Reiner, un home que l'abandona al saber-ho. La Nela tem al seu pare i, empesa per la por que descobreixi l'embaràs, causa la mort de la seva filla nounada. El relat s'inicia en un psiquiàtric, on la protagonista està internada, i la història s'explica com si fos un flaix-back. És interessant que, tot i que a l'inici es destaqui que la Nela es comporta com una boja, el monòleg s'esmerci en remarcar que no és una mala persona, sinó que és víctima de les circumstàncies. Destaco la violència d'algunes de les escenes, així com la falç com a objecte representatiu del pare i, per extensió, de la violència patriarcal de la qual la noia vol escapar.
L'obra va ser nomenada guanyadora als Jocs Florals d'Olot de 1898. Tanmateix, l'escàndol que va suposar que estigués escrita per una dona va provocar que no li donessin el premi. Llavors, Caterina Albert va decidir passar a escriure sota el nom de Víctor Català.
En el llibre de relats hi ha relats molt bons, començant pel que dona títol al llibre, i d'altres que es fan una mica pesats, però la valoració general és bona. He hagut de fer una pausa perquè tan "drama rural" es era feixuc, però alternant amb altres lectures ha sigut més fàcil entar a l'estil dramàtic i pessimista de l'autora. Cal afegir que m'ha agradat molt tota la part afegida un cop acaben els relats; són molt aclaratoris i t'ajuden a entendre l'estil i la narrativa de la Víctor Català. Un punt negatiu que li he trobat és la llengua emprada. Com a mestre fa molt mal llegir "tenir que", no es poden corregir aquests barbarismes?
2025. Llibre de relats utilitzat per llegir-ne un a comentar en LC. Realment em va agradar molt, es pot dir que m'he reconciliat amb Caterina Albert (no és culpa d'ella, em van fer llegir Solitud amb 14 anys...). La resta de relats, doncs en una altra ocasió.
L’any 1898, Caterina Albert guanyava els Jocs Florals d’Olot amb La infanticida. Quan es va saber que l'autora d’aquell monòleg tan cru era una dona, el jurat va demanar-li que suavitzés el text. Ella s’hi va negar. No va recollir el premi. I va decidir amagar-se darrere un nom d’home: Víctor Català.
La infanticida no s’estrenaria fins seixanta anys després.
Des d’una cel·la de manicomi, la Nela narra per què ha matat la seva filla acabada de néixer. La criatura és fruit d’uns amors prohibits amb un jove burgès. Ella, sola, assetjada per la por, per l’amenaça del pare, pel pes d’un món que la condemna, pren una decisió que glaça.
Sé que és una obra important, radical, carregada de denúncia i dolor. Però haig de confessar que no hi he connectat. Com ja em va passar amb Solitud, m’hi acosto amb respecte però em sento fora de lloc. M’esforço a trobar-hi el fil, però es trenca abans que pugui seguir-lo. La seva manera d’escriure, les imatges, els ritmes... em deixen a la intempèrie.
Potser no és el moment. Potser no és per mi. I això també forma part del diàleg amb la literatura.
Us ha passat mai amb alguna autora o autor que tothom considera imprescindible?
Vaig haver de llegir La infanticida per fer un treball per a l’universitat i, encara que havia escoltat parlar de Caterina Albert, mai hauria pensat que una obra com aquesta em destrossaria en tants aspectes. Malgrat que jo sols vaig poder fer una comparativa en quant al tractament que es fa de la maternitat en l’obra respecte a altres del moment, considere aquest monòleg com un dels molts testimonis que tenim sobre la crueltat de l’esser humà i sobretot del patriarcat. La infanticida et posa la pell de gallina i et fa encollir de mal. T’enfonsa en la ment d’una pobra xiqueta que sols volia estimar i ser estimada. La recomane moltíssim a totes aquelles persones amb ànims de conéixer el patiment que sofrim les dones i amb ganes de defensar els nostres drets.
Nota aclarativa: Per a la LC, el relat escollit és la Infanticida, comentat a data única (14/04/25). Tot i així, els components de la Caravana Lectora han comentat els altres relats que conté el recull.
La infanticida és un recull de contes difícil. Per una banda és difícil per la realitat descoratjadora i brusca del món rural i urbà de principis del segle XX que presenta. Per l'altra, és difícil pel riquíssim i antic lèxic de Caterina Albert/Víctor Català. Sigui com sigui, és un dur i interessant recull per conèixer l'obra d'aquesta importantíssima escriptora catalana.
Cuentos muy distintos. Hubo al menos cuatro de ellos que me encantaron. Puedo reconocer su punto en común: un giro inesperado sobre el final que da sentido a toda la historia. Buena experiencia de lectura. 3,5⭐️
Lectura que ha estat inevitable després d'acabar "Solitud". He hagut de donar-li temps i espai entre les lectures de contes tan diversos i com de tècniques diferents, no perquè sigui un laboratori narratiu i prou, sinó perquè l'autora desplega tot el seu ecosistema (no només narratiu, sinó simbòlic, ontològic, amb una visió del món polivalent, més que polifònica). Hi ha un narrador sovint, però no exclusivament, extern, i que aconsegueix que participen els lectors al punt de fer-se pròpies les històries amb una foscor psíquica en general molt moderna i crec que nos hauria de fer-nos qüestionar seriosament segons quins rètols crítics com costumisme, modernisme o noucentisme.
És un monòleg curtet que es llegeix en un tres i no res però l'empremta que deixa és gran, llarga. És una escriptura i una història punyent, impactant, tendra, esgarrifosa, amb la qual Caterina Albert aconsegueix transmetre al lector l'angoixa de la protagonista i fer-lo entrar en el cap turmentat i el cos defallit de la Nela. Calfreds, esgarrifances. Víctor Català.
Tiene perros suicidas, esposas bombardeadas vivas por anarquistas que son sus maridos, tullidas quemadas, matabebés y todo lo que me gusta, pero arrastra mucho rato un ritmo costumbrista que me la baja.