What do you think?
Rate this book
Visita a la senyora Soler
«Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación».
Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles.
Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.
Amb aquesta rotunditat, la censura franquista impedia l’any 1971 que arribés als lectors Visita a la senyora Soler, una de les «novel·les perdudes» de Manuel de Pedrolo, que s’ha mantingut inèdita fins ara. Escrita el 1959, la sexualitat femenina hi és tractada des d’una òptica del tot intolerable per a la moral de l’època. La Jordina té 27 anys i mai ha tingut relacions sexuals. L’ambient familiar i social reprimeix el seu desig. Però la Jordina té un malson sexual recurrent, i amb l’ajut de la seva amiga Simona i de la psicoanàlisi, troba el camí per expressar els seus sentiments i necessitats més profunds. Les conseqüències d’aquest despertar seran imprevisibles.
Amb el rerefons polític i social de la grisa Barcelona de la postguerra, Visita a la senyora Soler esdevé un cant agònic en favor de la llibertat. L’autor mostra la repressió, l’opressió moral de la culpa i del pecat, la dificultat de viure en plenitud, i ens acosta a la reivindicació, sempre present a les seves novel·les, de la llibertat sexual de la dona, la seva personalitat, caràcter i capacitat de decidir allò que desitja i vol.
312 pages, Paperback
Published February 24, 2022
9 people are currently reading
66 people want to read
About the author
Manuel de Pedrolo
244 books102 followersManuel de Pedrolo i Molina (l'Aranyó, la Segarra, 1 d'abril de 1918 - Barcelona, 26 de juny de 1990) fou un escriptor català. Conreà tots els gèneres literaris: poesia, teatre —classificat dins del teatre de l'absurd—, narrativa i contes. La seva obra més coneguda és Mecanoscrit del segon origen.
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Natural de l'Aranyó, va estudiar batxillerat a Tàrrega fins a l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal·là definitivament a Barcelona, concretament en un pis-despatx de Sant Gervasi-Galvany (carrer de Calvet, 9). Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle xx. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la mort les seves fermes conviccions ideològiques, i es convertí en un intel·lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, i fou considerat sovint un referent i intel·lectual de l'esquerra independentista.
Durant la guerra civil es va afiliar a la CNT i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel·la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel·lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les novel·les, a les quals, independentment del tema, dibuixà sempre amb un fort realisme l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica. Va fer alguna aproximació a la literatura de l'absurd.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona (Barcelonès) a l'edat de setanta-dos anys.
Alguns títols de les seves novel·les són:
—La mà contra l'horitzó
—Balanç fins a la matinada
—Cendra per Martina
—Totes les bèsties de càrrega
—Mecanoscrit del segon origen
—Domicili provisional
—Obres púbiques
—Joc brut
També ha publicat llibres de contes:
—Crèdits humans
—Trajecte final
Algunes de les seves obres de teatre són:
—Cruma
—Homes i no
—Situació bis
—Aquesta nit tanquem
—Bones notícies de Sister
I llibres recull d'articles polítics en premsa
—Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
—Cròniques
Ratings & Reviews
Friends & Following
Create a free account to discover what your friends think of this book!
Community Reviews
Displaying 1 - 16 of 16 reviews
August 3, 2023
Que bé ho fa Pedrolo i que delicat prendre una veu femenina i parlar d'alliberament sexual des d'on ho va fer (no obstant lectura super amena!)
July 20, 2023
Me'l vaig acabar en dos dies a la feina, no podia parar de llegir. Es tracta d'un text llegidor i amè, construït a partir de diàlegs, amb personatges ben definits i de perfil complex. Un 10 Pedrolo.
April 11, 2022
4,5 ⭐️ Aquest llibre m’ha caçat i fins que no l’he acabat no he pogut desprendre-me’n. El somni recurrent de l’inici m’ha semblat una mica repetitiu, però després de parlar amb la Simona el relat ha agafat embranzida. Aquest llibre ens demostra -altra volta- que Pedrolo era un escriptor avançat al seu temps, fuig de prejudicis i fa que les protagonistes d’aquesta novel·la siguin dones diferents a les convencionals. Com tot el que ha escrit Pedrolo, molt recomanable!
