La Bruna és una noia de Barcelona, amant de l'ordre, introvertida, que amaga un munt d'inseguretats. El dia que ha de fer el primer examen de selectivitat, pateix un atac de pànic provocat per la por a fracassar. Aquest fet la impulsa a prendre una decisió que li capgira la marxar a Anglaterra a treballar com a au pair. A Birmingham viu algunes experiències doloroses i d'altres alliberadores, s'envolta de persones que entren dins el seu petit món amb intensitat, aprèn a superar obstacles i deixa de fugir per començar a prendre les seves pròpies decisions. La novel·la parla honestament de temes tan importants com la salut mental en els adolescents, les relacions familiars i d'amistat, el descobriment de la sexualitat, la precarietat juvenil i la violència masclista. Entre les pàgines també descobrirem les il·lustracions de l'autora, que destaca algunes imatges d'aquesta primera novel·la amb el seu traç inconfusible.
Marta Bellvehí (Palamós, 1989) és il·lustradora i dissenyadora gràfica. Ha treballat a la revista Enderrock, amb el projecte Dibuixar Cançons i també imparteix cursos de creativitat per a joves i adults. Vinculada al món de la cultura des dels seus inicis, ha dissenyat cartells de festivals, il·lustracions per a llibres, ha col·laborat amb Catorze.cat amb el projecte Poesia Dibuixada i ha il·lustrat en directe durant els concerts d’artistes com Cesk Freixas, Andrés Suárez i Els Amics de les Arts. Sempre compromesa amb el feminisme, ha col·laborat en campanyes contra la violència masclista i ha pintat més d’una dotzena de murals en diferents municipis de la geografia catalana amb missatges d’empoderament cap a les dones. Artista polifacètica, a finals del 2019 va publicar el fanzine Casa soc jo (Edicions Tremendes) i el febrer del 2022 publica la seva primera novel·la, Bruna Brown (Fanbooks).
Llegir aquest llibre ha estat com surar en una barqueta un dia plàcid de primavera. El llibre t acompanya amb tranquil·litat, sense presses però sempre amb ganes. Quan de sobte comença la tempesta que s havia començat s gestar a la llunyania, el mar es mou i les pàgines s obren furioses per empassar-te i t aferres a la historia per no perdret detall, et deixes arrossegar, gairebe deixes de respirar per seguir amb la lectura i de sobte la calma arriba un altre cop però ja no ets la mateixa, la teva relació amb el llibre és més estreta, mes pròxima i et quedes amb ganes de més. Sense cap mena de dubte una història senzilla amb ànima.
La il·lustradora Marta Bellvehí, les il·lustracions de la qual són una autèntica meravella, ha debutat amb aquest llibre que és sensacional.
Atrapa, captiva, manté alerta i enganxa com pocs. La Bruna m'ha entrat molt endins, i aquests dies convivint amb ella han sigut de sacseig, però molt bonics. Una novel·la dura i punyent, en què una adolescent s'enfronta a ella mateixa i fa el pas de marxar a viure a Anglaterra a fer d'au-pair. Allà lluitarà diverses situacions que, sens dubte, la fan molt més forta.
Escrit de manera impecable, combinat amb unes il·lustracions precioses, aquesta és una història dura però plena de força. En el meu punt de vista hauria de passar a ser lectura obligatòria a Batxillerat. De fet, la recomano a partir de 16 anys, però ideal també per a adults.
Un relat poderós que parla de la vida i dels seus canvis. Sobretot d'aquells que ens marquen el futur i ens hipotequen, i per això ens fan tanta por. Un relat que transmet esperança, força i optimisme encara que la protagonista a vegades nedi a contracorrent.
