La narradora Mercè Ibarz fa la millor aproximació humana a Mercè Rodoreda.
Mercè Ibarz fon en aquest llibre les seves múltiples aproximacions a Rodoreda des de fa trenta anys. Les amplia, les reescriu i les completa. Narradora ella mateixa, configura així un retrat de Mercè Rodoreda que posa l’èmfasi en els seus exilis i les ciutats on va viure, les seves aspiracions de dona i d’escriptora i el desig ineludible d’escriure. Un desig que va guiar-la sempre, fins quan no podia escriure i es guanyava la vida cosint. Una vida i una obra literària d’envergadura en l’Europa de després de les guerres. Una Rodoreda total, com una apassionant novel·la.
Mercè Ibarz Ibarz (Saidí, 23 de setembre de 1954) és una escriptora, periodista cultural investigadora i professora. És doctora en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra. Va iniciar la trajectòria com a periodista durant la transició espanyola, el 1976, com a redactora del diari Avui formant part de la primera generació de periodistes que van començar la seva vida professional escrivint directament en català.
M'ha agradat però perquè m'encanta llegir sobre la vida i obra de la Rodoreda. Va estar molt trista durant part de la seva vida i sempre empatitzo amb els senyores tristes. Però malgrat això, quin talent que tenia, la tia. Era la millor.
Fascinante biografía de Rodoreda. La pone en contexto catalán y europeo, analiza las obras de la autora de forma somera desde el punto de vista filológico pero de manera aguda y acertada, ligándolas a la voluntad creativa y a la sensibilidad de la autora. El análisis de las obras de Rodoreda sirve, pues, para perfilar el retrato. Se lee como una novela y da claves de interpretación generales de las obras y globales a la vez que profundas de la premiada autora de La plaça del diamant.
4,25 és d’admirar la feinada rere aquest llibre, ibarz en sap un niu. com sempre, llegir sobre o rodoreda és un plaer, tanmateix, aquesta novel·la recull detalladament tot la història de mercè rodoreda. amb aquesta lectura he pogut retrobar-me amb aquesta vulnerabilitat tan característica de rodoreda amb tots els sentits. en canvi, no hi he trobat un amor especial a l’hora de parlar d’obiols que és un personatge que a mi sempre m’ha generat tendresa, n’he trobat el contrari. finalment, l’escriptura aqui no m’ha acabat d’entusiasmar, malgrat la lectura àgil algunes frases m’han semblat inacabades o mal ordenades, a més d’unes quantes errates.
pd: l’he llegit de paris estant, per tant, l’experiència ha estat encara més fornida
Ja la vaig començar amb bons ulls tenint de protagonista la millor de les millors... Mercè Ibarz explica capítols de la seva vida amb delicadesa i fugint de fer paral·lelismes cutres amb la seva obra. Acompanya les aventures vitals de Rodoreda amb bons comentaris sobre les obres. Ganes d rellegir tot Rodoreda 🤪
1) (re)llegir-la tota 2) declarar que rodoredisme o barbàrie
"en la seua obra hi ha: innocència i cor fred, un odi diamantí i una compassió creixent, crueltat i mesura, ironia i absurd, tendresa i singularitat inesgotable, autonomia.
(...) bèstia literària misteriosa i refulgent com les espurnes d'un forat negre"