May 28, 2022
El Pedrolo de sempre .Escrit al 1959, però amb una realitat que en part encara és valida avui
July 14, 2022
Quin llibre més bo. I que bé que enllaça l'alliberament sexual de les dones amb la lluita de classes. Quin vocabulari més agradable i quina naturalitat que desprèn.
February 10, 2024
M’ha encantat tot, fins que he arribat al final…meh.
December 19, 2022
CATALÀ:
Primer de tot deixeu-me agrair a l'Editorial Fonoll l'enviament de l'exemplar i la seva edició, ja que gràcies a això he pogut llegir aquesta novel·la inèdita fins ara.
Pedrolo reivindica la llibertat sexual de la dona a través de la història de la Jordina. Ens explica la repressió i la dificultat de viure plenament la sexualitat de les dones en la Barcelona de la postguerra. No hi ha dubte que l'autor escrivia coses avançades al seu temps i amb total llibertat mental, tan és així que la censura va rebutjar la publicació de la novel·la amb aquestes paraules: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Això es produí al maig de 1971, tot i que la novel·la havia estat escrita l’any 1959.
Feia anys que no llegia cap llibre seu, em vaig quedar amb "Joc brut", "Trajecte final" i "Mecanoscrit del segon origen", i el començament de la història de la senyora Soler me'ls ha recordat, sobretot els dos últims, perquè té un punt d'intriga pausada que em va atrapar.
Com us he dit, el llibre és una reivindicació de les llibertats de les dones, sobretot de la seva llibertat sexual i ho fa d'una manera bastant explícita per l'època en què va ser escrit.
Us el recomano tant si coneixeu l'obra de Pedrolo com si no la coneixeu, perquè el tractament que fa de les dones és admirable pensant amb la societat i en la mentalitat de l'any 1959.
Quin és el llibre de Pedrolo que més recordeu? Jo recordo especialment Trajecte final perquè va ser el primer que vaig llegir i em va impactar força.
ESPAÑOL:
Antes de nada quiero agradecer a la Editorial Fonoll el envío del ejemplar i su edición, ya que gracias a ello he podido leer eta novela inédita hasta ahora.
Pedrolo reivindica la libertad sexual de la mujer a través de la historia de Jordina. Nos cuenta la represión y la dificultad de vivir una sexualidad plena de las mujeres de la Barcelona de la posguerra. Sin duda, el autor escribía cosas avanzadas a su época y con total libertad mental, tanto es así que la censura rechazó la publicación de la novela con estas palabras: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Esto se produjo en el mes de mayo del año 1971, aunque la novela fue escrita en el año 1959.
Hacía años que no leía ningún libro suyo, me quedé con "Joc brut", "Trajecte final" y "Mecanoscrit del segon origen", y el principio de la historia de la senyora Soler me los ha recordado, sobre todo los dos últimos, porque tiene un punto de intriga pausada que me atrapó.
Como os he comentado, el libro es una reivindicación de las libertades de las mujeres, sobre todo de su libertad sexual y lo hace de una manera bastante explícita para la época en que se escribió.
Os lo recomiendo tanto si conocéis la obra de Pedrolo como si no la conocéis, porque el tratamiento que le da a la mujer es admirable pensando con la sociedad y la mentalidad del año 1959.
¿Cuál es el libro de Pedrolo que más recordáis? Yo recuerdo especialmente Trajecte final porque fue el primero que leí y me impactó mucho.
Primer de tot deixeu-me agrair a l'Editorial Fonoll l'enviament de l'exemplar i la seva edició, ja que gràcies a això he pogut llegir aquesta novel·la inèdita fins ara.
Pedrolo reivindica la llibertat sexual de la dona a través de la història de la Jordina. Ens explica la repressió i la dificultat de viure plenament la sexualitat de les dones en la Barcelona de la postguerra. No hi ha dubte que l'autor escrivia coses avançades al seu temps i amb total llibertat mental, tan és així que la censura va rebutjar la publicació de la novel·la amb aquestes paraules: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Això es produí al maig de 1971, tot i que la novel·la havia estat escrita l’any 1959.