La Bruna té un atac d’angoixa a la selectivitat, vomita i no fa l’examen. A partir d’aquí replanteja el seu futur i marxa a fer d’au-pair a Birmingham. Reconec que em vaig enganxar molt a la història, té un plantejament brutal i la part on fa d’au-pair la vaig gaudir molt. Però després tot fa un gir i la segona part em va costar una mica més. També em vaig començar a preocupar per la Bruna perquè penso que hi pot haver noies joves com ella. Insegures, capaces de tenir relacions només perquè toca i mira, ja està fet. Frases del tipus “està connectat però segueix sense contestar” “Al Valerio no li faria gràcia que gastés el meu dia lliure per anar sola d’excursió. No vull que es torni a enfadar” What?!! No sé Bruna, espavila. Potser no saps el que vols, però has de saber el que NO vols. Aquí obro un meló i penso en les dones que hem nascut als 70. Veig les meves amigues, veig que hem fet sempre el que hem volgut i he vist als nostres pares deixar-se la pell perquè estudiem, tinguem llibertat econònomica i llibertat en tots els sentits. Bruna, que ens ha costat molt arribar fins aquí! Deixa d’estar pendent de qui et fa un like! Bé, com veieu no he connectat gaire amb el personatge (alerta spoiler, cap al final la Bruna madura una mica) però sí que és un llibre de lectura fàcil, capítols curts, que t’atrapa ràpid i té unes il·lustracions precioses. I seguríssim que genera molt de debat i pot ser ideal per un club de lectura.
També aviso, per si el voleu regalar a adolescents, que les escenes de sexe són bastant explícites.
Sona de fons Love For Sale de Miles Davis amb el John Coltrane; La Bruna no ho sap però esta llesta per marxar. Compararé a la Bruna i em compararé a mi mateixa, sóm peces de ceràmica trencada. La vida, els fonaments de la infància les expectatives dels altres i les nostres pròpies, s'han anat trencant.
A la Bruna l'hi costarà una mica entendre que no ha de dissimular els trossos trencats. Estan trencats i ja no tornaran a ser el que eren, en comptes d'això el que farà al llarg d'aquest llibre és agafar tots els trossos i donar-li un nou valor, ressaltar-los fer-los visibles com en la tècnica del kintsugi, utilitzada per a reparar els trossos trencats amb una base líquida d'or o de plata. El resultat: meravellós. L'art de la reparació del dany.
M'ha agradat agafar l'avió amb la Bruna i caminar amb ella de la mà per als carrers de Birmingham. Veure com fa d'au-pair. Compartir amistats, quedar brandada de nois guapos i prendre decisions difícils.
És igual l'edat de la Bruna, tot just n'acaba de fer 18. És igual que sigui jove, les coses que més ens marquen i ens defineixen són en aquestes edats. Quan encara patim d'innocència de primeres vegades que recordarem siguin bones o dolentes. La cosa és saber fer resiliència, i en aquest llibre ella ho farà i em recorda com jo ho vaig fer i encara poso capes d'or a la meva ceràmica trencada.
M'ha agradat moltíssim el recomano. Si ets de la generació de la Bruna pot ser que aprenguis amb ella a verbalitzar emocions, si ets més gran, gaudiràs i et donarà un toc d'atenció a no descuidar el que és important.
I ja sé que a vegades costa, però abraceu i no us ho quedeu dins.
Bruna Brown
Suena de fondo Love For Sale de Miles Davis con John Coltrane; Bruna no lo sabe pero esta lista para marcharse. Compararé a Bruna y me compararé a mí misma, somos piezas de cerámica rota. La vida, los cimientos de la infancia las expectativas de los demás y nuestras propias, se han ido rompiendo.
A Bruna le costará un poco entender que no debe disimular los pedazos rotos. Están rotos y ya no volverán a ser lo que eran, en vez de eso lo que hará a lo largo de este libro es coger todos los pedazos y darle un nuevo valor, resaltarlos hacerlos visibles como en la técnica del kintsugi, utilizada para reparar los trozos rotos con una base líquida de oro o plata. El resultado: maravilloso. El arte de la reparación del daño.
