La sitcom de més èxit de tots els temps de la televisió pública catalana, Pont aeri, sobre dos amics de caràcters oposats que comparteixen pis, va acabar malament, amb els protagonistes barallats. L?un va anar a treballar a Madrid, on s?ha convertit en una estrella televisiva en l?àmbit espanyol. L?altre es va quedar a Barcelona, on ha seguit la seva carrera d?actor en català. Un dia, però, el de Madrid ho engega tot a rodar i torna.
Amb referents obvis de la cultura popular catalana dels últims 20 anys, Pont aeri és una novel·la hilarant, que juga amb el nostre imaginari col·lectiu amb atreviment, intel·ligència i humor.
Tota una peça insòlita, aquesta de Víctor Recort. Què passaria si els protagonistes de la sitcom més exitosa de TV3 s'haguessin distanciat per diferents raons (polítiques, d'enveges, d'actitut vital) i un grapat d'anys després tornessin a coincidir? Víctor Recort parla de la fama (de merda), de l'ús de l'idioma (de merda), de les amistats (de merda) i de la feina (de merda), i ho fa amb un humor desenganyat però sense cinisme. L'únic però que li puc posar a la novel·la és que no s'hagi atrevit a batejar la sèrie pel seu nom (Plats Bruts en comptes de Pont Aeri) i els personatges amb els noms dels qui tots sabem (Jordi per Manel, Joel Joan per Xavi). Tampoc és que al lector li suposi gaire esforç fer la traducció en el seu cap, és clar. Novel·la breu i directa, amb estil i voluntat literària, que apunta el nom de Víctor Recort a l'agenda d'algú a qui seguir en les seves pròximes passes.
It has been a long time since I wrote a review and it comes without saying that I lost some practice. This book was a gift given by my beloved girlfriend who knows I like to pay my yearly homage to catalan authors that we love to cherish on Sant Jordi. One cannot understand this holiday working day if it has not been lived across the streets of Barcelona. As such, one cannot understand catalan nostalgia without its most rerun tv-show in history, Plats Bruts, which made all our summers happier.
Pont Aeri, is the pseudonym the author uses to fictionalize the aftermath of Plats bruts, and the lives of its main characters. The author masterfully plays with the soft strings of our nostalgia as well as the most resounding themes of the catalan identity, to imagine a future where the two actors, whose relation coldened when one went to Madrid to produce shows there and the other stayed in Barcelona, reencounter after many years.
Using a direct style (one wonders if he took inspiration in Sergi Pàmies in some parts of the story) and making clear his journalism studies, the author creates a fast paced, easy read for all people who watched this show and, here’s the merit of it, for all that didn’t. Although the layering of the characters is far better understood if one has known the story behind, the book manages to stand on its own, and the spikes of surrealism at times (just one word: Godzilla) while it can confuse at times, it is highly enjoyable.
Entretinguda, divertida i curiosa. Sap jugar bé amb les referències de la sitcom catalana que ho va petar als 2000s i té bones reflexions sobre l'èxit.
M'agrada l'estil literari de l'autor. Fa una literatura molt actual i fresca amb tocs d'humor. La història comença prometent bastant i hi tenen lloc algunes escenes interessants. Per al meu gust, la part final és bastant fluixa. Però veient que és un escriptor jove, el tindré en compte.