Feia anys que no llegia cap llibre seu, em vaig quedar amb "Joc brut", "Trajecte final" i "Mecanoscrit del segon origen", i el començament de la història de la senyora Soler me'ls ha recordat, sobretot els dos últims, perquè té un punt d'intriga pausada que em va atrapar.
Com us he dit, el llibre és una reivindicació de les llibertats de les dones, sobretot de la seva llibertat sexual i ho fa d'una manera bastant explícita per l'època en què va ser escrit.
Us el recomano tant si coneixeu l'obra de Pedrolo com si no la coneixeu, perquè el tractament que fa de les dones és admirable pensant amb la societat i en la mentalitat de l'any 1959.
Quin és el llibre de Pedrolo que més recordeu? Jo recordo especialment Trajecte final perquè va ser el primer que vaig llegir i em va impactar força.
ESPAÑOL:
Antes de nada quiero agradecer a la Editorial Fonoll el envío del ejemplar i su edición, ya que gracias a ello he podido leer eta novela inédita hasta ahora.
Pedrolo reivindica la libertad sexual de la mujer a través de la historia de Jordina. Nos cuenta la represión y la dificultad de vivir una sexualidad plena de las mujeres de la Barcelona de la posguerra. Sin duda, el autor escribía cosas avanzadas a su época y con total libertad mental, tanto es así que la censura rechazó la publicación de la novela con estas palabras: “Es de una inmoralidad de fondo, mucho más que de forma, tan enorme, que consideramos imposible su publicación”. Esto se produjo en el mes de mayo del año 1971, aunque la novela fue escrita en el año 1959.
Hacía años que no leía ningún libro suyo, me quedé con "Joc brut", "Trajecte final" y "Mecanoscrit del segon origen", y el principio de la historia de la senyora Soler me los ha recordado, sobre todo los dos últimos, porque tiene un punto de intriga pausada que me atrapó.
Como os he comentado, el libro es una reivindicación de las libertades de las mujeres, sobre todo de su libertad sexual y lo hace de una manera bastante explícita para la época en que se escribió.
Os lo recomiendo tanto si conocéis la obra de Pedrolo como si no la conocéis, porque el tratamiento que le da a la mujer es admirable pensando con la sociedad y la mentalidad del año 1959.
¿Cuál es el libro de Pedrolo que más recordáis? Yo recuerdo especialmente Trajecte final porque fue el primero que leí y me impactó mucho.
November 1, 2022
Jordina, la protagonista embogeix per unes exigències de la moral enfrontades amb un tergiversat gaudir personal que somia recurrentment. Que es va alliberant en forma de conversa entre unes amigues. Tampoc és un exercici meravellós de la psicoanàlisi, però en recomanaria la lectura a adolescents. Ja que és una obra lleugera, amb dinamisme de diàlegs i on personatges supeditats a les normes del grup prenen decisions per impuls.
No és l'obra més aventurera de Pedrolo, però sí que retrata una intimitat supeditada a una moral restrictiva. Ja sigui per la convivència familiar, la lluita obrera entre els obrers, o la defensa de les dones per tenir drets d'existir amb individualitat i autonomia.
Que la valori negativament es deu al fet que n'he trobat un gra massa d'una anècdota, que el drama se m'ha fet pesat i que tot té una tendència al disgust: Un somni repetitiu que trenca l'acció. La preferència de la protagonista a ser violada que pas verge. Una valentia amoral de la qual s'acaba desdient (i el retorn a la culpa i la pena altre cop). No trobo cap bri d'esperança i respir enlloc, se m'ha fet ben angoixant. Com es desfà del problema que s'ha creat la mateixa Jordina, esdevingué, per mi, una trivialitat més que un alliberament.
De fet, no trobo l'empoderament femení en la satisfacció sexual de la protagonista de la novel·la per enlloc. Més aviat un paternalisme en què el "fer per fer", omple la protagonista de la mateixa culpa de què s'intenta alliberar.
No és l'obra més aventurera de Pedrolo, però sí que retrata una intimitat supeditada a una moral restrictiva. Ja sigui per la convivència familiar, la lluita obrera entre els obrers, o la defensa de les dones per tenir drets d'existir amb individualitat i autonomia.
