Històries de la mà esquerra és un recull de breus narracions la majoria de les quals giren entorn d'una mateixa constant: recuperar mitjançant la paraula escrita els records d'infantesa i joventut de l´autor, una manera de viure i de fer d'una zona concreta de Catalunya: la franja catalana d'Aragó. Però també hi apareixen històries disperses, urbanes, desvinculades de la temàtica rural. Moncada retrata així les generacions que el van precedir, els miners, els llaüters que baixaven per l'Ebre, les tertúlies dels cafès, els enterraments... Una barreja entre realitat i ficció, entre els mites i les supersticions. Tot amanit amb un llenguatge col·loquial, molt fresc, ple de frases fetes i de dialectalismes, en un intent de conservar per a la literatura la memòria del passat. Juntament amb El Cafè de la Granota, s'ha dit que tots dos reculls de narracions són els esborranys previs al desplegament esplèndid de Camí de sirga.
Jesús Moncada i Estruga fou un escriptor en llengua catalana nascut a Mequinensa (Baix Cinca) el 1941 i mort a Barcelona el 13 de juny de 2005. La població de la Franja d'Aragó, on va viure fins a la seva desaparició anegada per l'embassament de Riba-roja d'Ebre, és l'escenari principal de la seva obra literària.
Se'l considera un dels autors en català més importants de la seva època i va rebre premis per la seva obra, entre d'altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premio de la Crítica el 1988 per Camí de sirga o la Creu de Sant Jordi, atorgada per la Generalitat de Catalunya l'any 2001. El 2004 va rebre el Premio de las Letras Aragonesas i a títol pòstum fou considerat fill predilecte de Mequinensa.
Jesús Moncada fou un dels autors més traduïts de la literatura en català, tanmateix ell fou traductor d'autors com Guillaume Apollinaire, Alejandro Dumas, Jules Verne y Boris Vian.
Entenc que aquí és on es comença a desplegar la immensitat de Camí de Sirga. De fet, els millors són els que ja generen l'imaginari mític de la vila entre dos rius. Per mi el millor és Aniversari.
Tot i ser una obra primerenca, m'ha agradat la diversitat de les històries i la imaginació de l'autor. Són contes curts, inversemblants i plens d'ironia, que malgrat tot, gràcies al seu estil, retraten la gent que ell coneixia, la seva època, el seu poble. De fàcil lectura el recull fa evident la professionalitat i els recursos literaris de'n Jesús Moncada. Molt recomanable.
Heterogeni recull de relats pel que fa a la temàtica, ja que s'hi combinen contes que s'inscriuen de ple en el món de Moncada que coneixem per obres posteriores com El cafè de la granota o Camí de sirga, amb d'altres que se'n desvinculen i situen les seves històries en d'altres indrets i ambients. Desconec si l'ordre en què es presenten els contes és cronològic, però sí que sembla veure-s'hi certa evolució literària, com un escriptor que va madurant el seu estil, ja que em sembla evident que els relats més aconseguits són els darrers. Em quedo especialment amb els següents aspectes: - Els parroquians intrigats per què serà això d'una "buat" i que fan plans idealistes de futur que els allunyarien de la seva rutina ("Strip-tease"). - El personatge de l'esmolet de "La lluna, la pruna", d'una candidesa colpidora. - La carta al president escrita pel forner-dramaturg ("La sirena del Baix Cinca"). - La punteria de Joe Galàxia. - El "Debat d'urgència" de les estàtues de sants, potser el millor de tots els relats inclosos. - La història del cap del marquès d' "Història dels dies senars", absolutament hilarant entre jacobins i girondins. - Hèctor, el carter corrector ortogràfic, excel·lent exemple del to sorneguer que caracteritza Moncada. - Les mans de l'oncle Jordi, vehicle de viatge en el temps de la memòria en el magnífic relat que tanca el recull.
Les primeres narracions encara no es veuen prou madures però conforme va avançant el llibre apareix el Moncada de "Camí de Sirga". El conte de com les figures d'una esglesia discuteixen sobre si fer-se d'esquerres o no per evitar la ràtzia de l'endemà de proclamar-se la 2a Republica és el MONCADA més sorneguer i divertit. Una festa.