«Podria obviar que tot això va passar enmig d’una pandèmia mundial. Podria fingir que no anàvem amb mascareta, que no teníem les mans vermelles i encetades de l’excés de gel hidroalcohòlic, que no hi havia toc de queda i que els restaurants i bars no estaven tancats. Però no ho faré. Perquè vull explicar el que va passar tal i com va passar, sense artificis, sense mentides, sense subterfugis. I sí, va passar en plena pandèmia, i no, la pandèmia no va ser el motiu de la nostra separació».
Així comença aquesta novel.la de Marta Buchaca, addictiva, profunda i divertida a la vegada, en el seu brillant debut com a novel·lista. Sis mesos d'hivern és la història d'una separació brutal amb el rerefons d'una Barcelona paralitzada, com mig món, per una pandèmia que, mentre sembla aturar la vida de milions de persones, revoluciona la de la protagonista, que es veu immersa en un caos emocional de múltiples conseqüències. Una novel·la directa, dura i tendra al mateix temps, que per moments posa la pell de gallina i que és el relat trepidant de com es pot curar una ferida oberta quan sembla que el món s'acaba.
M’he enganxat moltíssim a “Sis mesos d’hivern” de la @martabuchaca. Ben escrit, àgil i directe. Sense ensucrar res de la relació de parella i presentant a una protagonista tan de veritat que et fa pensar més en un fet biogràfic que en una novel·la. La història explica una separació durant la pandèmia després d’onze anys de relació. No és una novel·la feel good però té ironia, escenes molt potents i situacions amb les que tothom, absolutament tothom, empatitzem. Dies de baixon total i de necessitar que algú ens cuidi, ens abraci. Dies d’empoderament absolut on et menges el món i res t’atura per tirar endavant.
L’he gaudit molt i m’adono que porto una temporada llarga llegint moltes primeres novel·les d’autores catalanes que ens regalen grans moments lectors i històries brutals.
La protagonista d'aquesta novel·la viu un daltabaix en època de confinament. Com a teló de fons, la pandèmia. Com a eix de la seva vida, la separació amb el pare dels seus fills, amb qui ha conviscut més d'una desena d'anys. Sense cap explicació tot es capgira.
Amb valentia i humor, Marta Buchaca ha escrit una novel·la magnífica. Fàcil de llegir, amena, fresca i diferent. La història, a moments, et colpeix. D'altres et sedueix per l'astúcia amb què està escrita.
Un debut literari profund i addictiu. Molt i molt recomanable.
"Generació rere generació tot evoluciona, ara tenim internet, telèfons intel·ligents, robots, cotxes elèctrics, però mantenim el model familiar dels nostres besavis. És obvi que no té cap sentit".
I de cop comprenc que la vida no és perfecta, que no és senzilla, que sovint no resulta com l'havies planejat. M'adapto, ho accepto i no deixo de somriure-li.
Començo en plural. Ens pensem que som únics, que el que ens passa és singular. Per tant, passo al singular. Després agafes la novel•la de la Marta Buchaca i et retrata postals idèntiques de llocs per on has passat. Et dol, et reconforta. No ets únic, no estàs sol.
"Sempre he estat una dona clara i directa, i aquests han estat els meus defectes i les meves virtuts a parts iguals".
I així és aquesta novel·la, clara i directa. La protagonista ens explica en primera persona el trencament amb la seva parella, en plena pandèmia, després d'onze anys de relació i dos fills en comú.
Compte no feu com jo que de primer vaig pensar, uf, més pandèmia, més divorcis, quina mandra… per sort meva, vaig veure que era una primera novel·la i la curiositat va guanyar, perquè si no m'hagués perdut una molt bona lectura!
És una novel·la que t'enganxa des del primer moment, empatitzes moltíssim amb la protagonista, estic encantada d’haver-la conegut! És sincera, autèntica, tan propera que sembla que la tinguis allà al costat. La seva història és tan real, a voltes descarnada a voltes divertida, i l’explica amb un llenguatge àgil i fresc que sap fer servir tant per descriure escenes emotives com escenes plenes d'ironia.
Sens dubte estaré pendent de quan la Marta Buchaca @martabuchaca publiqui la seva segona novel·la, igual que em passa amb la Marta Orriols @martaorriols i la Marta Rojals
Una novel·la que parla de les separacions i de la confusió emocional. Addictiva i entretinguda.
M’ha fet mal, però al mateix temps em consola de saber que el què ens passa és normal. M’emporto una bona reflexió. Tant de bo hagués pogut llegir alguna cosa semblant abans. Un 10.
Aquest és el quart llibre en catalan que llegeixo aquest any, crec que llegir en un altre idioma és una gran manera d'aprendre'l. Em va encantar aquesta novel·la que està ambientada a Barcelona, com a fill de pares divorciats, em va tocar el cor i em va fer recordar els anys en què els meus pares es van divorciar, va ser dur, però era més dur veure'ls lluitar cada dia. també em va recordar molt a la meva exnòvia i com va ser de dur per a mi la nostra separació, no ho veia venir i se'n va anar per sempre. crec que no valorem el que tenim fins que ho perdem, em vaig identificar molt amb aquesta novel·la de la Marta Buchaca.
la protagonista es ese tipo de persona a la que todas las desgracias le suceden a ella. Muy bien creada su voz y muy bien perfilado su carácter, la he odiado toda la novela. He acabado hasta leyendo en diagonal de lo mal que me caía jjajajajajjjj
No puc valorar si es un relat recomanable per un dona que esta separant-se, ja que el tema gira vers un divorci. En alguns moments he trobat que era exagerat i d'altres versamblant, però havent viscut separacions properes, trobo que tot acaba semblant irreal i subrealista moltes vegades també a la vida real. El ritme es rapid i m'agrada que estigui situat en el meses de la pandemia en una Barceloan tancada, sense oci, on no pots abraçar a ningú i tot es tant fred.
Meravella. Com he gaudit de la lectura. Sembla que es la primera novel.la de l'autora i per mi ha estat rodona. Actual, realista, divertida, descarnada. No busca quedar bé ni vol seguir el joc dels estereotips que tenim tan assumits en les relacions de parella. N´hi ha prou amb estimar l'altre? Es un llast la monotonía? Som capaços de lluitar contra el dia a dia i la convivència, i si ho fem, podem guanyar? Ens conformem amb tenir una família pel sols fet de no estar sols? M'he sentit interpel.lada en molts moments. I la veritat, quan veus la realitat desde altres punts de vista, sovint sents alleugerida la pressió pel simple fet de constatar que hi ha moltes realitats i que ningú té la fòrmula màgica que fa que tot sigui perfecte sempre. Gràcies Marta!
Lectura àgil que enganxa. Una història sobre família i parella que a mi personalment m'ha fet reflexionar molt. També he rigut en veu alta com feia temps que no em passava amb un llibre, molt quotidià però a la vegada profund. L'únic punt negatiu per defecte professional es que l'autora (o la protagonista) confonen el TAC amb la ressonància i això com a radiòloga m'ha "enfadat" jejeje
Devorat. Escrit com un guió televisiu, avança molt ràpid pels fets, cosa que fa que sigui àgil i ràpid de llegir. Crec que expressa molt bé els sentiments d'una ruptura i, tot i que jo no em veig reflectida amb la protagonista i la seva manera de fer, m'ha sabut transmetre molt i molt bé aquests sentiments.
Being able to read Spanish and French, I decided to branch out into Catalan, and this is the most accessible book I have read, perhaps because it has more relevance to me. It is strange too that so few novels have been written about the COVID pandemic, and I doubt that few have been so light and humourous as this.