Que la valori negativament es deu al fet que n'he trobat un gra massa d'una anècdota, que el drama se m'ha fet pesat i que tot té una tendència al disgust: Un somni repetitiu que trenca l'acció. La preferència de la protagonista a ser violada que pas verge. Una valentia amoral de la qual s'acaba desdient (i el retorn a la culpa i la pena altre cop). No trobo cap bri d'esperança i respir enlloc, se m'ha fet ben angoixant. Com es desfà del problema que s'ha creat la mateixa Jordina, esdevingué, per mi, una trivialitat més que un alliberament.
De fet, no trobo l'empoderament femení en la satisfacció sexual de la protagonista de la novel·la per enlloc. Més aviat un paternalisme en què el "fer per fer", omple la protagonista de la mateixa culpa de què s'intenta alliberar.
August 14, 2023
M'ha agradat molt. Descriu la moral femenina amb exactitud tal com es vivia l'any 1959, però introdueix ja els corrents més modernes de l'època referents a la dona com posar en qüestió la institució del matrimoni. La segona part és la que se m'ha fet més interessant, perquè la Simona és separada, i és una dona frustrada per l'opressió: no va poder acabar medicina, i això li ha impedit desenvolupar-se com a persona més enllà del rol d'esposa, que a més, no ha "acomplert".
Punt extra pels discursos a favor dels drets humans dels treballadors i la crítica cap a l'explotació dels rics contra els pobres. Això és el que fa que aquesta novel·la tingui tots els ingredients per identificar-la pel seu autor, i també la fan imprescindible.
Llegiu Pedrolo!
Punt extra pels discursos a favor dels drets humans dels treballadors i la crítica cap a l'explotació dels rics contra els pobres. Això és el que fa que aquesta novel·la tingui tots els ingredients per identificar-la pel seu autor, i també la fan imprescindible.
Llegiu Pedrolo!
August 25, 2024
4.5
M'encanta Pedrolo. Cada llibre seu és un gran descobriment. És un autor que domina perfectament tots els gèneres literaris. En aquest cas una novel·la psicològica i feminista (que per l'època que va ser escrita és revolucionària) on demostra el domini del psicoanàlisi i un treball molt acurat dels personatges femenins i la seva sexualitat.
Després de 63 sense veure la llum ara podem gaudir d'una fantàstica novel·la.
M'encanta Pedrolo. Cada llibre seu és un gran descobriment. És un autor que domina perfectament tots els gèneres literaris. En aquest cas una novel·la psicològica i feminista (que per l'època que va ser escrita és revolucionària) on demostra el domini del psicoanàlisi i un treball molt acurat dels personatges femenins i la seva sexualitat.
Després de 63 sense veure la llum ara podem gaudir d'una fantàstica novel·la.
August 8, 2022
És especialment emocionat llegir nou llibre d’una autor admirat de qui ja no esperes novetats. La pregunta que em faig és per què no el va publicar en vida? Hauria retocat el que a vegades se’m feia repetitiu? He gaudit molt de llegir-lo, també en aquesta clau.
December 16, 2022
És un llibre que s'ha de llegir pensant en l'època que es va escriure i en l'any que es va intentar publicar. Deuria ser un escàndol en el seu moment! Pedrolo sempre excel·lent, amb un primer capítol que se m'ha fet feixuc però sense el qual seria difícil d'entendre.
March 20, 2022
Una lectura fresquissima, m'ha encantat el retrat de l'ambient de la part 3. Hi ha debats que encara son d'actualitat
April 15, 2022
Novel·la inèdita de Pedrolo, c3nsurada el 1971, que parla de l'alliberament sexual d'una jove, amb un fort xontingut psicoanalític. Es deixa llegir força bé, però no la considero una gran obra.
August 3, 2025
Pedrolo 100%
August 23, 2023
3.75/4
Al principi em va costar entrar-hi, però al final em va enganxar
Al principi em va costar entrar-hi, però al final em va enganxar
Displaying 1 - 16 of 16 reviews