Me ha gustado coger el avión con Bruna y caminar con ella de la mano por las calles de Birmingham. Ver cómo hace de au-pair. Compartir amistades, quedar prendada de chicos guapos y tomar decisiones difíciles.
Da igual la edad de Bruna, apenas acaba de cumplir 18. Da igual que sea joven, las cosas que más nos marcan y nos definen son en estas edades. Cuando todavía sufrimos de inocencia de primeras veces que recordaremos sean buenas o malas. La cosa es saber hacer resiliencia, y en este libro ella lo hará y me recuerda cómo yo lo hice y todavía pongo capas de oro en mi cerámica rota.
Me ha gustado muchísimo lo recomiendo. Si eres de la generación de Bruna puede que aprendas con ella a verbalizar emociones, si eres mayor, disfrutarás y te dará un toque de atención a no descuidar lo importante.
Y ya sé que a veces cuesta, pero abraza y no te lo quedes dentro.
La Bruna té divuit anys i és la nostra narradora. Li agafa tal atac de pànic a la selectivitat que no fa l'examen i decideix marxar aquell estiu fora, a fer d'au-pair a una família de Birmingham. Allà veurà com no només el seu món canviarà, sinó que comprovarà que tot el que passa a Barcelona trontolla i que res serà igual quan torni. En aquest llibre, viurem l'adolescència crua i pelada amb moments divertits, amb dies dolents i nits de llàgrimes. És, en realitat, la muntanya russa que es diu vida... i més amb aquests anys.
Entenc perfectament totes les ressenyes de noies més joves que jo que afirmen sentir-se igual que la Bruna, el llenguatge i les vivències ajuden al fet que així sigui. Per tant, m'escapo generacionalment d'alguns dels problemes que viu, però com a lectora us dic que per ser la primera novel·la de la Marta, un visca ben gran.
Vull començar agraint a Fanbooks l'oportunitat de llegir el llibre i, com a conseqüència d'això, poder tornar durant unes hores a la meva adolescència. No pas perquè visqués les mateixes experiències que la Bruna sinó perquè per mi, tot i que quan la vius no saps on passes, l'adolescència va ser una bona època i m'ha agradat recordar-la.
Ens trobem davant d'una història de superació, d'assumir reptes i de creixement personal en una etapa de la vida molt important pel desenvolupament de cadascú. En aquest cas, entenc que la sola experiència de marxar de casa a un altre país, ja és un canvi important, però és que, a més a més, a la Bruna no paren de passar-li coses, tant positives com negatives. La primera feina, els primers amors...
Tot i que hi ha algun personatge malparit, en general tots són molt entranyables, la majoria persones solitàries que s'ajunten donades les circumstàncies en que es troben.
El llibre, que està molt ben escrit, ve acompanyat per unes il·lustracions de la pròpia autora que també són fantàstiques.
La Bruna té 18 anys, per tant, si esteu al voltant d'aquesta edat us agradarà el llibre, i si sou més grans podreu recordar una etapa de la vostra vida.
I vosaltres, recordeu el primer amor? Jo sí, crec que els recordo tots 😅
ESPAÑOL:
Quiero empezar agadeciendo a Fanbooks la oportunidad que me ha dado de leer el libro y, como consecuencia, de poder volver a mi adolescencia durante unas horas. No porque viviera las mismas experiencias que Bruna sinó porque para mi, aunque cuando te encuentras en medio no sabes lo que te pasa, fue una buena época y me gusta recordarla.
Nos encontramos con una historia de superación, de asumir retos y de crecimiento personal en una etapa de la vida my importante para cada uno. En este caso, entiendo que la sola experiencia de irse a vivir a otro país ya es un cambio importante, pero es que además a Bruna no paran de pasarle cosas, tanto positivas como negativas. El primer trabajo, los primeros amores...
Aunque hay algun personaje malparido, en general todos son entrañables, la mayoría son personas solitarias que se juntan dadas las circunstancias que las que se encuentran.
