Natza Farré mira el món i s’hi rebel·la. Contra el racisme, la fòbia a la diversitat, la desigualtat, la monarquia, el futur del planeta, el malaltís índex de productivitat que regeix les nostres vides i totes les cares de la violència masclista. No proposa receptes infal·libles per a cap d’aquests problemes, però ens ofereix la seva mirada vibrant, incisiva i compromesa per fer-nos pensar de manera autònoma.
Des de fa anys comparteix a la premsa cada setmana les lliçons apreses i les preguntes perpètues. Les reflexions que trobareu en aquest llibre, formulades amb la fermesa i l’humor que la caracteritzen, emergeixen d’un anhel profund de justícia, i són testimoni d’una sensibilitat i una saviesa singulars. Text a text, Natza Farré ens convida a trobar plegades la manera de viure una mica més en harmonia.
He tardat 5 mesos en llegir aquest recull d’artícles. I ha estat així perque m’ha estat impossible llegir-ne més d’un al dia o més.
Això és perque cada article m’ha dit veritats com a punys. Punys que també m’han tocat a mi i m’han fet pensar en coses que donava per superades o en les que ni hi pensava per no parar-me a fer-ho.
És un llibre incòmode si el que vols són flors i violes. És una crónica de la nostra societat, de com som, d’on l’estem cagant.
Potència dels articles que parlen sobre el feminisme i la violència masclista -encara que la periodista hi tracta molts més temes, com el racisme, la política, la monarquia o el futur del planeta, entre d’altres.
Sempre m’ha agradat llegir i escoltar la Natza. Hi ha molts/es articulistes, però crec que pocs aconsegueixen generar la reflexió entre els seus lectors. I el recull d’articles que apareixen en aquest llibre -amb el seu estil directe, ferm i amb un espai també per l’humor-, m’ha fet pensar i trobar veritats en cada frase. Hi he trobat pensaments compartits expressats a la perfecció.
I, tard o d’hora, quan ho necessiti, el tornaré a llegir. Són reflexions que poden canviar el rumb del dia i que cal tenir a la biblioteca, igual que “Un dia qualsevol” de la Tatiana Sisquella.