El libro, que está muy bien escrito, viene acompañado por una ilustraciones de la propia autora que son fantásticas.
Bruna tiene 18 años, por eso, si teéis más o menos esta edad os gustará el libro, y si sois mayores podréis recordar una etapa de vuestra vida.
Y vosotr@s, ¿recordáis a vuestro primer amor? Yo sí, creo que los recuerdo todos 😅
"Potser tots estem construïts de pdaços imperfectes. A vegades m'he fotut una hòstia tan grossa que no m'he pogut tornar a posar dreta com si no hagués passat res. M'he trencat una mica, sí. I d'alguna manera, després de recompondre'm m'ha quedat una cicatriu en algun lloc que no puc veure".
📚 En aquesta novel·la acompanyem la Bruna en la seva aventura com a au-pair. Decideix marxar lluny, fugir del que coneix, per reinventar-se, per ser una nova Bruna. Vol ser algú que ningú conegui, algú que no arrossegui les inseguretats ni les ferides que l’avergonyeixen. Ja no serà “la germana petita de la germana perfecta”, ni haurà d’escoltar els comentaris dels seus pares, que sempre la fan sentir que no és prou. A Birmingham, comença una nova etapa: s���instal·la amb una nova família, fa noves amistats, descobreix la sexualitat... i, sobretot, comença a descobrir-se a si mateixa
Tot i que és una novel·la juvenil, m’ha encantat. Aquestes històries sempre m’atrapen perquè una part de mi encara connecta amb aquella noieta que, fa anys, també va marxar a viure amb una família desconeguda.
És una lectura que tenia pendent de fa temps. Em cridava l’atenció la portada, i cada cop que en veia una ressenya, m’entraven més ganes de llegir-la. Però ja se sap: amb el boom constant de novetats, a vegades oblidem aquells llibres que fa només quatre dies que van sortir —però que ja ens semblen antics (no hauria de ser així).
Creo que el final de la historia es muy abierto, pero a la vez es como que solo hemos visto un trozo de la vida de la protagonista y también ha estado bien. Otras partes de la historia si las he visto poco cerradas o en mi lógica no me han cuadrado, como por ejemplo, tener un novio italiano y que no entienda el italiano (¡cuando el catalán y el italiano tienen mucho en común!) o que se sintiese mal porque sus padres se divorcian cuando relata que toda su vida los ha visto pelear... pienso que ya tendría que estar harta de esta situación en casa. Pero a la vez, la historia me ha enganchado, la historia da un giro sorprendente a la mitad y he empatizado con la protagonista, por las épocas de incertidumbre, la diversidad de emociones que llega a experimentar... así que merecidas las 4 estrellas.
This entire review has been hidden because of spoilers.
La Bruna es una noia de 18 anys que esta perduda amb la seva vida. No sap que fer amb ella i decideix donar un cambi i marxar a Birmingham. Alla viurà la vida d’au pair, coneixera persones noves i li donará un altre punt a la seva vida.
Es tracta d’un llibre que pots veure reflectit la vida de moltes noies que volen donar un gir a la seva vida i marxen fora.
Al principi he notat que s’em feia massa avorrit. Si que es veritat que no llegeixo sovint en català i llavors vaig més lent pero a mesura que he anat llegint m’ha agradat més. El problema es que es clarament un llibre de teenager.
Potser no l’he agafat en el millor moment. Després d’haver llegit “Les calces al sol”, el tema de les au-pairs m’ha resultat una mica repetitiu. L’inici del llibre m’ha costat molt; cert és que va avançant i pren certa gràcia, fins i tot li he acabat agafant el gust. M’agraden els temes que tracta a partir del moment en què deixa de ser au-pair, però no com ho fa, em sembla que tot queda una mica en l’aire i res es tanca. M’hauria agradat saber més sobre la Bruna i com arregla les situacions que li i ens queden pendents.
crec que es un llibre que molts dels adolescents ens hauriem de llegir perque veiem els alts i baixos d’una persona que podriem ser nosaltres
es una bona historia amb una bona protagonista pero a vegades em costava una mica seguir la historia i crec que el final hi ha coses que han quedat una miqueta lliures, pero es impressionant el creixement personal de la Bruna
Novel•la que descriu com de difícil pot arribar a ser la joventut: pressió pels estudis, angoixa, el què diran, què s'espera d'una mateixa, què n'esperen els altres. La Bruna emprèn un viatge de descoberta del món i d'ella mateixa, amb totes les llums i ombres que l'acompanyaran.
Sl principi m’ha rodat “calces al vent” de TRegina Rodríguez, però a mesura que ha anat avançant hi he notat forces diferències, l’he trobat més propera i m’agradat molt més.
Ressenya a 4 mans de Bruna Brown La meva mitja taronja literària i jo, fa unes setmanes vam assistir a la presentació del llibre de la "Bruna Brown " de la Marta Bellvehí a la @llibreria4gats de Sant Celoni. Un autèntic plaer poder escoltar a l'autora explicant la història de la Bruna i tot el procés creatiu de la seva obra. Una delícia! Us faig cinc cèntims de la història, la Bruna es una jove de 18 anys que després d'un bloqueig mentre fa l'examen de la selectivitat decideix marxa a fer d'au-pair a Birmingham per decidir que fer amb la seva vida.
No us vull desvetllar res, ja que val molt la pena que la descobriu, i us diré perquè: - Escrit amb un llenguatge molt fresc i molt directe que enganxa des de la primera pàgina .Fàcil de llegir sens dubte! - Fa un retrat molt acurat d'una adolescent de 17-18 anys amb tot el que això comporta : incertesa davant el futur, descobriment d'experiències afectives i sexuals, influència de les amistats i ganes de descobrir món . - Advertència del que pot suposar que algú es cregui amb dret per fer certes coses que poden tenir conseqüències per sempre més . Es una lectura recomanada a partir de 17 anys, ja que s'hi poden sentir molt identificats, però els de més edat ens pot agradar per reviure certs episodis de la nostra joventut i també , si sou pares d'adolescents us pot ajudar a entendre 'ls millor. Molt destacable són les il·lustracions del llibre(I es que la Marta es una excel·lent il·lustradora) bellíssims els retrats, una meravella que acompanyen tota la història i amb una portada fantàstica.
Fa temps que l'Aina d'@olordellibres em va parlar de «Bruna Brown» (@fanbooks) de la Marta Bellvehí (@martabellvehi), però no havia trobat el moment de llegir-lo.
Només us dic que els primers capítols em van captivar i que no he pogut parar de llegir la novel·la fins al final.
Hi ha hagut parts que m'han remogut força, però la Marta ha plasmat en la Bruna el comportament que jo hagués tingut en el mateix cas, o ,millor dit, m'hagués agradat tenir. No vull descriure ni explicar res més d'aquest tema perquè encara m'afecta personalment.
D'altra banda, la forma de descriure l'experiència d'anar a Anglaterra, el que sents quan estàs en un país estranger, sola, sense conèixer a ningú, en una casa desconeguda i amb una família/persones que havies conegut online per xat, però ara hi són en carn i ossos. La pròpia limitació del llenguatge quan arribes, que contestes amb monosíl·labs com un indi... Però també hi és present l'evolució personal, perdre la por a estar sola, les noves amistats, la millora en l'idioma, trobar a faltar els pares i amics, amb els qui parles i veus per l'ordinador.
Llegint «Bruna Brown» m'he vist a Bournemouth amb 16 anys vivint experiències similars. Per sort amb una família preciosa amb la que encara tinc contacte🩵
Moltes gràcies, Marta, per escriure aquest llibre i plasmar per escrit les experiències de la Bruna, el que sent i com ho sent. A vegades tenim moltes coses idealitzades i després no són per tant, com descobreix la Bruna, o d'altres que eren invisibles als teus ulls però que tenies just davant teu.